Festa major

El barri de Sant Ferriol d’Olot celebra la seva festa major pels volts del 18 de setembre, diada del seu patró. El nucli central de les celebracions el constitueixen les cercaviles de la seva faràndula, formada per dos capgrossos centenaris (en Cucut i la Xurruca), dues àligues, un bou, una vaca i el Patufet.

El barri

Les festes del barri de Sant Ferriol funcionen, en l'imaginari popular olotí, com el tancament natural i simbòlic del cicle festiu d'estiu a la capital de la Garrotxa. Se celebren el cap de setmana més proper al 18 de setembre, diada del patró, just deu dies després de la gran cita festiva de la ciutat: les Festes del Tura.

Situat al bell mig del nucli urbà, el barri de Sant Ferriol és un districte històric amb una forta tradició veïnal. L’activitat de la festa major té lloc entorn del carrer i la capella de sant Ferriol, així com al voltant de l’emblemàtica plaça de Clarà -dedicada a l’escultor noucentista olotí Josep Clarà- que constitueix un dels principals pulmons verds de la ciutat.

La faràndula del barri

El barri disposa d’un conjunt de figures festives (la faràndula) que són l’eix vertebrador de les celebracions. En primer lloc, una parella de capgrossos centenaris, en Cucut i la Xurruca, que només surten al carrer un dia a l’any: el diumenge de la festa major. Van sorgir del taller d’imatgeria Las artes religiosas l’any 1906 i posteriorment van ser cedits a l’Associació de veïns del barri de Sant Ferriol, entitat organitzadora de la festa.

La faràndula també inclou dues àligues. L’Àliga vella, ja documentada al 1892, té el cos pintat de negre, dues ales petites, una corona al cap i un cistell al bec amb un colomí de cartró a dins (antigament eren vius). L’Àliga nova, estrenada l’any 1949 i obra de l’escultor Albert Rosa, té les ales obertes, duu corona i un cistell al bec amb dos petits colomins de cartró, i balla al ritme de la tonada del popular Ball de Sant Ferriol.

Finalment, hi ha dues figures bovines: un bou i una vaca. Històricament, de bous de Sant Ferriol també n’hi ha hagut un parell, el vell i el nou, ambdós amb una aparença esbojarrada i actitud entremaliada (traient la llengua). El bou antic, que va ser construït pel jovent del barri amb fusta, filat metàl·lic i paper engomat l’any 1981 amb la intenció d’emular el corre-bou que s’havia fet per les Festes del Tura, està en desús. Només se’n conserva el cap, que està exposat a la Capella de Sant Ferriol. El bou actual va ser creat l’any 1996, és portat per dues persones, duu barretina i un esquellot penjat al coll. Durant la seva dansa -formada per tres melodies alegres- mou el cap, treu la llengua i remata l’actuació disparant aigua per les banyes. La Vaca, per la seva banda, va ser construïda l’any 2019 per l’escultora Rosa Serra amb la idea d’acompanyar el bou. De posició vertical (com un gegant) i estil pop, presenta tons acolorits i un aspecte simpàtic. Porta una cantina de llet a la mà, un esquellot al coll i esquitxa aigua per les mamelles.

Acompanyant els elements de la faràndula hi ha En Patufet, un nen vestit de pagès i amb barretina que reparteix entre el públic els caramels que duu dins un cistell, tot recordant els granets de safrà del conte popular. Antigament, en Patufet duia un fuet a la mà i tocava el flabiol.

La seqüència ritual

El dia 18 de setembre, caigui en el dia de la setmana que caigui, se celebra l’onomàstica de Sant Ferriol, patró del barri, amb una missa solemne i cant dels goigs a la capella del sant. En sortir d'ofici, les dues àligues del barri executen el seu ball d'honor davant de l’església. 

La seqüència ritual de la festa varia cada any, però sol tenir un esquema semblant. Divendres marca el tret de sortida de les festes. A mitja tarda hi ha disparada de coets, repicada de campanes i penjada de banderoles pels carrers. El moment central del dia és el pregó, a càrrec d'alguna personalitat o entitat vinculada al barri o a la ciutat. 

Dissabte és el dia més intens de la programació i aplega públic de totes les edats i procedències. Al matí hi ha activitats infantils (tallers, jocs tradicionals o xocolatada) i campionats populars com el torneig de botifarra. A la tarda té lloc la primera gran sortida de la faràndula. Tots els elements de la imatgeria de Sant Ferriol (a excepció del Cucut i la Xurruca) recorren el barri acompanyats d'una cobla o xaranga, fent parades en diferents espais (residència d’avis, plaça, escola) per realitzar l'esperat Ball de la Faràndula, on cada figura executa la seva dansa pròpia. A la nit la festa continua amb un sopar de veïns, ball i concert.

Diumenge al matí té lloc la segona sortida de la faràndula, aquesta vegada amb la participació de la totalitat de la imatgeria, que torna a realitzar els seus balls en diferents espais del barri. Aquest és l’únic moment de l’any en què es poden veure al carrer els capgrossos centenaris d’en Cucut i la Xurruca. Un dels moments més especials d’aquesta sortida té lloc quan la faràndula i el seu acompanyament musical fa la volta a la plaça enjardinada de Clarà, on sovint té lloc la darrera ballada conjunta. En els darrers anys, un dinar popular posa punt i final a la festa major.