|
Calendari: Festes de tot l'any > Altres manifestacions festives > Foc pirotècnic, traca i pólvora
|
|
La cordà
La passió per la pòlvora dels valencians
Diferents poblacions, Festes majors d'estiu
Mascletà
Castell de focs d'artifici
La Cordà de Mislata
La Cordà de Paterna
Els caixons de Paterna
Passacarrers a Aldaia
El coetòdrom
Submergits dins el foc
|
| La cordà és una de les manifestacions festives més espectaculars de totes les que es desenvolupen a les festes majors d'estiu de les viles del País Valencià i és, sense dubte, la millor expressió de la passió i la devoció que els valencians senten per la pólvora i el foc.
De tothom és ben coneguda l'afició que senten els valencians pel foc i la pólvora. Aquesta passió, que forma part de l'ànima valenciana, ha originat el desenvolupament de tota una indústria pirotècnica que alimenta, any rera any, castells de foc artificials, correfocs, falles i altres elements festius presents a les festes populars no només del País Valencià sinó també d'altres indrets de la geografia catalana i d'arreu del món.
Mascletades, castells de focs artificials i traques
D'entre les expressions festives que origina la combinació de pólvora, foc i coets, els més coneguts són les mascletades i els terratrèmols terrestres, consistents en fer esclatar una gran quantitat de trons de gran potència de forma entrellaçada i en un període de temps relativament llarg. També són força coneguts per la seva presència en inauguracions de grans esdeveniments i en la clausura de bona part de les festes majors catalanes els castells de focs d'artifici, consistents en fer esclatar coets a l'aire d'una manera artística, elaborant figures. Finalment, les traques, consistents en fer esclatar diferents trons que estan enllaçats mitjançant llargues metxes, són el producte que completa el mostrari més conegut de la pirotècnia valenciana.
La Cordà: definició i modalitats
Però si hi ha una manifestació de pólvora i foc genuïnament valenciana, aquesta és la cordà i les seves diferents modalitats. La cordà és una espectacular manifestació festiva que en l'actualitat es realitza en algunes poblacions del País Valencià i que consisteix en encendre milers de "coets borratxos" en un espai ben delimitat de la població. Els coets borratxos són uns coets especialment dissenyats per a les cordàs i que estan fabricats perquè donin "txorros" d'espurnes de foc i pauses de forma consecutiva i acaben en un tro. Els coets surten disparats de les mans dels tiradors en milers de direccions diferents i rebotant contra el sòl i les parets del carrer on es celebra.
Cada cordà dura uns vint minuts, sempre en funció dels coets disponibles, tot i que antigament podia arribar a durar fins a cinc hores seguides. Un dels requisits de la cordà és que des de que comença fins que acaba, el carrer ha d'estar sempre en flames, en un núvol de foc provocat pels milers de coets en trajectòria.
D'entre les diferents modalitats de cordà destaca la "cordà valenciana", on els coets són situats en una estructura mòbil que es mou de punta a punta del carrer i per sobre els caps dels tiradors; la "cordà plana", pròpia dels pobles de Castelló, on els coets són situats en una corda fixa que va d'un extrem a l'altre del carrer; la "recordà", o cordàs que celebren colles i entitats privades després de la cordà oficial; les "processons o passa-carrers de coets" cercaviles, de caire religiós o no, que s'acompanyen amb coets encesos substituint els ciris de cera.
A més a més cada localitat ha desenvolupat les seves particularitats, com la de Bétera o la de Paterna, on els coets borratxos són transportats en caixes de fusta mòbils que condueix cada tirador. La cordà no s'ha fet mai ni es fa a la ciutat de València.
Com que el ritu provoca accidents i desperfectes en el mobiliari públic, diferents ajuntaments han promogut la construcció de coetòdroms, gàbies de ferro en les que es desenvolupen les cordàs i que, si bé és cert que contribueixen a garantir la seguretat de la festa, també la porten cap al terreny de l'espectacle i l'experiència domesticada.
El Mestre padrí de Traca i els tiradors
Tot i que aquesta modalitat de festa és participativa, només els tiradors poden participar-hi. La perillositat de la celebració i les modernes exigències de seguretat fan que els tiradors, hagin de conèixer i respectar les normes de l'esperit traquer per a participar en una cordà -han d'anar protegits per a l'ocasió, han de conèixer la tècnica per tirar els coets, etc-. Molts han après aquestes normes que defineixen bona part de l'esperit traquer dels valencians de generació en generació gràcies a la figura del Padrí de Traca, una persona que fa de mestre padrí i ensenya, condueix i transmet els seus coneixement a tot aquell qui vol entrar en una cordà.
Petita història d'un ritu religiós
Es creu que la cordà valenciana va néixer formalment l'any 1814 a Bétera i que es va anar estenent de forma progressiva per tots els pobles del País Valencià, de manera que tota la geografia valenciana va omplir-se de cordàs. Tots els pobles, ja fossin rics o pobres, feien cordà durant les seves festes.
En un principi, la cordà valenciana va néixer com un homenatge, una ofrena de foc, que la comunitat feia a les persones majors del poble i com una benedicció protectora contra tots els mals. La realització de cordàs estava vinculada a ancestrals ritus i creences religioses que feien de la cordà una forma d'espiritualitat que convidava a la persona que hi participava a embriagar-se amb el foc, a ser foc, tot entrant-hi.
Text: Manel Carrera i Escudé
Fotografies: Ajuntament de Paterna, Cultura del foc: la Cordà. i Amigos de la Pirotecnia
|
|
|
| |
| |
| |
|
| |
|
|
 |
|
ECOSISTEMA
