Festa de les trementinaires de Tuixent

Festa de les trementinaires

Tuixent, Josa i Tuixent (l'Alt Urgell)

Les dones d'Alinyà, La Vansa i Tuixent van ser conegudes durant molts anys per la saviesa amb que exercien l'ofici de guaridores, utilitzant un ampli repertori d'herbes remeieres. Cada any es recorda la presència i activitats de les trementinaires amb una festa que manté ben viva la seva memòria.

Drets Culturals- Diputació de Barcelona 2026

Agenda d’aquesta setmana

Enramades d'Arbúcies

Les Enramades

Arbúcies (la Selva)

Del 31 de maig al 8 de juny de 2026

Declarada Festa Tradicional d'Interès Nacional, aquesta autèntica exhibició d'obres d'art efímeres fetes amb plantes i flors sobre l'asfalt, que té lloc durant la vuitada de Corpus i compta amb una gran participació, és una de les festes populars més importants del cicle festiu a la vila.
Fira de la cirera de la Salzedella

Fira de la cirera

La Salzadella (el Baix Maestrat)

30 i 31 de maig de 2026

Per celebrar les tasques de la fi de la collita i per presentar les cireres de l'any, el municipi de La Salzedella celebra, des del 2008, una fira que gira al voltant de la famosa cirera de la Salzadella, un tipus de cirera pròpia d'aquest poble.

Festa de la farigola

Prades (el Baix Camp)

30 i 31 de maig de 2026

Els habitants de Prades celebren, cada darrer diumenge de maig, una festa protagonitzada per la farigola, una herba considerada sagrada i que en aquests moments és en el seu període de màxima floració. Inclou l'ofrena de farigola a la marededéu de l'abellera, un mercat d'artesans i un concurs de guarniments de façanes.
Fira de la cirera de Llers. Foto: Amics de Llers

Fira de la cirera

Llers (l'Alt Empordà)

31 de maig de 2026

Cada segon diumenge de juny la vila de Llers acull la Fira de la Cirera, una celebració que s'estructura al voltant d'una mostra amb parades de productes d'artesania i d'alimentació relacionades amb les diferents varietats de cireres que es cultiven a la comarca i que es complementa amb altres activitats culturals.

Mostra de balls de diables tradicionals

Tarragona (el Tarragonès)

30 de maig de 2026

D'entre totes les colles de diables que hi ha en l'actualitat només unes quantes es caracteritzen per tenir una història documentada de més de cent anys i per realitzar una escenificació parlada de l'enfrontament entre les forces del Bé i les del Mal. Una vegada l'any algunes d'aquestes colles es troben per mostrar el seu ball parlat, fer una cercavila conjunta i compartir idees i experiències.
Festa de la Cirera de Santa Coloma de Cervelló

Festa de la cirera

Santa Coloma de Cervelló (el Baix Llobregat)

29, 30 i 31 de maig de 2026

Cada any a finals de maig, Santa Coloma celebra la Festa de la Cirera, unes jornades lúdico-festives que honoren aquest fruit i que s'han convertit, amb els anys, en una de les tradicions més populars i amb més projecció exterior del municipi.

És temps de…

Coca amb cireres

Diverses poblacions

Maig-juny de 2026

La coca amb cireres és una peça de rebosteria que trobem en molts forns i pastisseries durant els mesos de maig i juny, coincidint amb l'època de fructificació del cirerers. En algunes poblacions ha esdevingut una de les menges pròpies de la diada de Corpus.

Temps de pericó

Diverses poblacions

Maig-juny de 2026

Una de les plantes associades a les celebracions del solstici d'estiu és, entre d'altres, el pericó o hipèric, també conegut pel nom genèric d'Herba de Sant Joan. Popularment anomenada "herba de l'alegria", la planta té reconegudes propietats guaridores i d'ella se n'elabora l'oli de cop, un remei tradicional avui també utilitzat per la medicina natural.

Banner Escenari 2026

Mediateca

Llibres

Dones que anaven pel món. Estudi etnogràfic de les trementinaires de la vall de la Vansa i Tuixent

Dones que anaven pel món. Estudi etnogràfic de les trementinaires de la vall de la Vansa i Tuixent

Joan Frigolé Reixach

Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura

Les trementinaires eren part integrant d'una cultura tradicional d'herbes i remeis naturals per a...

Tuixent, història, costums i gent

Tuixent, història, costums i gent

Joan Obiols i Ríos

Abadia Editors

En el present llibre l'autor fa un recorregut per la història d'aquest bonic poble del prepirineu,...

Curs de literatura oral. Cinc conferències d'Andreu Ferrer Ginard

Curs de literatura oral. Cinc conferències d'Andreu Ferrer Ginard

Josep Nicolau Perelló

Publicacions de l'Abadia de Montserrat

L’Associació per la Cultura de Mallorca, l’any 1932 de­cidiren dur a terme un curs de...

Revistes

Dossier: Plantes i remeis

Dossier: Plantes i remeis

Diversos autors

Editorial Gavarres

Des que el món és món, els humans hem buscat en la natura allò que ens cura i ens alimenta. A...

Cap mena de revolució no és res més sinó una paraula que fa un xic més de soroll que evolució. En aquesta estem situats, d'ella no podem sortir-ne els homes. La tradició ens governa, ens guia i ens condueix

Antoni Gaudí
Banner anual XMEC 2026
Solsona la Festa
Cercador

Estadístiques

Què diuen de nosaltres

Festes.org ha estat, sens dubte i des del seu començament, una enciclopèdia telemàtica, una gran finestra oberta al complex entramat festiu, tant per els coneixedors, als que s’inicien o pels lletraferits. Un portal clarament obert al coneixement i la divulgació de les nostres festes, elements fonamentals de la nostra cultura. Tant de bo les institucions del país s'hi emmirallessin.

Paco Cruz Paco Cruz

Com a professora a Oakton High School, un institut públic a Virgínia, als Estats Units, faig servir molt el vostre web per preparar les meves lliçons de cultura popular i festes dels Països Catalans. Per exemple, ensenyo una unitat sobre el patrimoni cultural immaterial de la humanitat en la qual incloc els castells i les falles i festes del foc. Als estudiants els fascinen aquestes tradicions.

Àngels Natal Asensio Àngels Natal Asensio

Festes.org aprofundeix amb una lloable eficàcia en el món de les festes populars amb textos i imatges d’un gran valor documental i abast Països Catalans. L’admirat Joan Amades es sorprendria analitzant aquest banc de dades, una finestra al món que va obrir –com qui no fa res- Manel Carrera i Escudé. Posar en marxa un projecte com aquest requereix tanta estimació al món que vols explicar, com capacitat tècnica per concretar la idea. També son necessaris multitud de contactes arreu del territori. Aconseguir-los capbussant en la gran xarxa de la cultura popular, una gran legió d’entusiastes, té un valor inqüestionable i requereix la credibilitat que Festes.org s’ha guanyat en aquest darrer quart de segle.

Pere Baltà Pere Baltà

Festes.org ha sigut un punt d'informació en la meva vida, un punt on trobar la informació sobre el bestiari que a mi em feia falta, i també un punt on promocionar lo que jo he fet (audiovisual, llibres, etc ) i també trobar bons amics que sempre han ajudat en la meva promoció.

Ramon Saumell Poch Ramon Saumell Poch

Gràcies a Festes.org he après a estimar una mica més el nostre país, a gaudir de la diversitat de la nostra cultura. Catalunya s'ha fet des de gent i projectes sorgits de la base com Festes.org.

Victor Baroja i Benlliure Victor Baroja i Benlliure

Festes.org és un portal temàtic sobre cultura popular en el que trobar informació sobre les celebracions de cada temps festiu, calendari de diades, ressenyes de publicacions o notícies d'esdeveniments, però també per conèixer una persona, que com jo mateix no pot escalfar el cul d'una cadira quan toca festa. Després de vint-i-cinc anys, el format, els continguts i la gran quantitat de persones que hem emprat el portal pot semblar poc o molt. Les estadístiques a la xarxa són implacables si el que cerques són xifres. Però si reflexionem sobre la immesurable capacitat de dinamització que una acció com la creació de Festes.org ha tingut, potser copsarem la seva veritable importància.

Salvador Palomar Salvador Palomar

Festes.org és un projecte de descomunal abast, un d’eixes empreses culturals i intel·lectuals que sols es pot dur a terme des de la paciència, la perseverança i un ferm compromís amb el que representa la cultura popular i festiva. La iniciativa encetada en 1999 ha seguit enriquint-se i millorant amb el pas del temps, fins al punt de constituir una ferramenta essencial per a tots aquells interessats en la cultura festiva, especialment en les seues tres potes: el món de la gestió, el de la investigació i el de l’associacionisme.

Gil-Manuel Hernandez Gil-Manuel Hernandez

Festes.org és, alhora, causa i conseqüència d’un nou corrent ideològic que descobreix en les festes un pou sense fons per a estudiar les dinàmiques internes que articulen, tensen i cohesionen els col·lectius humans. Conseqüència, perquè és fill d’aquell temps i d’aquell nou capteniment. I causa perquè la seua existència va fer un impagable paper catalitzador: els interessats disposen d’un espai públic, obert, gratuït i participatiu d’on nodrir-se, construir xarxa i, el que és més important, superar el marc comarcal i local on semblava confinat aquest àmbit d’estudi.

Josep Vicent Frechina Josep Vicent Frechina

Festes.org va ser pionera a comprendre que els paradigmes comunicatius havien canviat i que la difusió de la cultura popular requeria de plataformes d’ampli abast. Les societats cada vegada som més complexes i tenim una major diversitat d’interessos. Confiar que el patrimoni immaterial es transmetrà només de manera orgànica, per vivència directa, és agosarat. És necessari oferir canals divulgatius, però al mateix temps amb continguts especialitzats. Per això és tan valuosa la feina que en Manel Carrera està liderant des de fa 25 anys. A Festes.org treballen amb molt rigor i una persistència encomiable.

Rosa Maria Provencio Monleón Rosa Maria Provencio Monleón

Al meu entendre, Festes.org és el camp base digital de la festa i la cultura popular. Un punt de referència imprescindible de documentació, publicacions i informació sobre la multiplicitat festiva dels Països Catalans i més enllà. És molt d’agrair l’obertura de mires, la democratització de continguts i diferents punts de vista sobre això que denominem “festes populars”. El camí que ha marcat Festes.org, i tant de bo que continuï marcant en el futur, sigui precisament el de poder parlar, reflexionar, proposar i documentar la festa des de múltiples òptiques, posant en valor el debat i no tancant-se en àmbits endogàmics i certs postulats inamovibles.

Heribert Masana i Soler Heribert Masana i Soler

Etiquetes

Més etiquetes