Tots Sants

Tots Sants o Festa dels Morts

Diverses poblacions

La Festa de Tots Sants o Festa dels Morts ha conservat en el seu costumari tota una sèrie de celebracions, elements i ritus que provenen de sistemes de creences anteriors al cristianisme. Segons la tradició popular, aquestes dates són el moment de l'any en què s'interrelacionen els dos móns, el dels vius i el dels morts.

Agrupació de Bestiari Festiu 2025

Agenda d’aquesta setmana

Fira del codony a Tremp

Fira del codony

Tremp (el Pallars Jussà)

31 d'octubre i 1 de novembre de 2026

Cada any pels volts de Tots Sants, Tremp dedica dos dies a donar a conèixer les possibilitats i virtuts d'un fruit aspre però d'una gran aroma que ha generat algunes de les elaboracions més famoses de la nostra cuina casolana tradicional, com el codonyat o l'allioli de codony.

Nit d'ànimes a Puigcerdà

Nit d'ànimes

Puigcerdà (la Cerdanya)

31 d'octubre de 2026

En Papassa, en Rosegacebes, la Nit i altres fantasmes espantanens de la Cerdanya recorren, cada any per Tots Sants, els carrers i cases de Puigcerdà, escenificant així el que raconta la tradició: que aquest dia, els esperits dels morts visiten als vius.
Rifes de panellets

Rifes de panellets

Reus (el Baix Camp)

Fins l'1 de novembre de 2026

Per Tots Sants i la Castanyada, la ciutat de Reus acull una pràctica festiva que vincula el joc amb el menjar: són les anomenades rifes de panellets o rifa de la confitura, un costum antic que perviu amb tota vigorositat de la mà d'entitats i associacions locals.
Fira de Tots Sants a Cocentaina

Fira de Tots Sants

Cocentaina (el Comtat)

30 i 31 d'octubre, i 1 de novembre de 2026

500.000 visitants, 32.000 m2 d'exposició de maquinària agrícola i automòbils, 16.000 m2 d'estands diversos, material exposat per valor de 39 milions d'euros... La Fira de Tots Sants de Cocentaina és, sens dubte, la major fira de vendes del País Valencià.
Festa dels morts arreu del món. Foto: Manel Carrera i Escudé

La Festa dels Morts arreu del món

Diverses poblacions

31 d'octubre - 2 de novembre de 2026

Totes les cultures, religions i pobles que habiten el planeta Terra, excepte algunes sonades excepcions, tenen un dia de festa del seu calendari anual dedicat al record dels familiars avantpassats morts. En aquest article n'expliquem algunes.
El panilló

El panilló

Diverses poblacions

1 de novembre de 2026

El dia de Tots Sants els habitants de Gandesa organitzats en colles d'amics i familiars, celebren un dinar popular a l'aire lliure en diferents indrets i finques del terme que té un protagonista indiscutible: el panilló, un berenar especial que els padrins regalen al seus fillols.

Ball de Bruixes de Viladrau

Ball de bruixes i castanyada

Viladrau (Osona)

31 d'octubre de 2026

La vila de Viladrau celebra la diada de Tots Sants en dos caps de setmana. Si durant el cap de setmana anterior a Tots Sants celebren la Fira de la Castanya, el 31 d'octubre a la nit i l'endemà celebren el Ball de Bruixes, una castanyada basada en l'escenificació teatral d'una reunió de bruixes ocorreguda al poble l'any 1617.
Fira de Bruixes i Fes-ta Bruixa de Sant Feliu Sasserra

Fira de Bruixes i Fes-ta Bruixa

Sant Feliu Sasserra (el Bages)

Fins l'1 de novembre 2026

Sant Feliu Sasserra és un d'aquells municipis que han reinventat la festa de Tots Sants inspirant-se en la història del poble, marcada per les bruixes i els bandolers. Les celebracions es divideixen en la Fes-ta bruixa i la Fira de Bruixes i són un homenatge festiu als fruits de la tardor i als coneixements i pràctiques de totes aquelles persones que varen morir a la forca.
Aplec de Sant SImó de Mataró

Festa de Sant Simó

Mataró (el Maresme)

Fins al 29 d'octubre de 2026

Cada 28 d'octubre molts mataronins acompleixen un ritu ancestral: van a comprar el sabre, una peça de rebosteria amb forma d'espasa que es ven només aquest dia a l'ermita de Sant Simó. La Festa o Aplec de Sant Simó compta també amb la presència dels gegants i dels castellers de Mataró i amb un ball únic a la geografia catalana: el ball de pescadors.

Fires i festes de Sant Narcís de Girona

Fires de Sant Narcís

Girona (el Gironès)

Del 23 d’octubre a l'1 de novembre de 2026

En plena tardor, quan el fred ja comença a fer acte de presència, Girona celebra la seva festa major. Les Fires de Sant Narcís congreguen cada any milers de gironins i altres catalans vinguts d'arreu per viure-hi una festa d'alta volada.

Són protagonistes

Esquivamosques de Girona

Esquivamosques

Girona (el Gironès)

1 de novembre de 2026

Girona és una de les poques ciutats catalanes que disposa d'un capgròs esquivamosques, un personatge festiu encarregat d'obrir pas i animar la festa. Aquesta figura està documentada almenys des del 1875, quan, juntament amb un grup de quatre capgrossos, ja sortia a la processó del Corpus davant dels gegants.

La Mula Baba de Girona

La Mula Baba

Girona (el Gironès)

23 i 31 d'octubre de 2026

Girona disposa d’una de les mules festives més singulars del món, la Mula Baba, una figura de bestiari que, en determinades ocasions, es converteix en un teatret de titelles des d’on s’expliquen llegendes i tradicions de la ciutat.

És temps de…

La Castanyada

La Castanyada

Diverses poblacions

Fins al 2 de novembre de 2026

Quan arriba la tardor i el fred comença a dibuixar-se a l'horitzó, retornen les festes a la vora del foc. En el nostre calendari, la Castanyada i la menja de panellets són uns costums de la festa de Tots Sants que, malgrat haver perdut el seu caràcter d'ofrena funerària original, segueixen complint una important funció social.

Llumenetes de Tots Sants. Foto: Manel Carrera

Llumenetes de Tots Sants

Diverses poblacions

Nit del 31 d'octubre i nit de l'1 de novembre de 2026

Un dels costums propis de la Festa de Tots Sants a casa nostra consisteix a encendre petites flames, en llànties o espelmes, en record dels avantpassats familiars. Es tracta d'un costum íntim i personal que aquests dies té lloc a l'interior d’algunes llars, lluny del focus mediàtic.

Mediateca

Llibres

Morts il·lustres als cementirs de Barcelona

Morts il·lustres als cementirs de Barcelona

Diversos autors

Angle Editorial

Qui van ser i on són enterrades les principals personalitats del món de la cultura, de les...

Animetes santes. Costums tradicionals valencians sobre el més-enllà

Animetes santes. Costums tradicionals valencians sobre el més-enllà

Josep Lluís Santonja

Edicions del Bullent

La mort és una constant en la vida. Totes les persones sabem que més tard o més prompte hem de...

Rondalles de difunts

Rondalles de difunts

Arnau Folch

Editorial Hermenaute

Aquest llibre és un recull de deu rondalles i llegendes de la tradició popular i oral catalana...

Articles

Els panellets

Els panellets

Dolors Llopart i Puigpelat

Festes.org

El Ball de la Mort de Reus

El Ball de la Mort de Reus

Salvador Palomar i Abadia

La teiera

Sobre la tradició de l'àpat de conill amb trompetes

Revistes

Gegants

Gegants

Diversos autors

Agrupació de Colles de Geganters de Catalunya

Gegants és la revista d’estudi del món geganter i de tot el folklore que l’envolta. És una...

Dossier: Pastors i transhumància

Dossier: Pastors i transhumància

Diversos autors

Editorial Gavarres

En aquest número 31 dediquem el dossier als pastors i la transhumància. Un dossier de...

Vídeo / DVD

(els primers) 25 anys de la Fira de les Bruixes

(els primers) 25 anys de la Fira de les Bruixes

Diversos autors

Fira de les Bruixes

Documental realitzat per commemorar els 25 anys de la Fira de les Bruixes. Idea original: Comissió...

No et limites a contemplar aquestes hores que ara venen, baixa al carrer i participa. Participa en el ball, la festa, dóna les mans al teu germà. No podran res davant d'un poble unit, alegre i combatiu

Vicent Andrés Estellés
Banner anual XMEC 2026
Solsona la Festa
Cercador

Estadístiques

Què diuen de nosaltres

Al meu entendre, Festes.org és el camp base digital de la festa i la cultura popular. Un punt de referència imprescindible de documentació, publicacions i informació sobre la multiplicitat festiva dels Països Catalans i més enllà. És molt d’agrair l’obertura de mires, la democratització de continguts i diferents punts de vista sobre això que denominem “festes populars”. El camí que ha marcat Festes.org, i tant de bo que continuï marcant en el futur, sigui precisament el de poder parlar, reflexionar, proposar i documentar la festa des de múltiples òptiques, posant en valor el debat i no tancant-se en àmbits endogàmics i certs postulats inamovibles.

Heribert Masana i Soler Heribert Masana i Soler

Espai de consulta, de capçalera, d'on vaig beure a galet uns primers coneixements -que per un bordegàs són pràcticament exòtics- de les celebracions amb les quals donava la volta al país amb els retrats -escrits i visuals- de Festes.org. Enhorabona per la feina de vertebració, mantinguda i essencial.

Joan Ignasi Gómez Joan Ignasi Gómez

Festes.org aprofundeix amb una lloable eficàcia en el món de les festes populars amb textos i imatges d’un gran valor documental i abast Països Catalans. L’admirat Joan Amades es sorprendria analitzant aquest banc de dades, una finestra al món que va obrir –com qui no fa res- Manel Carrera i Escudé. Posar en marxa un projecte com aquest requereix tanta estimació al món que vols explicar, com capacitat tècnica per concretar la idea. També son necessaris multitud de contactes arreu del territori. Aconseguir-los capbussant en la gran xarxa de la cultura popular, una gran legió d’entusiastes, té un valor inqüestionable i requereix la credibilitat que Festes.org s’ha guanyat en aquest darrer quart de segle.

Pere Baltà Pere Baltà

Amb una dedicació constant i responsable, gairebé exhaustiva, els responsables de Festes.org han bastit una eina que ens ajuda a conèixer i estimar la cultura popular del nostre país centrant-se en la festa, aquest factor que ens uneix i agermana com cap altra més enllà d'estaments i d'ideologia, tot un revulsiu necessari en la nostra societat cada vegada més materialista i individualista.

Quim Masdeu Guitert Quim Masdeu Guitert

Festes.org no només és una de les primeres pàgines sobre cultura popular a Internet, sinó un dels primers portals que compartien contingut (i del bo) a la xarxa. Però Festes.org arriba molt més enllà de la festa, perquè acull sensibilitat, saviesa i coneixement enciclopèdic. Un lloc fantàstic on la imaginació vola i mai saps cap a on.

Víctor Pàmies i Riudor Víctor Pàmies i Riudor

Conèixer aquest portal Festes.org va suposar per a mi una gran finestra oberta al món per talaiar tot un enfilall de festes, curiositats, anècdotes... d'arreu dels Països Catalans, que s'han forjat a partir de la col·lectivitat dels diferents indrets de les terres de parla catalana, a partir de trets comuns i d'una manera de veure el món. A més de tenir totes la llengua compartida com a eix central, una llengua que ens agermana, amb la qual també es pot fer festa. Tenc motius a balquena per lloar i agrair a Festes.org la seva gran comesa en recopilar i inventariar les diverses manifestacions festives.

Rafel Gelabert Rafel Gelabert

Festes.org és un punt de referència per consultar i tenir present les festes populars dels Països Catalans i, a més, és una finestra a la que podem accedir per a donar a conèixer aspectes, persones o referències que ens semblen rellevants respecte a qualsevol festa. En aquest punt és de destacar la feina bibliogràfica, ja que moltes edicions són locals, amb una distribució poc àmplia, i de mal conèixer a la resta del país.

Xavier Pedrals Costa Xavier Pedrals Costa

Vint-i-cinc anys recollint, anotant i compartint informació han convertit Festes.org en la summa de les nostres tradicions festeres, gràcies a la qual coneixem quines celebracions configuren la nostra identitat nacional, de les més locals i peculiars a les més anomenades i conegudes. Quines són similars, quines tenen una arrel comuna, quines són herència i evolució d’unes altres. Festes.org s’ha convertit en una enciclopèdia indispensable.

Toni Cucarella Toni Cucarella

Festes.org va ser pionera a comprendre que els paradigmes comunicatius havien canviat i que la difusió de la cultura popular requeria de plataformes d’ampli abast. Les societats cada vegada som més complexes i tenim una major diversitat d’interessos. Confiar que el patrimoni immaterial es transmetrà només de manera orgànica, per vivència directa, és agosarat. És necessari oferir canals divulgatius, però al mateix temps amb continguts especialitzats. Per això és tan valuosa la feina que en Manel Carrera està liderant des de fa 25 anys. A Festes.org treballen amb molt rigor i una persistència encomiable.

Rosa Maria Provencio Monleón Rosa Maria Provencio Monleón

Una eina que és utilitzada habitualment tant pel professor universitari, com per l'activista cultural, com pel més repatànic savi de Vilatrista, mereix tot el reconeixement del món. Un projecte de tanta envergadura, profunditat, rigorositat, complexitat, popularitat... i tantes 'tats' més com Festes.org, ho hauria de tenir tot pagat. No estaria de més que aquelles institucions que s'omplen la boca de "cultura", "país", "servei", s'adonessin d'una vegada que, com deia aquell: "no només de copets a l'espatlla viuen els webs" (o no era ben bé així?).

Salvador Vega Ferrer Salvador Vega Ferrer

Etiquetes

Més etiquetes