Festa de Corpus

Girona celebra una de les processons de Corpus més antigues de Catalunya. Documentada ja a principis de segle XIV, ha perdut bona part de tot el seu esplendor com a festa ciutadana, però manté el privilegi de ser una de les celebracions litúrgiques més importants de tot l'any d'entre les que celebra la comunitat cristiana gironina.

Notícies històriques de la festa

La processó i festa del Corpus de Girona és una de les més antigues d'entre les que consten documentades a Catalunya. La primera notícia escrita de la celebració de Corpus a Girona correspon a l'any 1320. L'historiador Julián de Chía esmenta que Berenguer de Palol, mort el 1314, va dotar-la perquè tingués una solemnitat més gran, el que indica un inici més reculat. En aquell temps, al matí tenia lloc una missa i la processó general que, tot i no se sap quin itinerari seguia exactament, hi ha constància que també incloïa la presència de gegants i altres figures d'imatgeria i que s'hi feien diverses representacions escèniques 'de caràcter sacre' a les places per on passava, com el sacrifici d'Isaac, el somni i venda de Josep i altres temes de la història sagrada cristiana.

L'any el 1320, el bisbe Pere de Rocaberti va ordenar que una part dels ciris destinats a cremar entre les reixes de l'altar major de la Catedral a les primeres solemnitats de l'any, es desessin per a la de Corpus i la seva processó. L'any següent, el mateix bisbe va fer una altra ordenació manant que es construís una custòdia quae fiat pulcra ad portandum Corpus domini nostri Jesuchristi die festi Corporis ejusdem.

Al llarg del segle XV, la festa va assolir la seva màxima esplendor gràcies a la col·laboració entre l'Església i les institucions municipals, moment quan alguns dels elements sumptuosos que encara avui defineixen la celebració, com la magnífica custòdia d'argent daurat. Al mateix temps, el bestiari festiu va començar a prendre protagonisme amb les primeres referències documentals de l'Àliga de Girona a principis del segle XVI. Tot i que la processó va patir alts i baixos, prohibicions i l'estancament durant els segles XIX i XX, ha aconseguit perviure fins als nostres dies.

Un dels trets més rellevants de la festivitat és la riquesa del seu bestiari i imatgeria festiva documentada al llarg de la història. Entre les figures que integraven la processó destaca l'Àliga (1513), una de les més antigues de Catalunya, així com els gegants actuals datats del 1859 i restaurats el 1925- i els capgrossos, incorporats el 1868. El seguici històric es completava amb una mulassa, un lleó i un drac; aquest darrer, ja documentat al segle XVI, va desfilar conjuntament amb el lleó fins a l'any 1859. Malauradament, alguns d'aquests entremesos de caràcter profà, que havien estat part indestriable de la celebració, es troben actualment exclosos de la festa, a l'espera que algun projecte futur els reinstauri.

La festa avui

La Festa de Corpus de Girona té lloc el diumenge de Corpus al vespre. Al matí es guarneixen els carrers dels voltants de la basílica de la Catedral de Girona i part dels carrers del centre històric. Als balcons i finestres s'hi instal·len domassos i altres peces de roba noble, mentre que alguns carrers s'encatifen amb flors de tots els colors i tipus.

La part posterior de l'interior de la Catedral, la que dóna a la porta principal i serveix de benvinguda als fidels, té una gran catifa de flors al terra.

L'acte principal de la festa és la processó general, que comença una vegada acaba la missa que té lloc al vespre a la Catedral. La processó s'inicia a l'interior de la Catedral i acaba a l'excol·legiata de Sant Feliu.

Just abans que s'iniciï la processó, però, té lloc en dels actes més emotius i carregats de simbolisme de tota la jornada: el Ball de l'Àliga. Aquesta figura de bestiari -que representa al poder municipal i civil- és l'única que té el privilegi de poder entrar i ballar a l'interior de les esglésies. Antigament, l'Àliga de Girona (com la de moltes altres ciutats) sortia a ballar portant un colom viu a la boca, que s'alliberava durant la festa o se subhastava en acabar, ja que la tradició popular li atribuïa poders curatius. El ball de l'Àliga es fa amb un respecte absolut a la solemnitat original de la peça musical, acompanyada només pel ressò imponent dels timbals i les gralles dins la nau de la Catedral. Quan l'Àliga acaba aquest ball d'honor i reverència, és el senyal que dóna inici de la processó.

Un dels moments més espectaculars de la processó té lloc al principi, quan tota la comitiva inicia el descens per les escalinates empinades de la Catedral de Girona. Amb el sol ponent-se a l'horitzó, la comunitat cristiana i la casta sacerdotal desfilen solemnes acompanyant la Custòdia del Corpus que conté la sagrada forma, símbol esfèric del Cos de Crist.

Aquesta Custòdia del Corpus de la Catedral de Girona és, sens dubte, una de les obres mestres més impressionants de l'orfebreria gòtica catalana i europea del segle XV i és atribuïda a Francesc Artau. La peça, encarregada d'exhibir l'hòstia consagrada durant la processó de Corpus, està feta d'argent daurat, repussat i cisellat, i decorada amb esmalts. El seu disseny imita l'estructura d'una catedral gòtica en miniatura: està plena de pinacles, contraforts, arcs apuntats, filigranes calades i petites imatges de sants i àngels.

La processó està encapçalada pels portants de la Creu, una comitiva de nenes que escampen pètals de flors pel terra, els fidels que han assistit a la missa en fila índia, a banda i banda, dos sacerdots que fan anar unes grans portadores d'encens i finalment els portadors de la custòdia, que van custodiats per diferents portadors d'uns grans ciris encesos.

En els darrers anys, s'està mirant de recuperar també l'esperit popular i participatiu de la celebració, especialment pel que fa a la processó a l'exterior de la basílica.