|
|
| |
| La devoció a Sant Miquel és, juntament amb la de Sant Jordi, una de les que té una tradició més reculada a Catalunya. El seu culte començà a Síria i s’estengué ràpidament per Occident gràcies, per una banda, a tota una sèrie d’aparicions miraculosos i, per l’altra, a les similituds de la seva figura amb algunes divinitats precristianes. Antigament es celebraven dues festes en honor seu en les dates de les aparicions més sonades del sant a Occident: una el 8 de maig, que commemorava l’aparició de l’any 390 al Mont Gargano (Itàlia) i l’altra el 29 de setembre, recordant l’aparició del segle 708 al Mont Saint-Michel de Normandia, on avui hi ha un gran conjunt monumental declarat Patrimoni de la Humanitat per l’UNESCO. Aquestes dues festivitats havien marcat per la pagesia dos moments importants, doncs eren les portes d’entrada i sortida dels treballs d’estiu, i marcaven l’anada i tornada dels ramats a la muntanya. Avui, mentre la primera festa ha deixat de celebrar-se, la “santmiquelada”, nom amb què popularment es coneix la festa de setembre, assenyala encara l'inici del període de celebrar moltes fires agrícoles i ramaderes. |
|
|
| |
|
|
| |
|
llegir
| |
El Drac de sant Miquel
Moya i Domenech, Bienve / Revista Folc
Miquel, o Gabriel o Rafel, el 29 de setembre. Amb el record dels tres arcàngels, ...
|
|
| |
|