Festa major de Sant Fèlix

Vilafranca del Penedès (l'Alt Penedès)

Durant tres dies, els carrers de Vilafranca del Penedès s'omplen per celebrar una Festa Major que ocupa, des de fa molts anys, un lloc preeminent al calendari festiu català per la massiva participació popular, la modèlica conservació del seu folklore i per la riquesa cultural que expressa en els seus actes. Sant Fèlix és una marca temporal, simbòlica i emocional que tanca un cicle i enceta un nou calendari en la vida dels vilafranquins.

Baner Museu Terra 2025

Agenda d’aquesta setmana

Festes majors d'Ulldecona

Festes majors

Ulldecona (el Montsià)

Del 30 d’agost al 7 de setembre de 2025

La darrera setmana d'agost, i en dos caps de setmana, Ulldecona celebra les seves festes majors dedicades a la Mare de Déu de la Pietat amb centenars d'actes festius de tota mena i que destaquen pels jocs amb bous, el Ball de Mantons i la Gran desfilada de Carrosses.

Correfoc

Manresa (el Bages)

1 de setembre de 2025

Cada dilluns de festa major els carrers estrets i les places de la part antiga de Manresa s'omplen de persones que ballen i salten entre un mar de foc, fum i guspires. S'hi celebra el Correfoc, un llarg, intens i singular trajecte piroteatral guiat per un ampli grup de personatges fantàstics inspirats en la simbologia del foc.
Festa de Sant Gil a Núria

Festa de Sant Gil

Santuari de Núria, Queralbs (el Ripollès)

1 de setembre de 2025

Des de fa segles, a principis del mes de setembre, els pastors de banda i banda de la Vall de Núria, baixen amb el seu bestiar per celebrar la tradicional Festa dels Pastors en honor de Sant Gil, el protector dels homes que any rere any recorren els camins del Pirineu buscant millors zones de pastura pels seus ramats.

Festa del riu

Móra d'Ebre (la Ribera d'Ebre)

Fins al 31 d'agost de 2025

Móra d'Ebre recorda cada any en plena festa major la importància que va tenir per a la vila l'antic ofici dels llaüters, basat en el transport fluvial de mercaderies. S'hi celebra la Festa del Riu, amb les tradicionals curses d'embarcacions a rem i un concurs de sirgadors.
Festa Major de Sants

Festa major

Sants, Barcelona (el Barcelonès)

Del 23 al 31 d'agost de 2025

El barri de Sants celebra la seva festa major pels volts del 24 d'agost, diada del seu patró sant Bartomeu. Les festes, que daten almenys de mitjans segle XIX, es caracteritzen pels guarniments dels carrers que els seus veïns elaboren amb mil i un motius.
La Tomatina de Bunyol

Festes patronals i Tomatina

Bunyol (la Foia de Bunyol)

Del 23 al 27 d'agost de 2025

La Tomatina de Bunyol és una de les festes valencianes més conegudes arreu del món. Cada darrer dimecres d'agost, la festa deixa els carrers de la localitat tenyits de vermell intens després d'una batalla popular on els participants llencen prop de 140 tones de tomàquets madurs.

Festes patronals

Sant Joan (el Pla de Mallorca)

Fins al 31 d'agost de 2025

Els set pecats capitals envaeixen la vila mallorquina de Sant Joan la revetlla del 29 d'agost, diada de sant Joan Baptista, altrament conegut com a Sant Joan Degollat. Els dimonis surten rabiosos a empaitar la gent que, si no vol rebre, s'ha de situar darrere la colla de xeremiers i fabiolers.

Festa Major de Palau de Noguera. Foto: Alberg de Talarn

Festa major

Palau de Noguera, Tremp (el Pallars Jussà)

Fins al 31 d'agost de 2025

Palau de Noguera, un agregat a la vila de Tremp, celebra la seva festa grossa amb el popular Ball del Contrapàs, una dansa d'origen religiós que ballen els homes a la plaça i que uneix a tot el poble.

Aquelarre

Cervera (la Segarra)

Del 29 al 31 d'agost de 2025

Nascuda quasi per accident, l'Aquelarre de Cervera és una festa jove, lúdica i laica, pensada per tancar l'estiu amb un sentit satíric i burlesc. Els seus protagonistes, el Mascle Cabró i les seves bruixes, garanteixen tres dies de nits disbauxades on, entre correfoc i correfoc, hi ha dramatitzacions, concerts, balls i altres activitats.
Festes majors i cordà de Paterna

Festa major i Cordà

Paterna (l'Horta Nord)

Fins al 31 d'agost de 2025

L'últim diumenge d'agost, Paterna celebra les seves festes majors amb una de les manifestacions festives amb foc més espectaculars, intenses i de més anomenada del calendari festiu: la Cordà, una impressionant descàrrega de més de 50.000 coets en 25 minuts que és a mig camí entre l'art i la bogeria col·lectiva.

Concurs Internacional de Gossos d'atura de Castellar de n'Hug

Concurs Internacional de Gossos d'Atura

Castellar de n'Hug (el Berguedà)

31 d'agost de 2025

L'últim diumenge d'agost, com ja és tradicional, el Prat del Castell de la població berguedana de Castellar de N'Hug, s'omple d'un públic entusiasta disposat a admirar la impressionant destresa dels gossos d'atura. Es tracta d'un Concurs Internacional que demostra la vigència i efectivitat d'oficis ancestrals com el pastoreig transhumant.

Festa major

Granollers (el Vallès Oriental)

Del 23 al 31 d'agost de 2025

Durant tot l'any, bona part de la població de la vila de Granollers es divideix en dos bàndols que s'enfronten aferrissadament durant els dies de festa major. La imaginativa rivalitat i les múltiples competicions que existeixen entre les colles dels Blancs i els Blaus, han contribuït a fer una celebració popular lluïda, emocionant i oberta a la participació de tothom.

Són protagonistes

Ballant amb el drac. Foto: Manel Carrera

Ball de Diables

Vilafranca del Penedès (l'Alt Penedès)

Finals d'agost de 2025

El Ball de Diables de Vilafranca del Penedès està basat en una escenificació de la lluita entre les forces del bé, representades per l'àngel, i les forces del mal, representades pels diables. Durant l'any fan correfocs i a principis de setembre, en el marc de les festes de Sant Fèlix, organitzen un espectacle piroteatral anomenat Balldefoc.

És temps de…

El catxo

Diverses poblacions

Agost de 2025

Diverses poblacions del Pallars, com Bretui o la Pobleta de Bellveí, fan servir el Catxo com a font de finançament de la seva festa major d'estiu. El Catxo és, originàriament, un antic joc d'atzar utilitzat pels elaboradors de torrons lleidatans per a vendre els seus productes a les fires.

La cordà

La cordà

Diverses poblacions

Estiu del 2025

La cordà és una de les manifestacions festives més espectaculars de totes les que es desenvolupen a les festes majors d'estiu de les viles del País Valencià i és, sense dubte, la millor expressió de la passió i la devoció que els valencians senten per la pólvora i el foc.

Mediateca

Llibres

Festa Major. Vilafranca del Penedès

Festa Major. Vilafranca del Penedès

Eloi Miralles i Figueres

Ajuntament de Vilafranca del Penedès

Llibre sobre la Festa Major de Vilafranca amb 250 fotografies a tot color que ha de servir per...

L'Àliga a Catalunya. Catàleg il·lustrat, història i músiques

L'Àliga a Catalunya. Catàleg il·lustrat, història i músiques

Diversos autors

Associació l’Àliga de Gràcia

Aquest llibre ofereix una visió àmplia i documentada sobre la figura de l’àliga festiva arreu...

Qui ha dit males herbes! Una guia divertida per recol·lectar i menjar plantes oblidades

Qui ha dit males herbes! Una guia divertida per recol·lectar i menjar plantes oblidades

Col·lectiu Eixarcolant

Col·lectiu Eixarcolant

Descobreix per què les males herbes no existeixen. Endinsa’t en el món de les plantes...

Articles

Les moscades del Correfoc de Manresa

Les moscades del Correfoc de Manresa

Carles Jódar i Jerez

Ajuntament de Manresa

El model de festa major dels Blancs i Blaus de Granollers i la seva expansió per altres poblacions properes
Festa major

Festa major

Salvador Palomar i Abadia

Festes.org

Festa i ritual: dos conceptes bàsics

Festa i ritual: dos conceptes bàsics

Antonio Ariño Villaroya

Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura

El gran llibre, sempre obert i que cal esforçar-se a llegir, és el de la Naturalesa; els altres llibres són trets d'aquest i hi ha les equivocacions i les interpretacions dels homes

Antoni Gaudí
Cercador

Estadístiques

Què diuen de nosaltres

Els reculls de festes i llegendes, de rondalles i mites ara són l'única porta oberta per comprendre les vivències espirituals dels nostres avantpassats. Per això és tan important la feina d'En Manel Carrera i de Festes.org en la comprensió d'aquesta realitat. Sense ells, el nostre univers seria molt més pobre i ens costaria encara molt més saber qui som i d'on venim. Gràcies, Manel, per la teva gran tasca i per ajudar-nos a mirar-nos encara avui dia en els múltiples miralls de l'ésser.

Jordi Bilbeny Jordi Bilbeny

La contribució de Festes.org a l'anàlisi festiva és imprescindible. En els darrers 25 anys Festes.org ha esdevingut un referent informatiu on-line sobre el calendari festiu dels territoris de llengua catalana, si bé paral·lelament ha realitzat incursions en d’altres cultures. I ho ha dut a terme tot combinant el rigor i la didàctica, amb una mirada no arqueològica sinó des de l’actualitat.

Jordi Bertran Jordi Bertran

Festes.org aprofundeix amb una lloable eficàcia en el món de les festes populars amb textos i imatges d’un gran valor documental i abast Països Catalans. L’admirat Joan Amades es sorprendria analitzant aquest banc de dades, una finestra al món que va obrir –com qui no fa res- Manel Carrera i Escudé. Posar en marxa un projecte com aquest requereix tanta estimació al món que vols explicar, com capacitat tècnica per concretar la idea. També son necessaris multitud de contactes arreu del territori. Aconseguir-los capbussant en la gran xarxa de la cultura popular, una gran legió d’entusiastes, té un valor inqüestionable i requereix la credibilitat que Festes.org s’ha guanyat en aquest darrer quart de segle.

Pere Baltà Pere Baltà

Festes.org ha estat, sens dubte i des del seu començament, una enciclopèdia telemàtica, una gran finestra oberta al complex entramat festiu, tant per els coneixedors, als que s’inicien o pels lletraferits. Un portal clarament obert al coneixement i la divulgació de les nostres festes, elements fonamentals de la nostra cultura. Tant de bo les institucions del país s'hi emmirallessin.

Paco Cruz Paco Cruz

Gràcies a Festes.org he descobert el ric món de la cultura catalana. Aquest lloc em va introduir en les diverses tradicions, les festes vibrants i la cultura distintiva del país on ara visc. He après sobre un munt de festes i tradicions úniques. Estic molt agraït a Festes.org per l'oportunitat d'aprofundir i estimar el patrimoni cultural de Catalunya.

Ruslan Kashapov Ruslan Kashapov

Espai de consulta, de capçalera, d'on vaig beure a galet uns primers coneixements -que per un bordegàs són pràcticament exòtics- de les celebracions amb les quals donava la volta al país amb els retrats -escrits i visuals- de Festes.org. Enhorabona per la feina de vertebració, mantinguda i essencial.

Joan Ignasi Gómez Joan Ignasi Gómez

Festes.org representa una finestra viva de la riquesa de la cultura popular catalana, una plataforma que ha il·luminat la nostra tradició festiva durant els últims vint-i-cinc anys. Ha estat molt més que un simple recurs en línia; és un far que fusiona la participació activa dels Països Catalans en els seus rituals festius i ens connecta en les nostres arrels comunes. Per a mi, Festes.org, ha estat una font d'inspiració i descobriment, fomentant la meva passió per la música d'arrel a través de la seva mediateca que és un recurs essencial per a descobrir la riquesa musical que ens defineix com a poble.

Càndid Trujillo Càndid Trujillo

Gràcies a Festes.org he après a estimar una mica més el nostre país, a gaudir de la diversitat de la nostra cultura. Catalunya s'ha fet des de gent i projectes sorgits de la base com Festes.org.

Victor Baroja i Benlliure Victor Baroja i Benlliure

Una eina que és utilitzada habitualment tant pel professor universitari, com per l'activista cultural, com pel més repatànic savi de Vilatrista, mereix tot el reconeixement del món. Un projecte de tanta envergadura, profunditat, rigorositat, complexitat, popularitat... i tantes 'tats' més com Festes.org, ho hauria de tenir tot pagat. No estaria de més que aquelles institucions que s'omplen la boca de "cultura", "país", "servei", s'adonessin d'una vegada que, com deia aquell: "no només de copets a l'espatlla viuen els webs" (o no era ben bé així?).

Salvador Vega Ferrer Salvador Vega Ferrer

Etiquetes

Més etiquetes