Festa de Tardor

La Festa de Tardor de Sant Feliu és, pel volum d'entitats que hi participen, la veritable festa major de Sant Feliu de Llobregat. Les celebracions inclouen, entre d'altres, un magnífic Correfoc, un impressionant Seguici Festiu i l'escenificació d'una de les llegendes més populars de la vila, la del Drac, el Cavaller i la princesa Violant.

La festa major de Sant Feliu de Llobregat havia estat tradicionalment celebrada pels volts del 10 d'agost, diada de Sant Llorenç, a qui està consagrada la catedral del municipi. Ara bé, des del final de la dictadura franquista i amb el procés de recuperació democràtica, les entitats de Sant Feliu, juntament amb el nou ajuntament, van decidir traslladar la festa major a la diada de sant Ramiri, co-patró de la ciutat, que s'escau l'11 d'octubre. El trasllat obeïa al fet que, a l'estiu, bona part de la gent de Sant Feliu marxa de vacances fora del municipi, i només a partir de l'octubre, el cos social i associatiu de la vila és en condicions de participar de les festes.

La diada de sant Ramiri, ja esmentada en documents del segle XVIII, havia estat fins aleshores una festivitat exclusivament religiosa de devoció i culte a aquest sant, també conegut amb el nom de Remir. En un principi les celebracions tenien lloc al voltant de ofici religiós que incloïa el cant dels Goigs i un sorollós repic de campanes. Poc a poc s'hi anaren afegint més actes, com un ball de nit, que organitzava la Societat Santfeliuenca. Als anys 40 i 50, entitats com el Casino Santfeliuenc, l'Ateneu, la Unió Coral i el Centre Parroquial, incorporaren balls, concerts musicals i escenificacions teatrals a la festa.

Amb el canvi de dates, la festa major dóna un tomb espectacular, gràcies sobretot a la proliferació de colles de cultura popular. És el moment del naixement de tot un moviment festiu: el que construeix els gegants en base a les llegendes locals, les peces de bestiari basades en històries populars, etc. L'imaginari col·lectiu popular es posa en marxa i el patrimoni festiu, d'aquesta manera, es consolida.

La seqüència ritual

La seqüència ritual de la festa s'estructura en dos parts: d'una banda dels actes que tenen lloc el dia 11 i 12 d'octubre, i de l'altra, els que s'organitzen el divendres, dissabte i diumenge del cap de setmana proper a la diada del co-patró.

Dijous: Mocador d'Honor i Seguici

El primer dia de la festa, data assenyalada per a l'inici de les celebracions, és dijous. Aquell dia a la tarda es fa l'acte de lliurament del Mocador d'Honor de la Festa de Tardor a una persona destacada a la vila que, tot seguit, fa el llançament del coet d'inici de la festa des del balcó de l'Ajuntament. A la Catedral repiquen les campanes, als jardins del Palau Falguera es llança un Castell de Focs i, des d'allà, comença el Seguici, una cercavila festiva que compta amb la participació de totes les colles de cultura popular local.

El Seguici està format per més de vint colles: La Garsa, El Drac, La Mula de l’ACF, Diables Rojos secció adulta i infantil, Bicorn i Bicornet, Diables La Salut i malabars, Diables la Garsa, Diables infantils la Garsa, Diables Tro de Falguera, Trabucaires de Sant Llorenç, Gegants de la Ciutat, Gegants de l’ACF, Tonet i Fada Natura, Bastoners “Els Ceballuts”, Turcs i Cavallets de l’ACF, Castellers de Sant Feliu i Petardons i Petardones de Can Calders amb la seva figura de bestiari 'Xispa'. El Seguici fa un recorregut pels carrers de la ciutat al so d'un mateix 'toc de seguici' que toquen cinc grups de músics i acaba a la Plaça Companys, on té lloc el Ball d'Entremesos. En arribar a la plaça es fa sonar el toc d'inici i comencen, un per un, tots els balls tradicionals de totes les colles de Sant Feliu, cadascú amb la seva música en directe a càrrec dels Ministrils de Sant Feliu.

Després de l'útim ball tothom se'n va a sopar i espera fins la 1 de la matinada, quan comença el Segon Seguici, on tot el públic pren part dels balls i acompanya a cada figura en el seu ball.

Divendres: correfoc infantil

El divendres està dedicat als més petits i s'hi fan dos activitats ja tradicionals: una xocolatada i animació, al matí, i el Correfoc Infantil, al vespre, adreçat exclusivament a infants de 4 a 12 anys. Les figures de bestiari dels adults (la Garsa, la Mula i el Drac) fan acte de presència al correfoc infantil, i encenen pirotècnia sense tro.

Dissabte: Diada de trabucaires, bastoners, castells i gegants, i Correfoc

Dissabte al matí, es fan les matinades dels Trabucaires de Sant Feliu, una colla creada el 1986 que desperta tothom amb les seves galejades. Aquest dia també fan la seva diada els bastoners, ballant pels carrers juntament amb d'altres colles bastoneres convidades del país. Els seus repics són l'avantsala dels tabalers que, amb la Tabalada del vespre, anuncien que el Correfoc és a punt de començar.

Dissabte al migdia també té lloc la Trobada de Gegants, que s'organitza des del 1997 i compta amb la participació de diverses colles de gegants de la comarca i el país, i dels nombrosos gegants, capgrossos i gegantons locals: el Llorenç i la Mercè (1981), el bandoler Francesc Gesbert, Jordi i Montserrat, Llorenç i Laia, en Guillem d'Olorda i la princesa Violant.

També al migdia se celebra la Diada Castellera de Sant Rarimi, amb la participació dels castellers locals i altres colles convidades.

L'acte estrella de dissabte és el Correfoc de Sant Feliu de Llobregat, un dels més destacats de tota la comarca i un dels millors en participació i seguretat. Comença a les 8 del vespre quan els llums de de la Plaça de la Vila s'apaguen i un petit àngel apareix al campanar. Aleshores es procedeix a l'encesa del campanar, un espectacular acte pirotècnic a càrrec de la colla Els Cremats que és el toc de sortida del Correfoc, en què hi participen tant les colles de diables locals, com altres colles de foc convidades.

Sant Feliu disposa d'un bon nombre de colles de foc. Hi ha la colla Els Cremats, que es dedica a fer muntatges pirotècnics, i les colles de dimonis Diables la Garsa de l'ACF, Diables la Salut i Diables Rojos. També disposa de tres bèsties de foc: el Drac de Sant Feliu, La Mula de l'ACF i la Garsa de Sant Feliu. La Garsa és una bèstia fantàstica pròpia d'aquesta localitat que fa referència al fet que antigament es coneixia als santfeliuencs com a 'garses', doncs tenien fama de fer desaparèixer coses dels camps i també perquè pispaven les noies dels pobles de la rodalia. El correfoc compta amb dos punts amb pirotècnia fixa: la plaça de sortida i la plaça d'arribada, on es fa un espectacular piromusical. Quan s'acaba el recorregut s'arriba a la Plaça de l'Estació on es fa un gran castell de focs.

12 d'octubre: missa al co-patró

Tot i que la diada de sant Ramiri és l'11 d'octubre, la data escollida per celebrar la missa en honor al sant és el 12 d'octubre, dia de festa oficial. Aquest dia, el matí comença amb les sorolloses matinades dels grallers, que donen pas a diferents activitats esportives i infantils i a la missa en honor al patró a la Catedral de Sant Llorenç. A la tarda hi ha la Mostra de Folklore Internacional (des del 2004).

El darrer dia de la festa a mig matí es fa la Cercavila de Colles, una cercavila que compta amb la participació de totes les colles de cultura popular de la ciutat i que serveix de tancament de la festa. La cercavila acaba a la Plaça de la Vila on cada colla fa el seu ball i es realitza un dinar de germanor.

Altres actes

D'entre els centenars d'actes que es fan per la Festa de Tardor destaca l'escenificació d'un conte popular: el del Drac de Sant Feliu i el Cavaller Guillem, que lluiten per endur-se la preciosa Violant de Bar, una representació que és amenitzada amb la música dels grallers de Sant Feliu.