Cercavila de foc

Cada any durant la Nit de Sant Joan, els carrers del nucli antic de Reus viuen la Cercavila de Foc, un acte que destaca per ser un dels correfocs històrics de Catalunya i per ser protagonitzat per la Cabra, una emblemàtica figura de bestiari dissenyada especialment per a interactuar amb el públic.

A Reus, la Festa de Sant Joan se celebra -com a moltes altres poblacions- amb revetlles als diferents barris que inclouen fogueres, pirotècnia, sopars populars, música i ball. La celebració comença a la tarda amb l’arribada de la Flama del Canigó, el foc que serveix per encendre la foguera oficial de la ciutat a la plaça de la Llibertat. Més tard, la nit culmina amb els concerts de l’espai Barraques, un punt de trobada multitudinari per als joves de tota la comarca on actuen els grups més destacats del panorama musical català i on les entitats locals disposen de casetes per a finançar les seves activitats.

Ara bé, el gran reclam de la nit del 23 de juny a Reus és un acte que té lloc al nucli antic de la ciutat: la Cercavila de Foc. Es tracta d’un dels actes històrics de la moderna celebració santjoanera reusenca, un correfoc que compta amb el suport de l’Institut de Cultura de l’Ajuntament de Reus, i en què participen tots els grups de foc de la ciutat (tant adults com infantils) amb els seus respectius acompanyaments musicals.

La cercavila l’encapçala el Ball de Diables de Reus, que obre pas cremant carretilles a tort i a dret. Seguidament, avancen el Drac, la Víbria, els dos Bous i la Vedella de Foc, també disparant pirotècnia. Finalment, tancant la comitiva, hi desfila l’element més representatiu i protagonista de la nit de Sant Joan a la ciutats: la Cabra, una figura de bestiari creada expressament per a aquest correfoc.

La Cercavila de Foc s’encén amb la mateixa Flama del Canigó. Durant tot el trajecte, els espectadors -vestits amb roba adequada i barret per a l’ocasió- interactuen amb els diables i el bestiari: salten, canten, els impedeixen el pas i ballen sota les espurnes. La desfilada avança al ritme dels tabals i ho impregna tot amb l’olor de pólvora.

L’acte comença a la plaça del Mercadal i recorre diferents carrers i places del nucli antic abans de retornar al punt de partida. Un cop allà, té lloc una actuació individual de cada colla que dóna pas a una espectacular encesa conjunta final, que omple aquest espai tan emblemàtic de la ciutat amb un mar de foc, espurnes i trons.

Breu història de la cercavila de foc reusenca

L’origen de la Cercavila de Foc s’emmarca en el procés de recuperació de les festes populars que va tenir lloc a Catalunya a finals dels anys setanta, un cop acabada la dictadura franquista. A Reus, a partir del 1977, la plaça del Castell es va establir com el punt de trobada dels col·lectius joves que organitzaven activitats culturals de carrer per a celebrar la revetlla de Sant Joan.

Així, el 23 de juny de 1979 es va dur a terme un primer cercavila festiu impulsat pel grup d’animació Taronjada Natural. Fent referència a la tradició de la diada com a nit de bruixes i dimonis, la desfilada incloïa personatges teatrals, músics i màscares, i anava encapçalada per una figura de cartó-pedra que representava un bóc o una cabra (una mena de gegant que, en aquell moment, encara no llançava foc).

L'any següent, el 1980, es va incorporar a aquest «Cercavila Màgic» una nova bèstia de foc construïda a Reus i inspirada en les guites de la Patum de Berga: la Cabra de Foc. Es tractava d’una figura de bestiari articulada, dissenyada expressament per jugar amb el públic. Estava construïda d’una manera molt innovadora, a partir d’un pal central que simulava el cos de la bèstia i que estava coronat per la testa de la cabra, una estructura que permetia moure-la amb un gran dinamisme i agilitat. L’acompanyaven tres diables amb la indumentària tradicional del ball de diables reusenc i diversos portadors que vestien unes bates de treball decorades amb motius solars i de foc. També hi van participar els «carretillaires», uns personatges amb tradició documentada a les festes de Corpus i Sant Joan a Reus que, sense anar vestits de diables, sortien a disparar pirotècnia protegits amb roba vella resistent a les espurnes, barret de palla i un civader carregat de carretilles. La festa també convidava tothom a fer un tomb pels ravals de la ciutat «tot xiulant i rebent ferrades d’aigua que, malgrat les restriccions, ens vulguin llançar els veïns, per sorollosos i per tal de mantenir la tradició, i a acabar a la Boca de la Mina, veient sortir els sol i menjant truites -de fonoll, si pot ser, per a tenir bona sort i espantar les bruixes-».

El 1981 l’acte es va replantejar i va rebre, per primer cop, el nom actual de «Cercavila de Foc». Acompanyant la Cabra, aquell any va sortir també un grup de diables impulsat per l’entitat Carrutxa, que seria el predecessor del que anys més tard (1990) es formalitzaria com el Ball de Diables de Reus.

Al llarg de les dècades següents, la Cercavila de Foc s’ha anat transformant. A partir del 1985 es van començar a convidar diferents grups de foc d’arreu del país i, progressivament, s’hi van anar incorporant les altres bèsties de foc locals, com la Mulassa de Foc (1989, tot i que actualment no hi surt), el Drac (1992) i la Víbria (2007). Avui dia, gràcies a la seva trajectòria i història, s’ha consolidat com l’acte més emblemàtic de la nit de Sant Joan reusenca.