|
Ecosistema: Protagonistes > Bestiari festiu > Mules i mulasses
|
|
La mulassa
"Mulassa verda, lleganyosa...."
Sant Feliu de Pallerols (la Garrotxa), Corpus, Festa Major, Pasqua Granada
Figura de la mulassa en un balcó
El cap de la mulassa
A punt per embestir
La mulassa amb els gegants i cavallets
Ball propi de la mulassa al Firal
Fent broma amb els assistents
La mulassa preparant l'espai pel ball de cavallets i gegants
Encarant-se a uns infants
La mulassa i la bandera de Sant Feliu de Pallerols
Fotografia de la mulassa als anys 1920
Foto antiga de la mulassa, en un article publicat l'any 1963
Mulassa als anys 1930-40
|
| És una de les mules festives més emblemàtiques de Catalunya i tota una icona d’aquesta població de la Garrotxa on, en dies de festa, no és estrany veure-la penjada en balcons i finestres, al costat de domassos i banderes. De caràcter alegre i entremaliat, només surt tres vegades l’any i disposa d’un ball, una cançó i una música propis.
Característiques
Com el seu nom indica, la mulassa de Sant Feliu de Pallerols representa a una mula, un animal estèril sorgit d’un cavall i una somera o bé d’una euga i un ase. Tot i anomenar-se “mulassa” o sigui “mula gran”, és una figura festiva més aviat petita: medeix 1,96 m de llargada, 67 cm d’amplada i 45cm d’alçada. De fet, és una de les mulasses catalanes de dimensions més reduïdes, si n’exceptuem les infantils.
El cos de la mulassa és de fusta i està recobert amb una tela negre que duu unes ornamentacions geomètriques de color vermell, verd, blau i groc a la base. El cap és de petites dimensions i duu un morralla vermella al voltant. La mulassa treu la llengua i somriu: un dels seus trets distintius és el caràcter alegre, juganer i entremaliat, que fa les delícies de tothom però especialment dels més menuts, que li tenen molta estima. Això, però, no sempre ha estat així, doncs els avis expliquen que antigament la mulassa era molt més agressiva i tenia atemorida a la mainada.
La principal característica de la mulassa santfeliuenca és que té un coll extensible amb el que realitza el seu moviment més característic: es mou amb discreció entre la gent i quan detecta algú que l’increpa o que la mira, s’hi acosta, s’atura i allarga sobtadament el seu coll com si volgués donar-li un cop o espantar-lo.
Una figura amb ball i música propis
L’any 2005 se li va compondre una música i un ball propi que executa abans de cada representació del Ball de Cavallets, Gegants i Mulassa (el famós conjunt de danses que escenifiquen una batalla llegendària), i en les seves sortides individuals.
Durant el ball, la mulassa dansa enmig de la plaça al so d’una cobla. Està acompanyada per un grup de nens i nenes, que rodegen la bèstia i evolucionen al seu voltant fent petits passos de dansa, caminant ajaguts, fent salts… mentre, de tant en tant, s’aturen per recitar-li una cantarella amb intenció de fer-la enfadar:
Mulassa verda,
lleganyosa,
maaal d'ulls,
seca de ràbia,
farta de criar,
cul de perola,
nas de cirera,
vés-te'n a dormir!
Mentre canten, la mulassa fa el seu moviment característic estirant el coll davant de cada infant que, al seu temps, imita amb el braç el moviment del coll extensible de l’animal. El ball el guia un home vestit amb pantalons negres, camisa blanca, espardenyes i faixa, i conclou amb una llarga giragonsa de la mulassa sobre si mateixa.
Festes en les que participa
En l’actualitat la mulassa participa en tres festes populars que tenen lloc durant l’any a Sant Feliu de Pallerols: Festa Major (per Pasqua Granada, al maig-juny), Corpus (al juny), i festa petita (pel patró, sant Feliu, l’1 d’agost).
Per la Festa Major, que se celebra durant el cap de setmana llarg de Pasqua Granada, surt tres vegades. En primer lloc a la cercavila de dissabte a la tarda, quan campa lliurement pel poble juntament amb els cavallets, els gegants i un violinista, jugant amb la gent, entrant a les cases, empaitant la mainada…. La segona sortida té lloc diumenge a la tarda, quan -juntament amb els gegants, els cavallets i una cobla- fan la representació a la plaça de l’església. Precedeix la comitiva en entrar a la plaça, fa el seu ball propi i després organitza l’espai pels balladors, exerceix de mestre de cerimònies i es retira a contemplar el ball. Quan acaba la ballada, torna a posar-se davant els balladors per sortir tots junts de plaça. La darrera sortida de la mulassa té lloc dilluns a la plaça del Firal, just davant l’antiga capella del Roser, i té les mateixes característiques que la del dia anterior.
Abans o després de les actuacions, la mulassa sovint també campa lliure, fent bromes i jugant amb la gent. Així, és fàcil veure-la jugar amb els nens que són damunt les atraccions del Firal, fent broma amb els que són a les terrasses prenent alguna cosa, entrant en alguna casa…
Hipòtesis sobre el seu origen
L’origen exacte d’aquesta figura i la seva integració en el conjunt de danses conegut com a Matadegolla és encara un misteri sense aclarir. El seu més que probable origen popular i la manca de documentació escrita fan que historiadors i antropòlegs no en sàpiguen explicar a ciència certa el seu origen i evolució.
Sobre la procedència de la mulassa n’hi ha, tanmateix, diverses hipòtesis. La primera, formulada per Joan Amades, planteja que l’actual mulassa podria derivar de les antigues representacions de la Nativitat de Jesucrist, en què participava simulant ser la mula de l’estable on la tradició diu que va néixer Jesús. D’aquestes representacions se n’havien fet en el marc de la festa de Nadal a l’Edat Mitjana, i també integrades com a entremès, en les processons de Corpus. Segons aquesta hipòtesi, la mula hauria sorgit com a entremès nadalenc o de Corpus i després, per viaranys de la història, s’hauria ajuntat amb el ball de cavallets i gegants.
La segona hipòtesi, que també suggereix Joan Amades i que compta amb força acceptació popular, apunta a què la mulassa formés part, ja des del principi, de l’escenificació de la llegendària batalla, essent una mena de monstre ajudant dels cavallets que llançava pirotècnia per la boca per espantar els enemics. Aquesta hipòtesi és la que també defensa Miquel Casademont, que a més a més considera que la figura podria haver estat a càrrec del Gremi dels Paraires, de la que ja es té constància a la vila al segle XVIII. Aquesta hipòtesi pressuposa que la mulassa s’hauria originat al mateix temps que el Ball de Cavallets i gegants i, per tant, que els documents històrics caldria buscar-los en les dates en què s’efectués la representació del combat (Festa de Corpus).
La tercera hipòtesi és que la fisonomia i el comportament imprevisible i arrauxat de la bèstia fan pensar que en origen fou una mula boja de Carnaval, una facècia carnavalesca en què un o més homes improvisen ser una mula i es dediquen a bromejar amb tothom qui es troben pel carrer. Aquest entremès burlesc havia estat molt comú i se’n té abundant coneixença a les zones muntanyoses del Pirineu, especialment al Pallars. Aquesta teoria sosté que la mulassa provindria d’un antiquíssim entremès profà que sortia, de forma espontània i esbojarrada, només durant els dies de Carnaval i que després, per viaranys de la història, va acabar formant part de l’escenificació de la llegendària batalla.
Sigui com sigui, només hi ha constància gràfica de tres versions diferents de la mulassa, i totes del segle XX. La primera és dels anys 1920. Després n’hi hagué una altra als anys 30-40. La mulassa actual és de 1982, va ser construïda per Lluís Rich i Arbat i vestida per Generosa Vilamanyà.
Text i fotografies: Manel Carrera i Escudé
|
|
|
| |
| |
| |
|
| |
|
|
 |
|
ECOSISTEMA
)
)
)
)
)
)
)
)
)
)
)
)
