|
|
|  
|
| Moltes poblacions d’arreu del país celebren el Dimarts de Carnaval un multitudinari àpat col·lectiu, cuinat durant tot el dia a foc lent i a l’aire lliure, en honor al Rei de la Disbauxa. Cassoles, peroles i calderes gegants preparen arrossades, escudellades i xatonades populars, en una gran diada gastronòmica que es cuina amb les aportacions, en espècie o monetàries, de tothom. L'explicació més extesa és que el seu origen prové del costum carnavalesc que els antics senyors feudals tenien de preparar i repartir, entre els seus vilatans, un gran menjar just abans de l’arribada de la Quaresma que imposava l’Església. L’escudella és a la base de moltes d’aquestes diades gastronòmiques i en alguns casos ha donat el nom, Escudellada, a la festa. En d'altres poblacions, l'àpat s'anomena Ranxo o manlleva al nom al contingut de la menja: Arrossada, Sopa, Xatonada, o simplement, "Festa de la " i el nom del seu principal ingredient. |
| | El Ranxo
Ponts (la Noguera)
Una de les principals característiques del Carnaval a Ponts és el multitudinari àpat comunitari, obert a vilatans i forasters, que té lloc el dimarts de Carnaval, l'últim dia abans de la Quaresma. Aquesta pràctica, comuna en d'altres indrets, ha agafat entitat pròpia a Ponts. |
| | La Sopa
Verges (el Baix Empordà)
La Sopa de Verges és la tradició popular més important d’aquesta vila després de la Processó de Dijous Sant. Se n'elaboren uns 900 litres que poden arribar a alimentar, aproximadament, a 2.500 comensals a la Plaça Major. |
| | Festa de l'Arròs
Bagà (el Berguedà)
Més de tres-cents quilos d'arròs, verdures, carn, peix i marisc es combinen cada any per cuinar l'arrossada popular de Bagà, un àpat gastronòmic que va fent xup-xup mentre diverses parelles ballen el tradicional Ball Cerdà, una mil·lenària dansa originaria de les poblacions pirinenques i prepirinenques. |
| | Arrossada
Albons (el Baix Empordà)
Cuinat a foc lent durant hores, l’Arrossada és un gran àpat col·lectiu que reuneix bona part dels habitants d'Albons al seu voltant per celebrar el Carnaval, que en aquest poble també s’havia caracteritzat per diferents balls populars i per la sàtira política. |
| | Diada gastronòmica del Xarró
Tarragona (el Tarragonès)
La diada gastronòmica del Xarró -l'escudella característica de la ciutat de Tarragona- serveix per iniciar les festes de Carnaval de la capital del Camp, en un acte que, paradoxalment, agermana les entitats festives de dues poblacions històricament rivals: Reus i Tarragona. |
| | Expro-profit
Reus (el Baix Camp)
Amb l'estatua que la presideix convenientment disfressada i malgrat ser un dia laborable, la Plaça del General Prim de Reus, al bell mig de la ciutat, s'omple de gom a gom cada any el matí del Dilluns de Carnaval per celebrar l'Exproprofit, un esmorzar comunitari servit per les mateixes colles de Carnaval. |
| | Dia de l'Escudella
Castellterçol (el Vallès Oriental)
El Dia de l'Escudella de Castellterçol és la celebració gastronòmica més arrelada a la vila i el moment culminant de les festes carnestoltenques. Aplega cada any prop de 4.000 visitants que gaudeixen de valent amb la ingestió massiva d’una de les combinacions més perfectes entre brou i tall mai inventades. |
| | Dia de l'Escudella
Sant Feliu de Codines (el Moianès)
Documentada ja a finals del segle XVIII, l'Escudellada de Carnestoltes és un dels actes gastronòmics més arrelats de Sant Feliu de Codines. Cada Dimarts de Carnaval els seus habitants i centenars de persones vingudes dels pobles veïns s'hi atansen per tastar aquest saborós brou elaborat segons una recepta pròpia. |
Ranxo de Vidreres (la Selva) - àpat popular que es fa cada any com a culminació de la Festa de Carnestoltes i porta d'entrada de la Quaresma. Durant tot el matí de diumenge es fa la recollida d'aliments pel Ranxo a les cases de la vila. Al Ranxo de Vidreres es fan 24 peroles de 100 litres cadascuna, amb una recepta a base de botifarra negra i blanca, arròs, patates... Telèfon: 972.850.025
Ranxo de Capmany (l'Alt Empordà) - festa que té com a protagonista, dimarts de Carnaval, una espècie d’escudella barrejada que es dóna a tots els que assisteixen aquest dia a la celebració. Telèfon: 972.54.90.17
Escudella de Recapte a Arenys de Mar (el Maresme) - un dels actes més populars de les festes de Carnaval arenyenques.
Escudella i Carn d'Olla - recepta i ingredients per a fer una bona escudella.
Festa de la Caldera a Montmaneu (l'Anoia) - festa que es celebra des del segle XIV. El repartiment de la caldera és una tradició que es conserva a la població el diumenge de Carnestoltes. Prèviament a la distribució del menjar entre els veïns i visitants el capellà beneeix les calderes d'escudella. Dissabte hi ha desfilada de disfresses. Telèfon: 93.809.20.10
Festa de l'Arròs a Sant Fruitós de Bages (el Bages) - festa de tradició centenària i Declarada d'Interés Turístic per la Generalitat de Catalunya. Els seus inicis es situen en el segle passat i fan referència als àpats previs al començament de la quaresma. Posteriorment es va convertir en un àpat on les famílies benestants col.laboraven oferint menjar als pobres de l’època. Es celebra cada any el diumenge de carnestoltes i en ella es serveixen 2.500 raccions d'arròs. Un ampli programa d'activitats completa aquesta festa popular amb concurs de pintura, actuacions de cultura popular, sardanes, mostres i trobades, i fins i tot un mercat d'antiguitats. Telèfon: 93.878.97.00
Festa de la Xuia a Agullana (l'Alt Empordà) - aquesta festa, si bé durant la postguerra es celebrà de manera intermitent, a partir de l'any 1976 s'ha recuperat plenament i cada any, el dissabte anterior a l'inici oficial dels carnavals, el carro guarnit de mimosa, acompanyat dels nens i nenes de l'escola disfressats i d'altre jovent del poble, a les 9 del matí surten de davant l'escola per fer la cercavila xuiera per tots els carrers del municipi i els masos del terme. Es tracta de recollir tots els ingredients per fer les tradicionals xuies a la tarda ( butifarra, cansalada i ous ) a més a més, n'hi ha que dóna oli i vi. A la tarda, al voltant de les quatre, els xuiaires i l'equip de cuiners s'encarreguen de fer les truites amb butifarra i cansalada, les anomenades "XUIES ", i congreguen uns quants centenars de persones, adults i mainada, per berenar, mentre algun conjunt d'animació infantil farà ballar a tots els nens i nenes disfressats per a l'ocasió. A la nit, al local del cinema, es farà el tradicional ball de carnaval amb importants premis a les millors disfresses.
Festa de les Torrades a Pla de Penedès (l'Alt Penedès) - festa gastronòmica que té a les torrades amb oli, sal i arengades i als oficis tradicionals com a protagonistes i que es celebra el diumenge de Carnestoltes. Telèfon: 93.898.80.03
Ranxo del Carnaval a Garriguella (l'Alt Empordà) - el típic dinar per despatxar el carnaval i donar pas a dies de quaresma. Garriguella celebra el seu Carnestoltes amb Ranxo, rua i Ball. Telèfon: 972.530.093
Ranxo de Peramola (l'Alt Urgell) - festa que es celebra el dimarts de Carnaval.
Telèfon: 973.470.263
El Ranxo a Vilanova de l'Aguda (la Noguera) - es una tradició força antiga que transcorre a l'entorn d'aquest àpat singular, en un ambient força familiar. S'inicia la vigilia amb la matança dels porcs i la preparació d'embotits i altres viandes. L'endemà té lloc l'elaboració propia del ranxo que les mestresses cuinen en les típiques calderes d'aràm. Seguidament en el local social, tot el poble seu a taula i s'assaboreix aquest exquisit dinar. Telèfon: 973.460.927
Festa del Ranxo a Organyà (l’Alt Urgell) - se celebra el dilluns de Carnaval i acaba amb un ball.
Matança del porc a Rocafort de Vallbona (l'Urgell) - pels voltants de Carnestoltes es fa la matança del porc al carrer. Allí mateix es fa el mandongo i es couen les botifarres. A continuació es fa un dinar col·lectiu i a la tarda un ball de Carnestoltes.
Escudella de Carnestoltes de Queralbs (el Ripollès) - seguint la tradició de cada any, diumenge de Carnestoltes es cuina l'escudella i la carn d'olla a la plaça. Tot seguit, i malgrat el fred i el vent, moltes persones s'entaulen per dinar amb aquest menú centenari.
Festa de la sopa a l'Armentera (l'Alt Empordà) - àpat que, encara que porti el nom de sopa i és una arrossada amb molta carn i peix. Hereva d'un antic costum que era ofert als pobres de solemnitat. Telèfon: 972.520.121
Escudellada de Carnestoltes a l'Ametlla del Vallès (el Vallès Oriental) - es celebra el diumenge de Carnaval, en el marc d'aquesta festa, i és de pagament.
Escudella a Gallifa (el Vallès Occidental) - dimarts de carnaval.
Escudella de Carnaval a Pineda de Mar (el Maresme) - diumenge de carnaval, a càrrec de la Xarxa d'Iniciatives Pinedenques.
Ranxo de Llampaies (l'Alt Empordà) - Diumenge de Carnaval. Es calcula que es van reparteixen unes 400 racions d'aquesta popular sopa entre els assistents que es congreguen a la plaça de l'església. Telèfon: 972.794.030
La Guixa a Isona i Conca Dellà (el Pallars Jussà) - al terme hi havia moltes guixeres, una planta que de fruit fa la “guixa”, un llegum xic que era utilitzat per fer el ranxo de dimarts de carnaval d’Isona. Actualment ha estat substituïda pels fesols i els cigrons. És un dels llocs on la festa ha estat menys temps interrompuda, ja que tan sols va cessar per la guerra de 1936-1939.
Calderada, mandongo i "facit" de Carnaval a Sort (el Pallars Sobirà) - dimarts de Carnaval al matí, repartiment de coca i vi pels carrers del poble a càrrec de la Comitiva, on es busca al Ruc i a l’Alcalde de Carnaval. Al migdia concurs de "Facit" de Carnaval al terraplè i gran Calderada al Parc del Riuet. A la tarda, ball de La Passa i arribada de Carrosses i ball de tarda. Fi de festa amb l’enterrament de la sardina juntament amb la Comitiva i l’Alcalde de Carnaval.
Calderada de Rialp (el Pallars Sobirà) - té un ingredient molt misteriós que mai han deixat de posar i que fa especial la seua vianda: una ferradura, evidentment ben neta, tirant-ne una a cadascun dels calders quan es comença a fer la sopa, ja que segons diuen evita que el brou surti verdós, o fa que tingui més bon gust, o bé que doni bona sort. A Rialp ballen “la Passa” al matí, just abans que el capellà beneeixi la calderada, en canvi a la tarda un cop han dinat fan una altre ball tradicional anomenat l’Esquerrana.
La “ruaplega” i el ranxo de Talarn (el Pallars Jussà) - es fa en diumenge tot i que anteriorment, igual que la major part dels pobles, s’havia fet en dimarts. Per tal de tenir tots els ingredients a punt, el dissabte es fa la “ruaplega”, tal i com rep el nom la recapta de Talarn, perquè tots els que hi participen hi van disfressats fent una rua per la vila amb la finalitat de plegar les aportacions del veïnat. Una de les característiques del ranxo de Talarn és que es couen per separat alguns ingredients i després es fa la barreja per fer-lo a gust de tothom fent-ne un de més fort i de més suaus per la gent gran.
La Cargolada de Banyeres del Penedès (el Baix Penedès) - el dissabte de Carnaval, data variable entre febrer i març, segons l’any, es celebra a Banyeres del Penedès un dinar col·lectiu: la cargolada. Aquest àpat, que es realitza al local de la Societat Nova, entitat associativa encarregada de l’activitat, congrega als membres de l’associació, així com a altres habitants del poble i visitants de poblacions veïnes. L’any 2017 es van repartir, aproximadament, 190 racions de cargols amb conill, un plat que s’elabora seguint la recepta original que inicià aquesta celebració, l’any 1955.
Ranxo de Carnaval a Pau (l'Alt Empordà) - fa més de cent anys s'organitzava una cavalcada de carros engalanats. Un dels protagonistes de la festa era en Mero, que feia el pregó de benvinguda al Carnestoltes i de fer la subhasta de la pell d'ovella i els queviures que sobraven. L'ovella que es barrejava al brou de mongetes i cigrons (que era la base del ranxo) era donada pels pastors del terme com a pagament del dret d'usar les pasturatges comunals. El pa era aportat pels flequeres del poble. En l'actualitat la festa té lloc durant dos dies: el diumenge abans de l'inici de la Quaresma es fa l'Arribada d'en Carnestoltes i tot seguit es distribueix el Ranxo de Carnaval que s'ha anat preparant a foc lent des de primera hora al matí en uns grans perols. A la tarda ball i a a la nit, Nit Jove. El segon dia es fa una arrossada. Telèfon: 972.530.058
|
|
|
| | | | | |
|
|
 | |
|
| |
Catalunya bull. El llibre de les sopes, els ranxos i les escudelles populars
Pujadó i Puigdomènech, Judit / Edicions Sidillà
A Catalunya, cada any, hi ha cinquanta pobles i ciutats que treuen les ...
|
|
|
comprar
| |
Totes les sopes. Brous, escudelles i sopes d’arreu
Fàbrega i Colom, Jaume / Edicions Cossetània
La sopa, probablement, és l’aliment cuinat més antic de la Humanitat. El ...
|
|
|
comprar
| |
L'Escudella
Amades i Gelats, Joan / Edicions El Mèdol
Del pròleg de Josep Lladonosa i Giró: "Amades ens descobreix en aquest ...
|
|
|
comprar
| |
La festa de l’arròs de Sant Fruitós de Bages
Plans i Maestra, Jaume / Centre d'Estudis del Bages
La gent, des de sempre, ha tingut la necessitat de disbauxa després d'esperar ...
|
|
|
| |
La terrissa catalana (Tipologia i terminologia)
Sempere Ferràndiz, Emili / Edicions de Nou Art Thor
La finalitat d'aquest treball és mostrar el que ha significat la terrissa ...
|
|
| |
 | |
|
comprar
| |
A Bagà també fem sardanes
Diversos autors, / Associació Medieval de Bagà
Sardanes de Francesc Caballé interpretades per la Cobla Orquestra Principal ...
|
|
| |
|
ECOSISTEMA
)
)
)
)
)
)
)
