Beatusaure

Inspirada en una de les bèsties de l’Apocalipsi que surten en un manuscrit romànic del segle X custodiat a la Catedral de Girona, aquesta espectacular figura de bestiari fantàstic només apareix dues vegades l’any i sempre va acompanyada dels seus quatre fills, els Dragolins.

La ciutat de Girona té una llarguíssima tradició en l’ús festiu de bestiari: fins ara els historiadors i arxivers locals han pogut documentar la presència històrica de dos dracs, el Drac Major de 1513 i el Drac Petit o Dragolí de 1559, una àliga del 1513, una mulassa del 1701 i un lleó del 1812.

Quan l’associació Fal·lera Gironina es va fundar l’any 1997, de seguida es va proposar reintroduir figures d’imatgeria a les festes de la ciutat. Com que en aquell moment no es disposava de cap descripció detallada de les figures antigues, es va optar per dissenyar i construir una bèstia amb una fisonomia totalment nova. La tasca va anar a càrrec de l’escultor local Nuxu Perpinyà, en col·laboració amb altres membres de la colla.

Per a la creació de la nova figura, es van inspirar en una imatge que apareix en un manuscrit de finals del segle X que hi ha a la catedral de Girona, el Beatus, que il·lustra el text bíblic de l’Apocalipsi. Al foli 176v d’aquest còdex romànic hi ha dibuixades les dues “bèsties de l’Apocalipsi”: un llarg serpent de set caps (la Bèstia del Mar) i una bèstia híbrida de set caps i deu banyes (la Bèstia de la Terra), que representen les forces del Mal. Al seu costat hi figuren dues inscripcions en llatí: Vbi reges terre bestiam et draconem adorant («On els reis de la terra adoren la bèstia i el drac») i Vbi bestia ascendet de abisso («On la bèstia ascendeix de l'abisme») que fan referència a com els poders i governants del món terrenal reten homenatge i supediten el seu domini a les forces del Mal.

La nova figura va ser batejada amb el nom de Beatusaure i es va presentar oficialment per les Fires de l’any 2002. En aquella primera ocasió es va fer una cercavila de prova amb set caps de cartró units per una estructura metàl·lica coberta de roba. Com que era excessivament feixuga de portar, es va reformar fins a donar-li la forma definitiva actual, que es va estrenar per la revetlla de Sant Joan de 2004.

Es tracta d’una figura de bestiari que representa un animal fantàstic de quatre metres d’alçada, amb una aparença híbrida entre una girafa i un gran felí, i pintat amb els colors d’un rèptil verinós. La figura està fabricada en cartró-pedra, pesa 57 quilos i pot ser portada per una o per dues persones. El cap de la bèstia és de color vermell i està coronat per deu banyes. Del llarg coll de girafa n’emergeixen sis petits caps de felí de color blanc, cadascun amb una expressió pròpia. El cos, de color negre amb taques de blau llampant, recorda al d’un lleó i té un petit gep des del qual la figura pot disparar confeti. La cua, de mida reduïda, està feta de pèl de cànem. 

El Beatusaure va sempre acompanyat pels Dragolins, quatre figures infantils que representen els fills de la bèstia. Van ser creats amb cartró-pedra l’any 2007 pel mateix Nuxu Perpinyà, i són portats a mode de cavallets pels membres més petits de la colla. Tenen una fisonomia semblant al Beatusaure (cap vermell, coll amb caps i cos amb taques), tot i que cada dragolí té el pelatge d'un color diferent (lila, taronja, groc i verd). Popularment, se’ls associa amb els quatre rius de Girona: l’Onyar, el Güell, el Galligants i el Ter.

Festes en què participa

Durant l’any, el Beatusaure només surt pels carrers de Girona en dues ocasions. Per la diada de Sant Jordi, el 23 d’abril, participa en una cercavila pel centre de la ciutat juntament amb altres figures de la Fal·lera Gironina.

La seva aparició més rellevant té lloc durant les Fires de Girona, a finals d’octubre. Divendres a la tarda, la figura s’integra a la cercavila d’inici de festes amb la resta d’imatgeria festiva gironina i interpreta el seu ball a la plaça del Vi, acompanyat per un xanquer que representa a la Bruixa de la Catedral i al ritme del seu propi tema musical. D’altra banda, l'últim divendres de Fires participa a la Drakofarra, un acte en què la bruixa invoca mitjançant versos satírics el Beatusaure i els dos dracs, que baixen les escales de la catedral i fan un recorregut pels carrers fins a la plaça del Vi. 

A més d'aquestes dues dates fixes al calendari gironí, eventualment també participa en trobades de bestiari festiu o intercanvis culturals d'altres poblacions.