Lluna nova 
#diables
Articles
Ball de Diables
El Vendrell (el Baix Penedès)
El Ball de Diables del Vendrell és el grup de foc del qual es tenen referències històriques més antigues a la vila. Se'n té notícia de finals del segle XVI, tot i que hi ha referències, que no anomenen la població, d'un ball de Diables al Penedès al segle XIV. Més recentment va ser pioner en l'embranzida que va representar pels grups de cultura popular el retorn de la democràcia.
Un dels elements més antics i enigmàtics no només de la Patum de Berga sino també de tot el folklore festiu català són els anomenats Plens. Vestits amb la seva peculiar indumentària vermella i verda, són els personatges encarregats d'encendre els emblemàtics Salts de Plens de la gran festa berguedana.
El Ball de Diables de Sant Quintí de Mediona, un dels balls de diables més antics de Catalunya, se singularitza pel seu vestit-granota blau i pel fet que la seva representació parlada, el Típic, no acaba amb la victòria de l’exèrcit del Bé sobre el del Mal, sinó amb empat i Llucifer emplaça els dos exèrcits a un nou combat l’any següent.
La ciutat de Badalona celebra les seves Festes de Maig en honor a Sant Anastasi amb moltes activitats lúdico festives i populars, d'entre les quals destaca la Cremada del Dimoni, un ritu de foc d'origen pescador durant el qual la ciutat crema els seus mals esperits.
El que avui coneixem com a "correfoc", és fruit d'una evolució del ball de diables, una manifestació festiva tradicional caracteritzada pel llançament de carretilles de forma estàtica per part d'un grup de persones vestides de diable. Els primers correfocs van celebrar-se entre els anys 1979 i 80 a cavall entre Barcelona i Reus quan, espontàniament, va començar la interacció entre el públic i els diables.
El Ball de Diables de Vilafranca del Penedès està basat en una escenificació de la lluita entre les forces del bé, representades per l'àngel, i les forces del mal, representades pels diables. Durant l'any fan correfocs i a principis de setembre, en el marc de les festes de Sant Fèlix, organitzen un espectacle piroteatral anomenat Balldefoc.
En els darrers anys, els Diables de Vilafranca han fet evolucionar el Correfoc de Sant Fèlix fins a convertir-lo en una festa-espectacle que han batejat amb el nom de BalldeFoc. Es celebra cada any a partir de les 10 de la nit de l'1 de setembre i culmina amb una impressionant encesa a la façana de la Basílica de Santa Maria.
Cada dilluns de festa major els carrers estrets i les places de la part antiga de Manresa s'omplen de persones que ballen i salten entre un mar de foc, fum i guspires. S'hi celebra el Correfoc, un llarg, intens i singular trajecte piroteatral guiat per un ampli grup de personatges fantàstics inspirats en la simbologia del foc.
Durant dos dies Sitges celebra la festivitat de Sant Bartomeu amb un conjunt d'activitats que s'entrellacen una després de l'altre durant 36 hores. Moixiganga, gegants, grallers, diables, bastoners, ball de gitanes i tot un seguit d'altres elements del patrimoni cultural sitgetà són els protagonistes d'una de les festes tradicionals més destacades del país.
L'origen del Ball de Diables de l'Arboç és molt difícil d'investigar perquè l'any 1936 es van destruir els arxius parroquials i perquè la vila ha estat cremada diverses vegades. La primera referència històrica que se'n té és de l'any 1846, quan l'Ajuntament va comprar uns vestits nous.
La Carretillada del Ball de Diables de l'Arboç és un dels actes de foc més mítics dins el món dels diables festius a Catalunya. Es tracta d'una impressionant encesa conjunta de carretilles i altres artefactes pirotècnics que posa punt i final a la representació de l'Acte Sacramental parlat que la colla escenifica la nit de sant Julià, en el marc de la festa major.
Les primeres referències de l'existència de diables a Vilanova i la Geltrú les trobem l'any 1710 en un entremès en què hi havia la Mulassa de Vilanova (mula gegantina que en aquella època representava una fera ferotge que llençava foc per la boca) i cinc "Diablots".
En la biografia i llegenda de santa Margarida es barregen el rastre de les heroïnes medievals europees matadores de dracs i la història d'una noia que visqué al segle III a Antiòquia i que es feu famosa per un episodi fantàstic durant el qual aconsegueix sortir de la panxa d'una bèstia ferotge, una cuca-fera, que l'havia devorada.
L'Escaldàrium és, malgrat la seva recent història, una de les cites festives més esperades de l'any per bona part dels calderins. Aquesta singular manifestació festiva, única en el seu gènere, té lloc a mitjans de juliol i té com a elements principals la pirotècnia, l'aigua i la música.
Foguerons de Sa Pobla a Gràcia
Vila de Gràcia, Barcelona (el Barcelonès)
Darrer cap de setmana de gener
Cada any a final de gener, les places i carrers de l'antiga vila de Gràcia, avui barri de Barcelona, s'omplen de foguerons, cançons improvisades i balls mallorquins: s'hi celebra la Revetlla de Sant Antoni, un model de festa importat amb èxit des del municipi mallorquí de Sa Pobla.
Durant 10 dies l'antiga vila de Sant Andreu de Palomar celebra la seva Festa Major, una de les manifestacions festives populars més importants de la ciutat de Barcelona. Destaca per les seves cercaviles dels grups de cultura popular i per l'escenificació de l'antic drama sacre de la Vetlla de Sant Andreu.
La Festa del Roser de Martorell se celebra durant el cap de setmana més proper al 7 d'octubre amb un conjunt d'activitats que constitueixen un homenatge a la pagesia local i que destaquen per la tradicional Festa del Most i la sortida de tota la imatgeria festiva i popular relacionada amb la llegenda del Pont del Diable.
El Ball de Diables de Tarragona és una manifestació festiva i teatral popular que té les seves primeres referències documentals a finals del segle XIV-principis del XV. Segueix el model de ball de diables històric, propi del Garraf, Penedès, Anoia i Camp de Tarragona, amb uns personatges ben definits i uns parlaments.
La Festa Major de La Llacuna és, sens dubte, la màxima expressió festiva d'aquesta vila anoienca. Des de fa uns anys, la celebració ha anat agafant més empenta i ha anat enriquint mica en mica un seguici festiu que es mostra en la seva màxima plenitud cada primer cap de setmana d'agost.
Els Tres Tombs Infernals són una combinació de teatre al carrer, correfoc i espectacle pirotècnic que escenifica les temptacions que l'ermità sant Antoni experimentà al llarg de la seva vida per tal d'assolir la seva il·luminació.
La Festa de Tardor de Sant Feliu és, pel volum d'entitats que hi participen, la veritable Festa Major de Sant Feliu de Llobregat. Les celebracions inclouen, entre d'altres, un magnífic Correfoc, un impressionant Seguici Festiu i l'escenificació d'una de les llegendes més populars de la vila, la del Drac, el Cavaller i la princesa Violant.
El Ball de Diables de Reus, una colla de diables amb un model i idiosincràsia propi, posa en escena, quan ho consideren oportú, el Ball de Sant Miquel, una representació tradicional i popular sobre la lluita entre el Bé i el Mal, entre la religió cristiana i l'anterior, una lluita entre el sant i les forces de la Natura.
Mostra de Balls de Diables centenaris amb parlaments
Diverses poblacions
Finals de primavera o principis d'estiu
D'entre totes les colles de diables que hi ha en l'actualitat només unes quantes es caracteritzen per tenir una història documentada de més de cent anys i per realitzar una escenificació parlada de l'enfrontament entre les forces del Bé i les del Mal. Una vegada l'any algunes d'aquestes colles es troben per mostrar el seu ball parlat, fer una cercavila conjunta i compartir idees i experiències.
Una manifestació parateatral que escenifica una versió local del relat universal del drac, el poble amenaçat i la donzella. Compta amb la participació activa de la colla de diables local, la seva bèstia festiva -el drac Miserach- i un bon nombre de vilatans que s'involucren en el seu desenvolupament de principi a fi.
Ball de Sant Miquel i Diables de la Riera
La Riera de Gaià (el Tarragonès)
Les primeres noticies del Seguici Popular de la Riera daten al segle XVIII. Concretament l'any 1776 l'Arquebisbe de Tarragona prohibeix l'entrada dels balls i les danses a l'església parroquial.