Fires i festes de Sant Narcís

Com a cruïlla de camins que sempre ha estat, es té constància que la ciutat dels quatre rius (l'Onyar, el Güell, el Galligants i el Ter) havia acollit, històricament, tres grans fires que duraven diversos dies i que solien coincidir amb una festa assenyalada: al febrer, a l'agost i a l'octubre.

Des de fa 300 anys, però, les tres fires es van anar concentrant en una de sola, la d'octubre, per Sant Narcís, possiblement perquè era la que, temporalment, presentava majors possibilitats de negoci: es tracta d'un moment de l'any en què es planteja la necessitat d'omplir el rebost de reserves abans de l'arribada de l'hivern, la venda de certs productes abans de l'inici de les matances, la necessitat de renovar les eines del camp abans que la natura torni a emprendre el seu cicle, l'època en què els caps de bestiar comencen a criar...

Fos com fos, els mercaders que hi acudien d'arreu del país, havien d'hostatjar-se a la ciutat. Així va ser com es van començar a organitzar activitats perquè estiguessin entretinguts i no marxessin cap a viles veïnes, on l'allotjament podia ser més econòmic.

En un principi, les parades dels mercaders estaven just al costat de la Rambla, però en l'actualitat els comerciants troben el seu espai a la Fira de Mostres, Industrial, Agrícola i Comercial que té lloc al Palau de Fires, hereva de les fires que, històricament, Girona havia organitzat. Per la seva banda, les atraccions i firaires es van desplaçar a la plaça de Sant Agustí i, més tard, a la Gran Via. El 1960 van trobar el seu emplaçament ideal a la Devesa.

Primer cap de setmana

La festa comença el cap de setmana anterior al 29 d'octubre, Sant Narcís, i finalitza el cap de setmana posterior, acostumant a coincidir entremig amb Tot Sants.

Divendres, és el dia del pregó, l'inici oficial de Fires. Al matí es fa la penjada del Tarlà. A la tarda, des de quatre espais diferents surten quatre cercaviles formades per diferents figures de la faràndula gironina. Quan les quatre cercaviles es troben a la Plaça Catalunya es forma una única comitiva, que es dirigeix a la Plaça del Vi. Allà tots els elements de la faràndula municipal (mulassa, àliga, gegants...) fan el seu ball acompanyats per la banda de música. L'acte acaba amb l'espectacular 'Pluja de Mosques'.

Antigament, per acompanyar els gironins a l'inici oficial de les fires, era tradició que els gegants anessin a buscar els capgrossos en cercavila a cada un dels barris que representen. Actualment, però, aquest ritual s'ha perdut, ja que l'ajuntament aposta perquè, cada any, la cercavila realitzi un recorregut diferent i, així, la festa arribi a tots els barris, no només als que disposaven d'un capgròs.

Divendres també és el dia en què, a la Devesa, s'hi instal·len les atraccions, els cavallets i autos de xoc, muntanyes russes i parades de llaminadures, alhora que s'obren les barraques al passeig de la Copa, un dels espais que congreguen més multituds. L'ajuntament ha comptabilitzat que, en els dies forts, arriben a aplegar-se entre 15 i 20.000 persones en un mateix moment. La comissió de barraques gironines, a diferència de la de Banyoles, està integrada per les entitats i el consistori, que, conjuntament, decideixen quina programació musical s'ofereix cada any.

Dissabte al matí, després de les matinades tocades per més de 200 grallers -tradició iniciada el 2000 per iniciativa de la colla gegantera Fal·lera Gironina-, té lloc la trobada d'animadors infantils (des de 1997) i, a la nit, el correfoc protagonitzat per les diverses colles existents a les comarques gironines, amb els Diables de l'Onyar com a amfitrions.

L'endemà, primer diumenge de les fires, independentment de quan sigui el dia de Sant Narcís, és el torn dels castells a la plaça del Vi acostumen a participar-hi els Marrecs de Salt. A la tarda arriba l'hora de les sardanes, amb la primera de les quatre audicions dobles que se celebren durant la festivitat.

Segon cap de setmana

El segon i últim dissabte de fires, després de tants dies de gatzara i xerinola, té com a únic plat fort el concert de bandes, protagonitzat per la recentment creada Girona Banda Band (nascuda el 21 de juny de 2005), que cada any convida una altra banda musical i protagonitzen un concert a les 12 del migdia.

Diumenge, el dia de cloenda, el protagonisme es reparteix, a parts iguals, entre els gegants i el castell de focs de clausura. Fal·lera Gironina actua com a amfitriona d'una trentena de colles d'arreu del país i, totes juntes, participen a multitudinària cercavila que arriba a congregar més de 50 gegants.

A la nit, després d'una doble audició de sardanes i una cantada d'havaneres, els gironins es desplacen a Fontajau per contemplar-hi el castell de focs que posa punt i i final a les Fires i Festes de Sant Narcís.

Caigui el dia que caigui, per Sant Narcís té lloc una missa pontifical presidida pel bisbe de Girona, així com una altra de les quatre audicions sardanistes.

El dia de Tot Sants, el barri vell s'omple de mil i un artesans i col·leccionistes que participen a la trobada d'artesans, brocanters i antiquaris (des de 1985). A més, en aquesta diada se celebra també l'històric concurs de colles sardanistes (des de 1940), així com el concurs de sardanes revesses.

Gegants centenaris

Girona, actualment, compta amb quatre parelles de gegants. Els vells -coneguts senzillament com el rei i la reina-, no surten mai a ballar, tant perquè pesen més de 90 quilos com pel valor històric, motiu pel qual es conserven al museu de la ciutat.

Al seu lloc, des de 1985 van desfilar dos gegants nous encarregats per l'Ajuntament de Girona a l'artista local Carles Vivó, motiu pel qual van ser coneguts, durant molts anys, com els gegants nous o gegants d'en Vivó. El 1993, però, se'ls va batejar formalment com a Carlemany i Anna Gironella.

Aquests gegants nous, però, van provocar un cert recel entre els gironins, que trobaven a faltar les figures de tota la vida. Així va ser com els Amics dels Gegants de Girona va considerar adient, el 1992, construir una rèplica dels gegants històrics per disposar d'una parella 'com la de tota la vida' que, si es feia malbé o patia petits desperfectes, no comportava un maldecap tant significatiu.

Així va ser com es va endegar una campanya popular per recaptar diners i, a les Fires de Sant Narcís de 1992, la rèplica dels gegants històrics va veure la llum, essent batejats com a Fèlix -en honor a l'església de Sant Fèlix- i a Àngels -pensant en la muntanya de la Mare de Déu dels Àngels, molt propera a Girona i on molts gironins hi acostumen a anar alguna vegada a l'any-. Com els gegants vells, mesuren 3,55 metres, per bé que pesen un pèl menys, uns 80 quilos.