|
Ecosistema: Protagonistes > Colles, comissions, confraries > Armats, Manaies i Estaferms
|
|
Els Estaferms
La guàrdia popular de Besalú
Besalú (la Garrotxa), Divendres abans de Rams
Estaferm amb un tatuatge dedicat a la Mare de Déu
Enfaixant-se
Els Estaferms canviant-se abans de la processó
Algú celebra 15 anys al cos d'Estaferms
Els Estaferms calcen espardenyes
Faixa amb el cor de la Mare de Déu brodat
L'Estandard encapçala la formació
Inici de la marxa
Els Estaferms són la guàrdia personal de la Mare dels Dolors
|
| Totalment vestits de blanc, amb espardenyes de veta, una faixa vermella i un casc de ferro que, a mode d'armadura medieval, els cobreix la cara, els Estaferms de Besalú que participen de la processó del divendres abans de Rams pouen de la tradició de les guàrdies dels comtes medievals catalans.
Els Estaferms s’inscriuen dins el conjunt de colles d’homes uniformats i armats que participen de les celebracions de la Setmana Santa catalana exercint funcions diverses. La majoria d’aquests conjunts d’homes emulen, en el marc de la representació processional o teatral de la Passió de Jesucrist, els soldats romans que la tradició explica que van acompanyar a Crist en els esdeveniments dels seus darrers dies en aquest món. Per això, molts d’aquests grups han adoptat l’estètica pròpia dels centurions romans establerta per la història i popularitzada pel cinema. Així, tant els armats de les comarques tarragonines com els anomenats manaies de les gironines reprodueixen la vestimenta, organització i funcions d’una cohort de soldats romans.
Ara bé, no a tot arreu és així. En algunes poblacions els soldats que participen de les processons de Setmana Santa no estan inspirats amb els centurions d’una cohort romana si no que beuen de la tradició local pròpia. Aquests és el cas dels estaferms de Besalú que, hereus de la tradició militar medieval catalana, s’incorporen a les processons de Setmana Santa.
Vestimenta dels Estaferms de Besalú
Els Estaferms de Besalú són un conjunt d’homes i dones, en part soldats, en part músics i en part pagesos, que participen de la Festa de la Mare de Déu dels Dolors, una processó que se celebra el divendres abans de Rams i per la qual es representa la Passió i la Mort de Jesucrist, posant especial èmfasi en el dolor de la Mare de Déu pel destí del seu fill.
Els Estaferms de Besalú van totalment vestits de blanc, amb camisa i pantalons i mitjons blancs. Duen una faixa vermella on hi ha brodada el cor amb les set espases de la Mare de Déu dels Dolors i unes espardenyes de veta. Al cap hi duen un capell de ferro de color platejat, com el de les armadures medievals, que els cobreix la cara. El casc duu un plomall de llana a la part superior i una trena de colors blanc, vermell i verd a la part posterior. D'entre el grup d'Estaferms hi ha un estol de noies que no duen el casc i toquen un instrument semblant a una flauta.
La formació dels Estaferms de Besalú durant la Festa dels Dolors és la següent: encapçala la formació el portador de l’estandard, el segueixen el capità de la formació i els estaferms que toquen els tambors i els bombos. Tot seguit hi ha les noies que toquen la flauta i finalment els estaferms amb llances, posats en dues fileres.
Funcions dels Estaferms de Besalú
La funció dels Estaferms dins aquesta festa és doble: per una banda acompanyen al pas de la Mare de Déu dels Dolors exercint de guàrdia personal, i per l’altra s’ocupen, juntament amb el grup de manaies, d’algunes tasques relacionades amb l’organització de la processó, com anar a cercar els pendonistes de l’any a les seves cases.
Els Estaferms es vesteixen a mitja tarda del divendres, just abans d’anar a buscar, casa per casa i juntament amb el manípul de manaies romans de Besalú, als que presidiran la processó del vespre. Aquest és un moment que quasi sempre s’esdevé en presència dels elements gastronòmics de la jornada. I és que una tradició interna i no escrita resa que quan un estaferm fa 15 anys que n’és, ha de convidar a la resta del grup a menjar brunyols i a beure ratafia i moscatell abans de sortir a la processó. Així, m'entre uns es corden les espardenyes o s'ajusten la faixa, al costat dels seus fills que ja assagen amb els tambors, altres fan broma mentre beuen amb el porró i mengen brunyols.
Durant la processó, els Estaferms fan la música i executen diverses figures i moviments d’entre els que destaca l’Acato, un pas introduït l’any 1996. L’Acato consisteix en una reverència solemne que els Estaferms fan en semicercle davant la Mare de Déu dels Dolors en el moment en què la processó arriba a la plaça de la Llibertat.
Funcions dels Estaferms de Besalú
Hom creu que els Estaferms de Besalú es van incorporar a la Processó de Setmana Santa procedents dels antics sometents medievals. La seva vestimenta i aspecte, meitat pagès català meitat soldat medieval, juntament amb el fet que la roba, els cascs i les llances els tenia cadascú a casa seva, fa pensar que els Estaferms foren els pagesos medievals que antigament formaven part de la guàrdia personal dels comtes catalans, i per extensió de la guàrdia popular de la vila de Besalú. En concret, els Estaferms podrien haver estat la guàrdia personal de Bernat I de Besalú, un valent i ferotge lluitador mític exaltat per Verdaguer, també conegut per Bernat Tallaferro i que fou comte de Besalú i de Ripoll.
Avui, els Estaferms són els guàrdies personals de la patrona de Besalú, la Mare de Déu dels Dolors, i, com a tals, participen com a acompanyament d’honor de la processó que cada any la vila dedica a la seva protectora.
Us demanem,
Mare de Déu i mare nostra,
que sentim sempre la pau del Senyor.
Que el nostre pas sigui ferm,
i la nostra actitud valenta.
Text: Manel Carrera i Escudé
Fotografies: Xavier Garcia
|
|
|
Altres guàrdies semblants
Un tipus de soldats semblants als de Besalú, amb espardenyes, vestit blanc i capell de ferro, són els anomenats "Centurions de Son Carrió", que acompanyen la imatge del Crist Ressuscitat a Son Carrió (Mallorca) i realitzen diverses paròdies a l’interior de l’església.
|
|
|
| |
| |
| |
|
| |
|
|
 |
 | |
|
| |
Els Armats de Tarragona. Els seus orígens a la península Ibèrica
Bertran Luengo, Jordi / Indústries Gràfiques Gabriel Gibert
A partir del primer treball del 1986, realitzat per Josep M. Salvadó, Jordi ...
|
|
|
| |
Els armats de Tarragona
Salvadó i Urpí, Josep M. / Indústries Gràfiques Gabriel Gibert
|
|
|
| |
Els manaies de Girona. 1751-1990
Diversos autors, / Ajuntament de Girona
Conté la història dels armats de Girona de 1751 a 1932, la història del ...
|
|
|
| |
Armats de Torredembarra. 50 anys de la seva recuperació
Suñé Morales, Jordi / Confraria de la Creu-Armats de Torredembarra
El llibre dóna llum sobre els orígens dels Armats a Torredembarra, amb ...
|
|
|
| |
50 anys dels Armats de la Sang a Lleida
Castells i Granés, Enric / Ajuntament de Lleida
Els armats són per a la ciutat un tret identificador que porta
en la seva ...
|
|
|
| |
Manaies de Girona. 75 anys
Diversos autors, / Diputació de Girona i Confraria de Jesús Crucificat - Manaies de Girona
Aquest llibre, editat en motiu del 75è aniversari de la Confraria de Jesús ...
|
|
| |
 | | | | |
|
ECOSISTEMA
)
)
)
)
)
)
)
)
)
