|
| |
| L’Església va fer a Miquel, un nom que en hebreu significa “Qui com Déu?”, príncep de l’exèrcit d’àngels fidels a Déu, també anomenat “Àngel del Paradís”. L’Apocalipsi presenta l’Arcàngel Miquel com al representant del Bé que lluita i venç al drac, el dipositari de les tenebres. Per això, en la iconografia medieval se’l representa com un guerrer alat amb una llança que lluita, juntament amb un estol d’àngels, contra un drac o contra un dimoni que jau vençut al seus peus. Sant Miquel també s’ha associat al pesador d’ànimes, l’encarregat de decidir el destí dels difunts, una figura pròpia del costumari de la diada de Tots Sants. Per això, en miniatures medievals també és representat amb la balança de la justícia divina a les mans, identificant-se així amb el déu Anubis, el pesador d’ànimes de l’antic Egipte. |
|
|
|
|
| | | |