|
Calendari: Festes d'Hivern > Altres festes de febrer
|
|
Festa de la Llum
La misteriosa llum salvadora
Manresa (el Bages), Cap de setmana més proper al 21 de febrer
Dibuix del miracle
L'ambient nocturn
Auto sacramental
Mostra d'oficis
Una escenificació pels carrers
La Transèquia
|
| La Festa de la Llum és un dels esdeveniments més importants de l’any a Manresa. Les celebracions, que duren tres caps de setmana, recorden amb actes molts diversos un miracle que, a mitjans del segle XIV, va salvar la població dels efectes devastadors de la sequera fent arribar l'aigua a la ciutat.
La llegenda
Segons explica la tradició local, l’any 1337 la manca d’aigua crònica que patia la capital del Bages va malmetre gairebé tots els cultius que alimentaven als seus habitants i la fam es va estendre com la pólvora, amenaçant seriosament la vida de bona part dels manresans.Enmig de la desesperació, alguns notables locals van proposar al rei Pere III la construcció d’una sèquia que sortís de Balsareny i portés les aigües del Llobregat fins a la ciutat.
El rei va donar el seu permís i les obres van començar de forma immediata. A mesura que avançava la construcció creixia l’esperança dels manresans però quan es va arribar a Sallent, el senyor feudal del terme, un tal Galzeran Sacosta, que també era el bisbe de Vic, va voler impedir-ho. Tot i això, les obres van continuar i el bisbe, sentint-se ultratjat, va decidir excomunicar als consellers de Manresa, als encarregats de les obres i a tota la vila sencera. L'enfrontament va fer que finalment les obres de la sèquia s'aturessin fins que es resolgués el contenciós. Les esglésies de la ciutat romangueren tancades durant més de cinc anys i la por i la fam dels manresans creixia dia rere dia. L’any 1345 el bisbe senyor morí i els manresans van pregar al seu successor que reconsiderés la seva posició.
La tradició diu que el dia escollit per signar la concòrdia i anular l’excomunicació, una Misteriosa Llum va aparèixer a l’església del Carme i convencé al bisbe, perquè aixequés immediatament les sancions religioses que patia el poble. Vuitanta manresans i manresanes declararen, davant notari, que a mig matí del dia 21 de febrer havien vist un senyal lluminós molt potent -una flama o senyal blanc i resplendent semblant a una estrella- que pujà fins a la volta de l’església. L’altar de la Trinitat i la capella de la Santa Creu, il·luminats per aquell estrany fenomen, van congregar centenars de vilatans que no donaven crèdit als seus ulls. En veure una cosa tan extraordinària, aquelles persones van córrer a avisar els frares carmelitans que tenien el convent al costat. Frares i escolans s'hi aproparen cantant himnes litúrgics i fent repicar les campanes (algunes versions diuen que començaren a tocar soles).
Fins a tres vegades va anar i tornar la llum misteriosa de l'altar de la Trinitat a la volta principal de l'església. La Sèquia, després de quaranta anys, finalment es va acabar, i avui és un símbol de la ciutat. L'aigua arriba del Llobregat fins al parc de l'Agulla, des d'on es parteix en dos ramals fins al riu Cardener.
La seqüència ritual
La ciutat commemora el fet de la Misteriosa Llum a finals de febrer, en tres moments. En primer lloc, els dies 20 i 21 de febrer, amb un conjunt d'actes rituals que comencen la vigília amb la recreació ritual del Misteri de la Llum mitjançant un acte sacramental dins l'església. L'endemà, dia 21 hi ha la missa de la festa, el pilar caminat, la tronada i la sortida i ballada de la imatgeria festiva de la ciutat. Al vespre es fa una encesa de tot tipus de llums pels carrers.
El segon gran moment de les festes és la Fira de l'Aixada, dos dies d'activitats que recreen, teatral i festivament, els principals esdeveniments relacionats amb el litigi per l'aigua. Hi ha jocs, espectacles, música i un mercat medieval que omple el casc antic de la ciutat de formosos vestits i antics oficis i maneres de fer. Durant els dies que duren les festes també hi ha exposicions, sardanes, espectacles infantils, un partit de futbol amb dues pilotes, etc
Finalment, el tercer moment, el que clou les celebracions, és una activitat vinculada al món de l’aigua: La Transèquia. Es tracta d'una la caminada popular de caràcter ritual durant la qual els manresans i totes aquelles persones que ho desitgen recorren, seguint el curs de la sèquia, el camí que fa l'aigua des de Balsareny fins a Manresa.
Text: Redacció festes.org
Imatges: Ajuntament de Manresa i Arxiu festes.org
|
Ametlles de la Llum |
|
Ametlles de la Llum
Les Festes de la Llum tenen una menja i una beguda propis: les Ametlles de la Llum, un dolç tradicional manresà fet a base d'ametlles recobertes de confit arrissat (granulat) de diferents colors que es pot trobar a les pastisseries de la ciutat tot l'any però especialment durant les celebracions, i l'Aigua de la Llum, una beguda feta a base del vi picapoll.
|
|
|
| |
| |
| |
|
| |
|
|
 |
 | |
|
comprar
| |
El patrimoni festiu de Manresa. La Festa
Diversos autors, / Ajuntament de Manresa/Centre d'Estudis del Bages
El llibre, que complementa les aportacions dels dos volums anteriors de ...
|
|
|
comprar
| |
La Sèquia de Manresa. 10 camins a l’entorn d’un canal medieval
Diversos autors, / Edicions Cossetània
Des del segle XIV, la sèquia de Manresa pren aigua del Llobregat, a Balsareny, ...
|
|
|
| |
Santa Brígida. Una ermita. Un refugi. Un símbol.
Diversos autors, / Grup Esquelles
Fulletó editat pel grup Esquelles (l'entitat que organitza l'Aplec de Santa ...
|
|
|
comprar
| |
Manresa: on l’aigua és el camí. 10 rutes i històries pageses i ignasianes
Diversos autors, / Edicions Cossetània
Aquesta guia conté 10 itineraris que circulen per tots els camins paral·lels ...
|
|
|
| |
Transéquia. On l’aigua és camí i salut. 40 anys d’història
Comas Closas, Francesc / Zenobita edicions
Aquesta obra recull la història de la creació i organització de la Transéquia, ...
|
|
| |
 | |
|
| |
Músiques de Manresa... religiosa!
, Capella de Música de la Seu / Ajuntament de Manresa
No s'entén la festa sense música. Des de segles, el poble cristià ha solemnitzat ...
|
|
| |
 | |
|
llegir
| |
Dovella
Diversos autors, / Centre d'Estudis del Bages
Des de la seva primera edició, ha estat i és l'ànima del Centre d'Estudis ...
|
|
| |
|
ECOSISTEMA
)
