#sant jordi

El teixit social de Mataró organitza una completíssima festa de Sant Jordi cada 23 d'abril. Al matí es fan les tradicionals parades de roses i llibres pels carrers, a la tarda la cercavila dels més de 40 gegants que hi ha a la ciutat i a la nit, la Fogonada, la sortida nocturna del Drac de Mataró i les Diablesses que, amb els seus Voltafocs, omplen les places de foc, espurnes i música.

Sant Jordi no està només associat al llibre, a la rosa i al llegendari heroi que va matar un drac per salvar la princesa. També és el patró d'Alcoi, en honor del qual tenen lloc la festa major o Festes de Moros i Cristians de la localitat, declarades d'interès turístic internacional el 1980.

Puigverd de Lleida celebra pels volts de Sant Jordi, una arrelada festa popular que compta amb una processó molt concorreguda que passeja unes imatges de Sant Jordi i la Moreneta i que, des del 2006, també compta amb una escenificació de la llegenda, el drac i la princesa.

Cada any pels volts del 23 d'abril la nau gòtica de la Catedral de Girona acull la representació de ‘La Consueta de Sant Jordi cavaller, una obra de teatre basada en un text del segle XVI d'autor mallorquí desconegut.

Si tenim en compte que la llegenda de l'heroi que mata un drac forma part de la nostra tradició cultural des de temps precristians i que és a Catalunya on hi ha la major concentració de dracs festius de tot el món, no ha d'estranyar que moltes viles incloguin, en el ritual festiu de la Diada de Sant Jordi, algun tipus d'escenificació de la popular llegenda.

Cada 23 d'abril, pels carrers i les places de la ciutat de Mataró s'escenifica una particular versió de la llegenda de sant Jordi, la princesa i el drac. És la Fogonada, una singular festa que combina una posada en escena parlada i en moviment, el bestiari festiu i l'ús d'una gran quantitat de pirotècnia.

Un dels trets més característics de les Festes de Primavera del carrer de l'Argenteria de Girona és la presència i evolucions del 'Tarlà'. Es tracta d'un personatge que giravolta penjat d'una barra al carrer Argenteria i que hom creu que té el seu origen en una antiquíssima celebració que combinava la devoció religiosa amb l'escarni carnavalesc.

Pels volts de la diada de Sant Jordi, el conjunt emmurallat de la vila de Montblanc retorna al seu esplendorós passat medieval i es converteix en l'escenari d'un conjunt de representacions que recreen capítols de la popular llegenda de sant Jordi, el drac i la donzella que la tradició catalana situa en aquesta vila.

Coincidint amb la Festa de Sant Jordi, Montgat celebra durant quatre dies una de les seves dues festes majors. Un tastet de faves, el plat més típic del municipi, la trobada de gegants i un correfoc en són els actes més esperats.

La festa major del barri de la Sagrada Família que cada any se celebra pels volts de la diada de Sant Jordi, inclou centenars d'activitats esportives, gastronòmiques i culturals que tenen lloc al voltant del temple insígnia d'un dels catalans més universals: Antoni Gaudí.

Com a tots els països de l'arc Mediterrani la rosa té una notable presència en la toponímia, la farmacopea, les celebracions festives i en la cultura popular catalana en general. El contingut llegendari i simbòlic de l'anomenada flor dels amants adquireix la màxima intensitat durant la diada de Sant Jordi.

Sant Celoni celebra Sant Jordi amb parades de llibres i roses i amb un conjunt d'actes protagonitzats pel Drac de Sant Celoni, una fera que protagonitza la llegenda d'en Soler de Vilardell, una llegenda d'un heroi local semblant al relat de sant Jordi, el drac i la princesa.

Aquest és el text d'una versió moderna de la llegenda de sant Jordi i el drac, publicat l'any 1952 al volum III del Costumari català. El curs de l'any, obra magna del prolífic folklorista Joan Amades.

La Diada de Sant Jordi compta amb una tradició gastronòmica ben especial: el Pastís de Sant Jordi, un pa de pessic amb forma de llibre que es prepara a casa o que es compra en una pastisseria el 23 d'abril i que és el millor complement dolç a una jornada plena de llibres i roses.

Aquest és el text d'una versió romàntica de la llegenda de Sant Jordi i el drac, publicat al llibre Tradicions Religioses de Catalunya, recollides per Anna de Valldaura i explicades de bell nou amb el nom de 'Sant Jordi i el drac dels tres elements'.

Tots els pobles que envolten el Massís de Sant Llorenç del Munt i la Serra de l'Obac disposen d'una de les llegendes més importants i antigues de Catalunya: la Llegenda del Drac de Sant Llorenç del Munt. Protagonitzada per un heroi vinculat a la fundació mítica del país, és el relat que origina i explica la presència de la majoria dels més de quatre-cents dracs festius que poblen avui en dia les festes populars catalanes.