Resultats de cerca:
Corpus

Articles

Festa de Corpus

Olot (la Garrotxa)

Diumenge de Corpus

La Festa de Corpus destaca, a Olot, per les evolucions dels gegants d'aquesta ciutat, unes de les figures més emblemàtiques de Catalunya, i per la Sardana de Corpus, una gran sardana popular que es balla per tancar la festa a la plaça Major.

Festa de Corpus

Solsona (el Solsonès)

De Dijous a Diumenge de Corpus

El foc i la pólvora de trabucaires i tronades, juntament amb els improperis, la Custòdia i els altres entremesos de les comparses són l'eix de la festa del Corpus de Solsona, una diada que es celebra des d'almenys l'any 1331 i que té en les tandes de ballets de diumenge de Corpus i la Roda de Foc els seus actes més destacats.

Festa del Corpus

Sitges (el Garraf)

De divendres a diumenge de Corpus

Estesos a terra formant part d'una catifa, en un balcó engalanant una façana o cultivats dins de testos, els clavells formen part de la idiosincràsia de la Festa del Corpus de Sitges, una diada en què les sitgetanes i sitgetans barregen el culte religiós amb la passió que senten per aquesta flor.

Els altres Ou com Balla

Diverses poblacions

Corpus i altres moments de l'any

Tot i que quan hom pensa amb l'ou com balla el relaciona quasi sempre amb Barcelona i amb la seva Festa de Corpus, aquesta associació no és del tot encertada. Per una banda, perquè la història documenta ous com balla fora de les dates de Corpus i per l'altra, perquè són moltes les poblacions catalanes que en l'actualitat han integrat aquest recurs festiu en la seva programació de Corpus.

Festa de Corpus

Pollença (Serra de Tramuntana)

Diumenge de Corpus

La processó del Corpus de Pollença es distingeix pel Ball de les Àguiles i Sant Joan Pelós, un ball únic a tota l'illa que executen dues al·lotes ricament guarnides damunt dues figures que representen aquest ocell màgic i per un al·lot que representa al sant i que duu un anyell viu dins un sarró.

Festa de Corpus

Ontinyent (la Vall d'Albaida)

Dissabte i diumenge de Corpus

Ontinyent celebra un dels Corpus Christi més emotius de tot el País Valencià. Una processó religiosa d'aires plenament festius que enfonsa les seves arrels enllà de la història i que s'ha anat enriquint, en els darrers anys, amb la recuperació de molts entremesos que s'havien perdut i que fan lluir la festa amb gran esplendor.

La Processó de Corpus

Barcelona (el Barcelonès)

Diumenge de Corpus

La festivitat del Corpus de Barcelona és una de les celebracions més antigues i lluïdes de la història de la ciutat i també una de les festes més mítiques dels Països Catalans. Basada en una processó que data del 1320 i que va exportar un model de fer festa a molts pobles i ciutats catalanes, avui ha perdut bona part del seu esplendor inicial.

Festa de Corpus

Girona (el Gironès)

Diumenge de Corpus

Girona celebra una de les processons de Corpus més antigues de Catalunya. Documentada ja a principis de segle XIV, ha perdut bona part de tot el seu esplendor com a festa ciutadana, però manté el privilegi de ser una de les celebracions litúrgiques més importants de tot l'any d'entre les que celebra la comunitat cristiana gironina.

La llegenda del drac de Sant Llorenç del Munt

Diverses poblacions

23 d'abril

Tots els pobles que envolten el Massís de Sant Llorenç del Munt i la Serra de l'Obac disposen d'una de les llegendes més importants i antigues de Catalunya: la Llegenda del Drac de Sant Llorenç del Munt. Protagonitzada per un heroi vinculat a la fundació mítica del país, és el relat que origina i explica la presència de la majoria dels més de quatre-cents dracs festius que poblen avui en dia les festes populars catalanes.

Festes de Corpus

La Geltrú, Vilanova i la Geltrú (el Garraf)

Dissabte de Corpus

La Geltrú, un nucli agregat a Vilanova, celebra les Festes de Corpus amb les tradicionals catifes de flors, l'ou com balla i la processó amb tots els entremesos, d'entre els que destaca el Drac de la Geltrú.

Festa de Corpus

Lleida (el Segrià)

De dijous a diumenge de Corpus

Les celebracions del Corpus comencen amb el pregó oficial i continuen amb la Processó, ja documentada a Lleida el 1340, que compta amb la participació dels cavallet, l'àliga, els gegants i el seguici religiós que duu la custòdia i que passa per damunt les catifes de flors que s'han elaborat per a l'ocasió.

Les Enramades

Arbúcies (la Selva)

Vuitada de Corpus

Declarada Festa Tradicional d'Interès Nacional, aquesta autèntica exhibició d'obres d'art efímeres fetes amb plantes i flors sobre l'asfalt, que té lloc durant la vuitada de Corpus i compta amb una gran participació, és una de les festes populars més importants del cicle festiu a la vila.

Festa de les Enramades

Sallent (el Bages)

De Dijous de Corpus al dilluns següent

Emmarcada dins les celebracions de la capvuitada de la festa de Corpus, la Festa de les Enramades és una de les més carismàtiques i antigues de la vila. Els carrers guarnits, els embotits i les tradicionals balladetes, juntament amb d'altres activitats lúdico festives són les protagonistes d'unes festes que han estat declarades d'interès turístic local.

Festa de Corpus

Tortosa (el Baix Ebre)

Diumenge de Corpus

Hereva de més de cinc segles de tradició, la festa de Corpus de Tortosa és avui una discreta celebració que, malgrat haver haver perdut bona part d’aquella antiga sumptuositat i gran esplendor, conserva un seguici popular format per diverses figures de bestiari i tres parelles de gegants que encarna els mites de la ciutat.

Les Bredes-Breda de la Plaça

Arenys de Munt (el Maresme)

Setmanes següents al Corpus (principis de juliol)

Tot i que aquestes festes es celebren força temps després de Corpus, contenen tres elements característics d'aquesta festivitat: les Enramades, les festes per barris i l'Ou com Balla. Arenys de Munt dóna continuitat a aquests costums tot combinant-los amb altres actes culturals, esportius i gastronòmics de caire popular.

Temps de ginesta

Diverses poblacions

Maig i juny

Així com cada festa té els seus balls, la seva música, la seva indumentària i els seus ritus, així cada festa també té la seva herba, la seva planta, la seva flor. Una de les plantes associades a les celebracions que ronden la diada de Corpus és la ginesta, que aquests dies està en plena floració.

Coca amb cireres

Diverses poblacions

Maig-juny

La coca amb cireres és una peça de rebosteria que trobem en molts forns i pastisseries durant els mesos de maig i juny, coincidint amb l'època de fructificació del cirerers. En algunes poblacions ha esdevingut una de les menges pròpies de la diada de Corpus.

Tronades de Corpus

Solsona (el Solsonès)

De dijous a diumenge de Corpus

Els trets a l'aire dels trabucaires i l'esclat eixordador de la tronada són dos dels elements imprescindibles de la Festa del Corpus de Solsona, una diada de gran tradició a la vila i que ha sabut conservar bona part de la seva estructura original.

Els dibuixos de les maces

Berga (el Berguedà)

De Dijous a Diumenge de Corpus

Dibuixos de personatges misteriosos, de les forces més ferotges de la Natura, encarnacions del perill pintats sobre pell de cabra i ressonant dins la caixa rodona de les maces: són les representacions artístiques dels esperits tel·lúrics, els éssers demoníacs de la festa de la Patum de Berga.

Gegants d'Olot

Olot (la Garrotxa)

Corpus i Festes del Tura

Són una de les parelles de gegants més emblemàtiques de Catalunya i protagonistes d'una de les festes majors més importants de les comarques gironines: les Festes del Tura d'Olot. Tot i que les figures actuals són del 1889, la seva presència en festes olotines es remunta a principis del segle XVI.

Festa de Corpus

La Garriga (el Vallès Oriental)

Diumenge de Corpus

La Garriga celebra el Corpus confeccionant diferents catifes de clavells esteses al llarg dels seus carrers més cèntrics, fent una processó religiosa i una gran batalla festiva que posa punt i final a les celebracions. La festa, però, comença la setmana abans amb diverses activitats organitzades per les entitats culturals, com ara la Trobada de Gegants.

L'Ou com Balla

Diverses poblacions

Corpus

Des de fa molts anys, quan arriba la festivitat del Corpus, a molts indrets de Catalunya és costum posar ous sobre els brolladors de les fonts i fer-los ballar amb la força de l'aigua. El ritus, tan simple com misteriós, desperta passions entre els estudiosos que discuteixen encara avui sobre el seu origen i significat.

L'Ou com Balla

La Garriga (el Vallès Oriental)

Diumenge de Corpus

Una massiva participació popular, unes catifes elaborades exclusivament amb clavells i altres materials naturals, enramades i el muntatge d'una font efímera dedicada a l'Ou com Balla són quatre dels trets que singularitzen la Festa del Corpus en aquesta localitat vallesana.

La Guita Xica

Berga (el Berguedà)

De Dimecres a Diumenge de Corpus

Tothom qui va a la Patum sense ànim de participar-hi obertament, com a simple espectador, amb la intenció de presenciar la festa des de la barana de la plaça de Sant Pere, veu amb un pànic terrible com les dues guites, la Gran i la Xica, tenen una especial preferència per enlairar el seu coll i socarrimar-los el cul, propiciant que tastin en primera persona què és la Patum.

La mulassa

Sant Feliu de Pallerols (la Garrotxa)

Corpus, Festa Major, Pasqua Granada

És una de les mules festives més emblemàtiques de Catalunya i tota una icona d'aquesta població de la Garrotxa on, en dies de festa, no és estrany veure la seva imatge penjada en balcons i finestres, al costat de domassos i banderes. De caràcter alegre i entremaliat, només surt tres vegades l'any i disposa d'un ball, una cançó i una música propis.

La Patum

Berga (el Berguedà)

De Dimecres a Diumenge de Corpus

Una de les festes de Corpus més emblemàtiques i mítiques del calendari català. Durant els dies que el cristianisme consagra a la plenitud, els plens, el tabal, els Gegants, l'Àliga, la Guita, els Nans i la resta d'entremesos, juntament amb berguedans i forasters, ballen al ritme frenètic de tot un poble.

Roda de foc

Solsona (el Solsonès)

Nit de dissabte de Corpus

Un dels elements que singularitza la festa del Corpus de Solsona és la Roda de Foc, un acte amb pirotècnia que té lloc durant la nit de dissabte de Corpus i que és protagonitzat per tres peces del bestiari festiu local: el drac, el bou i la mulassa.

La Patum del carrer de la Pietat

Berga (el Berguedà)

Cap de setmana de Pentecosta

La Patum no només se celebra pels carrers del barri antic de Berga en dates de Corpus. El cap de setmana de Pentecosta, per exemple, els veïns i veïnes del carrer de la Pietat de Berga celebren un conjunt d'actes patumaires que, des del 1962, han esdevingut el preludi de la gran Patum.

L'Àliga de la Ciutat

Valls (l'Alt Camp)

Corpus i Sant Joan

L'Àliga de Valls és una de les peces més estimades de la imatgeria festiva de la capital de l'Alt Camp. Surt dues vegades l'any, per Corpus i per Sant Joan, i excepcionalment per les Festes Decennals, i es caracteritza per portar una corona reial, conservar la tradició de dur un colom viu al bec i ballar acompanyada per 3 aligons.

Cap de Lligamosques

Olot (la Garrotxa)

Festes del Tura i Corpus

El Cap de Lligamosques d'Olot és un dels capgrossos més emblemàtics de la faràndula de la capital de la Garrotxa i un dels esquivamosques més antics i emblemàtics de tot Catalunya doncs d'ell sembla que procedeixen, per imitació, tota la resta.

Enllaços

Cavalcada del Convit i Processó de Corpus a València (l'Horta)

- la festa del Corpus a València se celebra Diumenge de Corpus. Al matí hi ha la Cavalcada del Convit, que està presidida pel capellà de les Roques, la Moma, la Degollà així com els gegants, nanos i les Roques i altres personatges i balls... [+]

Festa de Corpus a Valls (l'Alt Camp)

- al matí a la Parròquia de Sant Antoni, després de la missa exposició del Santíssim, que dura fins la tarda. A les 5, pregaria organitzada per la Parròquia del Lledó, i a les 6 Cant de Vespres. La comunitat interparroquial de Valls a les... [+]

Corpus a Sanaüja (la Segarra)

- a Sanaüja per Corpus és tradició guarnir els carrers amb branques d'arbre, il·luminació per les nits i focs artificials. Per la Octava de Corpus curses de càntirs plens d'aigua. L'any 1804 l'ajuntament prohibeix de fer ball de bastons, gegants, diables i mulassa durant la... [+]

Catifes de Corpus a Flix (la Ribera d'Ebre)

- la vistositat i el color és el que caracteritza la festa del Corpus Christi a Flix, identificada per les catifes que engalanen els carrers i places pels quals ha de passar la processó amb el Santíssim. Aquesta tradició de les catifes es remunta cap... [+]

Festa de Corpus a Palafrugell (el Baix Empordà)

- segons Josep Pla al llibre "El meu poble", durant la vuitada de Corpus es tocaven successivament sardanes en diferents barris de la ciutat, que eren engalanats per a l'ocasió. El dia de Corpus, les sardanes les pagaven els pendonistes. Els divendres, les sardanes eren... [+]

L'embrancada del Corpus a Terrassa (el Vallès Occidental)

- el Corpus de Sant Pere tenia com a fet peculiar l'embrancada (enramada) de façanes. El veïnat s'apropava al bosc per proveir-se de branques que transportaven en carros i en camions. Tot seguit guarnien les façanes i es procedia a la confecció de catifes florals.... [+]

Catifes de Corpus a la Roca del Vallès (el Vallès Oriental)

- el diumenge de Corpus, el casc antic s'omple de colors amb les tradicionals catifes de flors.

Festes del Corpus a Aiguafreda (el Vallès Oriental)

- darrerament ha arrelat una de les tradicions més antigues de la festa religiosa de Corpus, com són les catifes pels carrers per on ha de passar la processó. Durant tot el matí hi ha un moviment constant per aquests carrers.

Catifes de Corpus a Tivissa (la Ribera d'Ebre)

- des de l'any 1967 fins al 1979, el dijous de Corpus, tots els carrers de l'itinerari de la processó, eren coberts amb catifes de flors. En l'actualitat, aquesta tradició, es conserva parcialment, ja que els veïns i veïnes de Tivissa, tot i que no... [+]

Festa major a Cornellà de Llobregat (el Baix Llobregat)

- festes que comencen el cap de setmana abans de dijous de Corpus i que conclouen el diumenge de corpus. Amb gegants, els focs artificials, les atraccions de la fira, cercaviles, etc

Festes de Corpus a Lleida (el Segrià)

- festes organitzades per el Patronat del Corpus de Lleida i el Grup Cultural Garrigues.

Àliga de Morella (els Ports)

- figura que surt en les processons de Corpus a Morella. El seu origen data de 1358 i encara conserva el seu ampli contingut de quadres bíblics. Se celebra el diumenge següent al Dijous de Corpus que marca el calendari catòlic. Cap destacar també el... [+]

Patum of Berga (UNESCO)

- Inscribed in 2008 (3.COM) on the Representative List of the Intangible Cultural Heritage of Humanity (originally proclaimed in 2005). The Patum of Berga is a popular festival whose origin can be traced to medieval festivities and parades accompanying the celebration of Corpus Christi. Theatrical... [+]

Festes majors d'Alboraia (l'Horta Nord)

- festes dedicades al patró d'aquesta vila. Comencen el primer cap de setmana de juliol i s'estenen tota la setmana següent, amb les populars calderes i la sortida de la imatge del patró a espatlles dels portadors. Per privilegi especial (dispensa papal), Alboraia celebra la... [+]

Catifes de Corpus a El Perelló (el Baix Ebre)

- els carrers de la població s'engalanen amb motiu de la celebració del Corpus. Els veïns preparen i confeccionen dibuixos per ser elaborats durant aquesta data. El tram de catifes, coincideix amb el recorregut de la Processó, que comença després de la missa de la... [+]

La Patum, música, foc i pólvora

- durant la Setmana de Corpus la capital del Berguedà es transforma amb la celebració de la Patum, una festa popular única a Catalunya que s'ha mantingut pràcticament sense cap interrupció des del segle XV. L'origen d'aquesta tradició, que l'any 2005 va ser inscrita per... [+]

Festa de Corpus a Balaguer (la Noguera)

- al vespre de diumenge, celebració de la processó del Corpus amb les tradicionals catifes a la Plaça del Mercadal i carrer Miracle. Tot seguit, ballada de sardanes.

Dansa de la Magrana a Xàtiva (la Costera)

- la processó del Corpus de Xàtiva compta amb nombroses danses i elements religiosos, com la Magrana, element específic de les processons valencianes del Corpus.

Festa del Corpus a Gandia (la Safor)

- l'Ajuntament de Gandia, amb la col·laboració de diferents grups de cultura popular de la ciutat i la comarca ha recuperat i consolidat la celebració de la Festa del Corpus. Des de uns anys, el Grup de Danses Roís de Corella és l'entitat encarregada d'organitzar... [+]

Festa de Corpus a Sant Pol de Mar (el Maresme)

- per la diada de Corpus continua sortint la típica processó, que transcorre per uns carrers encatifats de dibuixos amb flors.

Festa de Corpus a Tarragona (el Tarragonès)

- la festivitat del Corpus Christi se celebra a la ciutat de Tarragona si més no des de l'any 1357 a instàncies de l'arquebisbe Sanç López d'Ayerbe. Els seus elements característics es remunten a aquesta època, i són els tocs de campanes executats des del... [+]

Ball de Cavallets de Castelló de la Plana (la Plana Alta)

- grup de Cavallets que pertanyen als Dansants del Corpus de la capital de la Plana, al País Valencià. Com clarament indica el nom de l'entitat, la seva principal activitat se centra en els actes rituals de la festa del Corpus. Es tracta de vuit... [+]

Corpus a Vilaplana (el Baix Camp)

- el Corpus és una celebració molt arrelada a Vilaplana i sempre hi ha hagut molta participació popular. Es treuen les plantes al carrer, es fan les tradicionals catifes de flors i es guarneixen els altars improvisats. Un cop engalanats els carrers, tal i com... [+]

Pitxerrulls de Corpus a Culla (l'Alt Maestrat)

- en aquesta població la festa de Corpus destaca per la processó pels carrers, els majestuosos pendons, els altars florals i el so que surt dels «pitxerrulls» o «pitxurrulls», uns petits cantirets de terrissa plens d'aigua que els xiquets fan sonar. També es fan servir... [+]

Festa de Corpus a Reus (el Baix Camp)

- amb les catifes que decoren les vies principals del recorregut de la processó de la tarda. El carrer de Monterols, la plaça del Mercadal, el Fossar Vell. S'hi fan servir flors i també encenalls i serradures pintades de colors, crifolles i algunes fulles verdes.... [+]

Ball de Sant Joan a Pollença (Serra de Tramuntana)

- originàriament celebrat per Sant Joan, en l'actualitat se celebra en el marc de la Processó de Corpus. La presència de les àguiles, el protagonisme de les noies i el seu procés de selecció i guarniment acurat amb tot tipus de joies de gran valor,... [+]

Dansa de la Magrana de València (l'Horta)

- és una de les danses d'adults que formen part dels actes de la festa del Corpus Christi de València. En un primer moment se la va anomenar Ball dels gitanos, atès que simulava la rendició d'aquest poble al Santíssim Sagrament, passant posteriorment a substituir-se... [+]

Dansa de les Vetes a València (l'Horta)

- és una de les Dansetes, o danses infantils que s'interpreta durant la festa del Corpus a València ciutat. A diferència d'altres balls de cintes, aquesta no s'executa al voltant d'un pal central. Tot i que històricament no es pot considerar pròpia del Corpus de... [+]

Àliga del Grup Cultural Garrigues de Lleida (el Segrià)

- obra de Sergi Herrera, va sortir per primer cop a la diada de Corpus del 2001, i participa acompanyada dels seus acompanyants en el seguici tradicional de Corpus, i també en els seguicis i cercaviles de la festa major de Sant Anastasi, l'11 de... [+]

L'Ou com balla a Sant Julià de Vilatorta (Osona)

- durant la diada del Corpus. La vila ha recuperat aquesta tradició lligada a la vessant més popular de la celebració del Corpus. S'instal·la un brollador al mig de la plaça Major perquè tothom pugui veure l’Ou com balla.

Llibres

El llibre del Corpus

Josep Tarrés i Fontan

Diputació de Girona

Aquest "Llibre del Corpus", d'en Josep Tarrés, és certament un llibre excepcional, tant pel seu...

Els personatges del Corpus alcudienc al segle XVIII: les àguiles i Sant Joan Pelós, David, àngels, apòstols, Barba Roja i el dimoni

Antoni Mayol Llompart

Ajuntament d'Alcudia. Àrea de Cultura

Aquest llibre és una aportació al coneixement de la festa del Corpus a la ciutat d'Alcúdia, avui...

Els papers del Corpus, 3

Diversos autors

Ajuntament de València. Regidoria de Cultura Festiva

El volum que teniu a les mans recull les dos xarrades pronunciades l'any passat per especialistes...

CORPUS. 700 anys de festa a Catalunya

Diversos autors

Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura

Catàleg de l'exposició que es va realitzar a la Capella de Santa Àgata de Barcelona de juny a...

Corpus: la festa. Història i evolució del Corpus de Sitges (1360-2017)

Eduard Tomàs Sanahuja

Grup d'Estudis Sitgetans

Per fer aquest llibre l'autor ha treballat a partir de més de 10.000 fotografies i ha estudiat...

Els papers del Corpus, 4

Diversos autors

Ajuntament de València. Regidoria de Cultura Festiva

La publicació de l'any 2021 d'aquest opuscle que cada any edita l'Ajuntament de València inclou...

Corpus

Joan Amades i Gelats

Edicions El Mèdol

Corpus és un apunt molt complet sobre una festa que cada vegada ens és més desconeguda i una...

Corpus. La festa de les festes

Amadeu Carbó i Martorell

Edicions Morera

L'autor d'aquest llibret, el comunicador Amadeu Carbó, ens explica, de forma molt clara i...

Els papers del Corpus, 1

Diversos autors

Ajuntament de València. Regidoria de Cultura Festiva

En este primer número d'aquesta col·lecció coordinada des del Servei de Cultura Festiva de...

Els papers del Corpus, 2

Diversos autors

Ajuntament de València. Regidoria de Cultura Festiva

Enguany, l'opuscle que teniu a les mans recupera les xarrades pronunciades l'any passat en les...

La dalla que dalla: de la festa del Corpus d'Ais de Provença a la Dansa de la Mort de Verges (convergències i divergències)

Josep Maria Vila i Medinyà

Institut d'estudis del Baix Empordà

Separata del volum 14 dels "Estudis del Baix Empordà" publicat l'any 2022 i que conté l'article...

Gegants i demés improperis de Solsona de les diades de Corpus i Festa Major

Jaume Cuadrench i Bertran

Solsona Comunicacions S.L

L'edició d'aquest llibre és el resultat d'un llarg procés de recerca que el seu autor va dur a...

El Corpus, una festa de Barcelona

Joan de Déu Domènech

Ajuntament de Barcelona

Aquest llibre contribueix a recuperar per a la memòria col·lectiva la història d'una festivitat...

La Fiesta del Corpus

Agustí Duran i Sanpere

Ediciones Aymá

Aquest és un dels llibres més importants que s'han escrit sobre la festa del Corpus tal i com...

Les rondalles de Cels Gomis i Mestre. Edició, catalogació i estudi

Emili Samper Prunera

Publicacions de l'Abadia de Montserrat

Tot i que no va publicar mai cap recull de rondalles, el folklorista Cels Gomis i Mestre sí que va...

100 Gegants. Petita Guia dels Gegants de Catalunya (Volum 6)

Aitor Garrido Ramos

El Cep i la Nansa Edicions

Cent grans figures de totes les condicions, 'edats' i mides: grans reis romàntics, personatges...

L'ou com balla, l'efímer, el Corpus i la Catedral

Nil Rider Enrique

Publicacions de la Catedral de Barcelona

A tots ens meravella poder veure l'Ou com balla.. però què en sabem realment? Què significa?...

25 anys de l'associació Amics del Corpus de València (1978-2003)

Donís Martín i Albizua

Promoció de Cultura Valenciana. Del Senia al Segura

Aquest llibre pretén fer un recorregut per la vida d'un col·lectiu des de la seua gestació fins...

Quin llamp de rondalles!

Rut Nolla Bertran

Publicacions de l'Abadia de Montserrat

Les rondalles -patrimoni immaterial de la societat- són la memòria d'una cultura, d'un poble,...

Nuestras fiestas. Nostres festes

Diversos autors

Vicent Garcia Editors S.A

Aquest llibre de gran format, amb text de la periodista María Angeles Arazo i fotografies de...

La Patum. Les Festes del Corpus

Antoni Sansalvador i Castells

Libres de l'Índex

Edició facsímil del llibre que amb el mateix títol va ser editat l'any 1916. Aquest va ser el...

Catifes de flors. L'art català de fer catifes de flors i materials naturals

Carme Polo i Vives

Viena Edicions

La tradició popular de fer catifes de flors per engalanar els carrers per Corpus ve de lluny....

La Patum de Berga. Partitures per a Banda de la Cobla Ciutat de Berga

Diversos autors

DINSIC Publicacions Musicals, S.L

Aquest llibre de Sergi Cuenca i Pep Moneo inclou totes les partitures que realment es toquen a la...

El flabiol dels flabiolaires

Rafel Mitjans Berga, Teresa Soler Llobet

Editorial Alta Fulla

Estudi sobre els instruments musicals dels flabiolaires: noms, història, mides, formes i usos. Qui...

Auca dels Carnestoltes. Auca de la processó de Setmana Santa

Joan Amades i Gelats

Editorial Selecta

Dos temes tradicionals vistos en la forma popular d'auca. Conté auques comentades relacionades amb...

Terregada. Apunts de folklore de Terrassa

Diversos autors

Edicions El Mèdol

Escrit conjuntament entre 10 persones (Jan Grau, Jordi Mampel, Joan Soler, Marià M. Galí, Carles...

L'Àliga de Mataró, 400 anys

Nicolau Guanyabens i Calvet

Ajuntament de Mataró. Patronat Municipal de Cultura

Llibre que documenta diversos aspectes de l'àliga dins el bestiari festiu a Catalunya: el seus...

La Processó de Corpus i els entremesos. Cervera, segles XIV-XIX

Ramon Miró i Baldrich

Publicacions de l'Abadia de Montserrat

Seguiment de la celebració de la festa i processó a Cervera i de la realització dels entremesos...

Demonio, religion y sociedad entre España y América

Diversos autors

Consejo Superior de Investigaciones Científicas. Departamento de Antropología

Llibre dedicat a l'estudi del diable en diverses manifestacions folklòriques, costums populars i...

Apunts de Bloc de les Festes de Vilanova i la Geltrú

Heribert Masana i Soler

Gràfiques Ferpala, SL

Comentaris sobre el cicle festiu de Vilanova i la Geltrú que acompanyen els dibuixos acolorits de...

Articles

Els precursors de la Patum de Berga

Albert Rumbo Soler

Revista Gegants n. 54

Actualment, una de les celebracions més importants derivada de les antigues Processons del Corpus...

Gegants mallorquins

Pau Tomàs Ramis

Diario de Mallorca

Per trobar la primera referència de gegants a Mallorca hem d´esperar fins al 1630, quan a la...

Els Gegants de Torroella

Josep Vert i Planas

Revista de Girona 156

S'han recollit moltes noticies respecte a l'origen dels gegants a les processons del Corpus;...

La Patum. El Corpus Christi de Berga

Ramon Felipó Oriol

Revista Solc, 47

A Berga des de fa segles és fa la Patum. El primer document, conegut fins ara, està en el llibre...

La ginesta, flor nacional de Catalunya

Ramon Felipó Oriol

Festes.org

Cada poble té una flor que serveix per reivindicar la seva pròpia identitat nacional. Els...

Les primeres ordinacions conservades de la processó de Corpus a Cervera (1411)

Josep M. Llobet i Portella

Festes.org

A continuació transcrivim les primeres ordinacions que s'han conservat sobre l'orde que s'havia...

Un cavallet a la processó del Corpus gironí de 1595

Josep Maria Vila i Medinyà

Revista de Girona, 182

Faust de Dalmases i de Massot (Cervera 1870-València 1938), historiador i erudit, col·leccionista...

Els itineraris de la processó de Corpus

Enric Mirambell i Belloc

Diari de Girona

En aquests darrers anys la processó de Corpus ha recuperat l´antic costum de baixar per...

Dues referències inèdites sobre el Corpus berguedà al segle XV

Albert Rumbo Soler

L'Erol n. 67

La troballa de dos documents anteriors al citat per mossèn Huch fan que les primeres notícies del...

Corpus encara

Xavier Orriols i Sendra

Xarxanet.org

El professor i filòleg Antoni Comas i Pujol, poc abans de la seva inesperada mort ocorreguda el...

Les festes de carrer de Capellades (l'Anoia)

Jordi Castellví i Girbau

Associació Caramella

Quan a moltes poblacions les tradicionals festes de barri celebrades dins l'octava de Corpus han...

Esplendor i mort de la darrera Tortuga de Xàtiva

Toni Cucarella

Festes.org

A l'acabament del franquisme, la celebració del Corpus de Xàtiva havia quedat reduïda...

El Ball de Bastons de la Patum

Ramon Felipó Oriol

Revista Erol

La Patum havia tingut anys enrera els seu propi Ball de Bastons, com bé explica mossèn Josep...

Què en farem, de la ginesta?

Antoni Comas i Pujol

Diari Avui

Davant el fet de la supressió de la festa de Corpus entristeix profundament de pensar que deixen...

La coca amb cireres

Salvador Palomar i Abadia

Festes.org

A Reus i en altres poblacions del Camp, la festa de Corpus s'associa a un dolç producte de menjar...

El bou

Jan Grau i Martí

Revista Gegants

En general es dona per acceptada la teoria que el bou del bestiari festiu és un element...

Bestiari desaparegut

Jan Grau i Martí

Revista Gegants

El nostre bestiari més tradicional es mou en animals domèstics com el bou o la mulassa, salvatges...

El Lleó

Jan Grau i Martí

El Lleó és un element del bestiari que actualment té un paper més simbòlic que actiu, talment...

Notes històriques sobre 'el Pollo' de Moià

Ramon Tarter Fonts

Ajuntament de Moià

El 'Pollo' és potser el personatge més emblemàtic del folklore moianès, la seva funció actual...

Botarga: de disfressa a personatge

J. Francesc Massip Bonet

Festes.org

Com a personatges del folklore festiu, les botargues apareixen en múltiples celebracions,...

La Patum dels pobres

Albert Rumbo Soler

Associació Caramella

Quan em van demanar d'escriure aquest article se'm va plantejar parlar, textualment, de 'La Patum...

Església i teatre. De la litúrgia al drama: un viatge d'anada i tornada

J. Francesc Massip Bonet

Universitat Rovira i Virgili

La institució eclesiàstica, que en un principi havia condemnat contundentment el teatre, va anar...

Les danses tradicionals d'Igualada

Diversos autors

Revista d'Igualada, núm 22

A Igualada també s'havien ballat per Corpus i per Festa Major diverses danses i entremesos...

Els bous d'en Morgat i el burro que s'allarga

Àngel Vergés Gifra

Festes.org

No hi ha cap mena de dubte que la comarca del Pla de l'Estany té un patrimoni etnopoètic ben...

Construccions humanes a Madrid

Joan Bofarull Solé

Festes.org

Fa uns anys es donava a conèixer al món casteller la notícia que la 'dansa valenciana' havia...

600 anys de diables a Cervera

Jordi Soldevila i Roig

Segarra Actualitat

Les primeres dades que tenim de l'aparició dels diables a Cervera es troben a les ordinacions del...

Apunts per a una crònica sobre els nans o capgrossos de la festa tradicional

Bienve Moya i Domenech

Revista d'Etnologia de Catalunya, Núm. 4

La tesi de l'article assenyala que, malgrat que avui la figura del nan sembli tenir un...

Balls, danses i figures en els seguicis festius de la ciutat de Lleida

Ramon Fontova i Carles

Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació

La presència històrica de bestiari i imatgeria festiva, balls i danses de seguici a Lleida és un...

Els gegants d'Olot

Josep Murlà i Giralt

Revista de Girona

Els gegants d'Olot, els actuals, amb testes fetes pels escultors Miquel Blay i Celestí Devesa,...

La Dansa de la Mort al Tibet i al Nepal

Manel Carrera i Escudé

Ajuntament de Verges

La «Dansa de la Mort» és un ball present en determinades celebracions festives executat per un...

Revistes

Gegants centenaris del Bages

Diversos autors

Centre d'Estudis del Bages

Dossier sobre els gegants centenaris del Bages al número 126 de la Revista Dovella. Els gegants...

Vídeo / DVD

1. La festa del Corpus 2. La Patum de Berga

Joan Soler i Amigó

Departament de Cultura/Televisió de Catalunya

(1) La festa del Corpus: celebració que té lloc durant el mes de juny, el dijous següent a...

Paisatge sonor de la Patum

Diversos autors

La Maixerina

Un documental sonor de 48 minuts orientat sobretot a divulgar, transmetre i donar a conèixer els...

Audio / CD

Pasdobles d'en Joan Roure i Jané. Diades de Corpus i Festa Major de Solsona

Orquestra Patinfanjàs

CK Music

Enregistrament dels pasdobles compostos pel mestre solsoní Joan Roure i Jané que s'interpreten...

Música, tradició i patrimoni. La Festa de la Mare de Déu de la Salut d'Algemesí

Diversos autors

Escola Musical de Tabal i Dolçaina (EMTiD)

Sota la direcció de Xavi Richart i textos d'Andrés Felici, aquest doble CD i llibret és, en...

Sons i músiques d'Igualada

Daniel Vilarrubias i Cuadras

Institut Muncipal de Cultura d'Igualada

El CD que tens a les mans respon a la voluntat de difondre i preservar les músiques populars que...

Resultats de cerca: Corpus

Articles

Enllaços

Llibres

Articles

Revistes

Vídeo / DVD

Audio / CD

Resultats de cerca:
Corpus