|
|
|  
|
| Es tracta d'un model de ball de diables característic del Garraf, Penedès i una part del Camp de Tarragona, amb uns personatges ben definits: Llucifer i la Diablessa, acompanyats per un nombre variable de diables i un àngel, que normalment s'identifica amb Sant Miquel i que pot comptar amb alguns ajudants. La principal característica d'aquest model és que aquests personatges realitzen un ball parlat o entremès, amb uns parlaments i una acció narrativa concreta que escenifica la lluita del Bé contra el Mal. |
| | Ball de diables
Sant Quintí de Mediona (l'Alt Penedès)
La primera notícia documental del Ball de Diables de Sant Quintí de Mediona que es té oficialment data de l'any 1853, però hom creu que aquest ball és molt més antic. |
| | Ball de Diables
Vilafranca del Penedès (l'Alt Penedès)
El Ball de Diables de Vilafranca del Penedès està basat en una escenificació de la lluita entre les forces del bé, representades per l’àngel, i les forces del mal, representades pels diables. Durant l'any fan correfocs i a principis de setembre, en el marc de les festes de Sant Fèlix, organitzen un espectacle piroteatral anomenat Balldefoc. |
| | Ball de Sant Miquel i Diables de la Riera
Riera de Gaià (el Tarragonès)
Les primeres noticies del Seguici Popular de la Riera daten al segle XVIII. Concretament l’any 1776 l’Arquebisbe de Tarragona prohibeix l’entrada dels balls i les danses a l’església parroquial. |
| | Ball de Diables
l'Arboç (el Baix Penedès)
L'origen del Ball de Diables de l'Arboç és molt difícil d'investigar perquè l'any 1936 es van destruir els arxius parroquials i perquè la vila ha estat cremada diverses vegades. La primera referència històrica que se'n té és de l'any 1846, quan l'Ajuntament va comprar uns vestits nous. |
| | Ball de diables
Torredembarra (el Tarragonès)
El document més antic on s'esmenta l'existència d'un ball de diables a la vila de Torredembarra és de l'any 1791. És una acta notarial on s'explica que els diables van representar el ball parlat (Bayle de los Angeles) davant del Comte de Santa Coloma, i que també hi va actuar la resta del Seguici Popular. |
| | Ball de Diables
Vilanova i la Geltrú (el Garraf)
Les primeres referències de l'existència de diables a Vilanova i la Geltrú les trobem l'any 1710 en un entremès en què hi havia la Mulassa de Vilanova (mula gegantina que en aquella època representava una fera ferotge que llençava foc per la boca) i cinc "Diablots". |
| | Ball de Diables
Tarragona (el Tarragonès)
El Ball de Diables de Tarragona és una manifestació festiva i teatral popular que té les seves primeres referències documentals a finals del segle XIV-principis del XV. Segueix el model de ball de diables històric, propi del Garraf, Penedès, Anoia i Camp de Tarragona, amb uns personatges ben definits i uns parlaments. |
| | Ball de Diables
El Vendrell (el Baix Penedès)
El Ball de Diables del Vendrell és el grup de foc del qual es tenen referències històriques més antigues a la vila. Se'n té notícia de finals del segle XVI, tot i que hi ha referències, que no anomenen la població, d'un ball de Diables al Penedès al segle XIV. Més recentment va ser pioner en l'embranzida que va representar pels grups de cultura popular el retorn de la democràcia. |
Ball de Diables de Sant Pere de Ribes (el Garraf) - web d’aquest grup que participa de la modalitat pròpia dels pobles del Penedès, amb la representació teatral i els versos satírics. Tot i que es va formar l'any 1988, per les seves arrels, forma part de les colles anomenades "històriques". La constància de l’existència de l’antiga representació es present i, pel que fa als versos, no s’han deixat de fer mai. Sempre s’ha mantingut el caràcter oral del ball i no es poden concebre diables a Ribes sense dir versos. Telèfon: 93.896.20.46/619.850.509
Diables Carranquers de Cervera (la Segarra) - pàgina oficial dels Diables Carranquers de Cervera. Els protagonistes de l'Aquelarre. L'origen dels diables a la ciutat és de principis de segle XV, concretament estan documentats a l'arxiu comarcal el 9 de juny del 1411. Fan un ball parlat de caire satíric. Telèfon: 620.23.50.27
Ball de Sant Miquel i els Diables d'Igualada (l'Anoia) - ball de diables centenari, amb parlaments originals. Els diables a la ciutat d’Igualada apareixen documentats per primera vegada el 1451, quan es va demanar a Joan d’Aranda de Jorba que deixés un arnés blanc per al Sant Miquel, tal i com ja havia fet altres anys. La seva història arrenca doncs, en l’entremès de «Sant Miquel i els Diables», al segle XV, la diablura i els diablots, del segle XVI i continua amb el que avui coneixem com a «Ball de Diables», entre els segles XVII i XX.
|
|
|
| | | | | |
|
|
 | |
|
| |
El Ball de Diables a Tarragona. Teatre i festa a Catalunya
Bertran Luengo, Jordi / Edicions El Mèdol
El Ball de Diables de Tarragona. Teatre i festa a Catalunya és el treball ...
|
|
|
comprar
| |
Ball de diables de Torredembarra. Deu anys d'una tradició centenària.
Bargalló i Valls, Josep / Edicions El Mèdol
|
|
|
comprar
| |
El Ball de Diables d'Igualada. Un entremès dels temps medievals ençà
Vilarrubias i Cuadras, Daniel / Carrutxa
En aquest llibre, a partir d'un exhaustiu buidat de la documentació conservada, ...
|
|
|
| |
Ball de Diables de l'Arboç
Cruanyes i Oliver, Esteve / Ball de Diables de l'Arboç
Llibre monogràfic on es fa un repàs de la història, la trajectòria i les ...
|
|
|
| |
150 anys. Ball de Diables de Sitges
Diversos autors, / Edicions El Mèdol
Aquest llibret recull els primers 150 anys d'aquest Ball de Diables, 1853-2003, ...
|
|
|
| |
L'Arboç i els diables penedesencs. Els parlaments, element característic d'un model
Vilarrubias i Cuadras, Daniel / Ball de Diables de l'Arboç
Aquest llibre sorgeix d'una iniciativa original de Frederic Herrero Calvo, ...
|
|
| |
 | | | |
|
ECOSISTEMA
)
)
)
)
)
)
)
