Lluna nova 
La Festa Major de Solsona està dedicada a la Mare de Déu del Claustre i s'estructura al voltant d'un esquema ritual que es ve repetint des de l'any 1675. Un esclat de festa protagonitzat per un dels conjunts d'imatgeria més antics de Catalunya: gegants i nans, drac, bou, mulassa, àguila, cavallets i óssos, ball de bastons i les agrupacions musicals.
Agenda d’aquesta setmana
Celebrada al voltant del 8 de setembre en honor a la Mare de Déu del Castell, la festa inclou els actes típics d’una festa major d'estiu però destaca pel singular Ball de Plaça, un acte inspirat en una llegenda local on se simula el 'segrest' d'una figura festiva. La celebració culmina amb la popular Xeringada al castell per recuperar la figura, conservant així el record d'antics balls tradicionals com el de 'cantirets'.
Sant Joan de les Abadesses celebra la seva festa grossa a ritme de sardanes. Fins a deu ballades i audicions se succeeixen durant els quatre dies de festa, que culminen amb la Sardana Llarga a la plaça Major, de tres quarts d'hora de durada. La festa també ha engendrat el que possiblement és el correaigua més veterà de Catalunya, així com també l'històric ball de pabordes, que ha estat declarat element festiu patrimonial d'interès nacional.
La Diada de Catalunya és una celebració popular d'afirmació col·lectiva, de reivindicació política i de record als que han donat la vida per la llibertat del país. En aquest breu article ressenyem alguns dels principals actes de commemoració que se celebren cada any entre el 4 i el 18 de setembre.
Són protagonistes
Inspirada en l’ocell de foc ple de simbolisme i en una llegenda local del segle XIV vinculada al Castell de Palafolls, la Fetillera és una majestuosa au Fènix nascuda l’any 2025 que participa activament d’algunes de les festes populars del municipi al llarg de l’any.
És temps de…
Els segadors
Diverses poblacions
11 de setembre de 2026
L'himne nacional de Catalunya, Els segadors, és una cançó popular que relata l'enfrontament que va tenir lloc els anys 1639 i 1640 entre els catalans i les tropes castellanes. La cançó, que va esdevenir himne nacional a partir de la seva àmplia difusió a finals del segle XIX, ha anat experimentat canvis en la seva lletra i melodia a mesura que s'acceptava popularment.
Les festes de la verema
Diverses poblacions
Fins a mitjans d'octubre de 2026
Veremadors i veremadores, professionals del sector i visitants provinents d'arreu s'ajunten cada any en diferents poblacions catalanes per celebrar la fi de les tasques de recol·lecció del raïm, començar a assaborir els primers vins i compartir el coneixement lligat a la vinicultura.
Mediateca
Llibres
La cuina del 1714. Història i receptes
Jaume Fàbrega i Colom
Viena Edicions
Què es cuinava als fogons de les cases i els palaus catalans el 1714? Potser us sorprendrà saber...
Vi i cultura popular. Veremar a Mallorca
Felip Munar i Munar
Documenta Balear
Ens sentim orgullosos de la nostra terra, i dels fruits que en sorgeixen. El vi és un símbol:...
L'Onze de Setembre. Història de la diada (1886-1938)
Pere Anguera Nolla
Publicacions de l'Abadia de Montserrat
Resseguint minuciosament la premsa, tant la barcelonina com la de múltiples ciutats catalanes,...
Articles
Les deesses mare en la cultura religiosa ibèrica
Carme Rusiñol i Pautas
Festes.org
Cap mena de revolució no és res més sinó una paraula que fa un xic més de soroll que evolució. En aquesta estem situats, d'ella no podem sortir-ne els homes. La tradició ens governa, ens guia i ens condueix
Estadístiques
- 1164 Articles
- 6053 Enllaços
- 2520 Llibres
- 515 Articles d'autors
- 89 Revistes
- 62 Videos
- 91 Audios
- 1035 Autors
- 1104 Publicadors
- 74 Distribuïdors
Què diuen de nosaltres
Salvador Vega Ferrer
Eloi Miralles
Xavier Pedrals Costa
Victor Baroja i Benlliure
Marc Navarro
Jan Grau
Josefina Roma
Toni Cucarella
Gerard Pouget
Montserrat Garrich i Ribera