Plantada del mai

Camporrells (la Llitera)

Camporrells celebra, cada 30 d'abril, una cerimònia ancestral que ha passat de ser un ritus de galanteig efectuat pels solters del poble a una festa popular profana -una de les més esperades de l'any- que compta amb la participació de bona part dels seus habitants.

Empordà cuina i salut 2026

Agenda d’aquesta setmana

Festa major i Ball del Sant Crist

Salomó (el Tarragonès)

Maig del 2026

Salomó escenifica, en el marc de la festa major i des de la primera meitat del segle XVIII, el Ball del Sant Crist, una representació teatralitzada d'una llegenda local de l'època en què la vila passava moltes privacions i fam. Des de 1972, l'obra s'escenifica anualment cada diumenge de maig i, el 1999 va ser declarada Festa Tradicional d'Interès Nacional.

Aplec de la Cisa

Premià de Dalt (el Maresme)

1 de maig de 2026

Cada primer de maig, milers de persones s'apleguen al voltant d'una ermita dedicada a la Mare de Déu de la Cisa, una marededéu bruna de tradició reculada i reputada fama, especialment entre els mariners i navegants de la comarca, tal i com testimonia la impressionant col·lecció d'ex-vots pintats de la que és dipositària, una de les més importants de la Mediterrània.
Romeria a la Fontcalda

Romeria a la Fontcalda

Santuari de la Fontcalda, Gandesa (la Terra Alta)

3 de maig de 2026

Cada primer diumenge de maig els habitants de Gandesa es desplacen a peu fins a la Fontcalda, un paratge únic i privilegiat construït a redós d'un brollador natural d'aigües calentes que, des de temps immemorials, han estat considerades sagrades.
Fira de la terrissa a La Galera

Fira de la terrissa

La Galera (el Montsià)

Del 30 d'abril al 3 de maig de 2026

Terrissaires vinguts d'arreu exposen, durant quatre dies i coincidint amb el pont de l'1 de maig, les seves produccions als carrers del centre de La Galera, en el marc d'una fira que s'ha convertit en una de les més multitudinàries de les Terres de l'Ebre i de tot Catalunya.

Pi de Santa Creu a La Torreta de Canals. Foto: Coneixercanals.com

Pi de Santa Creu

La Torreta de Canals, Canals (la Costera)

3 de maig de 2026

El barri de La Torre de Canals celebra la festa de la Santa Creu i la Verge del Remei amb la pujada al Pi de Santa Creu. Es tracta d'un esvelt pi o xop que és escorcollat i untat amb morca perquè dificulte la pujada al relliscar els joves muntadors.

Festa Major de la Santa Creu

Anglesola (l'Urgell)

1, 2 i 3 de maig de 2026

Situada en ple procés primaveral, la Festa Major de la Santa Creu d'Anglesola té per protagonista el repartiment d'uns panets que, convenientment beneïts per un relíquia de la veracreu que hi ha al poble, hom creu que protegeixen contra tempestes de llamps i pedregades.
Festa del pi de maig a Sant Llorenç Savall

Festa del pi de maig

Sant Llorenç Savall (el Vallès Occidental)

1 de maig de 2026

Sant Llorenç Savall celebra, cada primer de maig, el ritus de l'arbre, una cerimònia mitjançant la qual es reforcen els vincles amb la natura i el poble. El ritus, que posa a prova l'enginy, l'organització i la força de la comunitat, aconsegueix agermanar a petits i grans al voltant d'un objectiu comú: alçar a la plaça major un gran arbre, símbol de la nova vida que amb la Primavera reneix cada any.
Fira del Vi a Falset

Fira del vi

Falset (el Priorat)

1, 2 i 3 de maig de 2026

Inicialment concebuda com un punt de trobada entre productors i compradors, la Fira del Vi de Falset, que es celebra cada any el primer cap de setmana de maig, s'ha consolidat com el millor aparador per poder conèixer tots els matisos i enamorar-se dels vins que s'elaboren a la comarca del Priorat.
Fira de titelles de Lleida. Foto: Txo Titelles

Fira de Teatre de Titelles

Lleida (el Segrià)

30 d'abril, 1, 2 i 3 de maig de 2026

Teatres, biblioteques, places i carrers de Lleida es converteixen, cada any el primer cap de setmana de maig, en escenaris per on desfilen titelles, putxinel·lis i marionetes d'arreu del món. S'hi celebra la Fira de Titelles de Lleida, un esdeveniment que converteix la ciutat en capital mundial d'aquests personatges.
Festa de la Santa Creu i l'arbre maig a Terrassa

Festa de la Santa Creu i l'Arbre Maig

Terrassa (el Vallès Occidental)

3 de maig de 2026

La festa de la Santa Creu de Terrassa, que es celebra cada any el primer diumenge de maig, combina els actes de celebració de l'arribada de la primavera, amb el ritu de benedicció del terme i la plantada simbòlica d'un arbre.

La plantada del maig

Canyamars, Dosrius (el Maresme)

30 d'abril de 2026

La festa de l'arbre maig de Canyamars es celebra cada any l'últim dia d'abril a la nit en un ritual ancestral que antigament homenatjava als esperits de la natura i a la fertilitat de la terra i que avui ens recorda que el bosc és un patrimoni que cal salvaguardar de la depredació humana.
Fires i festes de la Santa Creu de Figueres

Fires i festes de la Santa Creu

Figueres (l'Alt Empordà)

Del 24 d'abril al 3 de maig de 2026

Centenars d'actes culturals, festius i esportius omplen, cada any, tots els racons de la vila de Figueres quan arriben les Fires i Festes de la Santa Creu. Nascut inicialment a redós d'una fira comercial, l'esdeveniment s'ha anat complementant amb un ampli ventall d'activitats que l'han acabat convertint en la veritable festa major de la capital altempordanesa.

És temps de…

El saüc

El saüc

Diverses poblacions

Maig de 2026

Arbre sagrat, arbre farmaciola, arbust màgic, llar de divinitats benefactores... el saüc és, pel catalans, el bonarbre, una planta amb innumerables propietats. Sempre present en masos i cases de pagès, les seves flors, fulles i fruits han estat utilitzades des de temps immemorials per guarir tot tipus de malalties comunes i per protegir de la malastrugança.

Festes de l'arbre

Les festes de l'arbre

Diverses poblacions

Maig de 2026

A diferència del que defensen molts estudiosos, les festes protagonitzades per un arbre de grans dimensions encara se celebren en nombroses localitats de la nostra geografia i també arreu del món. Es tracta de vestigis de cultes ancestrals que avui perviuen entre nosaltres amb significats renovats, i que permeten a les comunitats que els mantenen vius reforçar els seus vincles amb la natura.

Banner Escenari 2026

Mediateca

Llibres

Rondalles, llegendes i mites. Propostes educatives. Joan Amades

Rondalles, llegendes i mites. Propostes educatives. Joan Amades

Diversos autors

Universitat de Barcelona

La Ventafocs, el gegant de l’ull al front, el pont del diable i el cavaller de Sant Jordi són...

Festes, tradicions i costums a Mallorca II

Festes, tradicions i costums a Mallorca II

Felip Munar i Munar, Miquel Riutort i Pou

Documenta Balear

Dimonis que encenen la nit. Cossiers que ballen. Xeremiers que fan vibrar l’aire. Murta escampada...

Els vestits populars a Catalunya

Els vestits populars a Catalunya

Montserrat Garrich i Ribera

Brau Edicions

Més enllà de tòpics i simplificacions folklòriques hi ha una forma tradicional de vestir dels...

Articles

Ramon Violant i Simorra i la terrissa de la Galera

Ramon Violant i Simorra i la terrissa de la Galera

M. Carme Queralt i Tomàs

Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura

La festa de l'Arbre de Maig a Igualada

La festa de l'Arbre de Maig a Igualada

Daniel Vilarrubias i Cuadras

Revista d'Igualada, 43

Nigra sum? Reflexions antropològiques entorn de la Mare de Déu de Montserrat i la Santa Muntanya

Entre la festa i el joc existeixen, per la naturalesa de les coses, les més estretes relacions. El descartar la vida ordinària, el to, encara que no de necessitat, predominantment alegre de l'acció -també la festa pot ser molt seriosa-, la delimitació espacial i temporal, la coincidència de determinació rigorosa i d'autèntica llibertat, heus aquí els trets capitals comuns al joc i a la festa. En la dansa és on tots dos conceptes semblen presentar-se en més íntima fusió

Johan Huizinga
Banner anual XMEC 2026
Solsona la Festa
Cercador

Estadístiques

Què diuen de nosaltres

Una eina que és utilitzada habitualment tant pel professor universitari, com per l'activista cultural, com pel més repatànic savi de Vilatrista, mereix tot el reconeixement del món. Un projecte de tanta envergadura, profunditat, rigorositat, complexitat, popularitat... i tantes 'tats' més com Festes.org, ho hauria de tenir tot pagat. No estaria de més que aquelles institucions que s'omplen la boca de "cultura", "país", "servei", s'adonessin d'una vegada que, com deia aquell: "no només de copets a l'espatlla viuen els webs" (o no era ben bé així?).

Salvador Vega Ferrer Salvador Vega Ferrer

Per a mi Festes.org representa un bastió, cultural, però un bastió. La feina ben feta, un repositori tan gran on he acudit, acudeixo, i acudiré per saber que es mou dins el món on em moc. Veure què han publicat els amics i els col·legues i sobretot, estar informat de les novetats. Un punt de referència diari, que recomano cada dia i consulto dia si i dia també. La seva utilitat, no tan sols per mi, si no pel món del folklore és inabastable.

Nil Rider Nil Rider

Gràcies a Festes.org he après a estimar una mica més el nostre país, a gaudir de la diversitat de la nostra cultura. Catalunya s'ha fet des de gent i projectes sorgits de la base com Festes.org.

Victor Baroja i Benlliure Victor Baroja i Benlliure

Al meu entendre, Festes.org és el camp base digital de la festa i la cultura popular. Un punt de referència imprescindible de documentació, publicacions i informació sobre la multiplicitat festiva dels Països Catalans i més enllà. És molt d’agrair l’obertura de mires, la democratització de continguts i diferents punts de vista sobre això que denominem “festes populars”. El camí que ha marcat Festes.org, i tant de bo que continuï marcant en el futur, sigui precisament el de poder parlar, reflexionar, proposar i documentar la festa des de múltiples òptiques, posant en valor el debat i no tancant-se en àmbits endogàmics i certs postulats inamovibles.

Heribert Masana i Soler Heribert Masana i Soler

Festes.org va ser pionera a comprendre que els paradigmes comunicatius havien canviat i que la difusió de la cultura popular requeria de plataformes d’ampli abast. Les societats cada vegada som més complexes i tenim una major diversitat d’interessos. Confiar que el patrimoni immaterial es transmetrà només de manera orgànica, per vivència directa, és agosarat. És necessari oferir canals divulgatius, però al mateix temps amb continguts especialitzats. Per això és tan valuosa la feina que en Manel Carrera està liderant des de fa 25 anys. A Festes.org treballen amb molt rigor i una persistència encomiable.

Rosa Maria Provencio Monleón Rosa Maria Provencio Monleón

Per a mi (i no tinc cap dubte que per a moltes persones també), la irrupció de Festes.org va ser un punt d’inflexió en la recerca d’informació i en el coneixement de noves manifestacions festives. Després de 25 anys, i veient com el portal ha evolucionat de manera extraordinària i havent trobat el Manel Carrera càmera i llibreta en mà fent feina de camp en multitud de festes majors; Festes.org ha esdevingut un dels referents en l’àmbit dels portals que tenen les manifestacions festives com a eix vertebrador; sens dubte, el web de capçalera per a qualsevol amant de la cultura popular.

Gerard Pouget Gerard Pouget

Festes.org és un punt de referència per consultar i tenir present les festes populars dels Països Catalans i, a més, és una finestra a la que podem accedir per a donar a conèixer aspectes, persones o referències que ens semblen rellevants respecte a qualsevol festa. En aquest punt és de destacar la feina bibliogràfica, ja que moltes edicions són locals, amb una distribució poc àmplia, i de mal conèixer a la resta del país.

Xavier Pedrals Costa Xavier Pedrals Costa

En qualsevol moment d'una recerca surten dubtes sobre dates, dades i característiques d'una festa popular dels Països Catalans. En aquests casos la primera opció sempre és consultar Festes.org ja que és una base de dades fiable, un portal de referència. Té un gran valor la feinada que els mantenidors fan per tenir el portal actualitzat, és una tasca impagable i sovint poc valorada. Els que fem recerca i investigació sobre cultura popular us ho agraïm profundament.

Xavier Roviró i Alemany Xavier Roviró i Alemany

Espai de consulta, de capçalera, d'on vaig beure a galet uns primers coneixements -que per un bordegàs són pràcticament exòtics- de les celebracions amb les quals donava la volta al país amb els retrats -escrits i visuals- de Festes.org. Enhorabona per la feina de vertebració, mantinguda i essencial.

Joan Ignasi Gómez Joan Ignasi Gómez

Quan hom navega per internet a la recerca d'informacions contrastades, solvents i no repetitives agraeix que hagi pàgines web ben estructurades i amb informacions que ajuden al que volies i que a més proporcionin altres enllaços per a ampliar informacions col·laterals que són d'interès. Un d'aquests portals de referència, per als qui més o menys ens dediquem al món de la Cultura Popular, és sense cap mena de dubte Festes.org. El volum d'informació abocada a la pàgina i la seva permanent actualització l'han convertit en un portal de consulta obligada i permanent facilitant, sense cap mena de dubte, la tasca d'investigació. Una autèntica estructura d'Estat.

Albert Domènech Albert Domènech

Etiquetes

Més etiquetes