La Torronera
Els torrons arriben per la xemeneia
Diverses poblacions
8 de desembre
Manel Carrera i Escudé (Publicació: 01.12.2007 | Actualització: 30.11.2025)
Manel Carrera i Escudé
La festivitat de la Immaculada Concepció, una de les festes amb més tradició de Catalunya (se celebra des de 1281), és el primer dia del calendari tradicional en què hom menja torrons a les cases, un costum que ha acabat batejant a la Puríssima amb el sobrenom de Mare de Déu Torronera.
El dia 8 de desembre és el dia de la Puríssima Concepció de Maria en què l'Església commemora el dogma de la Immaculada Concepció, el misteri segons el qual la Mare de Déu va néixer sense ser concebuda. Aquest misteri concepcionista no és ni original ni exclusiu del cristianisme i el trobem associat a certes deesses de la mitologia grega, així com a moltes divinitats asiàtiques. Simplificant molt, el dogma proclama la condició divina de Maria, la Mare de Déu.
La festa és celebrada pels cristians catòlics i pels cristians ortodoxos, però, en canvi, no se celebra entre els cristians protestants, que rebutgen aquesta teoria i -en general- la veneració de Maria.
La Mare de Déu Torronera
D'entre tots els noms populars que al llarg de la història ha adquirit la Puríssima destaca el de Mare de Déu Torronera. Aquest nom respon al fet que, tradicionalment, el 8 de desembre és un dels primers dies del cicle nadalenc en què es mengen torrons a les cases.
Antigament, el temps immediatament anterior a Nadal tenia unes connotacions molt més fantàstiques que no pas ara. Era un temps sagrat, previ a l'inici del rigorós hivern, de preparació pel nou any i d'alegria per celebrar el naixement de Jesucrist. Per això hom inventava personatges destinats a crear aquest ambient especial i màgic entre la mainada: els reis, en fumera, el tió... tots ells destinats a portar els queviures i els regals d'aquests dies d'una forma més o menys extraordinària. Un d'aquests personatges era la Torronera.
El dia de la Immaculada Concepció en moltes cases es fa creure a la mainada que la Torronera porta els torrons de Nadal. En algunes senzillament arriben trucant a la porta, com el tió. En d'altres, es teatralitza una mica més i es fa veure que arriben a casa per la xemeneia, fent un gran terrabastall. L'escenificació pot ser ben senzilla però la mainada corre esverada a veure la quantitat de torrons que s'escampen pel terra, tot i especulant amb els pares al voltant de les característiques físiques de la Torronera.
Antigament, per tal que el miracle de l'arribada dels torrons a les cases succeís, la vigília del 8 de desembre els carrers de moltes localitats s'omplien amb parades d'aquests dolços tradicionals.
Has detectat algun error? Avisa’ns!
També et podria interessar
De la mateixa població
La màscara és un element present en tot tipus de celebracions festives que permet la transformació de la identitat del portador. Malgrat que l'ús de màscares no és exclusiu de les festes de Carnaval, aquest element és un dels pilars fonamentals de qualsevol celebració carnavalesca.
Les festes dedicades a Sant Antoni Abat, tal i com se celebren a la comarca dels Ports de Morella (País Valencià), al Matarranya (Franja de Ponent) i a l'Illa de Mallorca, es caracteritzen per l'aparició de diferents tipus de dimonis, que aquell dia es passegen pels carrers ballant i cometent tot tipus d'entremaliadures.