El Camell
La bèstia festiva de Molins de Rei
Molins de Rei (el Baix Llobregat)
Vegueria de Barcelona
Carnaval i pels volts del 29 de setembre
Redacció festes.org (Publicació: 08.02.2026 | Actualització: 08.02.2026)
Amics del Camell
El Camell de Molins de Rei és una bèstia festiva de grans dimensions que es dedica a empaitar a petits i grans, llançant foc pels queixals i aixecant el coll.
Característiques
El Camell no és ni un bou ni una mula ni un cavall i, ni molt menys, un camell, l'animal remugant de cap petit, coll i cames molt llargues i esquena amb un o dos geps que li dóna nom. S'anomena d'aquesta manera perquè 'fer el camell' significa fer el bèstia, fer el burro, fer l'animal, el ximple i també, per extensió, fer festa, fer disbauxa. El Camell és una bèstia festiva de grans dimensions híbrida, entre un cavall, una mulassa i un bou. De fet, el Camell no es defineix per les seves atribucions si no per ser una gran bestiassa de festa que, recordant un costum antic, s'ha convertit en un animal fantàstic.
El cos del camell està fet de fusta, el cap d'espuma de poliestirè i duu tot el cos recobert amb un teixit de cotó. Fa 6, 75 metres de llargada i 2 d'amplada i pesa uns 180 quilos. El duen 6 persones des de dins més un portador del cap que, mitjançant un sistema de palanca, té un moviment dalt a baix, fet que li permet arribar fins a una alçada de 5'30 metres. Té tres punts de foc, dos a la boca i un a la cua. Exteriorment està dirigit per 4 persones més mitjançant unes cordes i 3 persones més s'encarreguen del cap i la cua.
El Camell de Molins de Rei es dedica a empaitar a petits i grans en tres ocasions l'any: per Carnestoltes i per la Festa Major, al setembre, durant les Matines del dia 29 i el dissabte de Festa Major al vespre, a la plaça de la vila, en una espècie de trajecte festiu anomenat el Corre-cuita del Camell. En aquesta aparició és quan l'animal es mostra més tal com és: evoluciona de forma erràtica pels carrers i places, aturant-se i arrencant de nou de forma imprevisible, empaitant als que es va trobant pel seu camí. Es mou amb rapidesa, puja i baixa escales, recula quan cal i treu foc pels queixals i ruixa als que el reten. El seu himne és 'La Presó del Rei de França' de la Companyia Elèctrica Dharma. En canvi, per Carnaval, l'animal forma part d'un ball popular, anomenat Ball del Camell.
Història
L'origen del Camell de Molins cal cercar-lo en les antigues festes de Carnestoltes molinenques. Expliquen els llibres d'història que, almenys des del 1814, havia estat costum entre alguns molinencs, quan arribava el Carnaval, de construir una espècie de bèstia feta amb fustes (arquets de vela de carro) i una barra de ferro que aguantava un cap de cavall mort que tingués una bona dentadura. Tapats amb una manta i amb dues taronges als forats del crani com a ulls, feien aparicions a la plaça de la vila durant els balls, de forma espontània i transgressora, empaitant tothom, especialment a la gent rica que feia el Ball de Carnaval, i fent gresca i gatzara.
El procés de recuperació de la bèstia comença amb la recuperació dels ajuntaments democràtics i el final de la dictadura franquista. En el pregó de Festa Major de l'any 1979 es diu que és una llàstima que Molins no tingui bèstia fantàstica i a partir d'aquí es comença a buscar informació i documentació antiga, i a bastir un projecte de construcció del Camell. La nova peça fou estrenada el 26 de setembre de 1981, en plena Festa Major de Sant Miquel.
Els Amics del Camell
L'entitat que actualment vetlla pel seu manteniment i funcionament és Els Amics del Camell, que està formada pels portadors, timbalers, diables, bombers i altres col·laboradors del Camell.
El Camell no acostuma a sortir fora vila, si bé n'ha fet diverses sortides com a les Festes de la Mercè de Barcelona, el Bestiuari també de Barcelona, a Sant Feliu de Llobregat per apadrinar-ne la Garsa de Sant Feliu de Llobregat, El Prat de Llobregat o Valls.
L'any 1992 el Camell es va cremar a la sortida de Carnestoltes, sent reconstruït aquell mateix any. L'any 2006, en motiu del seu 25è aniversari, realitzà un espectacle conjuntament amb Comediants i la sortida a plaça fou tocada en directe per la Companyia Elèctrica Dharma i l'any 2008 visità la població de Würflach (Àustria).
Has detectat algun error? Avisa’ns!
Contacte
Amics del Camell
http://www.amicsdelcamell.cat
C/ Jacint Verdaguer, 95 bis
08750 Molins de Rei
93 668 46 50
elcamell(ELIMINAR)@amicsdelcamell.cat
Per saber-ne més
Llibres
La mula guita o Mulassa. Cap a un esquema general
Jordi Bertran Luengo
Ajuntament de Tarragona
Editat amb motiu de la recuperació de la Mulassa de Tarragona i de la Mostra de Mulasses Festives...
Vull ser mulasser
Bienve Moya i Domenech
Columna Edicions
Aquest llibre ens explica els neguits de l'Eli i el seu germà Magí per portar les mulasses a les...
Que bèstia! 25 anys del bestiari folklòric montblanquí
Judit Albalat Gao
Ajuntament de Montblanc
Escrit conjuntament amb Jordi Pujadas, l'autora fa un repàs a les vivències que van permetre...
La Mulassa de Tarragona. La més juganera
Enric Garcia Jardí
Arola Editors
La Mulassa és un dels elements més participatius del Seguici Popular de les Festes de Santa Tecla...
Mulasses!
Sebastià Serra
El Cep i la Nansa Edicions
La mulassa té un gran somni: sortir a la cercavila de la Festa Major! Però té un problema: no...
Petita Història de la Mulassa de Barcelona
Diversos autors
Editorial Mediterrània
La Mulassa arriba als 450 anys de la seva primera referència documentada i, per celebrar-ho, ens...
Vídeo / DVD
50è Aniversari de "la Presumida". Història de les Mulasses de Vilanova
Diversos autors
Agrupació de Balls Populars de Vilanova i la Geltrú
DVD editat en motiu dels 50è aniversari de la mulassa Presumida de Vilanova i la Geltrú. Inclou...
També et podria interessar
De la mateixa categoria
És una de les mules festives més emblemàtiques de Catalunya i tota una icona d'aquesta població de la Garrotxa on, en dies de festa, no és estrany veure la seva imatge penjada en balcons i finestres, al costat de domassos i banderes. De caràcter alegre i entremaliat, només surt tres vegades l'any i disposa d'un ball, una cançó i una música propis.
Girona disposa d’una de les mules festives més singulars del món, la Mula Baba, una figura de bestiari que, en determinades ocasions, es converteix en un teatret de titelles des d’on s’expliquen llegendes i tradicions de la ciutat.
Mula Baba o Mulassa de Girona (el Gironès)
- va néixer al febrer de 2014 amb la finalitat de recuperar l'antiga mulassa de Girona. Es pot documentar l'existència d'una mulassa a Girona des de finals del segle XVI. Hi ha constància que al 1648 es va construir una mulassa fins que l'any...
Mulassa de Granollers (el Vallès Oriental)
- neix l'any 2024 amb l'objectiu d'apropar la Festa Major de Blancs i Blaus i la cultura popular i tradicional als barris de la ciutat. La figura representa una mula de caràcter esbojarrat i es obra de l'escultor navarrès Aitor Calleja. La Mulassa és propietat...
Mulassa de Sabadell (el Vallès Occidental)
- va ser estrenada el juliol de 2022 i construïda al Taller Saranda per en Ramon Aumedes. És portada per l'Associació Amics Encultura't de Sabadell i balla amb música composta per Xavier Muixench. La Mulassa ja està documentada l'any 1619 quan era portada per l'antic...
Mulassa de Castellbisbal (el Vallès Occidental)
- la Colla Gegantera de Castellbisbal va decidir dotar el municipi d'una peça d'imatgeria més solemne per enriquir-ne el seguici popular de la Festa Major. Entre les diferents propostes, va sorgir la de la Mulassa, aprofitant el 25è aniversari de l'entitat Amics de Sant Antoni...
Mulassa de Tarragona (el Tarragonès)
- és una peça zoomòrfica que forma part del Seguici Popular de Tarragona. La Mulassa és l'element més juganer de totes les bèsties del Seguici Popular de Santa Tecla. Representa una mula de grans dimensions i d'aquí prové el nom amb què els ciutadans la...
Mulassa del Prat de Llobregat (el Baix Llobregat)
- és un element del seguici popular festiu del Prat de Llobregat i reivindica el passat agrícola de la ciutat, per això representa un animal de camp. Va arribar a la vila del Prat l'any 2021 obra de l'Arnau Codina i Joan Avilés. La faldilla...
Mulassa de Reus (el Baix Camp)
- aquesta simpàtica mula festiva la trobareu generalment al davant dels gegants obrint-los el pas en les processons i cercaviles. Ben poques vegades la veureu en solitari. La història documentada de la nostra mulassa comença a començaments del segle XVII, quan ens consta la seva...
Mulassa de Barcelona (el Barcelonès)
- durant el segle XVII, la Mulassa es converteix en l'element més divertit i esbojarrat del Bestiari, per la seva forma de sortir sense control i fent guitzes i pel fet de fer servir la pirotècnia. La Mulassa va ser el primer element en ser...
Mulassa de Valls (l'Alt Camp)
- és un dels elements del bestiari popular vallenc més estimat per la ciutadania. Està documentat des del XVI, quan va assistir a la rebuda del rei Felip II a Barcelona. La peça va ser recuperada per la Unió Anelles de la Flama per la...
Espanta-Rucs de Sant Jaume dels Domenys (el Baix Penedès)
- mulassa espantarucs que llança foc per la boca. Un grup d'amics del Penedès amb molta iniciativa, es van ficar mans a l'obra per recuperar la antiga Mulassa de Llorenç del Penedès 'L'Espanta-Rucs' per tornar-la a fer corre, per els carrers dels pobles de Catalunya.
Mulasses de Vilanova i la Geltrú (el Garraf)
- els indicis històrics de la nostra Mulassa es remunten a finals del S.XVI i principis del S.XVII. L'any 1629, 'l'obra de l'església de Sant Antoni' va pagar per despeses de la Mulassa, 16 sous i, a l'any 1658, comencen a constar pagaments als portadors...
Mulassa de l'Hospitalet de Llobregat (el Barcelonès)
- batejada amb el nom de Mulassa Amalvígia de L'Hospitalet, en representació de la senyora Amalvígia, una propietària d'un rec (canal) a la Marina hospitalenca del Segle X i simbolitza l'origen agrícola de L'Hospitalet. La Mulassa Amalvígia pertany a TRO, Centre de Producció de la...
Mulassa de Salou (el Tarragonès)
- va néixer de la mà de Manel Llauradó l'any 2010, en el marc de la Xarxa de cultura catalana del municipi. Construïda en fibra de vidra. La Mulassa es va crear amb l'objectiu de potenciar la vida cultural de Salou i es va pensar...
Mulassa Secallona de Sant Pere de Riudebitlles (l'Alt Penedès)
- any de construcció: l'estiu de l'any 2004. Projecte dut a terme pels joves participants de les activitats d'estiu, membres de l'Associació Rivo Birlarum.
Mulassa i Mulasseta de Torredembarra (el Tarragonès)
- la Mulassa va ser construïda l'any 1995 per en Carles Carbús, és carregada interiorment per 2 persones i llança foc. Com la majoria de mulasses, presenta un aspecte burlesc, i divertit, amb la seva gran boca oberta ensenyant totes les seves dents. La gent...
Mula de Sant Feliu de Llobregat (el Baix Llobregat)
- la bèstia de foc més jove de la ciutat participa en els correfocs, seguicis i cercaviles de la ciutat i d'altres indrets. La Mula va néixer arran de la representació de la Patum que va fer l'Agrupació Cultural Folklòrica l'any 1988, però va restar...
Mulassa de Vic (Osona)
- tenim constància que a Vic hi havia una Mulassa des de l'any 1604 i era portada per la Confraria dels Paraires, però no va ser fins al 2006 que des dels Sagals d'Osona va sortir la idea de recuperar-la. Així que la nova Mulassa...
Mulassa d'Els Pallaresos (el Tarragonès)
- estrenada l'any 2007 després d'un espectacle realitzat per membres de la Colla, amb bengales, llum, so... i acte seguit al so de "La Presó del Rei de França" en directe per la Companyia Elèctrica Dharma. L'estructura ha estat construïda pels membres de la Colla...
Mulassa i Mulasseta de Montblanc (la Conca de Barberà)
- la mulassa de Montblanc data de 1381, i és la més antiga de Catalunya. Durant temps passats fou propietat de blanquers i pelleters. de la vila, que la feien actuar en les representacions que precedien a la processó del Corpus. Antigament, la cua era...
Mulassa de Falset (el Priorat)
- després de més de 20 anys de fer pastorets a Falset, els qui ens fèiem dir 'Els joves de la parròquia' ho vam deixar, teníem uns pocs diners de pastorets i ens vam reunir per decidir en què els podíem invertir: una festa, un...
Mulassa Feixuga del Vendrell (el Baix Penedès)
- mulassa de disseny ambigu, agosarat i divertit, producte del treball i dedicació de dos joves artistes de la comarca del Baix Penedès i dels membres del grup. Construïda l'any 1995 la seva màxima il·lusió és participar en qualsevol festa, trobada o aplec on el...
Mulassa d'Olot (la Garrotxa)
- Joan Amades cita, en el seu llibre sobre els entremesos, un document que diu trobar-se en l' Arxiu Municipal d'Olot pel qual es dóna a conèixer que el 1444 (segle XV) la "Mulassa, los rabadans e pastors e les dances deis exurits e lo...
Mulassa de Solsona (el Solsonès)
- la figura actual de la mulassa és una còpia extreta de la peça del 1691, que encara es conserva. Va haver-se de substituir a causa del gran pes del cap inicial, de 21 quilos, per un altre d’igual de cinc. Per confirmar la seva...
De la mateixa població
Declarada Festa Tradicional d'Interès Nacional per la Generalitat de Catalunya, la Fira de la Candelera de Molins de Rei és una de las mostres agrícoles, industrials, comercials i culturals més grans i més importants del Baix Llobregat.