#arbre

Com cada any, els habitants d'aquesta població van a cercar el pollancre més ben plantat del terme, el tallen i el porten fins a la plaça que duu popularment el seu nom, on és plantat de nou amb l'ajuda de cordes. El xop esdevindrà en els propers dies l'eix de tot tipus d'actes lúdics i culturals.

Cada segon dissabte de maig els habitants d'Òrrius surten a cercar un arbre anomenat "poll" que hissen a la plaça major del poble. Després, fins a la matinada, van d'amagat per les cases i jardins del terme agafant objectes diversos que posen sota l'arbre en senyal d'ofrena.

Vallfogona de Balaguer celebra, cada segon divendres de maig, un ritual ancestral que no necessita de cap convocatòria perquè es dugui a terme. Es tracta de la Plantada del Xop, una tradició local que gira al voltant d'un dels arbres propis de la conca del Segre.

A diferència del que defensen molts estudiosos, les festes protagonitzades per un arbre de grans dimensions encara se celebren en nombroses localitats de la nostra geografia i també arreu del món. Es tracta de vestigis de cultes ancestrals que avui perviuen entre nosaltres amb significats renovats, i que permeten a les comunitats que els mantenen vius reforçar els seus vincles amb la natura.

La festa de l'arbre maig de Canyamars es celebra cada any l'últim dia d'abril a la nit en un ritual ancestral que antigament homenatjava als esperits de la natura i a la fertilitat de la terra i que avui ens recorda que el bosc és un patrimoni que cal salvaguardar de la depredació humana.

El barri de La Torre de Canals celebra la festa de la Santa Creu i la Verge del Remei amb la pujada al Pi de Santa Creu. Es tracta d'un esvelt pi o xop que és escorcollat i untat amb morca perquè dificulte la pujada al relliscar els joves muntadors.

Sant Llorenç Savall celebra, cada primer de maig, el ritus de l'arbre, una cerimònia mitjançant la qual es reforcen els vincles amb la natura i el poble. El ritus, que posa a prova l'enginy, l'organització i la força de la comunitat, aconsegueix agermanar a petits i grans al voltant d'un objectiu comú: alçar a la plaça major un gran arbre, símbol de la nova vida que amb la Primavera reneix cada any.

Camporrells celebra, cada 30 d'abril, una cerimònia ancestral que ha passat de ser un ritus de galanteig efectuat pels solters del poble a una festa popular profana -una de les més esperades de l'any- que compta amb la participació de bona part dels seus habitants.

Cada cap de setmana següent a la Pasqua Florida, conegut popularment com "de Pasqüetes", aquesta vila acull una cerimònia ancestral, d'origen i significat misteriosos però que hom creu vinculada a antics cultes relacionats amb el canvi d'estació i l'establiment definitiu del canvi en el temps.

En un dels pocs pobles que encara conserven peces úniques de l'art romànic, cada any es celebra la fira d'avets més important i multitudinària de totes les que tenen lloc a Catalunya. Deu dies on la natura, l'artesania i els arbres de Nadal són els principals protagonistes.

Malgrat que a Barcelona hi ha diferents fires on es poden comprar tots els productes típics de les dates nadalenques, la Fira de Santa Llúcia que s'instal·la a les rodalies de la Catedral és, sens dubte, la més emblemàtica de totes.

Cada any l'últim dia d'abril els habitants d'El Pla de Manlleu, van a cercar un pi de grans dimensions a les afores del poble i el replanten a un lloc cèntric. El pi restarà plantat fins a finals de mes.

La Primera Festa de la Mare de Déu de la Llet, és un conjunt d'actes festius en honor a la patrona i al Pi monumental de Puigpelat que celebren l'establiment definitiu de la Primavera al poble. Les celebracions tenen per protagonistes a les Majorales i a la Cuca, una gran bèstia processionària.

Tot i que la cerimònia nadalenca d'alimentar i fer cagar un tros de soca gruixuda d'arbre és un ritu de tipus domèstic que s'esdevé bàsicament a l'interior de cada llar catalana, des de fa uns anys, diverses poblacions han convertit aquest ritu casolà en un esdeveniment col·lectiu que té lloc a l'espai públic.