|
|
|
| | Festa de la Llum Manresa (el Bages) La Festa de la Llum és un dels esdeveniments més importants de l’any a Manresa. Les celebracions, que duren tres caps de setmana, recorden amb actes molts diversos un miracle que, a mitjans del segle XIV, va salvar la població dels efectes devastadors de la sequera fent arribar l'aigua a la ciutat. |
| | Festa de Santa Calamanda Calaf (l'Anoia) Santa Calamanda, verge i màrtir, és venerada amb devoció a la capital de l’Alta Segarra, Calaf, des del segle XV. En honor seu, de qui la llegenda afirma que havia nascut a Calaf mateix, la vila celebra cada 5 de febrer la seva festa major d’hivern. |
| | Aplec de Santa Brígida Amer (La Selva) L'encantament de coques, el concurs de xiulets amb cargolines, el concurs de lloances i un fogueró són alguns dels elements d'aquest aplec popular que cada primer diumenge de febrer se celebra a l'entorn de l'ermita de Santa Brígida. |
| | Festa major d'hivern Ribes de Freser (el Ripollès) Sardanes i balls configuren el gruix de la festa major d'hivern de Ribes de Freser, celebrada en honor al patró sant Valentí, un sant que sembla hereu d'antigues divinitats invocades per afavorir el renaixement de la natura i evitar les pluges excessives. |
| | Renovació de la Flama de la Llengua Catalana Montserrat, Aj. Monistrol de Montserrat (el Bages) La Flama de la Llengua Catalana, encesa davant la tomba de Pompeu Fabra a finals de gener a Prada (el Conflent), arriba a Montserrat duta per alguna de les entitats excursionistes del país com a símbol del compromís d'un poble amb la seva llengua. |
| | Festa Major del Santíssim Misteri Cervera (la Segarra) La festa major d’hivern de Cervera commemora el misteri del a Vera Creu ocorregut el segle XVI. L’acte central té lloc al capvespre del 5 de febrer, vigília de la festivitat, quan el poble interpreta Les Completes del Santíssim Misteri, una cantata de caire religiós i popular. |
| | Processó del Puro Cervera (la Segarra) La Processó del Puro de Cervera és una processó única. Es tracta d'una processó laica en què els participants visiten el cementiri amb un puro encès en homenatge als morts durant un episodi històric d'aquesta població. |
| | Festes majors Campanar, Aj. València (l'Horta) Traques, flors i àpats populars, així com una solemne processó, són els principals ingredients de les festes d'hivern del barri de Campanar de València, que cada any se celebren pels volts del 19 de febrer en honor a la Mare de Déu. |
Festival Internacional de Màgia-Memorial Li Chang de Badalona (el Barcelonès) - organitzat per l'Ajuntament de Badalona, es desenvolupa al llarg del mes de febrer. Inclou la celebració de diversos espectacles al Teatre Zorrilla (amb el plat fort de la Gala Internacional de Màgia); tallers, actuacions i animacions a les biblioteques, centres cívics, hospitals, mercats municipals, etc; i un Concurs Infantil i Juvenil de Màgia. El nom d'aquest memorial de màgia ret homenatge a Joan Forns (Badalona, 1916-1998) un il·lusionista professional que va consagrar la seva vida a la màgia i que va ser conegut internacionalment com Li Chang. Cau de Bruixes a Centelles (Osona) - va néixer l'any 1998 a partir de la dita popular: "De Centelles, bruixes totes elles." És una festa per a tots els públics entorn a la tradició de les bruixes sàvies, l'esoterisme, la màgia i inclou un programa lúdico-cultural amb espectacles al carrer, un mercat màgic (fira de productes esotèrics i naturals), conferències, carrers temàtics, música, tallers, etc. I al vespre es fa la proclamació de la Bruixa de l'any, honor que es dóna a una dona de la població per la seva tasca cultural, social o associativa envers el poble. El Cau de Bruixes es celebra quinze dies abans del Carnaval oficial o una setmana abans del Carnaval de Centelles. Trobada de Pallassos d'Alzira (la Ribera Alta) - festival de pallassos organitzat per Engrata i l'Escola de Pallassos Pallasenda que se celebra a finals de febrer. Telèfon: 96.241.95.88 BarnaSants a Barcelona (el Barcelonès) - festival d'hivern dedicat a la cançó d'autor que cada any programa concerts amb artistes que centren les seves propostes en la paraula. De finals de gener a mitjans de març. Tastautors a Barcelona (el Vallès Oriental) - cicle de cantautors que se celebra entre gener i febrer. Quatre sessions de música en viu de petit format a la sala Sarau. Cada nit dos propostes diferents. El Tastautors és possible gràcies a la complicitat de l’Ajuntament de Cardedeu, el Tarambana, ASMUCA, Top Ludi, Ca l’Espavil i el Garitu. Telèfon: 678.963.535 Carnestoltes de Benimaclet (l'Horta) - festa carnestoltenca durant la qual es proclama la independència del barri respecte a la ciutat de València. La festa, tot i ser de carnaval, mai no es regeix pel calendari pasqual. Es celebra el tercer o quart cap de setmana de febrer, quan més prop del 23 de febrer millor... Fira de l'Arbre i el Medi Ambient a Mataró (el Maresme) - la fira de l’arbre, plantes, flors, animals i jardí està organitzada per l'Associació d’Amics de les Plantes, Animals i Jardins del Maresme i es celebra a mitjans de febrer a Mataró. Festa de l'ametller florit a Barcelona (el Barcelonès) - com cada any des de 1924, se celebra davant la tomba de Joan Maragall, al cementiri de Sant Gervasi, una lectura de poemes de l'autor. Aquesta festa té lloc el segon diumenge de febrer, a les 12 h del migdia, i reuneix familiars, amics i admiradors del poeta de la "paraula viva". Festes de la Beata Francinaina a Sencelles (el Pla de Mallorca) - el 27 de febrer se celebra la tradicional diada en honor a la Beata Francinaina Cirer, morta el 27 de febrer de 1855. Pregó, la lectura del poema de l'Ofrena, el ball de s'Estol de sa Tia Xiroia i la visita als quadres plàstics de la vida de la Beata, recuperats l'any 2023. Olla comuna a Montesquiu (Osona) - l'Olla comuna de Montesquiu, és una tradició recuperada l’any 2011 i que es realitza el primer diumenge del mes de febrer. Els orígens d’aquesta tradició els hem de buscar a principis del s.XX, quan poblacions com Montesquiu patien l’anomenat pacte de fam, exercit pels principals fabricants del municipi amb l’objectiu de debilitar la moral de resistència del moviment obrer. Amb aquesta iniciativa, els treballadors quedaven condemnats a la misèria o al desterrament. Llavors els treballadors, per subsistir, realitzaven captes de solidaritat amb les quals poder omplir l’olla comuna que alimentava les famílies obreres desvalgudes. Actualment l’Olla Comuna de Montesquiu s’ha convertit en una celebració popular de marcat to social. Durant tot el matí es preparen les 9 olles de sopa que al migdia es repartiran entre tots els assistents.
|
|
|
| | | | | |
|
|
| |
|
comprar
| |
El patrimoni festiu de Manresa. La Festa
Diversos autors, / Ajuntament de Manresa/Centre d'Estudis del Bages
El llibre, que complementa les aportacions dels dos volums anteriors de ...
|
|
|
comprar
| |
La Sèquia de Manresa. 10 camins a l’entorn d’un canal medieval
Diversos autors, / Edicions Cossetània
Des del segle XIV, la sèquia de Manresa pren aigua del Llobregat, a Balsareny, ...
|
|
|
| |
Santa Brígida. Una ermita. Un refugi. Un símbol.
Diversos autors, / Grup Esquelles
Fulletó editat pel grup Esquelles (l'entitat que organitza l'Aplec de Santa ...
|
|
|
comprar
| |
Manresa: on l’aigua és el camí. 10 rutes i històries pageses i ignasianes
Diversos autors, / Edicions Cossetània
Aquesta guia conté 10 itineraris que circulen per tots els camins paral·lels ...
|
|
|
| |
Transéquia. On l’aigua és camí i salut. 40 anys d’història
Comas Closas, Francesc / Zenobita edicions
Aquesta obra recull la història de la creació i organització de la Transéquia, ...
|
|
| |
| |
|
| |
Músiques de Manresa... religiosa!
, Capella de Música de la Seu / Ajuntament de Manresa
No s'entén la festa sense música. Des de segles, el poble cristià ha solemnitzat ...
|
|
| |
| |
|
llegir
| |
Dovella
Diversos autors, / Centre d'Estudis del Bages
Des de la seva primera edició, ha estat i és l'ànima del Centre d'Estudis ...
|
|
| |
|