|
|
|  
|
| Festa gastronòmica que es celebra a partir de finals de gener i fins a mitjans d'abril en moltes llars catalanes, ja sigui en entorns urbans o en espais rurals. Es caracteritza per la preparació i menja, a l'aire lliure i col·lectivament (amb amics i familiars), dels calçots, unes cebes bifurcades o trifurcades, també anomenades ceballots. Els calçots es fan amb foc de flama, fet amb sarment, i s'acompanyen amb romesco (una salsa especial feta amb ametlles, avellanes, tomàquet, alls escalivats, pa torrat, julivert, oli, vinagre, sal, pebre). Les calçotades es fan per tot el país i sovint complementades de botifarres i costelles de xai fetes també a la brasa. |
| | La calçotada
Valls (l'Alt Camp)
La Calçotada de Valls és un punt de referència en el calendari festiu i gastronòmic català, doncs s'ha convertit en el tret de sortida de la temporada d'aquesta ceba tendra. Cada any milers de persones s’acosten a aquesta localitat per participar en les activitats que s’hi fan: concursos diversos, degustacions populars i tot un seguit d’altres actes festius. |
| | Temps de calçotades
Arreu del país
Cada any després de Sant Antoni i abans de Sant Jordi (entre el 17 de gener i el 23 d’abril) els catalans participem d’alguna o altra calçotada. Ja sigui a la ciutat o al camp, al carrer o al tros, dediquem almenys un cap de setmana a gaudir d'una menjada de calçots amb els amics o amb la família. |
| | Fira de la ceba i el calçot
Vila-sacra (l'Alt Empordà)
Un concurs de menjar calçots, diverses parades amb productors de calçots locals i una gran calçotada popular són els elements d'aquesta celebració jove, única en la seva espècie, que evidencia que la passió pels calçots ja fa anys que ha arribat, per quedar-se, a terres gironines. |
|
|
| | | | | |
|
|
|
ECOSISTEMA
)
