|
Calendari: Festes d'Hivern > Carnaval > Àpats comunitaris
|
|
Arrossada
Tot un poble al voltant d'un àpat
Albons (el Baix Empordà), Dimarts de Carnaval
Un dels perols d'aram
Una cullera
Gegants cuiners d'Albons
Preparant el sofregit
Remenant el perol
L'Arrossada es cou a foc lent
Ser aprop dels focs fa venir gana
|
| Cuinat a foc lent durant hores, l’Arrossada és un gran àpat col·lectiu que reuneix bona part dels habitants d'Albons al seu voltant per celebrar el Carnaval, que en aquest poble també s’havia caracteritzat per diferents balls populars i per la sàtira política.
Cada Dimarts de Carnaval, en record d'aquell menjar comunitari que els antics senyors feudals donaven a la col·lectivitat en aquesta data, l'Ajuntament d'Albons organitza una gran trobada gastronòmica que té a l'arròs a la cassola com a protagonista.
La festa s'emmarca dins les celebracions gastronòmiques de Dimarts de Carnaval, de gran tradició al nostre país i especialment a les comarques del Baix i l'Alt Empordà. En aquestes comarques les menges col·lectives o àpats comunitaris al carrer són un dels moments de socialització més esperats de tot l'any per a la comunitat que les celebra, que aquest dia es reuneix per a compartir un àpat a l’aire lliure.
Albons i el seu Carnaval
L’Arrossada d’Albons és, en l’actualitat, l’acte més destacat de les festes de Carnaval d’Albons. Ara bé, antigament, aquest àpat era un acte més d’entre els molts que tenien lloc per aquestes dates, com la Desfilada de Vestits, el Ball de Deu o la sàtira política que s’escampava mitjançant una revista que es publicava i distribuïa per Carnaval.
El Carnaval d’Albons començava dilluns al matí amb una cercavila festiva protagonitzada per un grup de gent disfressada que anava casa per casa per recaptar els ingredients amb què l’endemà es cuinava l’Arrossada. La cercavila era molt animada i anava encapçalada per dos gegants cuiners (un cuiner i una cuinera) i un grup de tambors. Les cases que acollien als participants de la capta, els oferien menjar i beguda a més a més del material (en espècie i en metàl·lic) que calia per a l’Arrossada. Al migdia es preparava i coïa tot i s’anava a comprar el que faltava, i al vespre tenia lloc el Ball de Disfresses de casats i solters, que solia acabar amb bullanga fins altes hores de la matinada.
La festa continuava l’endemà Dimarts de Carnaval amb l'Arrossada que es feia a la Plaça Major i que anava precedida del Ball de Deu, un ball que tenia lloc al migdia. El ball era executat per dotze parelles del poble, gent del poble que festejava i que aquell dia ho feien públic, agrupats en parelles i vestits de gala per a l'ocasió. Les parelles entraven en cercavila fins la zona on es cuinava l’àpat i allà efectuaven el ball final.
Dimarts al vespre tenia lloc un altre dels actes tradicionals del Carnaval d’Albons: una Desfilada de Vestits que, en format concurs, constituïa una autèntica competició festiva entre les cases del poble per tal de demostrar les habilitats de cadascú en l’art de la confecció de vestits.
Durant tot els dies que durava el Carnaval per Albons es repartia una revista anomenada “La Bola” que repassava en clau satírica tots els esdeveniments polítics i socials ocorreguts al poble durant l’any. En la millor tradició carnavalesca catalana, la revista repartia a tort i a dret i es posava amb tothom.
El Carnaval avui
El Dimarts de Carnaval és un dia no laborable a Albons i un d’aquells dies en què la gent del poble que treballa fora no va a treballar. Alguns diuen que fins i tot inclouen aquest fet, no treballa el Dimarts de Carnaval, en el plec de clàusules del seu contracte laboral. Sigui com sigui, tant la gent del poble com la gent que treballa fora, a Albons aquest dia és dia de festa grossa, de retrobament, de reunió comunitària al voltant d’un bon tiberi.
En l’actualitat, per a elaborar l'Arrossada, els dies abans el jovent d'Albons passa de casa en casa cercant tot el material necessari per a fer l'arrossada: diners, tomàquets, ceba i arròs. Avui en dia, l'ajuntament d’Albons col·labora en la organització de la festa i també posa les cadires i les taules al voltant de les antigues escoles. Al llarg del matí, es comencen a encendre els focs i es posen a punt els perols que, convenientment protegits de la tramuntana, serviran per coure l’Arrossada. Uns 20 perols d’aram (12 propietat de l’Ajuntament i la resta procedent dels particulars que els utilitzen per la matança del porc) cuinen els més de 174 quilos d’arròs de Pals que, combinats amb d’altres ingredients, carn i peix i un sofregit especial, serviran per alimentar més de dues mil persones. La gent que vol tastar l’arròs va arribant poc a poc i instal·lant les taules on menjaran els comensals. Durant el dinar es sorteja una cistella d’embotits.
A la tarda, les activitats continuen a la sala del Centre Social, amb un ball de saló i el Ball de Disfresses.
Text: Redacció festes.org
Fotografies: Arxiu festes.org
|
Part dels ingredients |
|
Ingredients i recepta per a l’Arrossada
0,3 litres d’oli
150 grams sde costelló
400 grms de conill
250 grams de salsitxes
400 grams de ceba
450 grams de tomata
270 grams de sèpia
3 litres d’aigua
1 Kg d’arròs de Pals
Primer es cou l’oli amb la carn (costelló, conill i salsitxes) i una vegada cuit es retira del foc. Aleshores es fa un sofregit amb ceba i tomata i s’hi afegeix la sèpia. Tot seguit ’hi afegeix de nou la carn i l’aigua. Finalment s’hi fa coure l’arròs de Pals.
|
|
|
| |
| |
| |
|
| |
|
|
 |
 | |
|
| |
Catalunya bull. El llibre de les sopes, els ranxos i les escudelles populars
Pujadó i Puigdomènech, Judit / Edicions Sidillà
A Catalunya, cada any, hi ha cinquanta pobles i ciutats que treuen les ...
|
|
|
comprar
| |
Totes les sopes. Brous, escudelles i sopes d’arreu
Fàbrega i Colom, Jaume / Edicions Cossetània
La sopa, probablement, és l’aliment cuinat més antic de la Humanitat. El ...
|
|
|
comprar
| |
L'Escudella
Amades i Gelats, Joan / Edicions El Mèdol
Del pròleg de Josep Lladonosa i Giró: "Amades ens descobreix en aquest ...
|
|
|
comprar
| |
La festa de l’arròs de Sant Fruitós de Bages
Plans i Maestra, Jaume / Centre d'Estudis del Bages
La gent, des de sempre, ha tingut la necessitat de disbauxa després d'esperar ...
|
|
|
| |
La terrissa catalana (Tipologia i terminologia)
Sempere Ferràndiz, Emili / Edicions de Nou Art Thor
La finalitat d'aquest treball és mostrar el que ha significat la terrissa ...
|
|
| |
 | |
|
comprar
| |
A Bagà també fem sardanes
Diversos autors, / Associació Medieval de Bagà
Sardanes de Francesc Caballé interpretades per la Cobla Orquestra Principal ...
|
|
| |
|
ECOSISTEMA
)
)
)
)
)
)
