|
Ecosistema: Protagonistes > Diables > Balls de diables centenaris amb parlaments
|
|
Ball de Diables De la lluita entre el Bé i el Mal al Balldefoc
Vilafranca del Penedès (l'Alt Penedès), Diferents moments de l'any
La Diablessa de l'any 1912
Foto: Sergi Ros
Ballant amb el drac. Foto: Manel Carrera
|
| El Ball de Diables de Vilafranca del Penedès està basat en una escenificació de la lluita entre les forces del bé, representades per l’àngel, i les forces del mal, representades pels diables. Durant l'any fan correfocs i a principis de setembre, en el marc de les festes de Sant Fèlix, organitzen un espectacle piroteatral anomenat Balldefoc.
El Ball de Diables de Vilafranca del Penedès és un ball típic de la cultura popular catalana. Esta basat en una representació entre la lluita entre les forces del bé, representades per l’àngel, i les forces del mal, representades pels diables.
Primeres referències i petita història
Les primeres referències que s’han trobat de la presència de diables pels carrers de Vilafranca del Penedès s’han de situar en les celebracions del dia de Hábeas del començament del segle XVII. La vigília del dijous i el dia de Hábeas mateix, el drac de Vilafranca, 5 diablots i un músic sortien precedint la processó.
Amb el pas del temps, els costums i les tradicions van anar variant i unes festes van cedir la seva importància a unes altres. Sigui com sigui, els diables van sortir per primera vegada a la Festa Major l’any 1816.
En un article aparegut a la publicació "Les quatre barres" l’agost de 1895, Claudi Mas i Jornet presenta el ball de diables tal com era en aquells anys. L’autor explica com es recitaven aleshores els versos del ball. Tot i que es creia que l’original era en castellà, es podia comprovar com s’hi havia anat afegint trossos en català. Eren uns versos sense gaire coherència que s’havien transmès oralment, cosa que n’havia provocat la degeneració.
Es coneixen tres versions de versos més. La de Mas i Jornet i una altra detallada per Francesc de Paula Bové tenen el seu origen al segle passat. Les altres dues són posteriors als anys quaranta.
Durant el segle XX, el ball ha passat per diverses etapes, però ha estat sobretot en els anys cinquanta i seixanta quan ha anat agafant les característiques actuals.
Composició actual
Actualment, el ball té 30 components (el Llucifer, la Diablessa, l’àngel, el Pelegrí, 6 tabalers i 20 diables), l’activitat principal dels quals és fer petar coets i produir efectes pirotècnics en cercaviles i correfocs, acompanyats pel ritme dels tabals.
Durant la Festa Major de Vilafranca interpreten l’Entremès del Ball de Diables i llegeixen els versos satírics. En aquest Entremès, hi surt el Llucifer, la Diablessa, 7 diables que representen els set pecats capitals, un pelegrí que representa la humanitat, l’Àngel i sis tabalers.
El Ball de Diables de Vilafranca ha actuat en moltes poblacions catalanes, de l’estat espanyol i de l'estat francès.
Text: Redacció Festes.org i Ball de Diables de Vilafranca
|
|
|
| |
| |
| |
|
| |
|
|
|
| |
|
| |
El Ball de Diables a Tarragona. Teatre i festa a Catalunya
Bertran Luengo, Jordi / Edicions El Mèdol
El Ball de Diables de Tarragona. Teatre i festa a Catalunya és el treball ...
|
|
|
comprar
| |
Ball de diables de Torredembarra. Deu anys d'una tradició centenària.
Bargalló i Valls, Josep / Edicions El Mèdol
|
|
|
comprar
| |
El Ball de Diables d'Igualada. Un entremès dels temps medievals ençà
Vilarrubias i Cuadras, Daniel / Carrutxa
En aquest llibre, a partir d'un exhaustiu buidat de la documentació conservada, ...
|
|
|
| |
Ball de Diables de l'Arboç
Cruanyes i Oliver, Esteve / Ball de Diables de l'Arboç
Llibre monogràfic on es fa un repàs de la història, la trajectòria i les ...
|
|
|
| |
150 anys. Ball de Diables de Sitges
Diversos autors, / Edicions El Mèdol
Aquest llibret recull els primers 150 anys d'aquest Ball de Diables, 1853-2003, ...
|
|
|
| |
L'Arboç i els diables penedesencs. Els parlaments, element característic d'un model
Vilarrubias i Cuadras, Daniel / Ball de Diables de l'Arboç
Aquest llibre sorgeix d'una iniciativa original de Frederic Herrero Calvo, ...
|
|
| |
| | | |
|