Festes de Moros i Cristians

Alcoi (l'Alcoià)

Sant Jordi no està només associat al llibre, a la rosa i al llegendari heroi que va matar un drac per salvar la princesa. També és el patró d'Alcoi, en honor del qual tenen lloc la festa major o Festes de Moros i Cristians de la localitat, declarades d'interès turístic internacional el 1980.

Mallorca Oral 2026

Agenda d’aquesta setmana

Fires i festes de la Santa Creu de Figueres

Fires i festes de la Santa Creu

Figueres (l'Alt Empordà)

Del 24 d'abril al 3 de maig de 2026

Centenars d'actes culturals, festius i esportius omplen, cada any, tots els racons de la vila de Figueres quan arriben les Fires i Festes de la Santa Creu. Nascut inicialment a redós d'una fira comercial, l'esdeveniment s'ha anat complementant amb un ampli ventall d'activitats que l'han acabat convertint en la veritable festa major de la capital altempordanesa.
Consueta de Sant Jordi a Girona

Consueta de Sant Jordi

Girona (el Gironès)

24 d'abril de 2026

Cada any pels volts del 23 d'abril la nau gòtica de la Catedral de Girona acull la representació de ‘La Consueta de Sant Jordi cavaller, una obra de teatre basada en un text del segle XVI d'autor mallorquí desconegut.

Vetlla de la Mare de Déu de Montserrat

Abadia de Montserrat, Monistrol de Montserrat (el Bages)

26 d'abril de 2026

Cada 26 d'abril centenars de persones arriben -a peu o en vehicle- a la muntanya de Montserrat per celebrar la Vetlla de la Mare de Déu. La Vetlla és un conjunt d'actes que tenen per objectiu acompanyar la Moreneta a passar la vigília, la nit anterior, de la seva festa anual.
Festa de Sant Jordi a Puigverd de Lleida

Festa de Sant Jordi

Puigverd de Lleida (el Segrià)

25 i 26 d'abril de 2026

Puigverd de Lleida celebra pels volts de Sant Jordi, una arrelada festa popular que compta amb una processó molt concorreguda que passeja unes imatges de Sant Jordi i la Moreneta i que, des del 2006, també compta amb una escenificació de la llegenda, el drac i la princesa.
Festa de Sant Jordi a Mataró

Festa de Sant Jordi

Mataró (el Maresme)

Fins el 23 d'abril de 2026

El teixit social de Mataró organitza una completíssima festa de Sant Jordi cada 23 d'abril. Al matí es fan les tradicionals parades de roses i llibres pels carrers, a la tarda la cercavila dels més de 40 gegants que hi ha a la ciutat i a la nit, la Fogonada, la sortida nocturna del Drac de Mataró i les Diablesses que, amb els seus Voltafocs, omplen les places de foc, espurnes i música.
Festa de la Mare de Déu de Montserrat

Festa de la Mare de Déu de Montserrat

Abadia de Montserrat, Monistrol de Montserrat (el Bages)

26 i 27 d'abril de 2026

Cada any milers de pelegrins vinguts d'arreu del país visiten la muntanya de Montserrat per celebrar una festa dedicada a la Mare de Déu de Montserrat. Els visitants participen de les celebracions litúrgiques i festives al monestir i gaudeixen amb les múltiples possibilitats que ofereix la muntanya més emblemàtica de Catalunya.
Romiatge a la Mare de Déu de Salgar

Romiatge a la Mare de Déu de Salgar

Cubells (la Noguera)

25 d'abril de 2026

El poble de Cubells compleix, des de temps immemorial, amb el vot d'anar processionalment i en silenci a visitar la Mare de Déu de Salgar en el seu santuari situat, entre penyes abruptes, a vuit quilòmetres de la població. El romiatge té lloc cada any el dia de Sant Marc, el 25 d'abril.

Festes de Primavera

L'Hospitalet de Llobregat (el Barcelonès)

Del 23 al 26 de abril de 2026

Celebrades en plena diada de Sant Jordi i plenes d'actes participats per elements de la cultura popular i tradicional local, les Festes de Primavera de l'Hospitalet de Llobregat s'han convertit en una de les principals celebracions d'aquesta renovada ciutat metropolitana.

La Fogonada

Mataró (el Maresme)

23 d'abril de 2026

Cada 23 d'abril, pels carrers i les places de la ciutat de Mataró s'escenifica una particular versió de la llegenda de sant Jordi, la princesa i el drac. És la Fogonada, una singular festa que combina una posada en escena parlada i en moviment, el bestiari festiu i l'ús d'una gran quantitat de pirotècnia.
Festa Major de Montgat

Festa Major de Sant Jordi

Montgat (el Maresme)

Del 17 al 28 d'abril de 2026

Coincidint amb la Festa de Sant Jordi, Montgat celebra durant quatre dies una de les seves dues festes majors. Un tastet de faves, el plat més típic del municipi, la trobada de gegants i un correfoc en són els actes més esperats.
Setmana medieval de Sant Jordi a Montblanc

Setmana medieval de Sant Jordi

Montblanc (la Conca de Barberà)

Del 17 al 26 d'abril de 2026

Pels volts de la diada de Sant Jordi, el conjunt emmurallat de la vila de Montblanc retorna al seu esplendorós passat medieval i es converteix en l'escenari d'un conjunt de representacions que recreen capítols de la popular llegenda de sant Jordi, el drac i la donzella que la tradició catalana situa en aquesta vila.
Drac Farfolla. Foto: Associació Drac Farfolla

Festa major

Sagrada Familia, Barcelona (el Barcelonès)

Del 17 al 26 d’abril de 2026

La festa major del barri de la Sagrada Família que cada any se celebra pels volts de la diada de Sant Jordi, inclou centenars d'activitats esportives, gastronòmiques i culturals que tenen lloc al voltant del temple insígnia d'un dels catalans més universals: Antoni Gaudí.

És temps de…

Recreacions de la llegenda de sant Jordi i el drac

Recreacions de la llegenda de sant Jordi i el drac

Diverses poblacions

Fins al 23 d'abril de 2026

Si tenim en compte que la llegenda de l'heroi que mata un drac forma part de la nostra tradició cultural des de temps precristians i que és a Catalunya on hi ha la major concentració de dracs festius de tot el món, no ha d'estranyar que moltes viles incloguin, en el ritual festiu de la Diada de Sant Jordi, algun tipus d'escenificació de la popular llegenda.

La Mare de Déu de Montserrat

La Mare de Déu de Montserrat

Monistrol de Montserrat

Fins al 26 i 27 d'abril de 2026

La talla de la Mare de Déu de Montserrat és una de les peces més significatives de l'art romànic català. Venerada sense interrupció des de finals del segle XII, la talla d'aquesta particular marededéu bruna ha esdevingut una icona nacional.

Banner Escenari 2026

Mediateca

Llibres

Montserrat. Tradicions i llegendes

Montserrat. Tradicions i llegendes

Joan Amades i Gelats

Edicions Morera

A les pàgines d'aquest llibre podreu descobrir tota una sèrie de tradicions i llegendes populars...

In Monte Serrato. La presència històrica de Montserrat a Itàlia

In Monte Serrato. La presència històrica de Montserrat a Itàlia

Manuel Manonelles i Tarragó

Publicacions de l'Abadia de Montserrat

Itàlia ha esdevingut, des de fa segles, la segona llar de la Mare de Déu de Montserrat. I no sols...

Mitologia de la muntanya de Montserrat

Mitologia de la muntanya de Montserrat

Adriana Beltrán del Río Sousa

Editorial Efadós

Amb motiu del mil·lenari de la fundació del monestir de Montserrat rescatem Saxia, un bell poema...

Articles

I si fem un drac?

I si fem un drac?

Heribert Masana i Soler

Festes.org

Essència del drac

Essència del drac

Jan Grau i Martí

Revista Gegants

Sant Jordi: de la llegenda a la festa

Sant Jordi: de la llegenda a la festa

Salvador Palomar i Abadia

Biblioteca Digital de Carrutxa

Nigra sum? Reflexions antropològiques entorn de la Mare de Déu de Montserrat i la Santa Muntanya

El folklore no és per veure’l o sentir-lo, és per viure’l

Rafel Ginard
Solsona la Festa
Banner anual XMEC 2026
Cercador

Estadístiques

Què diuen de nosaltres

Festes.org és, alhora, causa i conseqüència d’un nou corrent ideològic que descobreix en les festes un pou sense fons per a estudiar les dinàmiques internes que articulen, tensen i cohesionen els col·lectius humans. Conseqüència, perquè és fill d’aquell temps i d’aquell nou capteniment. I causa perquè la seua existència va fer un impagable paper catalitzador: els interessats disposen d’un espai públic, obert, gratuït i participatiu d’on nodrir-se, construir xarxa i, el que és més important, superar el marc comarcal i local on semblava confinat aquest àmbit d’estudi.

Josep Vicent Frechina Josep Vicent Frechina

Festes.org és un dels espais informatius de referència en matèria de festes i cultura popular. Però a part d’això, també ha sigut un dels primers projectes digitals d’aquest país. Al llarg de tots aquests anys Festes.org ha acumulat tanta informació, que potser és la enciclopèdia virtual de festes i tradicions més important dels Països Catalans.

Xavi Aranda Xavi Aranda

Festes.org és un projecte de descomunal abast, un d’eixes empreses culturals i intel·lectuals que sols es pot dur a terme des de la paciència, la perseverança i un ferm compromís amb el que representa la cultura popular i festiva. La iniciativa encetada en 1999 ha seguit enriquint-se i millorant amb el pas del temps, fins al punt de constituir una ferramenta essencial per a tots aquells interessats en la cultura festiva, especialment en les seues tres potes: el món de la gestió, el de la investigació i el de l’associacionisme.

Gil-Manuel Hernandez Gil-Manuel Hernandez

Com a professora a Oakton High School, un institut públic a Virgínia, als Estats Units, faig servir molt el vostre web per preparar les meves lliçons de cultura popular i festes dels Països Catalans. Per exemple, ensenyo una unitat sobre el patrimoni cultural immaterial de la humanitat en la qual incloc els castells i les falles i festes del foc. Als estudiants els fascinen aquestes tradicions.

Àngels Natal Asensio Àngels Natal Asensio

La contribució de Festes.org a l'anàlisi festiva és imprescindible. En els darrers 25 anys Festes.org ha esdevingut un referent informatiu on-line sobre el calendari festiu dels territoris de llengua catalana, si bé paral·lelament ha realitzat incursions en d’altres cultures. I ho ha dut a terme tot combinant el rigor i la didàctica, amb una mirada no arqueològica sinó des de l’actualitat.

Jordi Bertran Jordi Bertran

Amb una dedicació constant i responsable, gairebé exhaustiva, els responsables de Festes.org han bastit una eina que ens ajuda a conèixer i estimar la cultura popular del nostre país centrant-se en la festa, aquest factor que ens uneix i agermana com cap altra més enllà d'estaments i d'ideologia, tot un revulsiu necessari en la nostra societat cada vegada més materialista i individualista.

Quim Masdeu Guitert Quim Masdeu Guitert

Innovadora pel seu disseny i per ser un gran enllaç de manifestacions festives arreu dels Països Catalans, Festes.org ha estat i és una font de descobriment del país i una font d'inspiració. Ens va fer entendre que la cultura del poble català calia ser present i difosa través de les pantalles. Això ens va animar a engegar el projecte del butlletí digital Dragabales. Aprofitarem per reclamar el Premi Nacional de Cultura per a Festes.org.

Jordi Rius i Mercadé Jordi Rius i Mercadé

Tots tenim, i hem tingut, els nostres llibres “de capçalera”. Diferents títols, potser, en diferents etapes de la vida. Certament. El que tots els qui som festers (i els qui no ho són, també) tenim/hem de tenir com a lloc web “de capçalera”, des del seu inici, ininterrompudament i fidel, fins avui mateix és Festes.org. Indubtablement.

Jordi Cubillos Jordi Cubillos

Al meu entendre, Festes.org és el camp base digital de la festa i la cultura popular. Un punt de referència imprescindible de documentació, publicacions i informació sobre la multiplicitat festiva dels Països Catalans i més enllà. És molt d’agrair l’obertura de mires, la democratització de continguts i diferents punts de vista sobre això que denominem “festes populars”. El camí que ha marcat Festes.org, i tant de bo que continuï marcant en el futur, sigui precisament el de poder parlar, reflexionar, proposar i documentar la festa des de múltiples òptiques, posant en valor el debat i no tancant-se en àmbits endogàmics i certs postulats inamovibles.

Heribert Masana i Soler Heribert Masana i Soler

Gràcies a Festes.org he descobert el ric món de la cultura catalana. Aquest lloc em va introduir en les diverses tradicions, les festes vibrants i la cultura distintiva del país on ara visc. He après sobre un munt de festes i tradicions úniques. Estic molt agraït a Festes.org per l'oportunitat d'aprofundir i estimar el patrimoni cultural de Catalunya.

Ruslan Kashapov Ruslan Kashapov

Etiquetes

Més etiquetes