|
|
|  
|
| Personatge de la imatgeria festiva que representa una mula, un animal femella que surt o bé de l'encreuament d'un cavall i una somera o bé d'un ase i una euga. Juntament amb el bou, hom creu que aquesta figura prové de l'entremès bíblic que sortia durant les processons de Corpus per representar l'escena del naixement de Jesús en un estable. La mulassa o mula guita, en canvi, és la versió esverada i esbojarrada de la mula: llança foc, obre pas i, amb les seves embestides, juga amb els espectadors. |
| | La mulassa
Sant Feliu de Pallerols (la Garrotxa)
És una de les mules festives més emblemàtiques de Catalunya i tota una icona d’aquesta població de la Garrotxa on, en dies de festa, no és estrany veure-la penjada en balcons i finestres, al costat de domassos i banderes. De caràcter alegre i entremaliat, només surt tres vegades l’any i disposa d’un ball, una cançó i una música propis. |
Mula Baba o Mulassa de Girona (el Gironès) - va néixer al febrer de 2014 amb la finalitat de recuperar l’antiga mulassa de Girona. Es pot documentar l'existència d'una mulassa a Girona des de finals del segle XVI. Hi ha constància que al 1648 es va construir una mulassa fins que l'any 1859, va ser destruïda durant l'ensorrament de la capella de Sant Miquel. El projecte de recuperació de la mulassa va rebre la beca Jaume Casademont de cultura popular i va ser estrenada l’octubre de 2014. La Mula Baba té com a particularitat un teatret que s'obre a la seva panxota, on amb diferents titelles es fan representacions de diverses llegendes de la ciutat de Girona.
Mulassa de Granollers (el Vallès Oriental) - neix l'any 2024 amb l'objectiu d'apropar la Festa Major de Blancs i Blaus i la cultura popular i tradicional als barris de la ciutat. La figura representa una mula de caràcter esbojarrat i es obra de l'escultor navarrès Aitor Calleja. La Mulassa és propietat de l'entitat l'Olla dels Pobres i forma part del seguici festiu de la ciutat de Granollers. A més, té la singularitat pròpia de portar dues faldilles, una on hi predomina el color blanc i una altra on hi predomina el blau. Sempre llueix la faldilla que correspon al color de la colla guanyadora de l'última Festa Major de Blancs i Blaus. També llueix al llom un domàs amb l’escut de la ciutat. Telèfon: 93.860.48.54
Mulassa de Sabadell (el Vallès Occidental) - va ser estrenada el juliol de 2022 i construïda al Taller Saranda per en Ramon Aumedes. És portada per l’Associació Amics Encultura’t de Sabadell i balla amb música composta per Xavier Muixench. La Mulassa ja està documentada l’any 1619 quan era portada per l’antic Gremi de Paraires de la Ciutat. La Mulassa sabadellenca és la més boja del Seguici Festiu, dona guitzes, juga de la forma més inusual. És entremaliada i a voltes pot ser trapella. És una figura amb dos funcions, la de protocol i la de bèstia de foc quan participa a correfocs i espectacles de foc. Telèfon: 646.761.312
Mulassa de Castellbisbal (el Vallès Occidental) - la Colla Gegantera de Castellbisbal va decidir dotar el municipi d'una peça d'imatgeria més solemne per enriquir-ne el seguici popular de la Festa Major. Entre les diferents propostes, va sorgir la de la Mulassa, aprofitant el 25è aniversari de l'entitat Amics de Sant Antoni Abat de Castellbisbal. Després de proposar-ho, es va crear la figura que va rebre el nom de Castanya, la mula que va servir de model. La roba de vellut porta els colors del municipi: el granat, fent referència al gentilici de "pota-rojos", nom amb el qual també són coneguts els castellbisbalencs; i el morat, color característic de la vila, sobre el qual hi trobem brodat l'escut.
Mulassa de Tarragona (el Tarragonès) - és una peça zoomòrfica que forma part del Seguici Popular de Tarragona. La Mulassa és l'element més juganer de totes les bèsties del Seguici Popular de Santa Tecla. Representa una mula de grans dimensions i d'aquí prové el nom amb què els ciutadans la coneixen. Aquesta balla acompanyada de les campanetes que llueix a la frontera, i porta un mantell verd, com ja ho feia al segle XVIII, amb l'escut de la ciutat brodat. Any construcció: 1988. Constructor: Joan Serramià i Joan Salvadó.
Mulassa del Prat de Llobregat (el Baix Llobregat) - és un element del seguici popular festiu del Prat de Llobregat i reivindica el passat agrícola de la ciutat, per això representa un animal de camp. Va arribar a la vila del Prat l’any 2021 obra de l’Arnau Codina i Joan Avilés. La faldilla i el domàs del llom llueixen els colors de l’escut municipal de la vila. També compta amb una melodia pròpia anomenada “Díxit”.
Mulassa de Reus (el Baix Camp) - aquesta simpàtica mula festiva la trobareu generalment al davant dels gegants obrint-los el pas en les processons i cercaviles. Ben poques vegades la veureu en solitari. La història documentada de la nostra mulassa comença a començaments del segle XVII, quan ens consta la seva sortida a les festes del Corpus i de Sant Pere. Des d'aquells temps no ha deixat de fer-ho gairebé mai.
Mulassa de Barcelona (el Barcelonès) - durant el segle XVII, la Mulassa es converteix en l'element més divertit i esbojarrat del Bestiari, per la seva forma de sortir sense control i fent guitzes i pel fet de fer servir la pirotècnia. La Mulassa va ser el primer element en ser recuperat i a prtir del 16 d'Agost de 1988, amb motiu de les Festes de Sant Roc, torna a treure foc, tal com ho feia anteriorment. Telèfon: 670.607.704
Mulassa de Valls (l'Alt Camp) - és un dels elements del bestiari popular vallenc més estimat per la ciutadania. Està documentat des del XVI, quan va assistir a la rebuda del rei Felip II a Barcelona. La peça va ser recuperada per la Unió Anelles de la Flama per la Festa Major de l'any 1987.
Mula de Sant Feliu de Llobregat (el Baix Llobregat) - la bèstia de foc més jove de la ciutat participa en els correfocs, seguicis i cercaviles de la ciutat i d’altres indrets. La Mula va néixer arran de la representació de la Patum que va fer l’Agrupació Cultural Folklòrica l’any 1988, però va restar inactiva fins al 1995, quan va tornar a aparèixer amb el rebombori de les Festes de Tardor. Telèfon: 93.685.35.12
Espanta-Rucs de Sant Jaume dels Domenys (el Baix Penedès) - mulassa espantarucs que llança foc per la boca. Un grup d’amics del Penedès amb molta iniciativa, es van ficar mans a l’obra per recuperar la antiga Mulassa de Llorenç del Penedès “L’Espanta-Rucs” per tornar-la a fer corre, per els carrers dels pobles de Catalunya.
Mulasses de Vilanova i la Geltrú (el Garraf) - els indicis històrics de la nostra Mulassa es remunten a finals del S.XVI i principis del S.XVII. L’any 1629, “l’obra de l’església de Sant Antoni” va pagar per despeses de la Mulassa, 16 sous i, a l’any 1658, comencen a constar pagaments als portadors de la Mulassa. Actualment hi ha tres mulasses: la grossa, de 1946 anomenada “La boja“, la mitjana o “Presumida” de 1955 i la petita o “Cabreta“, la dels més petits, construïda el 1984. Telèfon: 93.814.51.42
Mulassa de l’Hospitalet de Llobregat (el Barcelonès) - batejada amb el nom de Mulassa Amalvígia de L'Hospitalet, en representació de la senyora Amalvígia, una propietària d'un rec (canal) a la Marina hospitalenca del Segle X i simbolitza l'origen agrícola de L'Hospitalet. La Mulassa Amalvígia pertany a TRO, Centre de Producció de la Cultura Tradicional i Popular de L'Hospitalet. Va ser batejada el quinze de desembre del 2018, juntament amb la resta del seguici popular; l’Àliga, el Lleó i el Bou. Pot sortir com a figura de protocol o com a bèstia amb foc. Va ser apadrinada per la Mulassa de Tarragona (protocol) i la Mulassa feixuga del Vendrell (amb foc). Any construcció: 2017. Constructor: Toni Mujal
Mulassa de Salou (el Tarragonès) - va néixer de la mà de Manel Llauradó l’any 2010, en el marc de la Xarxa de cultura catalana del municipi. Construïda en fibra de vidra. La Mulassa es va crear amb l’objectiu de potenciar la vida cultural de Salou i es va pensar en afegir un nou element al seguici, que representes un animal real, una mula, una mica exagerada i amb actitud dòcil i simpàtica.
Mulassa Secallona de Sant Pere de Riudebitlles (l'Alt Penedès) - any de construcció: l'estiu de l'any 2004. Projecte dut a terme pels joves participants de les activitats d'estiu, membres de l'Associació Rivo Birlarum. Telèfon: 600.71.73.40
Mulassa i Mulasseta de Torredembarra (el Tarragonès) - la Mulassa va ser construïda l’any 1995 per en Carles Carbús, és carregada interiorment per 2 persones i llança foc. Com la majoria de mulasses, presenta un aspecte burlesc, i divertit, amb la seva gran boca oberta ensenyant totes les seves dents. La gent de la Torre la qualifica de “boja”, a causa del seu comportament pels carrers de la vila durant el Seguici de Festa Major. La Mulasseta va ser construïda l'any 2004 pels membres de l'Agrupació de Balls Populars de Torredembarra i es va presentar per la festa major del mateix any, el 4 de setembre. Telèfon: 977.64.38.96
Mulassa de Vic (Osona) - tenim constància que a Vic hi havia una Mulassa des de l’any 1604 i era portada per la Confraria dels Paraires, però no va ser fins al 2006 que des dels Sagals d’Osona va sortir la idea de recuperar-la. Així que la nova Mulassa va ser ideada per Domènech Forns, construïda per Ventura & Hosta, batejada per la Festa Major del 2007 a la Plaça de la Catedral. Es tracta d'una figura que disposa de diverses referències en el llegendari de la capital osonenca.
Mulassa d'Els Pallaresos (el Tarragonès) - estrenada l'any 2007 després d'un espectacle realitzat per membres de la Colla, amb bengales, llum, so... i acte seguit al so de "La Presó del Rei de França" en directe per la Companyia Elèctrica Dharma. L'estructura ha estat construïda pels membres de la Colla Gegantera dels Pallaresos Josep M. Roig i Carlos Brunet i el cap ha estat modelat per Joan Miró de la Serra d'Almos. Amida 2'60 m d'alçada i 2'80 m de llargària i pesa 57 quilos.
Mulassa i Mulasseta de Montblanc (la Conca de Barberà) - la mulassa de Montblanc data de 1381, i és la més antiga de Catalunya. Durant temps passats fou propietat de blanquers i pelleters. de la vila, que la feien actuar en les representacions que precedien a la processó del Corpus. Antigament, la cua era de pell i el cap era un esquelet autèntic que llençava foc. La duien dues persones i un cavaller hi anava muntat al seu llom. La seva reaparició tingué lloc l'any 1981 i és de propietat municipal. La mulassa balla amb les melodies de les gralles mentre la mainada corre al seu voltant. Els Amics dels Gegants de Montblanc en són els actuals portadors des de l’any 2005.
Mulassa de Falset (el Priorat) - després de més de 20 anys de fer pastorets a Falset, els qui ens fèiem dir “Els joves de la parròquia” ho vam deixar, teníem uns pocs diners de pastorets i ens vam reunir per decidir en què els podíem invertir: una festa, un sopar, un element de festa…. Definitivament vam decidir que aquells diners serien per fer un element de festa, i ens vam decidir per una Mulassa, una Mulassa per que és un animal que té relació amb els pastorets (la mula del pessebre), i també perquè era un animal imprescindible en les feines del camp del nostre poble (la vinya..) i cal dir que és un animal representatiu de la festa de l’Encamisada. La Mulassa va néixer de la mà de Manel Llauradó l’any 2011, qui va rebre l'encàrrec de fer una mula com les de veritat, que fes cara de bona i de divertida alhora. Actualment la Mulassa s’ha convertit en tot un símbol de la festa per al poble de Falset.
Mulassa Feixuga del Vendrell (el Baix Penedès) - mulassa de disseny ambigu, agosarat i divertit, producte del treball i dedicació de dos joves artistes de la comarca del Baix Penedès i dels membres del grup. Construïda l’any 1995 la seva màxima il·lusió és participar en qualsevol festa, trobada o aplec on el foc i el correfoc siguin l’ànima de la gresca tan particular de tots els pobles, grans i petits, dins de les nostres festes populars. Telèfon: 696.81.67.52
Mulassa d'Olot (la Garrotxa) - Joan Amades cita, en el seu llibre sobre els entremesos, un document que diu trobar-se en l' Arxiu Municipal d'Olot pel qual es dóna a conèixer que el 1444 (segle XV) la "Mulassa, los rabadans e pastors e les dances deis exurits e lo ball des burins" van participaren la festivitat de la Mare de Déu del Tura. Aquesta quasi primitiva Mulassa de la festa d'Olot anava acompanyada d'un enigmàtic ball d"'aixurits ab caret de bous vestits de vert per ya e dellá'', i ves tia de vermell.
|
|
|
| | | | | |
|
|
|
ECOSISTEMA
)
