|
|
| 
| | Les Falles
Diferents poblacions del País Valencià
Tot i que sovint s'identifica les Falles amb la ciutat de València, són més de 90 les poblacions d’arreu del País Valencià que també planten i cremen aquests monumentals ninots satírics. Torrent, Alzira, Sagunt, Sueca, Cullera, Dènia, Borriana, Xàtiva, Paterna, entre moltes d’altres, també celebren aquesta festa. |
| | Les Falles
Xàtiva (la Costera)
Igual que altres poblacions del País Valencià, la localitat de Xàtiva celebra, pels volts de Sant Josep, la Setmana Fallera. Una setmana de passacarrers i desfilades, de foc i petards, de música i àpats copiosos i, sobretot, uns dies plens d'emocions compartides. |
| | Les Falles
Benicarló (el Baix Maestrat)
La de Benicarló és la festa de les falles que més al nord del País Valencià se celebra. Durant més de deu dies les escultures de la burla, els monuments fallers, són l'epicentre de mascletàs, despertàs, ofrenes de flors i altres actes que configuren una festa jove, nascuda l'any 1973, però que ja és un del referents en el calendari festiu local. |
Les Falles a Dènia (la Marina Alta) - la nit del 19 de març Dénia crema les seves falles. Un procés d'un any de feina que portarà a les brases a les monumentals fogueres que satiritzen aspectes concrets de la vida política i social en clau local.
Setmana fallera a Alzira (la Ribera Alta) - la setmana fallera és un conjunt de celebracions festives que tenen lloc a Alzira i qua culminen amb la cremà de les falles. Amb la "despertà", les desfilades de Les comissions acompanyades per les bandes de música , la "mascletá", etc
Festa de les Falles a Formentera (Formentera) - els residents valencians de Formentera fan una falla a Es Pujols per celebrar la festivitat de Sant Josep.
Les Falles de Gandia (la Safor) - a Gandia l’inici de la festa fallera apareix documentat cap a finals del segle XIX, concretament segons J.J. Coll apareix una falla documentada en una crònica del diari Les Províncies en 1876 de sàtira moral plantada en la plaça Major de la ciutat 7. És molt probable que anteriorment ja s’hagueren plantat més monuments sense que els rotatius s’hagueren fet eco d’aquests. Les falles són una festa popular, veïnal, a Gandia apareixen per l’afany d’imitar a la capital on ja tenien una importància fonamental. És cert que les classes dominants burgeses de l’època recelaven d’aquesta festa que criticava i satiritzava d’una forma mordaç els problemes de l’època i amb ells a personatges públics que formen part d’ells. La falla com a element de foguera, foc i llum, ja era utilitzat pels gandienses anteriorment a 1876, però la inclusió del ninot crític i satíric és una invenció de les classes populars de la ciutat de València i que Gandia adoptarà fixant-se en la capital.
Les Falles de Cullera (la Ribera Baixa) - es celebren des de l'any 1986. La Junta Local Fallera de Cullera és l’òrgan col.lectiu que exerceix la funció rectora i coordinadora de la celebració dels festejos i tota classe d’actes relacionats amb les Falles de Cullera.
Les Falles a Alginet (la Ribera Alta) - cada any la Junta Local Fallera junt amb les comissions del nostre poble organitza diferents actes amb molta il·lusió perquè cadascun dels nostres fallers gaudisca de la festa al màxim, enfortint la germanor de les diferents comissions i intentat superar-nos any darrere any, per fer una festa millor. Els alginetins a part de celebrar les nostres ben volgudes falles, tenim la sort de tenir com a patró a Sant Josep, i celebrar conjuntament les diferents festivitats. Cada any, el dia 16 de març traslladem al nostre patró des de l'ermita fins a l'església del poble, on roman fins al dia 19 de març, per tenir-lo present i a prop de nosaltres en cada acte de la setmana fallera.
Les Falles a Carcaixent (la Ribera Alta) - l’estreta unió veïnal i comercial amb Alzira, així com les relacions d’alguns veïns amb la ciutat de València, comportaren que un grup de ciutadans de Carcaixent encengués la primera flama fallera. Les arrels de la festa a la nostra ciutat, les trobem als inicis dels anys trenta del segle passat, fet constatat per l’aparició dels primers documents escrits i gràfics al voltant de les falles a Carcaixent. Malgrat aquesta afirmació, és cert que en els anys vint del segle XX trobem referències a les festes de Sant Josep, però sense les celebracions que començaran a partir de 1931. D’acord amb testimonis orals de persones majors (moltes de les quals ja no viuen), cap a l’any 1928-29 es va plantar una mena de falla en la Plaça Major, de la qual no existeix cap document gràfic.
Les Falles de Paterna (l'Horta Nord) - la setmana del 19 de març tenen lloc les Falles en honor a Sant Josep en les quals participen 17 comissions falleres. L'historiador i treballador de l'Arxiu Municipal, Félix Gámez, ha descobert que la primera falla que es va plantar al municipi no va ser precisament durant els dies festius del mes de març, sinó que va ser programada com un atractiu més dels que estiuejaven a Paterna des que a finals del XIX sorgís el barri del Campament. El diumenge 18 de setembre de 1904, es va alçar una falla a la plaça del poble que representava un automòbil que en la seva velocitat carrera atropellava diversos transeünts. A més, la programació es completava amb concert de banda de música, actuació de tabalet i dolçaina, tret d'una traca i instal·lació d'un lloc de venda de bunyols.
Les Falles a Sagunt (el Camp de Morvedre) - una de les festes més acolorides, divertides i apassionants d'aquesta ciutat: Les Falles. Declarada Festa d'Interès Turístic Nacional. Durant la setmana fallera, que finalitza el 19 de març, festivitat de Sant Josep, la ciutat s'omple d'alegria i desimboltura. Una setmana en què els monuments fallers adornen tota la ciutat, amb grans dosis de creativitat i enginy, inundant els carrers de color, música i diversió. Dies de festa en què se celebren una gran varietat d'actes, com La Crida o pregó de festa, la Cavalcada d'Humor Faller, La Plantà de les falles, l'Ofrena de flors a la Mare de Déu dels Desemparats o el Lliurament de Premis. A Sagunt es planten cinquanta-vuit de falles, entre majors i infantils. La falla és una veritable obra d'art realitzada en fusta i cartró, en la qual els diferents "ninots" que la componen, representen, amb atrevida ironia les escenes més satíriques dels diferents temes d'actualitat. En la nit del dia de Sant Josep, el foc i les flames embolicaran les falles en una gegantina foguera, és la nit de foc. Només una de les artístiques figures de les diferents falles es veurà lliure de les flames, és el "ninot indultat". Art, pólvora i foc són els autèntics ingredients dels festejos fallers. A la Nit de la Cremà el foc serà l'encarregat de reduir els monuments a cendres, posant el punt i final a la festa més representativa dels valencians.
Les Falles a Torrent (l'Horta Sud) - la festa fallera arriba a Torrent com a resultat de les sinergies sincrètiques de la imitació dels cadafals plantats al Cap i Casal, però, sobretot, de la tradició popular de la crema dels pallassos, una parella penjada de ninots confeccionats pels veïns d'un carrer amb palla i recoberts amb roba per a censurar comportaments amorals del veïnat, ninots que es cremaven en la nit (o vespra) de sant Antoni o sant Josep. Esta singularitat torrentina entronca amb les arrels dels vells de Llíria, els "pablos" a Aldaia, que es penjaven en estes poblacions i dels quals tenim constància des del principi del segle XX. Assentaren les bases d'una festa cerimonial al voltant de l'escarni grupal i de la renovació a través del foc. La primera falla plantada de la qual es té constància a Torrent és la de "frente a la casa de Calabuig, al carrer del Pi l'any 1900 (posteriorment carrer de Cambrils i Mare de Déu de arreplegada pel diari El Torrentino (núm.12) del 25 de març.
Les Falles de Sueca (la Ribera Baixa) - la ciutat de Sueca té actualment un total de 16 comissions falleres, encarregades de donar llum i color a la festa. Declarades Bé d’Interès Cultural Immaterial per la Unesco en 2016, es duen a terme en el mes de març, encara que es realitzen diferents actes durant tot l’any. Sueca es transforma en una ciutat plena de colors durant la setmana fallera amb cercaviles, mascletades, monuments fallers, casals, castells de focs artificials, activitats per a menuts i grans, música i sobretot festa.
|
|
|
| | | | | |
|
|
 | |
|
llegir
| |
Les falles fundacionals de Gandia
Coll Fornés, Josep Joan / Centre d'Estudis i Investigacions Comarcals Alfons el Vell
L’autor analitza el teixit sociològic responsable de l’activitat fallera, ...
|
|
|
| |
Benicarló, el nord de les falles
Manchón Pau, Pedro / ADDIS
En aquest interessant llibre, dissenyat i maquetat per Daniel Roca i Alfonso ...
|
|
|
llegir
| |
Focs de falla. Articles per al combat festiu
Hernández Martí, Gil-Manuel / Obra Propia
El llibre és una invitació a la reflexió sobre la festa de les Falles i ...
|
|
|
comprar
| |
40 anys de Falles. Benicarló 1973-2013
Manchón Pau, Pedro / Diputació de Castelló
Ara que es commemoren les quatre dècades de celebració fallera a Benicarló, ...
|
|
|
comprar
| |
Els parlars valencians
Diversos autors, / Publicacions de la Universitat de València
A partir dels estudis consolidats i, sobretot, d’un meritori treball de ...
|
|
|
comprar
| |
Obres mestres de l'art faller. Volum I
Diversos autors, / Ajuntament de València. Regidoria de Cultura Festiva
Aquest llibre és una recopilació d'aquells monuments fallers que poden ...
|
|
| |
|
ECOSISTEMA
)
)
)
