Festa de Corpus

Hereva de més de cinc segles de tradició, la festa de Corpus de Tortosa és avui una discreta celebració que, malgrat haver haver perdut bona part d’aquella antiga sumptuositat i gran esplendor, conserva un seguici popular format per diverses figures de bestiari i tres parelles de gegants que encarna els mites de la ciutat.

La de Tortosa és una de les festivitats de Corpus Christi més antigues de Catalunya, documentada almenys des de l'any 1330. La celebració va assolir una gran esplendor durant els segles XV i XVI, època en què consten documentades diverses figures de bestiari -com un drac (1448), les cucaferes (1457), l’àliga (1556), els bous (1557) i els cavallets (1549)- a més dels gegants (1453) i de balls populars, com el d’espases (1556), el de bastons (1557) i el joc de les galeres (1556). Tots ells formaven part d’una impressionant corrua de representacions teatrals, jocs o entremesos, que s’exhibien durant el que va ser una de les processons medieval del Corpus més lluïdes de totes les ciutats de la corona catalanoaragonesa.

La festa avui

Avui, la festivitat se celebra el Diumenge de Corpus, un dia en què els carrers del nucli antic es transformen seguint un guió no escrit que es repeteix any rere any.

Al matí el protagonisme és per a l’acte litúrgic de la Missa Solemne a la Catedral de Santa Maria de Tortosa, una de les basíliques més notables del gòtic català. Tot seguit comença la Processó pels carrers del nucli antic, engalanats per a l’ocasió amb domassos, murta i flors. La comitiva es divideix en dues grans parts. En primer lloc, el Seguici Popular, format per les figures de bestiari tradicional i els gegants que desfilen acompanyats de grallers, dolçainers i la banda municipal de música. I en segon lloc, la Processó religiosa i política, formada per les pubilles, els representants polítics, els xiquets i xiquetes de primera comunió amb els seus vestits blancs i, finalment, la Custòdia, una impressionant peça d’orfebreria del segle XVII que mostra l’hòstia consagrada que representa el cos de Crist, motiu central de la festa.

A Tortosa, el Corpus no s'entén sense els seus elements totèmics. L’ànima de la festa és, sens dubte, la Cucafera, una figura de bestiari festiu amb cap de cocodril i cos de galàpet, que desfila fent petar les seves dents de fusta davant la mirada astorada de petits i grans. Documentada des del segle XV, originalment era una representació del mal que, segons la llegenda, va ser amansida en tallar-li les orelles i la cua. De les tres Cucaferes que actualment hi ha a Tortosa, per Corpus només en surten dues -la gran i la petita- que avancen llançant caramels per la boca. Davant de les Cucaferes desfilen l’Àliga, símbol històric del poder de la Casa reial catalana, i el Bou, que anima el pas de la comitiva.

Després del bestiari, desfilen tres parelles de gegants de Tortosa que evoquen les cultures que han marcat el passat de la ciutat: en Rufo i na Rubí, els gegants cristians, que representen els personatges de la llegenda de la Cucafera; en Bonjuhà i na Caxixa, els gegants jueus, que recorden el llegat d'aquesta comunitat a la Tortosa medieval; i els gegants Nabil i Zoraida, que encarnen una parella de reis moros.

Malgrat haver perdut la seva esplendor medieval, el Corpus encara és una de les celebracions emblemàtiques del calendari tortosí.