|
|
|  
|
| El dia 6 de desembre és un dia especial en algunes comunitats religioses cristianes: es celebra una festa d'inversió dels rols socials, en què per uns dies està permesa la disbauxa entre els més petits. Es tracta d'un tipus de festa que segueix una tradició medieval i que està emparentada tant amb el conjunt de celebracions infantils profanes de finals de novembre-principis de desembre (caterinetes, nicolauets i llucietes), com amb l'elecció dels reis de burla de les festes de Reis i Sants Innocents. En l'àmbit religiós aquest tipus de celebració es materialitza en l'elecció de "reis" de broma per un període de temps limitat: un "bisbetó, en el cas de les catedrals o un "abató", cas dels monestirs i altres comunitats religioses. Sembla que aquesta elecció d'un Bisbetó s’havia celebrat a totes les catedrals d’Europa durant l’Edat Mitjana. A casa nostra es celebrava, almenys, a Barcelona, Girona, Lleida, Tarragona, Vic, la Seu d'Urgell, Elna, Perpinyà, València i Ciutat de Mallorca. |
| | Festa del Bisbetó
Monestir de Montserrat (el Bages)
Pels volts de Sant Nicolau, patró del infants, l’escolania de Montserrat celebra una antiga tradició nadalenca d'arrel medieval: escull i consagra un "Bisbetó" d'entre els escolans nouvinguts. L'escollit exercirà, per un dia, de màxima autoritat dins el monestir i presidirà totes les celebracions posteriors. |
«Els dos textos catalans del Sermó del Bisbetó» - en català, s’han conservat dos textos antics de sermons del bisbetó, estudiats per Josep Romeu i Figueras, publicats per l'Abadia de Montserrat i accessibles on-line via Google Books.
Entremès del Bisbetó a Mallorca - l’any 1343 consta la representació del bisbetó a la Seu de Mallorca. En l’elecció de les matines del sis de desembre un escolà era vestit luxosament amb una capa, tunicel·la o dalmàtica, i cofat amb la tiara papal; dos companyons seus eren investits amb capes. Quan començaven les lliçons de morts, el papa i el seu seguici sortien de la sagristia i anaven fins al cor, on segons la consueta de sagristia de 1511, després del tercer responsari de morts, començava l’”entremès del bisbetó”, que devia ésser l’elecció pròpiament dita. En acabar es cantava el Te Deum laudamus i anaven a la capella de sant Nicolau on la nova dignitat beneïa els assistents. El seu regnat culminava el dia dels sant Innocents presidint els oficis litúrgics. Al segle XVI està documentat que sortia en processó pels carrers de Palma i l’any 1549 l’elecció va ser prohibida pel capítol catedralici. (Antoni Mayol i Llompart, La festa a l’època medieval, Pollença, 2008, pp. 79-80)
Video sobre la Festa del Bisbetó a Montserrat (el Bages) - vídeo sobre la festa del Bisbetó que cada any celebra l'Escolania de Montserrat el dia de Sant Nicolau, el 6 de desembre. Fet des de l'Ampa de l'Escolania de Montserrat i la col·laboració de molts pares.
Avui fem festa!. Sant Nicolau i la memòria d'un bisbetó rierenc - en aquest article volem fer esment d'una celebració de ja fa uns anys, concretament de l'any 1951, quan el Bisbetó fou un rierenc, en Joan Plana i Ferran, que el dia 30 de setembre d'aquell mateix any havia entrat a l'escolania.
Sant Nicolau. Retalls de i sobre la festa - conjunt de retalls d'informacions, corresponents als anys 50, que sumen i complementen informacions, matisos i vivències en relació amb la festa de Sant Nicolau, retalls que hem trobat a través de premsa, o per documentació de caràcter familiar.
|
|
|
| | | | | |
|
|
|
ECOSISTEMA
)
