#bestiari festiu

Els bous de foc són l'element d'imatgeria festiva més emblemàtic i arrelat de Calaceit. Aquesta localitat del Matarranya compta actualment amb quatre carcasses d'alumini amb forma de bou -dues d'adults i dues d'infantils- que són utilitzades durant les festes populars del llarg de l'any per omplir els carrers de llum, olor de pólvora i adrenalina.

La Festa Major de Badalona se celebra cada any del 14 al 16 d’agost en honor a la Mare de Déu d’Agost i a Sant Roc. Un dels actes més singulars de la festa és el Bany de Bèsties: una tradició única a Catalunya sorgida de manera espontània l’any 2001 en què diverses figures del bestiari local realitzen unes espectaculars enceses i un bany al mar.

El Drac d’Olivella té el seu origen l’any 1975 quan un artista sitgetà estiuejant del poble va construir un drac infantil pel seu fill a imatge i semblança exacte del Drac de Sitges. Des de l’any 2022, el poble té un magnífic drac nou però recorda al vell traient-lo el dissabte de festa major, l’únic moment de l’any en què es pot veure el que molts coneixen com a “drac petit de Sitges”.

La Cuca Fera de Begues és la cucafera més grossa de Catalunya. Nascuda l'any 1934, està associada a l'Avenc de la Ferla, un profund i fosc solc negre situat al Massís del Garraf on, segons la llegenda, habita aquesta impressionant criatura.

La festa major d’aquest petit municipi situat al bell mig del Parc Natural del Garraf destaca per una competició de truc que data del 1970 i per ser l’únic moment de l’any en què es pot veure el Drac Vell d’Olivella, una figura molt estimada a la comarca, construïda l’any 1975 per un estiuejant del poble a imatge i semblança del Drac de Sitges.

El Ruc és una bèstia festiva nascuda a finals de la dècada de 1980. En aquell moment, mentre la majoria de pobles del Penedès apostaven per construir dracs, a La Granada van decidir crear una figura única que fes honor al malnom humorístic amb què es coneix històricament els seus habitants.

L'illa de Mallorca celebra grans festes per Sant Antoni Abat, el 17 de gener. L'altre Sant Antoni, el de Pàdua, també rep lloances diverses, en especial dels cavallets d'Artà, un entremès documentat a la primera meitat del segle XIX i que tan sols és possible apreciar pels volts del 13 de juny al convent dels franciscans d'Artà.

La Targafera és una bèstia de nova creació que, nascuda l'any 2019, és portada pels infants de Tàrrega. Destaca per tenir un gran cos recobert amb els colors de la primavera a l'Urgell, un coll extensible i una fisonomia simpàtica amb banyes que llancen foc fred. La figura surt en tres ocasions durant la Festa Major targarina a mitjans de maig.

Nascut l’any 1907 per donar forma corpòria a un ésser espantacriatures propi de l’imaginari col·lectiu lleidatà, el Marraco és una figura del bestiari popular que s’ha convertit en un dels elements simbòlics més importants de la ciutat de Lleida.

Nascuda en ple procés de recuperació del carrer com espai de festa, la Cuca de Castellbisbal va ser una de les bèsties de foc que va participar en la mítica concentració de dracs de Barcelona de l’any 1979. Dotada d’una gran expressivitat i d’una agilitat i rapidesa de moviments inigualable, la Cuca destaca pel seu singular cos articulat de deu metres de llargada portat per vuit persones.

Girona disposa d’una de les mules festives més singulars del món, la Mula Baba, una figura de bestiari que, en determinades ocasions, es converteix en un teatret de titelles des d’on s’expliquen llegendes i tradicions de la ciutat.

El que avui coneixem per correfoc va néixer de forma inesperada l’any 1979 a Barcelona en un context històric de reivindicació de la tradició pròpia i d'efervescència política que reclamava més llibertat i participació en els afers públics. I ho feu gràcies als balls de diables i el bestiari festiu, dues expressions d’un substrat cultural forjat durant segles a partir del domini i l’ús festiu de la pólvora.

Algunes esglésies del país conserven en el seu interior, al costat dels orgues o instal·lades entre els arcs, unes testes de pirates berebers de grans dimensions, fetes amb pedra o fusta i abillades amb un turbant i una gran barba, que hom anomena 'carasses'.

La Festa del Most de La Granada és un conjunt d'activitats festives inicialment destinades a celebrar els bons resultats de la collita de raïm. Es desenvolupen en dos caps de setmana i inclouen tots tipus d'activitats culturals, d'entre les que destaca el Tasta La Granada.