|
| |
| Sant Elm és un sant del panteó cristià que és representat com un bisbe que duu un vaixell en una mà i un bàcul en l'altra. Hom creu que podria ser una cristianització d'una divinitat marinera anterior vinculada a les forces que generen les perilloses tempestes marítimes. Sant Elm és el nom amb què es coneix a Catalunya i a l'Alguer a Erasme d'Antiòquia, un personatge de dubtosa existència històrica. De sant Elm només se sap que visqué a Turquia i que, arran de la seva conversió al cristianisme, fou perseguit, empresonat i turmentat fins a la mort. És el patró dels navegants gràcies a un episodi miraculós que relata la seva fugida de la presó per mar. Les seves despulles van ser primer a la ciutat italiana de Formia, i al segle IX van ser traslladades a Gaeta, que el té per patró. El culte a aquest sant està documentat a Catalunya al segle XIII i va ser molt popular durant els segles XV a XVIII entre els mariners mercants catalans (agrupats en les anomenades Confraries de Sant Elm). |
| | Sant Elm Diferents poblacions Sant Elm és la divinitat marinera més antiga del nostre país. Documentat ja al segle XIII, període en què Catalunya comença a forjar la seva potència naval al Mediterrani, el primigeni protector dels navegants catalans està vinculat a un fenomen natural que apareix durant les tempestes en alta mar. |
|
|
|
|
| | | |