|
Calendari: Festes d'Hivern > Carnaval > Àpats comunitaris
|
|
Diada gastronòmica del Xarró
Tarragona (el Tarragonès), Diumenge abans de Dijous Gras
El xarró
Un moment de la diada
|
| La diada gastronòmica del Xarró -l'escudella característica de la ciutat de Tarragona- serveix per iniciar les festes de Carnaval de la capital del Camp, en un acte que, paradoxalment, agermana les entitats festives de dues poblacions històricament rivals: Reus i Tarragona.
Aquest plat és elaborat en directe sota la supervisió d'un reconegut xef de la cuina catalana, cada any un de diferent, en unes olles monumentals a la plaça de la Font de Tarragona que s'instal·len de bon matí. Les primeres racions de degustació es serveixen quan ja està a punt el plat, com a esmorzars i les darreres a l'hora de dinar.
Els ingredients que s'utilitzen per elaborar el Xarró que prepara la Comissió del Carnaval de Tarragona per a 1.000 persones, són 600 litres d'aigua, 15 Kg d'ossos de porc fresc, 3 Kg d'ossos de porc salats, 300 g de sagí ranci, 30 Kg de fideus, 15 Kg de pèsols i 30 Kg de faves tendres. El cuiner compta amb un total de quinze persones que intervenen en l'elaboració i la distribució d'aquesta sopa del Carnaval tarragoní.
Cada degustació no inclou, però, només el Xarró sinó que l'organització la completa amb una broqueta de botifarra d'ou -un altre dels productes propis de la festa del Carnaval tarragoní-, fruits secs i vi del Camp de Tarragona. Els amants d'una de les begudes més emblemàtiques de la ciutat, el Chartreuse, també poden gaudir-lo combinat amb un dels líquids propis dels rivals de Reus, l'Almendrina, una llet d'ametlla que suavitza la potència del licor. Les comparses tarragonines coneixen aquesta beguda amb el nom d'escorreguda de Chartreuse.
Els tiquets per a aquesta jornada gastronòmica es venen a la mateixa plaça de la Font, on s'instal·len taules per a la degustació, i inclouen l'ús de plats tèrmics i coberts.
La història del Xarró
El Xarró també anomenat Farro és l'escudella més característica de la ciutat de Tarragona, com bé demostra la seva inclusió en diversos receptaris de cuina tarragonina. Era un dels plats propi de les classes més populars que servia per escalfar els estómacs durant l'hivern. Bona part dels actes del Carnaval han tingut lloc en les places i carrers de Tarragona, per la qual cosa aquest era un plat ideal per afrontar la festa que se celebra en ple hivern.
Van ser prestigiosos escriptors i bons amants de la cuina com Manuel Vázquez Montalbán al Receptari de cuina catalana (1997) o Joan Perucho a Gastronomia i cultura (1999), o cuiners tarragonins com David Solé a Amb la mar al cor (1993), els que van retrobar aquesta escudella i contribuir a la seva difusió. L'any 2004, en una diada que s'instaurava bianualment (el primer diumenge de Carnaval se celebra un any a Tarragona i un a Reus), Tarragona recuperava el Xarró. A més de la degustació popular per a mil persones, després els comparsers de Tarragona i Reus dinen cada any plegats aquest plat.
Prèviament la jornada gastronòmica és amanida per les divertides facècies que les comparses d'una i altra població han preparat per satiritzar la vida de les dues ciutats, en un dels actes més singulars del Carnaval als Països Catalans, ja que aquí les rivalitats s'escenifiquen en clau d'humor visitant-se uns als altres.
Text: Jordi Bertran
Fotografies: Rafael López-Monné
|
|
|
Un parell de receptes
Manuel Vàzquez Montalbán, Receptari de cuina catalana (1997)
Alguns especialistes donen a aquesta escudella el nom de farró. Per a fer-la, cal posar a bullir en un litre i mig d'aigua (per a quatre persones), durant una hora, un os salat de porc. Tireu-hi després mongetes tendres, patates, pèsols, faves i col. Feu-ho coure tot junt durant una altra hora i ja podeu treure l'os de porc. Tireu-hi ara fideus i una boleta d'untet (cansalada rància) i deixeu-ho coure. Cal tenir present que s'ha d'aconseguir una sopa més aviat espessa.
Joan Perucho, Gastronomia i cultura (1999)
Es posa al foc en una olla una mica més d'1'5 litres d'aigua i l'os salat, i es deixa que bulli durant una hora lentament. Després s'hi afegeixen les mongetes, les patates, els pèsols, les faves i la col. Es torna a tapar l'olla i es deixa que continuï l'ebullició suau durant una altra hora aproximadament. Finalment, s'hi tiren els fideus i una boleta de llard, treballada amb una mica de farina. Es rectifica de sal. Per servir-lo, es treu l'os del porc i s'aboca a la sopera.
|
|
|
| |
| |
| |
|
| |
|
|
 |
 | |
|
| |
Catalunya bull. El llibre de les sopes, els ranxos i les escudelles populars
Pujadó i Puigdomènech, Judit / Edicions Sidillà
A Catalunya, cada any, hi ha cinquanta pobles i ciutats que treuen les ...
|
|
|
comprar
| |
Totes les sopes. Brous, escudelles i sopes d’arreu
Fàbrega i Colom, Jaume / Edicions Cossetània
La sopa, probablement, és l’aliment cuinat més antic de la Humanitat. El ...
|
|
|
comprar
| |
L'Escudella
Amades i Gelats, Joan / Edicions El Mèdol
Del pròleg de Josep Lladonosa i Giró: "Amades ens descobreix en aquest ...
|
|
|
comprar
| |
La festa de l’arròs de Sant Fruitós de Bages
Plans i Maestra, Jaume / Centre d'Estudis del Bages
La gent, des de sempre, ha tingut la necessitat de disbauxa després d'esperar ...
|
|
|
| |
La terrissa catalana (Tipologia i terminologia)
Sempere Ferràndiz, Emili / Edicions de Nou Art Thor
La finalitat d'aquest treball és mostrar el que ha significat la terrissa ...
|
|
| |
 | |
|
comprar
| |
A Bagà també fem sardanes
Diversos autors, / Associació Medieval de Bagà
Sardanes de Francesc Caballé interpretades per la Cobla Orquestra Principal ...
|
|
| |
|
ECOSISTEMA
