|
|
|  
|
| Els "Armats", també anomenats "Manaies", "Manages" o "Estaferms", són grups de persones vestides de soldats, normalment romans, que desfilen pels carrers de moltes poblacions durant la Setmana Santa encapçalant les processons i custodiant les imatges i passos. Mentre els armats estan relacionats amb Crist, els Estaferms ho estan amb la Mare de Déu. És una tradició de molts indrets del Principat de Catalunya, i especialment de Tarragona, Lleida i Girona. |
| | Armats, manaies i estaferms
Arreu del país
Moltes processons de Setmana Santa catalanes van encapçalades per una comitiva d’homes vestits de soldats -normalment romans- que popularment s’anomenen ”Armats”. Aquests personatges, juntament amb els passos i les vestes, són els protagonistes de bona part de les celebracions. |
| | Els Estaferms
Besalú (la Garrotxa)
Totalment vestits de blanc, amb espardenyes de veta, una faixa vermella i un casc de ferro que, a mode d'armadura medieval, els cobreix la cara, els Estaferms de Besalú que participen de la processó del divendres abans de Rams pouen de la tradició de les guàrdies dels comtes medievals catalans. |
| | Els Armats
Esterri d'Àneu (el Pallars Sobirà)
Vestits amb faldilles, espardenyes i un casc propi dels guerrers medievals, els armats o soldats de la Setmana Santa d'Esterri d'Àneu constitueixen un dels grups de manaies més singulars de tot el país. |
Manaies de Girona (el Gironès) - la primera data fiable de l'existència de manaies a Girona la trobem en un registre del "Llibre de Secretariat de l'Església de Sant Feliu de Girona", datat del 6 de març de 1723, la qual fa constar que la Junta d'Obra d'aquesta col·legiata demana al Bisbat procuri la llicència necessària per a què "un grup d'armats puguin anar a la processó del Divendres Sant" que aquella Junta organitza conjuntament amb l'Arxiconfraria de la Passió i Mort i la Venerable Congregació dels Dolors. Telèfon: 972.211.671
Manages de Verges (el Baix Empordà) - el quadre de Manages -cohort d'armats o soldats romans, que a Verges, excepcionalment, es coneixen amb el substantiu femení “manages”- està format per 6 tabalers, 2 bombos, 6 trompeters, i 48 manages, amb 6 capitans, 2 abanderats petits, 2 abanderats grans i 1 portaestendart amb l’àliga i les sigles SPQR. Les Manages vesteixen actualment un uniforme de legionari romà del segle I, basat en el coneixement històric d’aquest tipus de vestimenta militar, que va substituir a finals dels anys 50 del segle passat la indumentària tradicional que caracteritzava les representacions dels soldats romans a Catalunya.
Manaies de Banyoles (el Pla de l'Estany) - els manaies –o armats, com també se’ls havia anomenat- sabem que són anteriors a l’any 1832. S’ha trobat un document datat del dia 5 de juny de 1832 en el qual es feia un inventari de “lo que té la Congregació de N. Sra. dels Dolors de la Vila de Bañolas en la Iglesia y armari del Convent dels PP Servitas” i entre d’altres partides, n’hi havia una que diu: “catorze vestits dels armats”.
Manaies de les Planes d'Hostoles (la Garrotxa) - no es té constància de quan es va fundar el manípul de manaies de les Planes d'Hostoles. Segons la gent gran es parla que a començaments del 1900 ja desfilava el Divendres Sant, i que va durar fins a l'arribada de la Guerra Civil, època en què es van cremar tots els documents que hi havia sobre els manaies. L'any 1950 tornen a sortir tots els Divendres Sant fins a començaments dels anys 70 quan hi ha uns incidents durant la processó, el mossèn decideix suspendre-ho. Van haver d'esperar el 1993 quan un grup d'amics decideix recuperar aquesta tradició que caracteritza la Setmana Santa del nostre poble. Actualment està format pel capità, 12 manaies, els tambors i el caga-calces (16 persones). Telèfon: 972.448.392
Armats de Sant Hilari Sacalm (la Selva) - participen del Via Crucis Vivent que cada Divendres Sant se celebra a Sant Hilari Sacalm, almenys des de fa més de tres segles. L'estructura dels armats a la processó està formada per: Cavallistes i ajudants de cavallistes: tres oficials romans encapçalen el Via Crucis Vivent al damunt dels seus cavalls; Lictors; un soldat romà porta als dos lladres que es varen crucificar juntament amb Jesús; estendards i armats petits; indis, els arquers de la tropa; banda de música que interpreta diferents ritmes per marcar el pas de la processó; el portador de Jesús; i els armats, la tropa romana armada de llances i protegides per grans escuts.
Manaies d'Amer (Selva) - manípul de soldats romans que encapçala la Processó dels Dolors d'Amer i altres celebracions de la Setmana Santa en aquesta vila. Originaris de segles enrere, van ser reviscuts i regenerats el 1985. Telèfon: 605.013.310
Manaies de Juncària de Figueres (l'Alt Empordà) - els manaies figuerencs han viscut dues etapes en mig segle. La primera es va iniciar l’any 1952 quan es va reprendre a la ciutat la celebració de la processó del Sant Enterrament, la nit del Divendres Sant. La segona etapa neix a partir de la recuperació de les representacions de La Passió al barri del Bon Pastor, a partir del 1995. La incorporació dels soldats romans, però, va ser progressiva, any rere any, fins que el 2000 ja es disposava d’un grup més o menys estable de manaies que no es va poder acabar de consolidar, tot i els intents realitzats per nombroses persones. L’Associació de veïns Juncària-Parc Bosc va ser l’encarregada de recuperar aquesta tradició, utilitzant, en part, el material que s’havia fet servir fins als anys setanta.
Manípul de Manaies i Botxins de Mieres (la Garrotxa) - ha estat vinculat, des del seu naixement, a la festa dels Dolors i més concretament a la tradicional processó que es verifica en aquesta diada. A Mieres, la fundació de la festa dedicada als Dolors de la Verge data del començament del s. XVIII, i s'ha conservat fins als nostres dies.
Maniple de Soldats Romans de Camprodon (el Ripollès) - la formació del nostre Maniple és nombrosa i es composa de dues optiades. La I optiada està formada per 45 soldats romans amb abanderats, signes, lictors i un masser, juntament amb els seus respectius comandaments. La II optiada la formen 32 soldats romans de banda de música, que es desglossa en 15 cornetes inclòs el botzinari, 12 timbalers i 3 bombos. Tot el Maniple està integrat dintre de la Organització de la Processó dels Sants Misteris. No obstant això, existeix un reglament de règim intern que marca les pautes a seguir principalment en allò que fa referència a la Secció de Vestes i al Maniple de Soldats Romans de Camprodon.
Armats de Mataró (el Maresme) - associació de caràcter cultural, sense ànim de lucre que data de l'any 1705 i que aplega homes, dones, nens i nenes. La seva principal acitivitat es desemvolupa durant la Setmana Santa (Processons, desfilades i representació del Misteri de La Passió). Telèfon: 654.385.087
Armats i estaferms de Sant Vicenç dels Horts (el Baix Llobregat) - els armats de Sant Vicenç formen part de la història de l’Auto Sacramental i de la Processó de Divendres Sant. La seva trajectòria comença l’any 1945 quan, a la sortida dels actes litúrgics de la parròquia, un antic Centurió va declamar el seu discurs. Un any després va sortir una petita Processó d’armats que va sortir com va poder, amb roba llogada. L’origen dels estaferms el trobem en la guàrdia del baró de Cervelló, que s’encarregava de l’ordre públic en dies d’aglomeració i encapçalava la processó (Sant Vicenç dels Horts s’omplia i s’omple de gent de la rodalia el Dijous, ara Divendres Sant). Telèfon: 93.656.0249
Armats i manaies de Martorelles (el Vallès Oriental) - una secció de la Joventut Sardanista de Martorelles que neix l'any 1983. Participen en molts dels esdeveniments culturals del municipi, especialment al voltant de la Setmana Santa. Es tracta d'una formació d'homes vestits de soldat romà, que desfilen pels carrers repicant els tambors i les llances amb el terra, en representació dels soldats que custodiaven Jesucrist. El dissabte abans de Rams, després de la missa solemne a Sant Joaquim, es nombra l'abanderat que portarà la bandera dels Armats de Martorelles en les processons. El vespre de dijous Sant desfilen en la processó del Silenci, i el divendres Sant al matí fan el Via-Crucis pels carrers de Santa Maria de Martorelles.
Telèfon: 616.180.075
Armats de Manresa (el Bages) - després de 26 anys en silenci, l'any 2000 tornen a la tradició, cultura i història de la Minorisa Romana, la Manresa moderna. Ens il·lusiona parlar de la recuperació d'una antiga tradició, (any 1700 i escaig) com és la del cos d'armats de la nostra ciutat. Tenim més de 130 associats i el Maniple d'Armats s'acosta a les 100 persones. També tenim una confraria pròpia, la Confraria del Natzarè, formada majoritàriament per les dones, familiars i simpatitzants dels Armats. També hem recuperat el grup infantil d'Armats des de el 2005, això és clau pel futur i la continuïtat del Maniple. Telèfon: 677.393.285/93.875.09.95
Armats de la Sang de Lleida (el Segrià) - ens agrada obrir la Processó del Sant Enterrament cada Divendres Sant; acompanyar al Sepulcre i a la Mare de Déu. Tant per només un dia per a complir amb la nostra bàsica condició i, la resta de l'any portant a terme activitats de relació entre nosaltres, les famílies i la gent, al costat de qui ho necessita amb ajuts i donatius. Més d'una centúria d'Armats arrelats en el teixit de Lleida, la ciutat que ens acull i per la que estem disposats.
Armats Los 7 Dolors de Juneda (les Garrigues) - després de 30 anys d'inactivitat dels Armats, l'any 1999 una colla de gent entusiasta de Juneda, vàrem reprendre la feina feta pels nostres antecessors. Telèfon: 973.150.565
Armats de la Congregació dels Dolors de Bellpuig (l'Urgell) - surten el dia de la Processó dels Dolors, que se celebra el divendres abans de Rams. Formen part del gruix de la processó i són sempre joves voluntaris de la vila que s’encarreguen d’assajar amb anterioritat tant el pas com les diferents formacions a executar durant l’acte i que van a peu. Antigament també hi havia un escamot d’armats a cavall quatre dels quals obrien la processó i dos més que la tancaven, els armats a cavall desaparegueren cap a la dècada dels 60 del segle XX. Antigament l’equipament dels armats era pantaló, mantell vermell, faldilla curta de color groc, cuirassa, casc i escut i una llança que els ajudava a marcar el pas tot colpejant el terra. Cap als anys 20 del segle XX es va reformar la vestimenta per tal que s’assemblessin més als soldats de l’època romana, així els pantalons van desaparèixer i es substituir per les mitges i polaines que eren més fidels a l’autèntic equipament dels antics soldats romans.
Armats de Moià (el Moianès) - el grup d'Armats de Moià surt la nit del Dijous Sant a la Plaça Major per fer diferents figures a mode de les diferents evolucions que feien els antics exèrcits romans en maniobrar: la Creu, El Quadre, El rellotge, El Triangle, la Cadena, L'Esgrima ... Divendres Sant té lloc la Processó del Divendres Sant, celebrada des de finals del segle XVII, on hi participen els Armats i els antics «misteris» o «passos» (6 en total) portats per representants de les diferents Congregacions, Confraries o Gremis. La primera noticia que es té sobre els Armats són documents de l'Arxiu Municipal de la confraria de la Mare de Déu de la Soledat, datats del 8 d'abril de 1847. Telèfon: 93.830.06.91
Altres armats de les comarques lleidatanes - Cofradia del Dolors de Lleida
- Armats de la Seu d'Urgell
- Armats d'Oliana
- Armats de Tirvia
- Armats d'Àger
- Armats de Bossòt
Armats d'Àger (la Noguera) - la primera sortida dels armats, es la nit de Dijous Sant i es limiten a fer acte de presència a l'Església i a una demostració de passos i cadenes, que tothom pot admirar a la plaça del poble. L'endemà, Divendres Sant, la gent es desperta amb el so de matraques, que la mainada fa repicar per tots els carrers, avisant així que tot és a punt pel Via Crucis. Els armats, acompanyats de les Samaritanes, guien aquesta processó que reviu els darrer cop acompanyant el cos de Jesús ja mort i la Verge dels Dolors. La gent, segueix aquesta comitiva, procurant mantenir-se en silenci rera l'amenaça de les Vestes, uns personatges inquietants que amagats sota una caputxa i vestit negre, s'encarreguen de mantenir l'ordre.
Altres armats de les comarques tarragonines - Armats de Reus
- Armats de la Selva del Camp
- Armats del Morell
- Armats del Vendrell
- Armats de Riudecols
- Armats del Pla de Santa Maria
- Armats de la Palma d'Ebre
- Armats d'Alcover
- Armats de Constantí
- Armats del Gremi de Marejants de Tarragona
- Soldats Romans de la Confraria de N. P. Jesus del Calvari de Reus
- Soldats Romans de la Germandat de Sant Just i Pastor de Reus
- Armats de Valls
Armats de Montbrió del Camp (el Baix Camp) - la Confraria de la Sang es va fundar el 1681, i el 1855 ja tenia grup d'armats. L'any 1951 es va començar a fer la processó del Sant Enterrament, encapçalada pels armats, que també sortien a la processó del Silenci, i feien la guàrdia a la predicació de les Set Paraules. La tropa d'armats està formada pel capità, un corneta, dos timbalers i catorze soldats.
Confraria de la Creu - Armats de Torredembarra (el Tarragonès) - surten a la la Processó del Divendres Sant, una de les més participatives i concorregudes de la comarca. La referència més antiga, que van localitzar els historiadors Jordi Suñé i David Morlà, dels Armats de Torredembarra és la data del 1828. La data prové dels llibres d’actes de la Confraria i Congregació de la Sang de Nostre Senyor Jesucrist de Tarragona, on hi figura que aleshores els Armats de Tarragona volien renovar el seu vestuari i buscant poder construir nous cascs, l’estanyer tarragoní Ramon Garcia, els va oferir un model de casc que ja havia fet pels Armats de Torredembarra i que venia a cinc pessetes la unitat. Telèfon: 977.642.317
Armats de Tarragona (el Tarragonès) - els Armats de la Congregació de la Sang de N.S.J., també coneguts com Armats de Tarragona, són un element imprescindible en la solemne i antiquíssima Processó del Divendres Sant de Tarragona. Des dels seus inicis sempre han estat vinculats, i de fet pertanyen, a la Reial i Venerable Congregació de la Puríssima Sang de Nostre Senyor Jesucrist. La primera referència escrita que tenim de la presència d’un grup de soldats romans a la Processó del Sant Enterrament –que en aquella època es celebrava el Dijous Sant- correspon a l’acta de Junta de la Congregació del 19 de febrer de 1758.
Armats de Riudoms (el Baix Camp) - els primers armats dels que se'n te constància oral, daten de l'any 1888. Els primers vestits que van portar els armats de Riudoms els van fer persones del poble, malauradament aques5ts vestits van ser destruïts durant la guerra civil espanyola.
Confraria d'Armats de Flix (la Ribera d'Ebre) - es va fundar a principis de segle, en no tenir arxius que ho demostrin no podem dir la data exacta però hem trobat fotografies dels anys 1915 que ens donen més o menys la data de la seva fundació. Encara que de manera intermitent, els Armats de Flix s’han mantingut al llarg dels anys, i és actualment quan formen un grup més nombrós i complet. Avui dia componen la Confraria una banda de tambors i cornetes, els llancers i les samaritanes. Les samaritanes són un dels elements més singulars de la Setmana Santa a Flix; el Diumenge de Ressurrecció, durant la processó de l’Encontre, la samaritana recita uns versos anomenats les Desmes, i en acabat trenca el cànter que ha anat lluint durant totes les processons anteriors.
Armats de la Sang de Montblanc (la Conca de Barberà) - el primer document que acredita l'existència de la Congregació de la Sang és del 22 d'abril de 1602. El càrrec d'armat sempre ha estat voluntari i gratuït. Antigament aquest manipul havia estat de 41 components, i a més tenien l'obligació d'assistir el Dijous Sant a visitar els Sagraments, i, naturalment anar a la processó del Dijous o Divendres Sant. Actualment a més d'aquests actes assisteixen al Viacrucis de les 8 del matí, i realitzen la Vetlla del Sant Crist de la Sang. També efectuen la recollida del "passos", i finalitzen amb la Processó del Sant Enterrament.
Armats de Vilallonga del Camp (el Tarragonès) - la confraria dels Armats de l'Església de Sant Martí de Vilallonga del Camp, data del segle XIX, aproximadament. Aquesta formació està integrada per vuit soldats llancers, un timbaler, un trompeter i el capità. El vestuari, els cascs, l'armadura, l'escut i les llances són destil medieval. Aquest vestuari es va fer tot nou després de la guerra civil espanyola, a causa del seu deteriorament, però conservant-ne la mateixa estructura. Els Armats de Vilallonga del Camp surten el Diumenge de Rams, en la processó del Divendres Sant el matí i que va fins a l'ermita de la Mare de déu del Roser i el mateix dia, al vespre en la processó del Sant Enterrament.
Armats de Vilaplana (el Baix Camp) - a Vilaplana la Confraria del Sant Nom de Jesús, anomenada també del Sant Crist, fou fundada l’any 1596 i aprovada el 19 d’octubre de l’any 1615 per l’arquebisbe de Tarragona, Joan de Moncada. Des de l’any 1739 en què s’inaugurà el temple nou, la Confraria té un altar dedicat al Sant Crist. Per diverses notes que es troben en el llibre de comptes de la Confraria, es pot suposar que cada any la Confraria organitza la processó del Sant Crist. Sembla que a finals del s. XIX, els armats ja assistien a la processó. A principis del 1900 (1902?), els armats formaven un grup de 15 persones, més un corneta amb banderola i la llança creuada a l’espatlla, un tambor gros i el capità. Fa uns quants anys que ha minvat el nombre d’habitants de Vilaplana i, lògicament, s’ha fet petit el grup d’armats. Actualment són 8 armats, el capità i dos tambors.
Grup d'Armats de la Pobla de Mafumet (el Tarragonès) - entitat que es va formar novament el mes d'abril de 1998, amb l'objectiu de continuar després de molts anys d'absència, amb la tradició de representar un grup d'armats durant les celebracions de la Setmana Santa del municipi. El grup esta format per: tres noies farisees de l'època, un porta estandard, dotze soldats de tropa, un capità de grup, un ajudant del capità i tretze músics.
Armats del Gremi de Pagesos de Sant Llorenç i Sant Isidre de Tarragona (el Tarragonès) - els armats del Gremi acaten el Monument de Dijous Sant en dues ocasions. La primera just en acabar l’ofici i celebració del Sant Sopar de Nostre Senyor Jesucrist i la segona a les 20h, a l'interior de la petita església de Sant Llorenç. Telèfon: 977.24.29.67
Pretorians-Armats de l'Arboç (el Baix Penedès) - associació cívica sense ànim de lucre, constituïda amb la finalitat de mantenir viva i preservar tots els actes populars i tradicionals de l'Arboç. Contribuir, donar dignitat a la processó de la Dolorosa i als actes de la Setmana Santa arbocenca. Aprofundir en el coneixement i estudi de la seva història. Organitzar i promoure actes cívics, literaris, populars i folklòrics. Telèfon: 977.67.12.87
Manaies de Llagostera (el Gironès) - els Manaies de Llagostera sortim el divendres Sant, fem el Mercat Romà i anem a diverses trobades.
Armats de la Cofradia 15+1 de L'Hospitalet de Llobregat (el Barcelonès) - realitzem sortides a trobades i a festes populars, organitzem la Trobada d'Armats de l'Hospitalet de Llobregat i sortim a les processons de L'Hospitalet. Telèfon: 618.444.268
Armats de Mont-roig del Camp (el Baix Camp) - l’última referència històrica de l’existència d’aquest element del folklore local data de l’any 1948. Van ser recuperats l'any 2011.
Armats de Les Borges Blanques (les Garrigues) - el grup es va crear per la setmana Santa del 2005 amb la col·laboració dels amics de la capelleta, el Sr. Joan y el Sr. Ramon. Mes tard es van unir el Grup dels Grums que van consolidar el grup. En la actualitat el grup està complet gracies a la ajuda de amics i familiars del poble que fan que la processó guanyi en atracció de la gent.
Armats de l'Espluga de Francolí (la Conca de Barberà) - el matí de Divendres Sant, l’emblemàtic Viacrucis al Calvari amb el misteri del Natzarè, visiten la Residència Jaume I i fan exhibició a la plaça. Al vespre, recollida de la històrica bandera de la Sang a Cal Saragossa, la Processó del Sant Enterrament amb els misteris del Natzarè, els improperis portats pels infants, el sant Crist, la Pietat, la Mare de Déu dels Dolors (imatge més antiga de 1834, restaurada enguany), el Sant Sepulcre i la Mare de Déu de la Soletat.
Estaferms de Badalona (el Barcelonès) - informació bàsica dels Estaferms de Badalona, una de les entitats d'armats més antigues de Catalunya. Se'n te la primera referència escrita l'any 1701 on es comenta que participen a la Processó del Silenci o de Dijous Sant a Badalona. Els Estaferms de Badalona tenen un pas característic molt lent que compensen amb el pas "Tercien" de marxa molt ràpida. Telèfon: 655.462.255
Manaies de Sant Daniel de Girona (el Gironès) - associació civil que vol adaptar als nostres temps la figura popular del "manaia" com a soldat pacífic, arrelat a la seva terra, encarnació de la tradició popular cristiana i compromès amb la seva ciutat i els seus veïns realitzant tasques de voluntariat Telèfon: 606.436.456
Manaies de Blanes (la Selva) - l'Associació de Manaies de Blanes, fundada l’any 2001, va ser creada per recuperar la tradició dels soldats romans a la Setmana Santa blanenca, perduda vint anys enrere, i donar una visió més real dels legionaris romans de l’època altimperial.
Armats de Vic (Osona) - la tradicional Processó de Penitència, popularment coneguda com Processó dels Armats, sortí per primera vegada l’any 1750, i és l’acte més conegut que realitza la Venerable Congregació de la Mare de Déu dels Dolors de Vic. Segons fonts dels estudiosos, és l' única que es conserva a tot Europa amb les mateixes formes i rituals dels inicis. Se celebra el diumenge de rams, a les 9 del vespre i transcorre pels carrers del centre històric. Reglamentada per un recull de costums o Consueta de l’any 1883, la processó està formada en l’actualitat per: dos cossos d’armats, llargues fileres de congregants amb vesta i atxa; al mig, els portadors d’improperis, sibil·les o inscripcions; els portants del Sant Crist i els de la Mare de Déu, dos cors de cantors i un seguici de devots.
|
|
|
| | | | | |
|
|
 | |
|
| |
Els Armats de Tarragona. Els seus orígens a la península Ibèrica
Bertran Luengo, Jordi / Indústries Gràfiques Gabriel Gibert
A partir del primer treball del 1986, realitzat per Josep M. Salvadó, Jordi ...
|
|
|
| |
Els armats de Tarragona
Salvadó i Urpí, Josep M. / Indústries Gràfiques Gabriel Gibert
|
|
|
| |
Els manaies de Girona. 1751-1990
Diversos autors, / Ajuntament de Girona
Conté la història dels armats de Girona de 1751 a 1932, la història del ...
|
|
|
| |
Armats de Torredembarra. 50 anys de la seva recuperació
Suñé Morales, Jordi / Confraria de la Creu-Armats de Torredembarra
El llibre dóna llum sobre els orígens dels Armats a Torredembarra, amb ...
|
|
|
| |
50 anys dels Armats de la Sang a Lleida
Castells i Granés, Enric / Ajuntament de Lleida
Els armats són per a la ciutat un tret identificador que porta
en la seva ...
|
|
|
| |
Manaies de Girona. 75 anys
Diversos autors, / Diputació de Girona i Confraria de Jesús Crucificat - Manaies de Girona
Aquest llibre, editat en motiu del 75è aniversari de la Confraria de Jesús ...
|
|
| |
|
ECOSISTEMA
)
)
