#àliga

La Festa Major de Solsona està dedicada a la Mare de Déu del Claustre i s'estructura al voltant d'un esquema ritual que es ve repetint des de l'any 1675. Un esclat de festa protagonitzat per un dels conjunts d'imatgeria més antics de Catalunya: gegants i nans, drac, bou, mulassa, àguila, cavallets i óssos, ball de bastons i les agrupacions musicals.

Durant dos dies Sitges celebra la festivitat de Sant Bartomeu amb un conjunt d'activitats que s'entrellacen una després de l'altre durant 36 hores. Moixiganga, gegants, grallers, diables, bastoners, ball de gitanes i tot un seguit d'altres elements del patrimoni cultural sitgetà són els protagonistes d'una de les festes tradicionals més destacades del país.

El Trencament del Càntir, una geganta descarada que ensenya un pit i un dels correfocs de més anomenada d'entre els que es fan a les comarques gironines són alguns dels ingredients de la Festa Major de La Bisbal d'Empordà, una de les festes grans més destacades del calendari estiuenc empordanès.

Dos dels actes més esperats de la festa major del Vendrell són la processó de sortida i retorn de santa Anna a l'església i la Cercavila de Foc, una espectacular desfilada de bèsties encapçalada pel Ball de Diables i que compta amb la presència d'un dels dracs de foc més grans d'Europa: el Caramot.

La Festa Major de Vic se celebra en honor a Sant Miquel dels Sants, un místic vigatà esdevingut patró de la ciutat. La festa, que compta amb un ampli programa protagonitzat per tots els elements tradicionals del patrimoni festiu vigatà i es complementa amb un divers repertori d'activitats, omple la capital d'Osona d'un gran ambient festiu durant quinze dies.

Girona celebra una de les processons de Corpus més antigues de Catalunya. Documentada ja a principis de segle XIV, ha perdut bona part de tot el seu esplendor com a festa ciutadana, però manté el privilegi de ser una de les celebracions litúrgiques més importants de tot l'any d'entre les que celebra la comunitat cristiana gironina.

Hereva de més de cinc segles de tradició, la festa de Corpus de Tortosa és avui una discreta celebració que, malgrat haver haver perdut bona part d’aquella antiga sumptuositat i gran esplendor, conserva un seguici popular format per diverses figures de bestiari i tres parelles de gegants que encarna els mites de la ciutat.

El Ball de l'Eixida, una àliga bicèfala, lo Tossino, la Fira del Cóc i un multitudinari espectacle nocturn amb totes les entitats de cultura popular (la Nit del Tararot) són els principals elements de la Festa Major de Maig, la celebració més important de l'any a la ciutat.

En plena tardor, quan el fred ja comença a fer acte de presència, Girona celebra la seva festa major. Les Fires de Sant Narcís congreguen cada any milers de gironins i altres catalans vinguts d'arreu per viure-hi una festa d'alta volada.

El dia 23 de setembre, diada de Santa Tecla, és la jornada central de la festa major de Tarragona, una de les més emblemàtiques de Catalunya. Les matinades, l'anada i tornada a ofici, els trompeters, la tanda de lluïment, els castells, la processó, l'entrada del braç a la catedral, el cant dels goigs i el castell de focs configuren una seqüència ritual ben delimitada i plena d'excitació.

Sitges tanca l'estiu amb la Festa de Santa Tecla, una festa major petita que compta amb una estructura ritual centrada en la celebració de l'ofici i l'ofrena col·lectiva dedicada a la patrona, un seguici que és protagonitzat per una gran quantitat d'entremesos i elements festius.

Cardona celebra la seva festa major pels volts de cada segon diumenge de setembre en honor a la patrona de la vila, la Mare de Déu del Patrocini. Els actes més tradicionals i populars són les activitats amb bous, els gegants i els balls.

L'Àliga de Valls és una de les peces més estimades de la imatgeria festiva de la capital de l'Alt Camp. Surt dues vegades l'any, per Corpus i per Sant Joan, i excepcionalment per les Festes Decennals, i es caracteritza per portar una corona reial, conservar la tradició de dur un colom viu al bec i ballar acompanyada per 3 aligons.

Creada originalment el 1556 i desapareguda al segle XVIII, va ser recuperada l'any 2022 gràcies a la Regidoria de Festes de la Paeria de Lleida. Obra de l'escultor Manel Llauradó, la nova figura recrea la majestuositat i el color daurat de la peça històrica, incorporant una corona exclusiva, música pròpia i una coreografia única. Actualment és una figura del seguici festiu que actua com a element protocol·lari imprescindible durant la Festa Major de Sant Anastasi, al maig, i la festa de Sant Miquel, al setembre.

Les celebracions del Corpus comencen amb el pregó oficial i continuen amb la Processó, ja documentada a Lleida el 1340, que compta amb la participació dels cavallet, l'àliga, els gegants i el seguici religiós que duu la custòdia i que passa per damunt les catifes de flors que s'han elaborat per a l'ocasió.

Morella commemora cada sis anys, i durant nou dies, la intervenció miraculosa de la Mare de Déu de Vallivana contra la pesta l'any 1673. Els morellans reviuen una tradició que es manté intacta des de segles enrere, quan les autoritats municipals, veient que la Mare de Déu va guarir tots els malalts, van emetre un vot comprometent-se a retre-li grans festes.

L'àliga és un dels components més antics del bestiari festiu català. Disposa d'una personalitat ben delimitada, uns estrictes protocols d'actuació i, com a símbol del poder, té importants funcions i atribucions en la seqüència ritual de moltes celebracions festives populars.