|
|
| 
| | La cordà
Diferents poblacions
La cordà és una de les manifestacions festives més espectaculars de totes les que es desenvolupen a les festes majors d'estiu de les viles del País Valencià i és, sense dubte, la millor expressió de la passió i la devoció que els valencians senten per la pólvora i el foc. |
| | La tronada
Diferents poblacions
La tronada és un recurs pirotècnic que s’utilitza en moltes poblacions en el marc de festes populars. L'ensordidor esclat de la tronada també pot utilitzar-se per celebrar altres esdeveniments: diades cíviques, esdeveniments socials, i fins i tot grans victòries esportives. |
| | La mascletà
Diferents poblacions
La mascletà és un conjunt d’artefactes pirotècnics que es disparen de forma coordinada per produir una curta però intensa simfonia musical de tro. Es dispara en tot tipus de festes i en l'actualitat n'hi ha moltes modalitats. |
| | El castell de focs
Diferents poblacions
El castell de focs és un dels espectacles pirotècnics que no pot faltar en cap festa major per tal de solemnitzar la fi dels actes. El seu origen històric és incert però sembla que són una continuació de les nuvolades valencianes i dels muntatges que es feien, al segle XVII, en el marc de grans festes on s’escenificaven lluites i conquestes. |
Rodà al Sant de Burjassot (l'Horta Nord) - un dels actes més destacats de les festes patronals de Burjassot és la Rodà al Sant que té lloc durant la processó amb la imatge de sant Roc i que s'efectua amb coets. El dia 16 d'agost és el Dia Gran, amb Missa Major en honor al sant, Mascletà, i a la vesprada solemne processó, en la qual es fa l'esperada Pujà del Sant fins a la seua llar habitual, l'ermita, en la qual descansarà fins al mes de setembre.
La pólvora catalana - el nom “pólvora” en castellà (del llatí “pulver”) és una paraula catalana que en castellà significa “polvo” (obtingut amb la mà de morter), com català és també el nom del seu component més crític: el “salitre” (del català “salnitre”).
Aurora de tro o Despertà - també anomenada Diana Despertà o Aurora de Foc, és el ritus d'Entrà que es fa el dia de la festa major religiosa de tots els pobles valencians. El ritus beneeix la festa d'aquest dia. Es fa aproximadament una hora abans que surti el Sol. El fan els més grans o avis, i els més petits o nens. Es el baptisme de foc que els avis donen als néts. Va ser prohibit després de la Batalla d'Almansa per Felip V.
Traca correguda o corretraca - un ritu de foc en què els participants caminen o corren al costat d'una traca d'una llargària excepcional mentre aquesta va esclatant. L'objectiu és posar-se tan a prop del foc com sigui possible i acompanyar tot el recorregut de la traca des del principi fins al tro final.
Tronada "a la manresana" - antigament, per la diada del Roser, el segon diumenge d’octubre se celebrava una processó formada per diversos components, els quals, per llur nombre i ordre, volien representar l’oració del rosari. Hi anaven quinze confrares amb ciris grossos, i altres cent cinquanta amb ciris de tres unces, figurant el Pare Nostre i Avemaries del Rosari. També hi anaven tres pendons al·legòrics. Després de la processó, es feia una gran tronada, amb la qual es volia representar el rosari. Consistia en un regueró de pólvora, amb trons al damunt, que donava la volta a la plaça i acabava al mig. Després d’una renglera de deu trons petits o “denes”, en venia un de major, anomenat “glòria”, i així anaven seguint per quinze vegades, representant els misteris; venien d’altres petits trons, que eren la lletania, i rematava amb un tro gros, que era l’acabament del rosari. Actualment, aquesta mateixa estructura de tronada és la que es reprodueix durant la Festa de la Misteriosa Llum i la Festa Major, i és característica de la ciutat. Entre finals dels anys seixanta i finals dels vuitanta es va deixar de disparar en forma de rosari, i va derivar cap a una tronada –mascletada- de tipus valencià, amb trons, traca i coets. A finals dels vuitanta i principis dels noranta es va recuperar i consolidar la tronada tradicional en forma de rosari.
|
|
|
| | | | | |
|
|
|
ECOSISTEMA
)
)
)
)
