|
Calendari: Festes d'Hivern > Nadal > Falles de Nadal
|
|
Els focs de la nit de Nadal
Llum per commemorar el naixement
Diferents poblacions, nit del 24 de desembre
Les flames del Nadal
El foc creador-destructor
La Crema del Carro a Organyà
La foguera és l'eix de la festa
Foguera de Sant Llorenç de la Muga
L'encesa de les faies a Bagà
Les faies de Sant Julià de Cerdanyola
La Fia-faia de Bagà
Les aixames de Xixona
Fent rodar les aixames a Xixona
Excursió per cercar l'espart a Onil
|
| Durant la nit del 24 de desembre, nit de Nadal, són moltes les poblacions catalanes on és costum d’encendre focs, ja siguin en forma de fogueres o bé mitjançant torxes fetes amb tot tipus d'herbes. Aquesta és una pràctica hereva d'ancestrals ritus propiciatoris de la fertilitat i d’expulsió del mal.
Els ritus de foc del solstici hivernal
El foc havia estat un element característic de les festes i ritus vinculats al solstici d’hivern. Segons James Frazer, quan a l’antic Egipte el 25 de desembre era el dia de la nativitat del Sol segons el calendari julià, els celebrants sortien a mitjanit i cridaven: “La Verge ha parit! La llum està augmentant!“. Representaven al Sol naixent amb la imatge d’un nen que era ofert per a la seva adoració i encenien grans lluminàries.
Encara avui, s'encenen focs i fogueres durant tot el cicle nadalenc, de Nadal a Reis, del 21 de desembre al 6 de gener, i especialment en tres moments: la nit de Nadal, la nit de Cap d'Any i la nit de Reis. En aquest article ens centrem només en els focs que es fan el 24 de desembre a la nit.
Fogueres de la nit de Nadal
Són nombroses les poblacions on la nit de Nadal, abans o després de la Missa del Gall, s’encén una gran i cèntrica foguera. Aquesta foguera de mitjanit és el centre de reunió veïnal i eix de la celebració gastronòmica o el ressopó nadalenc posterior. Es construeix amb les piles de troncs i branques dels arbres que hom ha podat durant l’Advent i amb la fusta i altres materials que ha anat recollint la mainada els dies anteriors.
En diversos municipis de l’Alt Empordà, com Sant Llorenç de la Muga, Agullana, la Jonquera o Boadella d’Empordà s'encenen fogueres la nit de Nadal. A Sant Llorenç de la Muga abans de la Missa del Gall s’encén una gran foguera que ha estat preparada dies abans amb piles de fustes i llenya, i troncs d’arbres guardats per a l’ocasió. El foc s’encén hores abans de les dotze de la nit i després de la Missa del Gall, serveix per fer la tradicional Botifarrada, amb pa, allioli i porró amb vi de bota. El foc permet alleugerir el fred i allargar les tertúlies de la nit, i es manté encès fins ben entrat el cap d’any. A Boadella d’Empordà la tradició explica que en temps molt reculats els pagesos solien cremar a la foguera els mànecs vells de les aixades amb la creença que això assegurava una bona collita per a l’any següent. També encenen fogueres la nit de Nadal en diferents poblacions d'Osona, com Tavertet, amb botifarrada popular inclosa, o Rupit.
Segons en Joan Amades, el costum d'encendre fogueres la nit de Nadal havia estat general, especialment al Pirineu, on eren fetes per la gent que vivia del bosc i la muntanya (pastors, bosquerols, carboners, etc). A Sort era la fadrinalla qui replegava la llenya per fer la foguera, mentre que a Rialb eren els noucasats (o fadrins). El costum es manté viu a Organyà (l’Alt Urgell), amb la cerimònia de La Crema del Carro que té lloc després de la Missa del Gall a la Plaça de les Homilies. Joan Amades explica que veïns de l’Hospitalet de Llobregat, Sant Just i altres pobles del Llobregat aquesta nit anaven al pic de Cartó, feien un ball rodó al voltant del famós Pi de Cartó i encenien una foguera per afavorir les collites. L'encesa de grans fogueres en indrets elevats també està documentada al Tagamanent.
En algunes poblacions vallesanes, com Sant Feliu de Codines, havia estat costum de plantar i encendre el Pi de Nadal. L’arbre era envoltat amb gran quantitat de branques i troncs d’arbres i de tot tipus d’arbustos i, la nit de Nadal, hi calaven foc. A Caldes de Montbui l'encesa es feia per Sant Joan Evangelista (27 de desembre). Aquesta cerimònia entronca amb els arbres monumentals que encara avui moltes poblacions replanten i engalanen per Nadal a les places més cèntriques. I també amb els ritus arboris de Sant Antoni, que s’inicien per aquestes dates nadalenques i que culminen amb l’encesa de la “barraca” en moltes poblacions del País Valencià.
Torxes d’espart o herbes de la nit de Nadal
Un altre tipus de focs que s’encenen la nit de Nadal són els que tenen per protagonistes a unes teies o torxes, més o menys grans, elaborades d'una forma o altra segons la població i fetes amb diferents tipus d’herbes seques. En molts indrets s’utilitzen per anar a la Missa del Gall com si fossin llanternes i s’apaguen en arribar al temple, mentre que en d’altres casos s’encenen després de que es proclami el naixement del Redemptor, a les dotze en punt.
Una de les festes amb torxes de la nit de Nadal més conegudes (ha experimentat una revitalització recent), és la Festa de la Fia-faia, que se celebra a Bagà i a Sant Julià de Cerdanyola (el Berguedà). Té com a protagonista una intensa cremada col·lectiva de torxes, les "faies” fetes amb una herba anomenada Cephalaria leucanta, que té certs poders purificadors i que s'ha anat a recollir al bosc una setmana abans. L’encesa es fa abans de la Missa del Gall s’acompanya del càntic: "Fia-faia, fia-faia, Nostre Senyor ha nascut a la paia!". A Mallorca, aquest costum també està documentat a Capdepera, on s'encenien faies a mode de torxa, per anar caminant fins a la missa del Gall.
Al País Valencià aquesta espècie de torxes s’anomenen de formes diferents (atxes, aixames, maixameles, fatxos, etc) i estan fetes amb blens gruixuts d’espart entortolligats que es passegen pels carrers. En alguns casos, com en les atxes de vent, els blens d’espart estan enquitranats per tal que aguantin bé el vent sense apagar-se. A la Torre de maçanes i a Xixona (l'Alacantí) i a Relleu (la Marina Baixa) la nit de Nadal es fan rodar les “aixames”: els infants surten al carrer i les encenen movent-les cap per avall i de forma circular. A Onil (la Foia de Castalla), la nit del 24 de desembre es celebra la “Nit dels fatxos”. Dies abans, els colivencs organitzats en colles d’amics o familiars surten a la Serra d’Onil a cercar l’espart sec anomenat “totxa” i el verd amb què elaboren artesanalment els fatxos. Els fatxos s’encenen per un extrem de l’espart sec i es fan moure amb el braç de forma veloç, un moviment que s’anomena “rodar”. Aquella nit la Plaça Major d’Onil és l’escenari d’un concurs que premia el fatxo més gran, el més petit, el més artístic, a la persona de més edat que rodi fatxos i al xiquet o xiqueta més menut que rode fatxos per si mateix, etc. Els xiquets i els seus faxtos encesos acompanyen pels carrers de la població als que surten a demanar les estrenes i canten “Les aixames de maitines, si no tiren anous que tiren figues”.
En diverses poblacions de la comarca alacantina d’El Comtat, com Gaianes o Benimassot aquesta nit els xiquets i xiquetes encenen unes torxes de farigola que es coneixen amb el nom de "xameles". En d’altres poblacions el costum és similar, però les torxes són fetes amb olorós espígol i es coneixen amb els noms de “jamelles” o “maixelles”.
Text: Manel Carrera i Escudé
Imatges: Associació de la Fia-faia de Bagà, Bernardo Garrigós Sirvent, els Astribocs, lamuga.com
|
|
|
| |
| |
| |
|
| |
|
|
 |
 | |
|
| |
La Fia-faia de Bagà
Pedrals i Costa, Xavier / Carrutxa
La Fia-faia de Bagà és la més característica de les celebracions nadalenques ...
|
|
| |
 | |
|
| |
La fia-faia
Diversos autors, / Àmbit de Recerques del Berguedà
La Fia-faia, una festa de foc que va ser declarada Festa Tradicional d’Interès ...
|
|
| |
|
ECOSISTEMA
