|
Mediateca:
Articles
| |
| Els reptes de la seguretat en les festes de foc pirotècnic en el nou context europeu
Bertran Luengo, Jordi
festes.org
L’assagista, filòsof i novel·lista Umberto Eco explica que les “altres” cultures diferents a la pròpia són precisament cultures, amb les seves creences, amb els seus ritus, amb els seus costums, completament raonables en el context en què s’han desenvolupat, és a dir, que es regeixen per la seva pròpia lògica interna. No totes les lògiques són, doncs, iguals, sinó que n’existeixen de ben diverses, que és necessari prendre en consideració, sense menystenir-les ni molt menys reprimir-les. Quan els eurodiputats del Parlament europeu van aprovar la DIRECTIVA 2007/23/CE DEL PARLAMENTO EUROPEO Y DEL CONSEJO, de 23 de mayo de 2007, sobre la puesta en el mercado de artículos pirotécnicos, només van tenir en compte les lògiques internes predominants en els estats no mediterranis d’Europa. Per a un suec o per a un alemany, la tradició pirotècnica és estrictament la del castell de focs artificials, disparat estrictament per professionals, amb uns estàndards de seguretat per als espectadors molt superiors als que estem habituats en l’àrea mediterrània, on territoris com el País Valencià, Andalusia, Itàlia –amb Nàpols i Sicília al capdavant-, Malta o Catalunya gaudeixen d’una tradició pirotècnica molt antiga tant a nivell professional com per part de col·lectius amateurs hereus de l’ús que els gremis feien dels anomenats “focs grecs” en les festes populars de tot el cicle anual.
Data de publicació: 2009
Lloc de publicació: Barcelona
llegir |
|
 |
|
|
|
ECOSISTEMA
