#ball de bastons

El Ball de Bastons és una dansa col·lectiva que es balla en molts indrets del món i que compta amb una extensíssima tradició a Catalunya. Malgrat que la seva procedència i origen són incerts, aquest ball podria ser la romanalla d'antigues danses guerreres o bé de balls rituals dedicats a afavorir la fertilitat de la terra.

Cada any bona part de les colles de balls de bastons es donen cita en una vila diferent per celebrar l'esdeveniment anual més important del món bastoner català: la Trobada Nacional de Bastoners de Catalunya, la festa bastonera per excel·lència.

El dia 23 de setembre, diada de Santa Tecla, és la jornada central de la festa major de Tarragona, una de les més emblemàtiques de Catalunya. Les matinades, l'anada i tornada a ofici, els trompeters, la tanda de lluïment, els castells, la processó, l'entrada del braç a la catedral, el cant dels goigs i el castell de focs configuren una seqüència ritual ben delimitada i plena d'excitació.

Sitges tanca l'estiu amb la Festa de Santa Tecla, una festa major petita que compta amb una estructura ritual centrada en la celebració de l'ofici i l'ofrena col·lectiva dedicada a la patrona, un seguici que és protagonitzat per una gran quantitat d'entremesos i elements festius.

Cardona celebra la seva festa major pels volts de cada segon diumenge de setembre en honor a la patrona de la vila, la Mare de Déu del Patrocini. Els actes més tradicionals i populars són les activitats amb bous, els gegants i els balls.

La Festa Major de Solsona, dedicada a la Mare de Déu del Claustre, s'estructura al voltant d'un esquema que es ve repetint des de l'any 1675. Un esclat de llum, màgia i festa protagonitzat per un dels conjunts d'imatgeria més antics de Catalunya: gegants i nans, drac, bou, mulassa, àguila, cavallets i óssos, ball de bastons i les agrupacions musicals.

Se celebra pels volts del 8 de setembre des de l'any 1930 en honor a la Mare de Déu de la Serra i inclou centenars d'actes de tipus lúdic, cultural i esportiu. El moment culminant de la festa és l'actuació dels elements i grups festius locals a la plaça Major els dies 8 i 9.

Parlar de Muixeranga és parlar d'Algemesí. I a Algemesí, parlar de Muixeranga és parlar de les Festes de la Mare de Déu de la Salut, unes festes declarades Patrimoni Immaterial de la Humanitat i que tenen lloc en honor a la patrona de la vila, trobada el 1247 dins el tronc d'una morera, poc després de la conquesta del lloc als moriscos.

Tot i que està dedicada a la Mare de Déu de les Neus, Sant Quintí de Mediona celebra la seva festa major el diumenge següent a la festa de l'Assumpció de la Mare de Déu d'Agost. Un dels protagonistes destacats d'aquesta celebració és el seu Ball de Diables, un dels més emblemàtics de Catalunya.

La Festa Major de Vilanova i la Geltrú neix del vot que la població va fer a la Mare de Déu de les Neus al segle XVIII, quan una ratxa de pedregades va malmetre les vinyes. Des d'aleshores és la patrona de la ciutat i a ella es dediquen les multitudinàries celebracions que durant sis dies omplen la vila d'un gran ambient festiu.

Els habitants de Canovelles celebren la seva festa major organitzats en dos grups, els Cans i les Ovelles, i vestits amb els respectius colors blau i groc. Els correbous de foc amb animals de fibra de polièster, les sortides imprevisibles del Burricorni i una Catxarrada amb milers d'instruments sonant al mateix temps són algunes de les iniciatives més destacades d'aquesta festa.

No fa gaire, el 29 de juny, solemnitat dels sants Pere i Pau, era festa arreu. Durant la vigília, s´encenien fogueres com encara es fa per sant Joan i la nit del 28 al 29 era tinguda per màgica. D´un temps ençà, l´església es va veure forçada a renunciar a la festivitat, però els pobles que tenien el pescador per patró van mantenir-ne el caràcter festiu. Entre aquests pobles, hi havia Ribes

La Geltrú, un nucli agregat a Vilanova, celebra les Festes de Corpus amb les tradicionals catifes de flors, l'ou com balla i la processó amb tots els entremesos, d'entre els que destaca el Drac de la Geltrú.

Las festes patronals en honor a sant Medard que se celebren pels volts del 8 de juny a Benavarri tenen per elements més característics un ball de bastons anomenat Dansa dels Palítrocs i la Pastorada, una representació parlada en el català de la Franja que inclou un repàs satíric dels principals esdeveniments ocorreguts al poble.

De Bòlit, l'entitat que agrupa els diferents grups de cultura popular i tradicional de Premià de Mar organitza una gran festa que té vocació de ser un esdeveniment anual i que és el reflex de la vitalitat festiva que hi ha a la vila.

La festivitat del Corpus de Barcelona és una de les celebracions més antigues i lluïdes de la història de la ciutat i també una de les festes més mítiques dels Països Catalans. Basada en una processó que data del 1320 i que va exportar un model de fer festa a molts pobles i ciutats catalanes, avui ha perdut bona part del seu esplendor inicial.