|
|
| |
| Sant Elm és la més antiga divinitat protectora dels navegants i mariners catalans i està íntimament lligada a un fenomen lluminós que té lloc durant les tempestes al mar: el Foc de Sant Elm. Les seves festes es comencen a celebrar als segles XV i XVI, segurament per efecte del contacte entre els navegants catalans i els italians. Compta amb una antiquíssima tradició en aquelles localitats on es construïen les grans embarcacions que navegaven arreu del món per transportar mercaderies, i també en aquelles poblacions que comptaren amb una gran presència d'indians. Tot i que la onomàstica del sant és el 2 de juny, aquestes festes se celebren en un període que pot oscil·lar, en funció de l'any, des de finals de maig a mitjans de juny, un moment que coincideix amb la varada de les barques de lleure i l'inici del bon temps per navegar. La festa de Sant Elm marca, simbòlicament, l'inici de la temporada per a bona part del sector marítim actual. |
| | Les festes de sant Elm Diverses poblacions Sant Elm és, sens dubte, una de les diades amb més tradició de la costa catalana. Situada en un moment d’especial rellevància per a la vida marítima, entre finals de maig i principi de juny, la festa marca el tret de sortida de la temporada per a bona part de la gent de mar actual. |
|
|
| |
|
|
|