Caramelles de Callús

Caramelles

Callús (el Bages)

Callús celebra, cada Pasqua, una de les celebracions populars més esperades de tot l'any: les caramelles. Dissabte i diumenge, i des de fa almenys cent anys, els caramellaires surten pels carrers a cantar, fent anar les ballestes i contagiant una emoció que aquest dia és a flor de pell.

Drets Culturals- Diputació de Barcelona 2026

Agenda d’aquesta setmana

Processó dels «xiulitets» a Alcoi

Processó dels «xiulitets»

Alcoi (l'Alcoià)

5 d'abril de 2026

Alcoi culmina els actes de la seva Setmana Santa amb la tradicional trobada entre el Crist ressuscitat i la Mare de Déu, un encontre que els assistents solemnitzen fent sonar milers de «xiulitets» de terrissa.
Vetlla Pasqual a Poblet

Vetlla Pasqual i ritus del Foc Nou

Poblet, Vimbodí i Poblet (la Conca de Barberà)

4 d'abril de 2026

Cada any durant la nit de Dissabte Sant l'impressionant conjunt arquitectònic de l'Abadia de Poblet és l'escenari d'una cerimònia antiquíssima, íntima i preciosa, oficiada sota la lluna plena pels monjos i seguida per un bon nombre de persones, que té per protagonistes al foc i a la paraula.
Processó dels Sants Misteris a Campdevànol

Processó dels Sants Misteris

Campdevànol (el Ripollès)

3 d'abril de 2026

Campdevànol celebra, cada Divendres Sant una professó de Setmana Santa singular i única al món. Les diferents escenes de la Passió de Crist no es realitzen mitjançant escultures o monuments si no que inclouen passos vivent i carrosses damunt les quals evolucionen actors vius.
La Cena de Sant Esteve d'en Bas

La Cena

Sant Esteve d'en Bas, La Vall d'en Bas (la Garrotxa)

2 d'abril de 2026

Cada Dijous Sant, Sant Esteve d'en Bas recrea l'últim sopar que Jesús féu amb els seus apòstols, abans de ser traït, entregat, jutjat i condemnat a mort. Una escenificació teatral popular, amb una tradició que es remunta al segle XIV, i que es caracteritza per la presència d'uns textos propis, passats de pares a fills per transmissió oral.
Processó del Sant Enterrament a Tarragona

Processó del Sant Enterrament

Tarragona (el Tarragonès)

3 d'abril de 2026

Passos, vestes, caputxes, penitents, tambors, matraques i armats són alguns dels elements presents en la Processó del Sant Enterrament, una solemne i sepulcral processó que la comunitat cristiana de Tarragona celebra, conjuntament, cada Divendres Sant pels carrers del barri vell de la ciutat.
Aplec de Pasqua a La Pobla de Montornès

Aplec de Pasqua

La Pobla de Montornès (el Tarragonès)

6 d'abril de 2026

Cada any el Dilluns de Pasqua els habitants de la Pobla de Montornès i d'altres pobles dels voltants pugen a l'ermita de la Mare de Déu de Montornès per celebrar-hi un aplec en què és tradicional menjar la mona i ballar sardanes.
Caramelles de Súria

Caramelles

Súria (el Bages)

4 i 5 d'abril de 2026

Les Caramelles de Súria han esdevingut, per la seva magnitud i tradició, un punt de referència de les cantades de caramelles a Catalunya. Nou colles, aplegant més de 500 cantaires, fan vibrar al poble per aquestes dates mantenint i enriquint una tradició que es remunta al segle XVI.
Caramelles de Pagès de Cardona

Caramelles de pagès

Cardona (el Bages)

4 i 5 d'abril de 2026

El dissabte i diumenge de Pasqua, els caramellaires de Cardona, escampen la Pasqua per les masies de pagès i el casc antic oferint una cantada i el tradicional Ball de Cascavells. El galeig dels trabucaires que acompanyen als caramellaires contribueix a fer més sorollosa la diada.
Caramelles del Roser de Sant Julià de Vilatorta

Caramelles del Roser

Sant Julià de Vilatorta (Osona)

5 d'abril de 2026

Les Caramelles de Sant Julià de Vilatorta són una de les colles amb més tradició i història del país. Fundada com a confraria assistencial, la colla té un ampli repertori que va de les cançons de festeig als cants religiosos, passant per les corrandes, on es repassa l'actualitat política.
Davallament de la Creu a Sineu

Davallament de la Creu

Sineu (el Pla de Mallorca)

3 d'abril de 2026

La celebració de Divendres Sant de Sineu comença amb un silenciós i teatral Davallament de la Creu que escenifica el moment en què els seguidors de Jesús baixen el seu cadàver de la creu i el duen fins al sepulcre.
Processó de la Sanch de Perpinyà

La processó de la Sanch

Perpinyà (el Rosselló)

3 d'abril de 2026

La Processó de la Sanch, amb més de cinc-cents anys d'antiguitat, és una espectacular mostra de fe i desolació col·lectiva i un dels moments més emocionants de la commemoració del sacrifici de Crist en aquesta vila nord-catalana.
Setmana Santa Marinera de València

Setmana Santa marinera

València (València)

Del 27 de març al 5 d'abril de 2026

Durant més de deu dies, els habitants dels Poblats Marítims de València celebren un complex i ric entramat d'actes de Setmana Santa mitjançant els quals reforcen la seva identitat com a barri i expressen la seva ancestral vinculació amb la mar.

Són protagonistes

Els Armats

Esterri d'Àneu (el Pallars Sobirà)

3 d'abril de 2026

Vestits amb faldilles, espardenyes i un casc propi dels guerrers medievals, els armats o soldats de la Setmana Santa d'Esterri d'Àneu constitueixen un dels grups de manaies més singulars de tot el país.
Dansa de la Mort de Manresa

La Dansa de la Mort

Manresa (el Bages)

3 d'abril de 2026

Creada a partir d'un conjunt escultòric de l'antic cementiri de la ciutat, la Dansa de la Mort de Manresa és una de les poques danses macabres que tenen lloc en el marc de les celebracions de la Setmana Santa catalana.
Ball de la Mort de La Selva del Camp

Ball de la Mort

La Selva del Camp (el Baix Camp)

3 d'abril de 2026

Un dels elements destacats de la Setmana Santa selvatana és el Ball de la Mort, l'única dansa d'aquest tipus que es representa a les comarques de Tarragona. És a càrrec de la Confraria de la Sang i s'escenifica Divendres Sant en el marc de la processó del Sant Enterrament.

És temps de…

Les Caramelles

Cantades de caramelles

Diverses poblacions

5 i 6 d'abril de 2026

El final de la solemnitat pròpia de la Setmana Santa i l'inici del temps de Pasqua es viu a bona part de les terres catalanes amb música i cants corals: les tradicionals caramelles. Els carrers de moltes poblacions s'omplen de flors i de grups de cantaires itinerants que aborden temes tan diversos com la religió, la sàtira i el festeig.

Mona a Vinaròs

La mona de Pasqua

Diverses poblacions

5 i 6 d'abril de 2026

La mona és una peça de rebosteria que els padrins regalen als seus fillols en motiu de la festa de Pasqua. Implantada des de ben antic a bona part del país, la mona pot tenir moltes formes, denominacions i ingredients, però sempre mantenint l'element que la diferencia d'altres pans i pastissos festius: els ous.

Banner Escenari 2026

Mediateca

Llibres

Cuina de la passió. Gastronomia i etnografia mallorquina de Pasqua

Cuina de la passió. Gastronomia i etnografia mallorquina de Pasqua

Tomàs Vibot Railakari

El Gall Editor

Un llibre il·lustrat que recull tradicions, costums i receptes d'aquests dies de Setmana Santa i...

El Ball de Cascavells

El Ball de Cascavells

Diversos autors

Ajuntament de Súria i el Centre d'Estudis del Bages

En aquest llibre, els autors (Ramon Vilar i Herms, Josep Crivillé i Bargalló, Pilar López Arcos,...

La Setmana Santa de Moià. Notícies històriques i elements tradicionals

La Setmana Santa de Moià. Notícies històriques i elements tradicionals

Jaume Clarà i Arisa

Associació Cultural Modilianum

Amb la restauració a Moià, l'any 2011, de la processó del Divendres Sant ha retornat als carrers...

Articles

Les Passions: tipologies, orígens, models i evolució

Les Passions: tipologies, orígens, models i evolució

J. Francesc Massip Bonet

Festes.org

Setmana Santa

Setmana Santa

Xavier Orriols i Sendra

Festes.org

Instruments de Setmana Santa

Instruments de Setmana Santa

Salvador Palomar i Abadia

Diari Avui

Algunes notes històriques sobre el davallament i les representacions de Setmana Santa a Mallorca

Entre la festa i el joc existeixen, per la naturalesa de les coses, les més estretes relacions. El descartar la vida ordinària, el to, encara que no de necessitat, predominantment alegre de l'acció -també la festa pot ser molt seriosa-, la delimitació espacial i temporal, la coincidència de determinació rigorosa i d'autèntica llibertat, heus aquí els trets capitals comuns al joc i a la festa. En la dansa és on tots dos conceptes semblen presentar-se en més íntima fusió

Johan Huizinga
Banner anual XMEC 2026
Solsona la Festa
Cercador

Estadístiques

Què diuen de nosaltres

Quan hom navega per internet a la recerca d'informacions contrastades, solvents i no repetitives agraeix que hagi pàgines web ben estructurades i amb informacions que ajuden al que volies i que a més proporcionin altres enllaços per a ampliar informacions col·laterals que són d'interès. Un d'aquests portals de referència, per als qui més o menys ens dediquem al món de la Cultura Popular, és sense cap mena de dubte Festes.org. El volum d'informació abocada a la pàgina i la seva permanent actualització l'han convertit en un portal de consulta obligada i permanent facilitant, sense cap mena de dubte, la tasca d'investigació. Una autèntica estructura d'Estat.

Albert Domènech Albert Domènech

Festes.org és, alhora, causa i conseqüència d’un nou corrent ideològic que descobreix en les festes un pou sense fons per a estudiar les dinàmiques internes que articulen, tensen i cohesionen els col·lectius humans. Conseqüència, perquè és fill d’aquell temps i d’aquell nou capteniment. I causa perquè la seua existència va fer un impagable paper catalitzador: els interessats disposen d’un espai públic, obert, gratuït i participatiu d’on nodrir-se, construir xarxa i, el que és més important, superar el marc comarcal i local on semblava confinat aquest àmbit d’estudi.

Josep Vicent Frechina Josep Vicent Frechina

Una web tan completa sobre les festes i costums dels Països Catalans és una eina pedagògica de primer ordre. A més, amb la satisfacció de veure com les festes o motius populars, ja siguin petites, mitjanes o grans, es tracten d'una mateixa manera.

Marc Navarro Marc Navarro

Des de fa molts anys −em sembla que podria dir de que aparegué el web (i d’això ja fa anys)− que he utilitzat Festes.org, el mitjà de comunicació sobre la festa i la cultura popular que Manel Carrera elabora amb eficàcia i documentació impecable. Em serveix per aconsellar-ne quan em falta algun detall sobre algunes de les activitats festives en les que estigui treballant, o quan necessito veure l’ampli panorama d’alguna de les festivitats temporals de l’any.

Bienve Moya-Domènech Bienve Moya-Domènech

Espai de consulta, de capçalera, d'on vaig beure a galet uns primers coneixements -que per un bordegàs són pràcticament exòtics- de les celebracions amb les quals donava la volta al país amb els retrats -escrits i visuals- de Festes.org. Enhorabona per la feina de vertebració, mantinguda i essencial.

Joan Ignasi Gómez Joan Ignasi Gómez

Amb una dedicació constant i responsable, gairebé exhaustiva, els responsables de Festes.org han bastit una eina que ens ajuda a conèixer i estimar la cultura popular del nostre país centrant-se en la festa, aquest factor que ens uneix i agermana com cap altra més enllà d'estaments i d'ideologia, tot un revulsiu necessari en la nostra societat cada vegada més materialista i individualista.

Quim Masdeu Guitert Quim Masdeu Guitert

Festes.org ha estat, sens dubte i des del seu començament, una enciclopèdia telemàtica, una gran finestra oberta al complex entramat festiu, tant per els coneixedors, als que s’inicien o pels lletraferits. Un portal clarament obert al coneixement i la divulgació de les nostres festes, elements fonamentals de la nostra cultura. Tant de bo les institucions del país s'hi emmirallessin.

Paco Cruz Paco Cruz

En este món “infoxicat” al qual vivim és alliberador trobar un espai com Festes.org on tota la informació sobre la nostra cultura festiva està curada. Curar continguts és un procés necessari per a difondre informació de qualitat la qual ha estat cercada, seleccionada i organitzada per a poder ser consultada i reutilitzada.

Amparo Pons Amparo Pons

Festes.org neix com una resposta a una inquietud davant el patrimoni festiu, perquè posant a l'abast les recerques dels especialistes, dona un coixí de dades que els pobles podien fer servir per a eixamplar la seva recerca local. Aquesta és una obra col·lectiva que parteix de la contribució de tothom que tingui quelcom a aportar en el coneixement del patrimoni festiu, per a que qui celebri ho faci conscient de la seva identitat.

Josefina Roma Josefina Roma

Etiquetes

Més etiquetes