Plantada del mai

Camporrells (la Llitera)

Camporrells celebra, cada 30 d'abril, una cerimònia ancestral que ha passat de ser un ritus de galanteig efectuat pels solters del poble a una festa popular profana -una de les més esperades de l'any- que compta amb la participació de bona part dels seus habitants.

Drets Culturals- Diputació de Barcelona 2026

Agenda d’aquesta setmana

Festa major i Ball del Sant Crist

Salomó (el Tarragonès)

Maig del 2026

Salomó escenifica, en el marc de la festa major i des de la primera meitat del segle XVIII, el Ball del Sant Crist, una representació teatralitzada d'una llegenda local de l'època en què la vila passava moltes privacions i fam. Des de 1972, l'obra s'escenifica anualment cada diumenge de maig i, el 1999 va ser declarada Festa Tradicional d'Interès Nacional.

Aplec de la Cisa

Premià de Dalt (el Maresme)

1 de maig de 2026

Cada primer de maig, milers de persones s'apleguen al voltant d'una ermita dedicada a la Mare de Déu de la Cisa, una marededéu bruna de tradició reculada i reputada fama, especialment entre els mariners i navegants de la comarca, tal i com testimonia la impressionant col·lecció d'ex-vots pintats de la que és dipositària, una de les més importants de la Mediterrània.
Romeria a la Fontcalda

Romeria a la Fontcalda

Santuari de la Fontcalda, Gandesa (la Terra Alta)

3 de maig de 2026

Cada primer diumenge de maig els habitants de Gandesa es desplacen a peu fins a la Fontcalda, un paratge únic i privilegiat construït a redós d'un brollador natural d'aigües calentes que, des de temps immemorials, han estat considerades sagrades.
Fira de la terrissa a La Galera

Fira de la terrissa

La Galera (el Montsià)

Del 30 d'abril al 3 de maig de 2026

Terrissaires vinguts d'arreu exposen, durant quatre dies i coincidint amb el pont de l'1 de maig, les seves produccions als carrers del centre de La Galera, en el marc d'una fira que s'ha convertit en una de les més multitudinàries de les Terres de l'Ebre i de tot Catalunya.

Pi de Santa Creu a La Torreta de Canals. Foto: Coneixercanals.com

Pi de Santa Creu

La Torreta de Canals, Canals (la Costera)

3 de maig de 2026

El barri de La Torre de Canals celebra la festa de la Santa Creu i la Verge del Remei amb la pujada al Pi de Santa Creu. Es tracta d'un esvelt pi o xop que és escorcollat i untat amb morca perquè dificulte la pujada al relliscar els joves muntadors.

Festa Major de la Santa Creu

Anglesola (l'Urgell)

1, 2 i 3 de maig de 2026

Situada en ple procés primaveral, la Festa Major de la Santa Creu d'Anglesola té per protagonista el repartiment d'uns panets que, convenientment beneïts per un relíquia de la veracreu que hi ha al poble, hom creu que protegeixen contra tempestes de llamps i pedregades.
Festa del pi de maig a Sant Llorenç Savall

Festa del pi de maig

Sant Llorenç Savall (el Vallès Occidental)

1 de maig de 2026

Sant Llorenç Savall celebra, cada primer de maig, el ritus de l'arbre, una cerimònia mitjançant la qual es reforcen els vincles amb la natura i el poble. El ritus, que posa a prova l'enginy, l'organització i la força de la comunitat, aconsegueix agermanar a petits i grans al voltant d'un objectiu comú: alçar a la plaça major un gran arbre, símbol de la nova vida que amb la Primavera reneix cada any.
Fira del Vi a Falset

Fira del vi

Falset (el Priorat)

1, 2 i 3 de maig de 2026

Inicialment concebuda com un punt de trobada entre productors i compradors, la Fira del Vi de Falset, que es celebra cada any el primer cap de setmana de maig, s'ha consolidat com el millor aparador per poder conèixer tots els matisos i enamorar-se dels vins que s'elaboren a la comarca del Priorat.
Fira de titelles de Lleida. Foto: Txo Titelles

Fira de Teatre de Titelles

Lleida (el Segrià)

30 d'abril, 1, 2 i 3 de maig de 2026

Teatres, biblioteques, places i carrers de Lleida es converteixen, cada any el primer cap de setmana de maig, en escenaris per on desfilen titelles, putxinel·lis i marionetes d'arreu del món. S'hi celebra la Fira de Titelles de Lleida, un esdeveniment que converteix la ciutat en capital mundial d'aquests personatges.
Festa de la Santa Creu i l'arbre maig a Terrassa

Festa de la Santa Creu i l'Arbre Maig

Terrassa (el Vallès Occidental)

3 de maig de 2026

La festa de la Santa Creu de Terrassa, que es celebra cada any el primer diumenge de maig, combina els actes de celebració de l'arribada de la primavera, amb el ritu de benedicció del terme i la plantada simbòlica d'un arbre.

La plantada del maig

Canyamars, Dosrius (el Maresme)

30 d'abril de 2026

La festa de l'arbre maig de Canyamars es celebra cada any l'últim dia d'abril a la nit en un ritual ancestral que antigament homenatjava als esperits de la natura i a la fertilitat de la terra i que avui ens recorda que el bosc és un patrimoni que cal salvaguardar de la depredació humana.
Fires i festes de la Santa Creu de Figueres

Fires i festes de la Santa Creu

Figueres (l'Alt Empordà)

Del 24 d'abril al 3 de maig de 2026

Centenars d'actes culturals, festius i esportius omplen, cada any, tots els racons de la vila de Figueres quan arriben les Fires i Festes de la Santa Creu. Nascut inicialment a redós d'una fira comercial, l'esdeveniment s'ha anat complementant amb un ampli ventall d'activitats que l'han acabat convertint en la veritable festa major de la capital altempordanesa.

És temps de…

El saüc

El saüc

Diverses poblacions

Maig de 2026

Arbre sagrat, arbre farmaciola, arbust màgic, llar de divinitats benefactores... el saüc és, pel catalans, el bonarbre, una planta amb innumerables propietats. Sempre present en masos i cases de pagès, les seves flors, fulles i fruits han estat utilitzades des de temps immemorials per guarir tot tipus de malalties comunes i per protegir de la malastrugança.

Festes de l'arbre

Les festes de l'arbre

Diverses poblacions

Maig de 2026

A diferència del que defensen molts estudiosos, les festes protagonitzades per un arbre de grans dimensions encara se celebren en nombroses localitats de la nostra geografia i també arreu del món. Es tracta de vestigis de cultes ancestrals que avui perviuen entre nosaltres amb significats renovats, i que permeten a les comunitats que els mantenen vius reforçar els seus vincles amb la natura.

Banner Escenari 2026

Mediateca

Llibres

Rondalles, llegendes i mites. Propostes educatives. Joan Amades

Rondalles, llegendes i mites. Propostes educatives. Joan Amades

Diversos autors

Universitat de Barcelona

La Ventafocs, el gegant de l’ull al front, el pont del diable i el cavaller de Sant Jordi són...

Festes, tradicions i costums a Mallorca II

Festes, tradicions i costums a Mallorca II

Felip Munar i Munar, Miquel Riutort i Pou

Documenta Balear

Dimonis que encenen la nit. Cossiers que ballen. Xeremiers que fan vibrar l’aire. Murta escampada...

Els vestits populars a Catalunya

Els vestits populars a Catalunya

Montserrat Garrich i Ribera

Brau Edicions

Més enllà de tòpics i simplificacions folklòriques hi ha una forma tradicional de vestir dels...

Articles

Ramon Violant i Simorra i la terrissa de la Galera

Ramon Violant i Simorra i la terrissa de la Galera

M. Carme Queralt i Tomàs

Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura

La festa de l'Arbre de Maig a Igualada

La festa de l'Arbre de Maig a Igualada

Daniel Vilarrubias i Cuadras

Revista d'Igualada, 43

Nigra sum? Reflexions antropològiques entorn de la Mare de Déu de Montserrat i la Santa Muntanya

La festa és un dels instruments més insubstituïbles de què gaudeix qualsevol identitat compartida per constatar periòdicament la seva existència real i, sobretot, la seva pervivència per damunt dels canvis vertiginosos i les sotragades a què el món contemporani sotmet els pobles i els individus

Sarai Martin i Josep Roca
Solsona la Festa
Banner anual XMEC 2026
Cercador

Estadístiques

Què diuen de nosaltres

Al meu entendre, Festes.org és el camp base digital de la festa i la cultura popular. Un punt de referència imprescindible de documentació, publicacions i informació sobre la multiplicitat festiva dels Països Catalans i més enllà. És molt d’agrair l’obertura de mires, la democratització de continguts i diferents punts de vista sobre això que denominem “festes populars”. El camí que ha marcat Festes.org, i tant de bo que continuï marcant en el futur, sigui precisament el de poder parlar, reflexionar, proposar i documentar la festa des de múltiples òptiques, posant en valor el debat i no tancant-se en àmbits endogàmics i certs postulats inamovibles.

Heribert Masana i Soler Heribert Masana i Soler

Vint-i-cinc anys recollint, anotant i compartint informació han convertit Festes.org en la summa de les nostres tradicions festeres, gràcies a la qual coneixem quines celebracions configuren la nostra identitat nacional, de les més locals i peculiars a les més anomenades i conegudes. Quines són similars, quines tenen una arrel comuna, quines són herència i evolució d’unes altres. Festes.org s’ha convertit en una enciclopèdia indispensable.

Toni Cucarella Toni Cucarella

Festes.org és un espai de visualització i coneixement de la cultura popular del país. Per mi, Festes.org representa un dels primers espais d'aprenentatge i contacte amb la diversitat festiva dels Països Catalans.

Jordi Alsina Iglesias Jordi Alsina Iglesias

Festes.org és una eina de servei als qui com jo ens agrada les interioritats de la festa i la tradició, però també per periodistes, antropòlegs, curiosos... Un oasis on anar a beure, en aquest cas informació, articles, referencies bibliogràfiques, moltes de les festes del país referenciades i comentades.... m'atreviria a dir que és un servei públic que sorgeix per voluntat privada.

Amadeu Carbó i Martorell Amadeu Carbó i Martorell

Festes.org neix com una resposta a una inquietud davant el patrimoni festiu, perquè posant a l'abast les recerques dels especialistes, dona un coixí de dades que els pobles podien fer servir per a eixamplar la seva recerca local. Aquesta és una obra col·lectiva que parteix de la contribució de tothom que tingui quelcom a aportar en el coneixement del patrimoni festiu, per a que qui celebri ho faci conscient de la seva identitat.

Josefina Roma Josefina Roma

Com a professora a Oakton High School, un institut públic a Virgínia, als Estats Units, faig servir molt el vostre web per preparar les meves lliçons de cultura popular i festes dels Països Catalans. Per exemple, ensenyo una unitat sobre el patrimoni cultural immaterial de la humanitat en la qual incloc els castells i les falles i festes del foc. Als estudiants els fascinen aquestes tradicions.

Àngels Natal Asensio Àngels Natal Asensio

En qualsevol moment d'una recerca surten dubtes sobre dates, dades i característiques d'una festa popular dels Països Catalans. En aquests casos la primera opció sempre és consultar Festes.org ja que és una base de dades fiable, un portal de referència. Té un gran valor la feinada que els mantenidors fan per tenir el portal actualitzat, és una tasca impagable i sovint poc valorada. Els que fem recerca i investigació sobre cultura popular us ho agraïm profundament.

Xavier Roviró i Alemany Xavier Roviró i Alemany

Des del seus principis fins ara, Festes.org ha esdevingut un espai de consulta, de reflexió, de curiositat, de descoberta de la festa, costums i tradicions. Un espai de rigor i alhora divulgació. Equilibris difícils a Internet però dels quals Festes.org n'ha fet bandera durant 25 anys.

Lluis Marmi Lluis Marmi

Per a mi Festes.org representa un bastió, cultural, però un bastió. La feina ben feta, un repositori tan gran on he acudit, acudeixo, i acudiré per saber que es mou dins el món on em moc. Veure què han publicat els amics i els col·legues i sobretot, estar informat de les novetats. Un punt de referència diari, que recomano cada dia i consulto dia si i dia també. La seva utilitat, no tan sols per mi, si no pel món del folklore és inabastable.

Nil Rider Nil Rider

La contribució de Festes.org a l'anàlisi festiva és imprescindible. En els darrers 25 anys Festes.org ha esdevingut un referent informatiu on-line sobre el calendari festiu dels territoris de llengua catalana, si bé paral·lelament ha realitzat incursions en d’altres cultures. I ho ha dut a terme tot combinant el rigor i la didàctica, amb una mirada no arqueològica sinó des de l’actualitat.

Jordi Bertran Jordi Bertran

Etiquetes

Més etiquetes