|
|
|  
|
| En Carnestoltes és un ninot estrafolari que presideix la festa de Carnaval, juntament amb la seva Concubina. El personatge, que hom creu que és la reminiscència d'un déu perdut i que encarna tota la maldat i les males energies acumulades durant l'any no té una fesonomia definida prèviament, si no que cada any és diferent. Mentre que en algunes poblacions en Carnestoltes és encarnat per un home, en la majoria es construeix col·lectivament, els dies anteriors a Dijous Gras, moment en què arriba solemnement a la població. A partir d'aleshores el ninot presideix tots els balls i rues de disfresses i màscares, així com totes les sàtires i els àpats comunitaris que tenen lloc fins Dimecres de Cendra, moment en què el ninot és sentenciat a mort i cremat a la foguera. Només se'n salva una part del seu cos, que és enterrada sota terra. |
| | Formes, atributs i noms del Carnestoltes
Diferents poblacions
En Carnestoltes, aquell que no té carn, és un dels protagonistes de les festes del Carnaval tradicional català. Aquest personatge grotesc i estrany, que durant uns dies és entronitzat com a rei de la tabola i la gresca i que després és ajusticiat sense pietat, té, a casa nostra, un bon nombre de formes i denominacions populars. |
| | Els Gregoris
els Banys d'Arles (el Vallespir)
L’Enterrament del Carnestoltes dels Banys d’Arles està protagonitzat pels Gregoris, una tradició força misteriosa i exclusiva d’aquesta vila, que ha estat recuperada recentment que sembla que fa mofa i escarni del Papa que va allargar la Quaresma. |
El Pellofa de Mataró (el Maresme) - nom amb què es coneix al Carnestoltes a Mataró.
Festa del Pellofa de Calaf (l'Anoia) - el dissabte posterior a Dimecres de Cendra, gira al voltant de la figura d'en Pellofa. Les botigues s'engalanen, concurs de disfresses de les botigues, una animada rua, pregó del Pellofa, i acte seguit comença el corre-bars.
Carnaval amb en Camestortes a Algaida (el Pla de Mallorca) - rua i festa d’en Camestortes. Quan la rua arriba a plaça exhibició de les comparses damunt el cadafal i lliurament de premis del concurs de comparses i carrosses. Tot seguit, representació del judici, condemna i execució d’en Camestortes. Sortida de la comitiva fúnebre, dels familiars d’en Camestortes i la Banda de Música d’Algaida.
Gori-gori de Cadaqués (l'Alt Empordà) - nom amb què es coneix el ninot Carnestoltes a Cadaqués. Es tracta d'un ninot estrafolari, fet de parracs i palla, que arriba al poble majestuosament i es passeja pels principals carrers. Col·locat en un lloc ben visible, presideix tots els actes de les festes de Carnestoltes. Diumenge, ball de disfresses i cantada de patacades, especialment atentes amb els afers polítics, socials i econòmics del poble. Dilluns ball infantil. Dimarts la Passada o Rua, que compta amb la presència d'una orquestra anomenada La Murga, formada per musics de formacions diferents. Al final de la Passada se li fa un judici al Gori-gori, doncs se'l considera el causant de tots els mals del poble durant l'any (li donen les culpes de tot lo dolent). Se'l declara culpable i es crema davant de tothom. L'endemà és el dia de s'Enterrà, dia en què també es canten patacades.
Ninot Carnestoltes de Durro (l'Alta Ribagorça) - la tradició carnavalesca de Durro consisteix en la construcció d'un ninot Carnestoltes que és assegut damunt una arada tirada per un parell de fadrins que fan el paper de bous i que simulen llaurar els carrers.
En Pau Pi a Lleida (el Segrià) - personatge tradicional del Carnaval de Lleida. També tradicional a Torrefarrera.
Rei Titus de Figueres (l'Alt Empordà) - la figura de Carnaval a Figueres era un ninot amb un cap articulat i, durant una època, anava vestit com Felip V. La cavalcada desfilava pels carrers als sons d'una marxa triomfal fins arribar a l'Erato, on s'iniciava el ball dels casats. Aquest ninot, per cert, que rebia el nom de Rei Titus, es veié per darrer cop a la dècada dels anys 1990. I en el seu discurs, a la Rambla, pronuncià aquesta frase: "Bancs i caixes, caixes i bancs, a l'infern sense entrebancs".
El Magràs, a les festes Titassi a Les (la Vall d'Aran) - expliquen els historiadors que les festes de Carnestoltes a Les, denominades Titassi, començaven amb la Candelera. Des d’aquell dia i fins a la fi del carnestoltes els joves del poble sortien al vespre a recórrer els carrers amb una gran xerinola i entrant a les cases per fer-se amb alguna cosa de menjar amb la qual després celebraven un sopar. En acabar les festes havien aconseguit assaltar totes les cases del poble sense ser reconeguts, ja que duien els rostres coberts. El dissabte es crema el Magràs a la plaça de l’ajuntament, una ronda de bars, sopar popular i un ball de màscares a la Sala Polivalent municipal de Les.
Carnestoltes a Rupit i Pruit (Osona) - el cos del Carnestoltes estava fet amb un bot de vi. Durant la festa el portaven a la plaça major com si fos mort i la gent s'hi acostava per "beure's la sang" del Carnestoltes, fins que el bot restava buit. El pes de la broma el portava la gent més vella del poble
En Serafí Pollastre a Barcelona (el Barcelonès) - al llarg de la seva llarga història, el Carnaval de Barcelona ha preferit personificar en Carnestoltes com un ninot i no pas com una persona humana. Durant molts anys el Carnestoltes barceloní fou anomenat "En Serafí Pollastre".
Bernat Figuerola Alaior (Menorca) - la tradició local diu que en Bernat Figuerola va ser un sabater d'Alaior que va marxar a Amèrica a fer fortuna. Cada any per Carnaval, aquest personatge torna al poble en forma de ninot de mida humana. EL ninot és l'epicentre de les rues i els balls de disfresses i de mica en mica va emmalaltint, fa un testament satíric on reparteix la seva fortuna entre determinades persones del poble mentre repassa en clau humorística el que ha passat durant l'any, es mor i, després del passeig de la comitiva fúnebre, és incinerat al mig de la plaça, moment que posa punt i final a la festa.
|
|
|
| | | | | |
|
|
 | |
|
| |
El Carnaval de Barcelona
Diversos autors, / Ajuntament de Barcelona
Llibret de divulgació sobre la festa de Carnaval a Barcelona editat el ...
|
|
| |
|
ECOSISTEMA
)
