|
Calendari: Festes de Tardor > Festes de Sant Nicolau > Festa del Bisbetó
|
|
Festa del Bisbetó
Sant Nicolau trastoca la jerarquia a Montserrat
Monestir de Montserrat (el Bages), del 22 de novembre al 6 de desembre
El monestir de Montserrat. Foto: Wikipedia
Els escolans, protagonistes
El Bisbetó de Montserrat, 1927. Foto: Arxiu Municipal de Barcelona
El Bisbetó 2006
El públic
El bisbetó i els seus ajudants
El Bisbetó durant la cerimònia
El bàcul
Estris usats durant la cerimònia
El Bisbetó atén al mitjans de comunicació
Concert coral que l'Escolania dedica al Bisbetó
|
| Pels volts de Sant Nicolau, patró del infants, l’escolania de Montserrat celebra una antiga tradició nadalenca d'arrel medieval: escull i consagra un "Bisbetó" d'entre els escolans nouvinguts. L'escollit exercirà, per un dia, de màxima autoritat dins el monestir i presidirà totes les celebracions posteriors.
Antecedents de la celebració
La Festa del Bisbetó de Montserrat participa del conjunt de celebracions pre-nadalenques que es celebren des de finals de novembre, per Santa Caterina, i que es caracteritzen per la permissivitat i la disbauxa entre els més petits. Aquest conjunt de celebracions, que per les seves característiques es poden emparentar amb les Saturnalia romanes, també eren conegudes amb el nom de "festes dels boigs" o dels "folls", doncs en aquest dia era permesa la inversió dels rols socials.
En l'àmbit religiós aquest tipus de celebració es materialitzà en l'elecció de "reis" de broma per un període de temps limitat: un "bisbetó, en el cas de les catedrals o un "abató", cas dels monestirs i altres comunitats religioses.
Sembla que aquesta elecció d'un Bisbetó s’havia celebrat a totes les catedrals d’Europa durant l’Edat Mitjana A casa nostra es celebrava, almenys, a les catedrals de Girona i de Palma de Mallorca. El dia 6 de desembre els escolans es reunien per elegir el qui d’entre ells havia de fer de bisbe. El "Bisbetó" nombrava ajudants entre els seus companys però no començava de forma oficial el seu "regnat" fins el vespre del dia 27 de desembre. A partir d'aleshores, tant ell com els seus companys oficiaven, sermonejaven, beneïen i organitzaven processons tal com si fossin clergues de veritat. Els problemes derivats del caràcter irreverent i d'inversió dels papers va provocar que en molts indrets la festa es deixés d’organitzar. El costum es va mantenir en aquelles comunitats que van entendre que allò era només un moment d'excepcionalitat en la vida de la comunitat. Una d'aquestes fou la de Montserrat.
la Festa del Bisbetó de Montserrat
En l'actualitat, la festa fa que durant 24 hores s’inverteixin les jerarquies de poder al Monestir de Montserrat. Es tracta d'una festa que no té un origen religiós, una de les celebracions pròpies de la comunitat de Montserrat que no té cap càrrega litúrgica.
La festa comença el dia de Santa Cecília, patrona de la música, el 22 de novembre, quan entre tots els escolans nouvinguts s'escull el que farà de Bisbetó. Es tracta d'un alumne de primer curs –que actualment equival a 5è. de Primària en l’ensenyament general-, un infant d'uns 10 anys d'edat. Aquesta elecció es duu a terme a través d’unes eleccions primàries, i després d’una “intensa i democràtica” campanya electoral.
El dia 6 de desembre, festivitat de Sant Nicolau, patró dels infants, els escolans procedeixen a la investidura del Bisbetó de l'any en curs. La cerimònia és solemne i el Pare Abat atorga a l'escolanet escollit la representació de la màxima autoritat i li imposa les insígnies que lluirà a partir d'ara.
El Bisbetó fa de bisbe per un dia: va vestit amb una mitra, un pectoral, un anell i un bàcul i presideix totes les celebracions que es realitzen amb els familiars dels escolans. Les bromes i l'alegria, juntament amb el trencament de la rutina quotidiana a l'interior del monestir fa que als escolanets els agradi força la jornada.
La cerimònia d'investidura, pas a pas
El 6 de desembre, després de dinar, una processó formada pel Bisbetó escollit, dos ajudants seus, el Vicari General i el Secretari, juntament amb un Porrer i uns deu escolans, surt de l'Escolania i arriba fins a la Sala Puig i Cadafalch, una sala dins el Museu de Montserrat.
Allà, els tres escolans protagonistes s'asseuen a les seves trones. A la primera fila hi ha monjos de Montserrat, el pare abat i la família del bisbetó, a les segones i terceres files, altres familiars dels escolans. A partir de la meitat de la sala hi ha altra gent vinculada a Montserrat o a l'Escolania.
Aleshores, assegut a la trona i mentre sona l'Himne de Sant Nicolau d'Àgel Rodamilians, el nou bisbetó és investit mitjançant una cerimònia que consisteix en vestir-lo amb els hàbits de bisbe i dotar-lo d'un bàcul.
Tot seguit, un orador explica la Llegenda de Sant Nicolau al públic assistent i especialment als nens i nenes que jauen pel terra, inquiets i riallers, a primera fila. Acabada la narració, els escolans de l'Escolania, que són a la sala al costat del Bisbetó executen la Llegenda de Sant Nicolau, una cantata en català del pare Ireneu Segarra, acompanyada amb un piano.
Acabada la cantata, es fa una mitja part durant la qual el bisbetó aprofita per atendre els mitjans de comunicació concedint-los entrevistes on explica la seva experiència i el que ha fet durant aquest dies (escollir el menjar de tots els membres de l'escolania que ha triat per dinar, etc). Entre entrevista i entrevista, el nen juga amb la resta de companys.
La segona part comença amb un concert coral que l'Escolania dedica al Bisbetó (que es situa al costat del Pare Abat de Montserrat, com un espectador més). L'Escolania interpreta Ceremony of Carols, de Benjamin Britten, un recull de poemes de temàtica nadalenca en diversos idiomes (es tradueix cada peça al català abans de ser cantada). El concert és dedicat al nou elegit.
Acabat el concert, alguns dels antics bisbetons dirigeixen unes paraules al nou bisbetó: el feliciten i li fan un regal, i es fan una fotografia de record amb ell. Tot seguit parlen els pares del Bisbetó, en senyal d'agraïment i explicant l'experiència de tenir els nens dins l'Escolania. Tot seguit, representants de pares d'escolans fan un regal a l'Escolania, a algun dels seus monjos i pronuncien paraules d'agraïment. La cerimònia la tanca el Pare Abat amb un parlament.
Tot el ritus d'investidura del Bisbetó tenia, fins fa poc, un caire privat, però des de fa tres anys està obert als familiars dels escolans i a alguns mitjans de comunicació.
Text i fotografies: Manel Carrera i Escudé
|
Nota en el programa de la festa de l'any 1953 |
|
Un castell de focs de cloenda
Un costum associat a aquesta festa és que el "senyor" Bisbetó convidi a tothom a gaudir d'un espectacle pirotècnic als afores del monestir. Als anys 1940-1950 aquest castell de focs era ofert per Casa Vilalta, una empresa pirotècnica de Manresa. Al llibre "El sentit d'una vida: un monjo atípic" de Xavier Morell i Sauch, es diu, per exemple que "Cada any, com a cloenda de la festa, a les 8:30 de la nit, el Sr. Josep Vilalta, de Manresa, ens obsequiava amb un esclat pirotècnic". I en una nota dels programes de la festa dels anys 1951 i 1953, es pot llegir: "NOTA: Finalment, com a obsequi del dia, l'excel·lentissim Senyor Bisbetó us convida a les 8:30 de la tarda al magnífic espectacle d'un castell de focs artificials, sota la direcció de l'insigne pirotècnic Josep Vilalta, de Manresa."
|
|
|
| |
| |
| |
|
| |
|
|
 |
|
ECOSISTEMA
)
)
)
)
)
)
)
)
)
)
