Festa de l'Ós a Sant Llorenç de Cerdans

Festa de l'ós

Sant Llorenç de Cerdans (el Vallespir)

Cada any en ple hivern, Sant Llorenç de Cerdans reviu el Ball de l'Ós, una tumultuosa i desordenada manifestació festiva amb un marcat caràcter sexual que simula la Cacera de l'Ós i que s'ha convertit en una de les més multitudinàries i populars d'entre les que tenen lloc per Carnaval al Vallespir.

Agrupació de Bestiari Festiu 2025

Agenda d’aquesta setmana

La Vella Quaresma a Mataró

La Vella Quaresma

Mataró (el Maresme)

Del 18 de febrer al 2 d'abril de 2026

Mataró va ser la primera vila catalana que va incorporar al seu calendari festiu un serra-cames popular, una celebració consistent en anar arrencant, setmana a setmana, una cama a la Vella Quaresma que s'exhibeix a mode de calendari en un indret públic.
Aplec de Sant Medir

Aplec de Sant Medir

Sant Cugat del Vallès (el Vallès Occidental)

3 de març del 2026

Cada 3 de març, i també la seva vigília, centenars de santcugatenques i santcugatencs s'atansen a peu a l'ermita de Sant Medir per celebrar-hi una trobada gastronòmica-festiva popular que és una de les tradicions més arrelades i estimades de la vila.
Festa de Sant Medir

Festa de Sant Medir

Vila de Gràcia, Barcelona (el Barcelonès)

3 de març del 2026

La festa de Sant Medir, coneguda principalment per les tones i tones de caramels que es llancen al públic des de cavalls i carruatges, és una de les més arrelades a la vila de Gràcia i prové de la llegenda al voltant d'un pagès esdevingut sant i la promesa domèstica d'un forner gracienc.
Fira de la ceba i el calçot de Vila-sacra

Fira de la ceba i el calçot

Vila-sacra (l'Alt Empordà)

1 de març de 2026

Un concurs de menjar calçots, diverses parades amb productors de calçots locals i una gran calçotada popular són els elements d'aquesta celebració jove, única en la seva espècie, que evidencia que la passió pels calçots ja fa anys que ha arribat, per quedar-se, a terres gironines.
Aplec dels perdons a Lloret de Mar

Aplec dels perdons

Lloret de Mar (la Selva)

1 de març de 2026

Cada segon diumenge de Quaresma té lloc a l'ermita de Santa Cristina de Lloret de Mar el tradicional Aplec dels Perdons, una celebració que consisteix en una anada a peu fins a aquesta ermita, on tenen lloc, matí i tarda, les tradicionals ballades de sardanes i una arrossada popular.
Mercat Figueter de Capellades

Mercat figueter

Capellades (l'Anoia)

1 de març de 2026

El Mercat Figueter de Capellades recorda com, antigament, el segon diumenge de quaresma es posaven a la venda les populars figues ensucrades. Avui, la fira ofereix també altres productes tradicionals i ha esdevingut una mostra del sector industrial, el comerç i de totes les entitats socials locals.
La Vella Quaresma de Reus

La Vella Quaresma

Reus (el Baix Camp)

Fins al 2 d'abril de 2026

Reus ha col·lectivitzat, amb finalitats educatives, l'íntim costum que aquests dies té lloc a l'interior de les llars catalanes per calcular els dies que queden per la Pasqua: el d'arrencar un peu al calendari casolà de Quaresma. Cada divendres centenars d'infants es congreguen per veure com un personatge conegut de la ciutat li serra un peu a la Vella.
Mostra de Carboneig a Cànoves i Samalús

Mostra de carboneig

Cànoves i Samalús (el Vallès Oriental)

Del 14 de febrer al 22 de març de 2026

El vell ofici de carboner reviu cada dos anys a Cànoves i Samalús, en ple Parc Natural del Montseny. Antics carboners tornen a construir piles de llenya per carbonar, les tornen a cobrir amb branques, fulles i terra i les tornen a combustionar, talment com encara feien els avis i besavis fins a mitjans del segle XX.

Festa de la Llum a Manresa

Festa de la Llum

Manresa (el Bages)

Fins al 15 de març de 2026

Durant tres caps de setmana a finals de febrer, Manresa recorda el misteriós fet que, segons la tradició, va culminar amb la construcció de la Sèquia, un canal que va salvar la població dels efectes devastadors de la sequera a mitjan segle XIV i que, després de sis segles, encara està en funcionament i ha esdevingut un símbol d'identitat de la ciutat.

És temps de…

Mascletades a València

Mascletades

València

De l'1 al 19 de març de 2026

Cada any de l'1 al 19 de març, el centre de la ciutat de València es paralitza durant unes hores: a les dues del migdia en punt es dispara una gran mascletà, una impressionant simfonia de trons que fa embogir els milers d'espectadors que es reuneixen allí per viure i sentir una de les expressions més genuïnes de la cultura valenciana.

Temps d'espàrrecs

Temps d'espàrrecs

Diverses poblacions

Fins a mitjans d'abril de 2026

Els espàrrecs o espàrgols són uns brots verds, drets i tendres que surten als marges o als boscos del nostre país quan l'hivern ja marxa i la primavera treu el nas. Els espàrrecs, com els bolets, han generat algunes fires i festes.

Baner prova Diputacio

Mediateca

Llibres

El gran llibre de la calçotada

El gran llibre de la calçotada

Diversos autors

Edicions Cossetània

Un llibre sobre la calçotada des de diverses perspectives Amb voluntat enciclopèdica i...

La cuina vegetariana moderna

La cuina vegetariana moderna

Ignasi Domènech i Puigcercós

Edicions Cossetània

Primera traducció al català, més d'un segle després de ser escrita (1912), d'aquesta obra que...

Cuina mallorquina vegetariana

Cuina mallorquina vegetariana

Diversos autors

Documenta Balear

Tres cuineres vegetarianes, tres fotògrafs, quatre tastadors, productes de temporada i ecològics,...

Quan la casa es torna transparent, les estrelles formen part de la festa

Hugo von Hofmannsthal
Banner anual XMEC 2026
Cançons de Reis
Cercador

Estadístiques

Què diuen de nosaltres

Quan hom navega per internet a la recerca d'informacions contrastades, solvents i no repetitives agraeix que hagi pàgines web ben estructurades i amb informacions que ajuden al que volies i que a més proporcionin altres enllaços per a ampliar informacions col·laterals que són d'interès. Un d'aquests portals de referència, per als qui més o menys ens dediquem al món de la Cultura Popular, és sense cap mena de dubte Festes.org. El volum d'informació abocada a la pàgina i la seva permanent actualització l'han convertit en un portal de consulta obligada i permanent facilitant, sense cap mena de dubte, la tasca d'investigació. Una autèntica estructura d'Estat.

Albert Domènech Albert Domènech

Festes.org ha estat, sens dubte i des del seu començament, una enciclopèdia telemàtica, una gran finestra oberta al complex entramat festiu, tant per els coneixedors, als que s’inicien o pels lletraferits. Un portal clarament obert al coneixement i la divulgació de les nostres festes, elements fonamentals de la nostra cultura. Tant de bo les institucions del país s'hi emmirallessin.

Paco Cruz Paco Cruz

Gràcies a Festes.org he après a estimar una mica més el nostre país, a gaudir de la diversitat de la nostra cultura. Catalunya s'ha fet des de gent i projectes sorgits de la base com Festes.org.

Victor Baroja i Benlliure Victor Baroja i Benlliure

Festes.org és una eina de servei als qui com jo ens agrada les interioritats de la festa i la tradició, però també per periodistes, antropòlegs, curiosos... Un oasis on anar a beure, en aquest cas informació, articles, referencies bibliogràfiques, moltes de les festes del país referenciades i comentades.... m'atreviria a dir que és un servei públic que sorgeix per voluntat privada.

Amadeu Carbó i Martorell Amadeu Carbó i Martorell

És sabut que la cultura popular és una matèria vasta, rica, completa i complexa, bastida d’expressions obertes en constant ebullició. M’agrada com en Manel Carrera assumeix i ordena aquestes cartografies de diversa factura. Quan consulto Festes.org hi trobo moltes menes de satisfaccions perquè hi sura un esperit que parla i viu en la nostra llengua, amb móns creats, gèneres populars, músiques, balls, focs, aigües que dibuixen l’organització social d’una època, un espai comú. El que més desitjo és que la comunitat n’assumeixi l’obra, el cost personal del qui ho governa des de la trinxera.

Pep Vila Pep Vila

Festes.org és un molt bon repositori de documentació. Jo hi acudeixo sovint perquè hi trobo un bon arxiu documental i una selecció de referències de qualitat. Avui, quan la informació ens sobrepassa, se’ns fan necessaris instruments prescriptius que ens ajudin a navegar i ens contextualitzin dades i informació, eines que ens orientin i ens ofereixin una selecció qualitativa que ens permeti capbussar-nos amb rigor en aquest món apassionant de la cultura popular i comunitària. I Festes.org n’és una de referent.

Oriol Cendra Planas Oriol Cendra Planas

En qualsevol moment d'una recerca surten dubtes sobre dates, dades i característiques d'una festa popular dels Països Catalans. En aquests casos la primera opció sempre és consultar Festes.org ja que és una base de dades fiable, un portal de referència. Té un gran valor la feinada que els mantenidors fan per tenir el portal actualitzat, és una tasca impagable i sovint poc valorada. Els que fem recerca i investigació sobre cultura popular us ho agraïm profundament.

Xavier Roviró i Alemany Xavier Roviró i Alemany

Festes.org és un espai de visualització i coneixement de la cultura popular del país. Per mi, Festes.org representa un dels primers espais d'aprenentatge i contacte amb la diversitat festiva dels Països Catalans.

Jordi Alsina Iglesias Jordi Alsina Iglesias

Tots tenim, i hem tingut, els nostres llibres “de capçalera”. Diferents títols, potser, en diferents etapes de la vida. Certament. El que tots els qui som festers (i els qui no ho són, també) tenim/hem de tenir com a lloc web “de capçalera”, des del seu inici, ininterrompudament i fidel, fins avui mateix és Festes.org. Indubtablement.

Jordi Cubillos Jordi Cubillos

Al meu entendre, Festes.org és el camp base digital de la festa i la cultura popular. Un punt de referència imprescindible de documentació, publicacions i informació sobre la multiplicitat festiva dels Països Catalans i més enllà. És molt d’agrair l’obertura de mires, la democratització de continguts i diferents punts de vista sobre això que denominem “festes populars”. El camí que ha marcat Festes.org, i tant de bo que continuï marcant en el futur, sigui precisament el de poder parlar, reflexionar, proposar i documentar la festa des de múltiples òptiques, posant en valor el debat i no tancant-se en àmbits endogàmics i certs postulats inamovibles.

Heribert Masana i Soler Heribert Masana i Soler

Etiquetes

Més etiquetes