Garsa

La Garsa de Sant Feliu de Llobregat és una figura de bestiari de foc inspirada en l’entremaliat i cridaner ocell negre del mateix nom, símbol i emblema de la ciutat. Nascuda l’any 1984, la Garsa és un símbol viu de la memòria col·lectiva de Sant Feliu de Llobregat, ja que va ser la primera bèstia de foc de la ciutat.

Breu història

A mitjans dels anys vuitanta, la comarca del Baix Llobregat va viure un període de revifalla de les festes populars al carrer després d’anys de grisor. Seguint la línia impulsada per l’Ajuntament de Barcelona per potenciar la cultura tradicional del foc i la pirotècnia, entre els anys 1981 i 1983 es va programar a Sant Feliu l’actuació de diverses colles de diables, bestiari i grups d’animació. Aquestes exhibicions -ja anomenades “correfoc” per influència barcelonina- van causar furor, per la ciutat encara no disposava de cap bèstia pròpia.

Davant d’això, l'Ajuntament va encarregar a Manel Carpi i Rosell la construcció d’una figura de bestiari que representés al municipi, i es va decidir crear una garsa. Tot i que és considerada un ocell lladregot que té una especial debilitat pels objectes brillants i les joies, tradicionalment es diu que ajuda els pastors i els segadors, avisant-los quan s'acosta el llop o la serp. La tria d'aquest animal no va ser casualitat: respon a la llegenda i al motiu pel qual es coneix històricament els habitants de Sant Feliu de Llobregat, anomenats popularment garses o garsots. Segons la tradició oral, la zona acollia en el passat una gran quantitat d'aquests ocells, que sortien de dia a buscar aliment pels municipis del voltant i tornaven al vespre a dormir als arbres del poble. Així mateix, s’explica que garses era el malnom que s’aplicava als joves santfeliuencs que anaven a rondar i a buscar xicota als pobles veïns.

La Garsa es va estrenar l'octubre de 1984 en el marc de les Festes de Tardor d’aquell mateix any. Per aprofitar l’avinentesa, s’hi va celebrar una gran trobada que va reunir colles de diables i bestiari fantàstic de tot el Baix Llobregat. L’any següent, la Garsa va actuar com a amfitriona -juntament amb el Drac, que va néixer aquell mateix any- de la concentració de dracs i bèsties de les Festes de Tardor, una trobada que a partir de 1986 es passaria a anomenar oficialment «correfoc».

Característiques de la figura actual

En el moment de la seva creació, la figura es va dissenyar sense rodes, pensada per ser carregada a pes per una sola persona. Tanmateix, a causa de les seves grans dimensions (arriba als sis metres de llargada) i de la dificultat per fer-la ballar amb fluïdesa, de seguida es va decidir instal·lar-li un sistema de rodes.

Actualment, la figura és portada per quatre persones. Com a bèstia de correfoc, destaca per la seva gran agilitat i moviments ràpids: gràcies a les rodes, provoca corredisses i empaitades constants amb el públic. Es diu que la figura «vola» pels carrers i que fa voltes sobre si mateixa a les cruïlles mentre dispara foc per dotze punts repartits pel cos. Tot i anar sobre rodes, en moments culminants de la festa o en certs actes de lluïment, la figura s’aixeca a pes com si la fessin volar realment sobre la plaça.

Estèticament, la Garsa destaca per les seves emblemàtiques formes geomètriques d’estil cubista -visibles en el disseny triangular de les plomes- i per l’anell que subjecta a l’extrem del seu característic i llarg bec, que es diu que encara ningú no ha aconseguit prendre-li. Com a dada destacada, el cap original de la figura de 1984 encara es conserva integrat en l'estructura actual com a testimoni directe dels seus orígens.

Al llarg de més de quatre dècades d’història, la figura ha requerit diferents tasques de conservació i restauració. L’any 2001 se li va fer una intervenció per recuperar els seus colors vius originals, i el 2009 es va estrenar una rèplica feta per Dolors Sans amb motiu del 25è aniversari de la figura. Actualment, la colla té previst emprendre un nou projecte de reforma i rèplica, per tal d'assegurar la pervivència de la peça durant moltes dècades més.

La Garsa actua sempre acompanyada per la seva pròpia colla de timbalers.

Festes en què participa

Durant tot l’any, la Garsa s’hostatja a l’edifici de la Nau juntament amb la resta de figures del patrimoni festiu del municipi. Només en surt per participar en les festes tradicionals de Sant Feliu de Llobregat o en els correfocs i trobades d’altres municipis on és convidada.

A l’octubre, la Garsa esdevé una de les protagonistes de la Festa de Tardor de Sant Feliu. Dijous desfila en el Seguici o Cercavila d'Inici juntament amb la resta de colles de cultura popular de la ciutat. En acabar la cercavila té lloc el Ball dels Entremesos, on cada figura executa la seva dansa, i la Garsa fa el seu ball propi al ritme d'una peça musical composta especialment per a l'ocasió i interpretada pels Ministrils.

Dissabte la Garsa és una de les amfitriones del Correfoc, l'acte central i més massiu de la celebració, considerat un dels correfocs més grans, intensos i participatius del Baix Llobregat. Hi participen les bèsties de foc de la ciutat (el Drac, la Mula i la Garsa), el grup de Trabucaires, quatre colles de diables locals i diverses colles convidades d'arreu del país que s'intercalen en la comitiva.

A més, a Garsa també fa acte de presència al Correfoc infantil i desfila amb la resta de colles a la Cercavila de Colles, l’acte que té lloc l’últim dia de festa i que serveix de cloenda de les celebracions.

(Text elaborat am,b informacions de Gemma Torrijos)