Organitzada des de l'any 1992 la Festa de l'Allioli o Concurs Internacional de Creixell és un esdeveniment únic que té dues vessants: un de caràcter competitiu, un concurs d'elaboració d'allioli, i l'altre de festiu, amb diverses activitats culturals complementàries.

Cada any més d'un centenar de companyies ofereixen els seus nous espectacles als milers d'espectadors que, com ja és costum, omplen festivament els carrers, les places i les sales de Tàrrega, en el marc d'una Fira que s'ha convertit en punt de trobada ineludible d'aficionats, companyies i programadors de tot el món.

Celebrada al voltant del 8 de setembre en honor a la Mare de Déu del Castell, la festa inclou els actes típics d’una festa major d'estiu però destaca pel singular Ball de Plaça, un acte inspirat en una llegenda local on se simula el 'segrest' d'una figura festiva. La celebració culmina amb la popular Xeringada al castell per recuperar la figura, conservant així el record d'antics balls tradicionals com el de 'cantirets'.

Alella acull durant un cap de setmana la tradicional Festa de la Verema, tres dies de celebracions dedicades als productes de la vinya i a l'extensa cultura popular relacionada amb el conreu del raïm que surt d'uns ceps que estan plantats amb vistes al mar.

Sant Joan de les Abadesses celebra la seva festa grossa a ritme de sardanes. Fins a deu ballades i audicions se succeeixen durant els quatre dies de festa, que culminen amb la Sardana Llarga a la plaça Major, de tres quarts d'hora de durada. La festa també ha engendrat el que possiblement és el correaigua més veterà de Catalunya, així com també l'històric ball de pabordes, que ha estat declarat element festiu patrimonial d'interès nacional.

La commemoració de la Diada Nacional de Catalunya a la ciutat de Vic ha consolidat, en els darrers anys, una estructura ritual ben definida i un contingut fortament arrelat en el rerefons històric del Pacte dels Vigatans (1705). La celebració es divideix en dos dies i combina la solemnitat institucional municipal -amb l’ofrena floral a Bac de Roda i el simbòlic ball de l’àliga- amb el caràcter reivindicatiu dels actes populars, com la Marxa dels Vigatans.

Recollint el vell costum d'encendre una espelma per demanar -pacífica i serenament- un desig, els vergelitans i altres persones vingudes de pobles del voltant s'apleguen el 10 de setembre a la plaça Major per realitzar l'encesa d'una gran estelada d'espelmes.

Des de fa uns anys, en molts indrets de Catalunya els actes de celebració de La Diada comencen la nit del 10 de setembre. Aquesta nit, anomenada La Vigília, tenen lloc diversos actes protagonitzats per enceses col·lectives d'espelmes, marxes de torxes, ofrenes florals i altres manifestacions culturals.

La Diada de Catalunya és una celebració popular d'afirmació col·lectiva, de reivindicació política i de record als que han donat la vida per la llibertat del país. En aquest breu article ressenyem alguns dels principals actes de commemoració que se celebren cada any entre el 4 i el 18 de setembre.

Les festes s'estructuren al voltant de la sortida anual de la protectora, la Mare de Déu de l'Ermitana, una processó que inclou un arcaic conjunt de danses rituals d'entre les quals destaquen els "dansants" i llauradores i la representació parlada d'una batalla de Moros i Cristians que suposadament tingué lloc en aquest tram de costa.

Cada any a principi de setembre Cadaqués celebra la seva festa major d'estiu amb les singulars curses de dolls, un seguit de carreres protagonitzades per aquest atuell casolà de terrissa que tradicionalment havien fet servir les dones cadaquesenques per anar a buscar l'aigua a la font i als pous.