|
|
|  | Durant la nit del 24 de desembre, són moltes les poblacions catalanes on és costum d’encendre focs festius. Alguns d'aquests són cèntriques fogueres fetes a base de grans soques, mentre que d'altres són a base d'un arbre sencer que és planat i encès per a l'ocasió (Pi de Nadal). El tipus més nombrós de focs que s’encenen la nit de Nadal són els que tenen per protagonistes a unes teies o torxes, més o menys grans, elaborades amb diferents tipus d’herbes aromàtiques seques i anomenades "falles" o "faies", i "fatxos" o "aixames", que també trobem durant la nit de Cap d'Any i la vigília de Reis. En alguns indrets s’utilitzen per anar a la Missa del Gall com si fossin torxes mentre que en d’altres casos s’encenen, a les dotze en punt, pels indrets més cèntrics del poble. Aquestes pràctiques són hereves de mil·lenaris ritus propiciatoris de la fertilitat i d’expulsió del mal vinculats al solstici d’hivern. |
| | Festa de la fia-faia
Bagà (el Berguedà)
Les festes amb foc són unes de les més importants i espectaculars festes populars catalanes. La majoria se celebren coincidint amb el solstici d´estiu. A Bagà, però, les flames marquen l´entrada al fred de l’hivern, en una intensa cremada col·lectiva de torxes, les "faies", que la nit de Nadal il·lumina les muntanyes del nord del Berguedà. |
| | Els focs de la nit de Nadal
Diferents poblacions
Durant la nit del 24 de desembre, nit de Nadal, són moltes les poblacions catalanes on és costum d’encendre focs, ja siguin en forma de fogueres o bé mitjançant torxes fetes amb tot tipus d'herbes. Aquesta és una pràctica hereva d'ancestrals ritus propiciatoris de la fertilitat i d’expulsió del mal. |
| | Les aixames
Xixona (l'Alacantí)
A Xixona, com en d'altres poblacions del País Valencià, la nit de Nadal és nit de foc. Els xiquets i xiquetes acompleixen a fosqueta nit una tradició ancestral: van per els carrers amb unes torxes anomenades "aixames" que fan rodar enceses mentre demanen, casa per casa, les estrenes. |
| | Festa de la Fia-faia i endreça de cases
Sant Julià de Cerdanyola (el Berguedà)
Sant Julià de Cerdanyola acull, durant el vespre i la nit de Nadal, la festa de la Fia-Faia i l’Endreça de cases, una de les celebracions festives més importants de l'any al municipi. La jornada, que compta amb dos moments ben diferenciats, visualitza que aquesta és una nit especial per a tothom. |
| | Rodà de les aixames
Relleu (la Marina Baixa)
Cada 24 de desembre al vespre, els xiquets i xiquetes de Relleu van per els carrers amb unes torxes d'espart anomenades "aixames". Primer passen per les cases demanant les estrenes i cantant cançons nadalenques i al final, a la plaça major, encenen les torxes que fan rodar perquè no s’apaguin. |
| | Festa de l'alei alei
Capdepera (Llevant)
Capdepera ha recuperat un ancestral costum vinculat a les festes del solstici d’hivern: l’Alei Alei. La festa consisteix en encendre i fer córrer unes torxes anomenades "faies" que s’elaboren dies abans de Nadal amb una herba molt abundant a Mallorca, el càrritx, mentre es canta una enigmàtica cançó popular. |
Fatxos a Onil (l'Alcoià) - reportatge emès el 18/02/05 al programa "Arrels" de Punt2-RTVV. El Centre Excursionista d'Onil (L'Alcoià) organitza tots els anys un taller de confecció de "Fatxos", una mena de torxes que és fan rodar durant la nit de Nadal.
Baixada de teies a Gurb (Osona) - la “Baixada de teies” és una iniciativa que va néixer el 2011 amb la vocació de recuperar la presència del foc com a element tradicional i ancestral de la nostra cultura, de celebrar junts el solstici d’hivern i el nadal, i de trobar-nos i compartir una festa amb tot el poble.
Xamel·les de Nadal a Millena (el Comtat) - les xamel·les de Millena estan fetes amb espígol.
Xamel·les de Nadal a Fageca (el Comtat) - el dia 24, al fer-se de nit, els habitants d'aquest poble surten als carrers a cremar les xameles i cantar nadales.
Xamel·les a Benimassot (el Comtat) - la nit de Nadal és tradició que els nens i joves de Benimassot recorrin el poble amb torxes d'espígol conegudes amb el nom de «Xameles». Les xamel·les són torxes d’espígol que els veïns han arreplegat al barranc de Malafí i mestres torxers han trenat per a que la Nit de Nadal els xiquets i els joves les passegen enceses arreu del poble, inundant-lo amb la seua aroma i la seua llum. És un costum d’antiguitat desconeguda però molt arrelat al poble ja que, a banda de celebrar l’entrada en el solstici d’hivern i el naixement de Crist, se li atribueixen virtuts esotèriques com ara la purificació del poble, l’allunyament de les influències negatives i l’eixida de les tenebres.
Atxes de vent a Eivissa (Eivissa) - ses “atxes de vent” són trossos de corda gruixada enquitranats que en encendre'ls i fer-los girar servien per il·luminar. A Eivissa es feien servir especialment sa nit de matines (24 de desembre) de camí cap a s’església. Es varen deixar d’usar quan aparegueren es fenals amb espelma i ses llinternes.
|
|
|
| | | | | |
|
|
 | |
|
| |
La Fia-faia de Bagà
Pedrals i Costa, Xavier / Carrutxa
La Fia-faia de Bagà és la més característica de les celebracions nadalenques ...
|
|
| |
 | |
|
| |
La fia-faia
Diversos autors, / Àmbit de Recerques del Berguedà
La Fia-faia, una festa de foc que va ser declarada Festa Tradicional d’Interès ...
|
|
| |
|
ECOSISTEMA
)
)
)
)
)
