|
Calendari: Festes d'Hivern > Les Falles > Les Falles fora de València
|
|
Les Falles
No només València crema falles
Diferents poblacions del País Valencià, 19 de març
Plantà d'una Falla a Dènia
Esbós de la falla Baix la Mar, Dènia 2004
Una Falla a Benicarló
Ninots crítics a Benicarló
Una falla cremant a Carcaixent
Cremà a Alzira
Cremà a València
|
| Tot i que sovint s'identifica les Falles amb la ciutat de València, són més de 90 les poblacions d’arreu del País Valencià que també planten i cremen aquests monumentals ninots satírics. Torrent, Alzira, Sagunt, Sueca, Cullera, Dènia, Borriana, Xàtiva, Paterna, entre moltes d’altres, també celebren aquesta festa.
Malgrat que les Falles són les festes majors de València, ciutat que les va veure néixer, un dels trets més destacats de les Falles contemporànies és la seva expansió per tot el territori valencià. La festa s’ha anat implantant amb èxit en diferents poblacions, sobretot a les comarques de l’Horta, la Ribera Alta i Baixa, La Safor, el Camp de Morvedre i la Costera.
L’expansió fallera per les comarques valencianes
L’aparició de les Falles a altres poblacions més enllà de València es produeix en dues fases: a finals del segle XX apareixen les primeres Falles a Xàtiva, Gandia, Alzira, Castelló, Benicàssim i Oriola, però no és fins als anys 20 que la festa no s’implanta també a poblacions com ara Burjassot, Torrent, Manises, Dénia, Sagunt, Alcoi o Borriana, per esmentar-ne només algunes. En l’actualitat la festa es desenvolupa en més de 90 poblacions repartides per tot el territori valencià i en algunes cases regionals de poblacions com Saragossa, Buenos Aires, París o Palma de Mallorca.
D’entre les ciutats fora de València que compten amb més comissions falleres destaquen Alzina, amb 34 comissions falleres, Sagunt (28), Torrent (24), Gandia (20), Paterna (18), Borriana (17), Sueca (16), Burjassot (11), Benicarló (11), Carcaixent (10) i Dènia (10).
Ara bé, a banda de la seva expansió comarcal, un altre de les transformacions destacades és l’exportació i canvi de data de la festa. A la ciutat d’Alacant, les Falles, que reben el nom de “Fogueres de Sant Joan”, es celebren la nit del 23 de juny i no el 19 de març. També han canviat la seva data de celebració, fonamentalment perquè les bandes de música d’aquestes localitats puguin tocar a València, les falles de Real de Montroi, que són avançades una setmana, i Montserrat, Montroi i Rafelguaraf, que les celebren una setmana després.
Diferenciació fallera local
A les comarques, les Falles es desenvolupen d’acord amb el patró bàsic i estructura de la festa a València. En totes aquestes poblacions es treballa durant tot l’any en la preparació de la festa i es manté la mateixa seqüència ritual. La “Plantà” de la falla, la constitució de les comissions falleres, els passacarrers, la cavalcada del ninot, els concursos de paelles, les exhibicions pirotècniques (mascletàs, despertàs, etc), l’entrega de premis i les ofrenes florals a Sant Josep i a la Mare de Déu dels Desamparats són pràcticament a tot arreu els protagonistes dels dies previs a la cremà, que es celebra el 19 de març a la ni. Malgrat això, cada localitat ha desenvolupat unes peculiaritats pròpies i elements diferenciadors, que fan que cada població tingui el seu segell propi.
A Alzira, per exemple, es fa la Cavalcada Multicolor, una gran cercavila festiva on tots els membres de les comissions falleres desfilen disfressats com si d’una gran rua de carnaval es tractés. També es realitza la Crida, la invitació formal a la festa feta per les autoritats d’Alzira i durant la qual la Fallera Major convida a tot el poble a participar de la setmana gran de Falles. Al final de la crida tothom canta “l’himne regional” i es dispara una mascletà. Un altre dels trets diferenciadors d’Alzira són la peculiar desfilada de pasdobles i la processó en honor a Sant Josep.
A Sueca, són ja tradicionals les ofrenes florals als escriptors Joan Fuster i Bernat i Baldoví, i al compositor Josep Serrano, fills il·lustres de la ciutat i que aquell dia són recordats especialment. A Silla, es realitza la cavalcada del Pregó; a Carcaixent les presentacions falleres; a Alboraia, la Gala fallera; a Torrent els Jocs Florals; a Gandia, el Bateig, a l’Horta Nord, l’Encontrà fallera; a Xàtiva la visita oficial de les falles, etc També són destacables per la seva qualitat els llibrets -les publicacions que editen els fallers per explicar les característiques de la seva falla- que es realitzen a Xàtiva, Alzira i Gandia.
Text: Redacció festes.org
|
|
|
| |
| |
| |
|
| |
|
|
 |
 | |
|
llegir
| |
Les falles fundacionals de Gandia
Coll Fornés, Josep Joan / Centre d'Estudis i Investigacions Comarcals Alfons el Vell
L’autor analitza el teixit sociològic responsable de l’activitat fallera, ...
|
|
|
| |
Benicarló, el nord de les falles
Manchón Pau, Pedro / ADDIS
En aquest interessant llibre, dissenyat i maquetat per Daniel Roca i Alfonso ...
|
|
|
llegir
| |
Focs de falla. Articles per al combat festiu
Hernández Martí, Gil-Manuel / Obra Propia
El llibre és una invitació a la reflexió sobre la festa de les Falles i ...
|
|
|
comprar
| |
40 anys de Falles. Benicarló 1973-2013
Manchón Pau, Pedro / Diputació de Castelló
Ara que es commemoren les quatre dècades de celebració fallera a Benicarló, ...
|
|
|
comprar
| |
Els parlars valencians
Diversos autors, / Publicacions de la Universitat de València
A partir dels estudis consolidats i, sobretot, d’un meritori treball de ...
|
|
|
comprar
| |
Obres mestres de l'art faller. Volum I
Diversos autors, / Ajuntament de València. Regidoria de Cultura Festiva
Aquest llibre és una recopilació d'aquells monuments fallers que poden ...
|
|
| |
|
ECOSISTEMA
