Diumenge de Rams a Elx

Diumenge de Rams

Elx (el Baix Vinalopó)

Els ciutadans d'Elx celebren cada any la festa de Diumenge de Rams amb una gran quantitat de palmes blanques procedents del seu Palmerar, un espai únic de la ciutat que conté més de 240.000 palmeres i que l'any 2.000 va ser declarat Patrimoni de la Humanitat per l'UNESCO.

Agrupació de Bestiari Festiu 2025

Agenda d’aquesta setmana

Setmana Santa Marinera de València

Setmana Santa marinera

València (València)

Del 27 de març al 5 d'abril de 2026

Durant més de deu dies, els habitants dels Poblats Marítims de València celebren un complex i ric entramat d'actes de Setmana Santa mitjançant els quals reforcen la seva identitat com a barri i expressen la seva ancestral vinculació amb la mar.
Concurs de palma blanca a Elx

Concurs de palma blanca

Elx (el Baix Vinalopó)

28 de març de 2026

Cada any per Setmana Santa, Elx acull la celebració d'un concurs en el que diversos artesans palmers de la ciutat competeixen en l'elaboració d'unes palmes extraordinàries, tan per les seves mides com pel seu treball artístic.
Mercat de palmes i palmons a Elx

Mercat de palmes i palmons

Elx (el Baix Vinalopó)

27 i 28 de març de 2026

Els carrers i places d'Elx s'omplen, el divendres i el dissabte abans del Diumenge de Rams, de parades dels artesans palmers d'aquesta ciutat valenciana, que ofereixen als visitants el bo i millor dels seus obradors, reconeguts internacionalment per la qualitat dels seus productes de palma blanca.
Festa de l'Onso a La Mata de Morella

Festa de l'Onso

La Mata de Morella (els Ports)

28 de març del 2026

Quan comença el bon temps i les neus comencen a desaparèixer, els veïns de La Mata es reuneixen per a gaudir d'una tradició singular, emparentada amb les Festes de l'Ós del Pirineu i que es va recuperar després de 40 anys: l'Onso.
Festa i Processó dels Dolors a Besalú

Festa i Processó dels Dolors

Besalú (la Garrotxa)

27 de març de 2026

L'escenari medieval dels temples, carrers i places de Besalú és el marc incomparable on té lloc, en silenci, la Processó dels Dolors de Besalú, una mostra de la devoció popular local envers la Mare de Déu dels Dolors que conté notables singularitats dins el conjunt de processons catalanes del seu gènere.
Fira del Brunyol de Figueres

Fira del brunyol

Figueres (l'Alt Empordà)

28 de març de 2026

La Fira de Sant Josep de Figueres és una iniciativa que pretén difondre el coneixement dels "brunyols", una dolça i exquisida menja que en el passat havia estat el substitut calòric perfecte per combatre els preceptes quaresmals.
Festa dels Dolors de Mieres

Festa dels Dolors

Mieres (la Garrotxa)

27 de març de 2026

Mieres celebra l'inici de la Setmana Santa amb una festa popular que combina la representació d'una escena de La Passió de Jesucrist amb la Processó dels Dolors. La festa, que data del segle XVIII, compta amb alguns personatges propis, com els botxins i els dimonis, amb banyes al cap, i el nunci o pregoner, que anuncia una sentència a mort que ressona per tot el poble.
Mercat del Ram de Vic

Mercat del Ram

Vic (Osona)

27, 28 i 29 de març de 2026

Creat al voltant del tradicional mercat per a la compra de palmes, palmons i llorer per a la celebració del diumenge de Rams que s'instal·la a la porxada Plaça Major, el Mercat ha anat ampliant tant la seva ubicació com el seu contingut original fins a esdevenir una veritable fira del sector primari.

Festa de la Mare de Déu dels Dolors a Banyoles

Festa de la Mare de Déu dels Dolors

Banyoles (el Pla de l'Estany)

27 de març de 2026

Cada any el divendres abans del diumenge de Rams, es celebra a Banyoles la Festa de la Mare de Déu dels Dolors. Aquella nit, té lloc la Processó dels Dolors que està encapçalada pel Manípul de Manaies, una de les esquadres de soldats romans més gran del país.
La Vella Quaresma de Reus

La Vella Quaresma

Reus (el Baix Camp)

Fins al 2 d'abril de 2026

Reus ha col·lectivitzat, amb finalitats educatives, l'íntim costum que aquests dies té lloc a l'interior de les llars catalanes per calcular els dies que queden per la Pasqua: el d'arrencar un peu al calendari casolà de Quaresma. Cada divendres centenars d'infants es congreguen per veure com un personatge conegut de la ciutat li serra un peu a la Vella.

Són protagonistes

Estaferms durant la processó. Foto: Venerable Congregació de la Mare de Déu dels Dolors de Besalú

Els Estaferms

Besalú (la Garrotxa)

27 de març de 2026

Totalment vestits de blanc, amb espardenyes de veta, una faixa vermella i un casc de ferro que, a mode d'armadura medieval, els cobreix la cara, els Estaferms de Besalú que participen de la processó del divendres abans de Rams pouen de la tradició de les guàrdies dels comtes medievals catalans.
S'Àvia Corema de Maó

S'Àvia Corema

Maó (Menorca)

Fins al 2 d'abril de 2026

Cada dissabte de Quaresma una geganta anomenada s'Àvia Corema es passeja pels carrers de Maó i, mitjançant una votació popular, perd una de les set cames que té. D'aquesta manera és com aquest personatge de la nostra tradició cultural ha abandonat el camí de l'oblit per protagonitzar una celebració peculiar que fa les delícies de petits i grans.

És temps de…

Palmes i palmons

Palmes i palmons

Diverses poblacions

Fins al 29 de març de 2026

Més de 2.000 anys després de l'entrada de Jesús a Jerusalem, els fidels cristians d'arreu del món continuen rememorant la manera com els jueus van rebre el Messies, alçant palmes, branques de llorer i d'olivera per mostrar el seu goig al fill de Déu.

Els brunyols de l'Empordà

Brunyols de l'Empordà

Diverses poblacions

Fins al 2 d'abril de 2026

A l'Empordà, dels bunyols que s'elaboren i es consumeixen els dies de Quaresma i Setmana Santa en diuen «brunyols». Aquesta petita diferència en el nom no és només una petita variació fonètica si no que respon, en realitat, a una recepta pròpia d'aquest dolç basada en la presència d'una planta aromàtica i medicinal: la matafaluga.

Banner Escenari 2026

Mediateca

Llibres

Les postres casolanes

Les postres casolanes

Jaume Fàbrega i Colom

Editorial Efadós

Aquest llibre és un viatge per la memòria dolça dels Països Catalans. Coques, bunyols, cremes,...

Tradición en la modernidad avanzada: la Semana Santa Marinera de Valencia

Tradición en la modernidad avanzada: la Semana Santa Marinera de Valencia

Pedro García Pilán

Museu Valencià d'Etnologia - Diputació de València

Un treball monogràfic sobre la Setmana Santa Marinera elaborat per un doctor en sociologia. Es...

Llegendes i rondalles dels Països Catalans

Llegendes i rondalles dels Països Catalans

Daniel Rangil Brunet

Editorial Efadós

Llegendes i rondalles de bèsties, follets, gegants, tresors, dones encantades, bruixes, dimonis, i...

Articles

Les branches et palmes decorées du dimanche des rameaux en Catalogne

Les branches et palmes decorées du dimanche des rameaux en Catalogne

Joan Amades i Gelats

Presses Universitaires de France

Conservació i vigència del teatre popular: el cas de La Passió

Conservació i vigència del teatre popular: el cas de La Passió

J. Francesc Massip Bonet

Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura

Audio / CD

Sons dels Dolors

Sons dels Dolors

Diversos autors

Audiovisuals de Sarrià

Música de la festivitat de la Mare de Déu dels Dolors de Besalú. Una iniciativa de la Venerable...

De Rams a Pasqua. Cants de Setmana Santa i Pasqua a la comarca d'Osona

De Rams a Pasqua. Cants de Setmana Santa i Pasqua a la comarca d'Osona

Xavier Roviró i Alemany

Grup de Recerca Folklòrica d'Osona

Selecció dels testimonis sonors més destacats al voltant del temps de Setmana Santa i Pasqua. És...

Setmana Santa

Setmana Santa

Diversos autors

Ajuntament de La Selva del Camp

Aquest disc compacte recull tot el repertori musical que s'interpreta durant la Setmana santa a la...

Entre la festa i el joc existeixen, per la naturalesa de les coses, les més estretes relacions. El descartar la vida ordinària, el to, encara que no de necessitat, predominantment alegre de l'acció -també la festa pot ser molt seriosa-, la delimitació espacial i temporal, la coincidència de determinació rigorosa i d'autèntica llibertat, heus aquí els trets capitals comuns al joc i a la festa. En la dansa és on tots dos conceptes semblen presentar-se en més íntima fusió

Johan Huizinga
Solsona la Festa
Banner anual XMEC 2026
Cercador

Estadístiques

Què diuen de nosaltres

La institució de Festes.org i la seva trajectòria en aquests anys ha estat determinant. Agermanar rituals ancestrals que conformen el retaule festiu del nostre entorn amb tecnologies punteres en la recollida d’imatges i dades i la seva distribució és admirable, com també en la plasmació impresa amb la qualitat dels bibliòfils en llibres que són una delícia. Jo he tingut el privilegi d’acompanyar el Manel Carrera en alguna singular prospecció i també participar en viu i en directe i durant molts anys en algunes de les festes que es ressenyen. Festes.org és una obra que no té ni un bri de desperdici, que diria la meva estimada àvia.

Xavier Orriols i Sendra Xavier Orriols i Sendra

Explicar i publicitar tota mena d'actes és donar a conèixer una mica més la riquesa polièdrica dels costums ancestrals i d'aquesta manera mantenir viva la flama en ple segle XXI, aprofitant el que ens permeten les noves tecnologies. Vaig descobrir la pàgina Festes.org una mica per casualitat, però ara la miro d'una manera regular perquè crec que és una gran font d'aprenentatge i d'informació degut a la manera molt dinàmica en que està dissenyada.

Manel Callao Costa Manel Callao Costa

És sabut que la cultura popular és una matèria vasta, rica, completa i complexa, bastida d’expressions obertes en constant ebullició. M’agrada com en Manel Carrera assumeix i ordena aquestes cartografies de diversa factura. Quan consulto Festes.org hi trobo moltes menes de satisfaccions perquè hi sura un esperit que parla i viu en la nostra llengua, amb móns creats, gèneres populars, músiques, balls, focs, aigües que dibuixen l’organització social d’una època, un espai comú. El que més desitjo és que la comunitat n’assumeixi l’obra, el cost personal del qui ho governa des de la trinxera.

Pep Vila Pep Vila

Vint-i-cinc anys recollint, anotant i compartint informació han convertit Festes.org en la summa de les nostres tradicions festeres, gràcies a la qual coneixem quines celebracions configuren la nostra identitat nacional, de les més locals i peculiars a les més anomenades i conegudes. Quines són similars, quines tenen una arrel comuna, quines són herència i evolució d’unes altres. Festes.org s’ha convertit en una enciclopèdia indispensable.

Toni Cucarella Toni Cucarella

En qualsevol moment d'una recerca surten dubtes sobre dates, dades i característiques d'una festa popular dels Països Catalans. En aquests casos la primera opció sempre és consultar Festes.org ja que és una base de dades fiable, un portal de referència. Té un gran valor la feinada que els mantenidors fan per tenir el portal actualitzat, és una tasca impagable i sovint poc valorada. Els que fem recerca i investigació sobre cultura popular us ho agraïm profundament.

Xavier Roviró i Alemany Xavier Roviró i Alemany

Festes.org és un espai de visualització i coneixement de la cultura popular del país. Per mi, Festes.org representa un dels primers espais d'aprenentatge i contacte amb la diversitat festiva dels Països Catalans.

Jordi Alsina Iglesias Jordi Alsina Iglesias

Espai de consulta, de capçalera, d'on vaig beure a galet uns primers coneixements -que per un bordegàs són pràcticament exòtics- de les celebracions amb les quals donava la volta al país amb els retrats -escrits i visuals- de Festes.org. Enhorabona per la feina de vertebració, mantinguda i essencial.

Joan Ignasi Gómez Joan Ignasi Gómez

Festes.org és un projecte de descomunal abast, un d’eixes empreses culturals i intel·lectuals que sols es pot dur a terme des de la paciència, la perseverança i un ferm compromís amb el que representa la cultura popular i festiva. La iniciativa encetada en 1999 ha seguit enriquint-se i millorant amb el pas del temps, fins al punt de constituir una ferramenta essencial per a tots aquells interessats en la cultura festiva, especialment en les seues tres potes: el món de la gestió, el de la investigació i el de l’associacionisme.

Gil-Manuel Hernandez Gil-Manuel Hernandez

Festes.org va ser pionera a comprendre que els paradigmes comunicatius havien canviat i que la difusió de la cultura popular requeria de plataformes d’ampli abast. Les societats cada vegada som més complexes i tenim una major diversitat d’interessos. Confiar que el patrimoni immaterial es transmetrà només de manera orgànica, per vivència directa, és agosarat. És necessari oferir canals divulgatius, però al mateix temps amb continguts especialitzats. Per això és tan valuosa la feina que en Manel Carrera està liderant des de fa 25 anys. A Festes.org treballen amb molt rigor i una persistència encomiable.

Rosa Maria Provencio Monleón Rosa Maria Provencio Monleón

Com a professora a Oakton High School, un institut públic a Virgínia, als Estats Units, faig servir molt el vostre web per preparar les meves lliçons de cultura popular i festes dels Països Catalans. Per exemple, ensenyo una unitat sobre el patrimoni cultural immaterial de la humanitat en la qual incloc els castells i les falles i festes del foc. Als estudiants els fascinen aquestes tradicions.

Àngels Natal Asensio Àngels Natal Asensio

Etiquetes

Més etiquetes