|
|  
|
| L'1 de novembre és una festa en record dels avantpassats familiars morts, un moment en què els vius recorden als difunts, tant els que han mort durant l'any en curs com els que ja fa anys que van morir. El costumari popular d’aquesta data és molt ric i variat, tal i com ho és també la manera com els catalans afrontem el tema de la mort. En contextos urbans és costum d’anar al cementiri a visitar els familiars morts, a qui s’honora fent ofrenes de flors i arreglant-ne la tomba. En alguns pobles es va al cementiri en processó col·lectiva, després de la missa de difunts del matí. Un altre dels elements propis d’aquesta festa és l’insistent toc de campanes de les esglésies, que anuncia la diada de bon matí. |
| | Tots Sants o Festa dels Morts
Diferents poblacions
La Festa de Tots Sants o Festa dels Morts ha conservat en el seu costumari tota una sèrie de celebracions, elements i ritus que provenen de sistemes de creences anteriors al cristianisme. Segons la tradició popular, aquestes dates són el moment de l'any en què s'interrelacionen els dos móns, el dels vius i el dels morts. |
Carrutxa. Monogràfic Tots Sants - monogràfic sobre la festa de Tots Sants elaborat per Carrutxa. La festa de Tots Sants determina l'inici del cicle de la terra: després de l'abundor i les collites de l'estiu, ve el repòs, la mort aparent de la natura.
"Martror" a la Catalunya Nord - el terme occità "Martror" és molt comú en els textos medievals en què designa l'actual festa catòlica de Tots Sants (1 de novembre), antigament coneguda per "festa dels màrtirs". La "Martror" és el mot occità per designar el conjunt dels màrtirs cristians que l'Església recorda el dia de Tots Sants.
|
|
|
|
|
| | | |
ECOSISTEMA
)
