|
|
|  
|
| Els esparriots de Carnaval són una tipologia especial d'esparriots. Es tracta de personatges festius que animen i posen ordre durant els balls de carrer (comparses, ball de confits, gitanes...) que tenen lloc durant els dies de Carnaval. Porten una vestimenta estrafolària i en algunes poblacions, una gran xeringa amb la que ruixen als espectadors. La seva funció és excitar als participants dels balls contagiant-los l'esperit festiu, burlesc i transgressor, i al mateix temps, delimiten l'espai festiu posant ordre entre el públic perquè els balls es puguin desenvolupar. En d'altres llocs era l'encarregat d'organitzar la festa, s'anomenava Pare o Abat dels Boigs i anava amb la seva mitra, carregat de borrombes i amb el seu espasot de fusta (Penedès, Camp de Tarragona i Baix Llobregat). |
| | Els Bòbuls i les Margaridasses
Sant Vicenç de Montalt (el Maresme)
Empaiten a la gent, entren a les cases i cometen tot tipus d'entremaliadures per assegurar el desordre carnavalesc: són els Bòbuls i les Margaridasses, uns misteriosos i singulars personatges, únics a Catalunya, i propis de Sant Vicenç de Montalt. |
| | La Xeringa
Montblanc (la Conca de Barberà)
Durant el breu període d'excepcionalitat que marquen dos coets voladors, les injeccions d'aigua sortides d'unes grans xeringues tenen llicència per mullar a tots els que, en aquell moment, són dins els contorns de la plaça Major de Montblanc. És la tradicional Xeringa de Carnaval. |
En Vidalot de Vilanova i la Geltrú (el Garraf) - antigament, lluny de la massificació actual, el Vidalot sortejava les parelles de manera arbitrària i capriciosa, creuant-les per aconseguir els resultats més esperpèntics i fins i tot amb un punt "de mala sombra". Els comparsers del Vidalot duen espolsadors o picamatalassos alhora que, en aquesta ocasió, llencen a qui s'ho miren ordi i moresc.
La Xeringa de Montblanc (la Conca de Barberà) - també conegut amb el nom de La Xeringa. Es celebra el 3er dia de Carnaval. Grups de persones disfressades recorren el centre de la vila amb màquines d'ensulfatar i grans xeringues plenes d'aigua i tenen llicència per ruixar a tothom. Al crit d'"Aigua!" s'organitza un autèntica batalla lúdica entre els dels balcons i els disfressats.
Janot de Castelló d'Empúries (l'Alt Empordà) - a Castelló d’Empúries és tradicional el Ball dels Confits, un alegre ball en parelles, que acaba a la platja, i que va acompanyat per un esparriot anomenat Janot, que duu una túnica blava cosida de petxines i de closques d'altres moluscs, una cucurulla al cap i una gran xeringa amb la qual va ruixant a la gent que se li posa davant.
Doctor Mistela a Tarragona (el Tarragonès) - diumenge a la tarda, el Doctor Mistela vola sobre la plaça de l'Ajuntament amb la seva monumental xeringa per intentar salvar el Carnestoltes en l'inici de la seva agonia.
L'esparriot de Gavà (el Baix Llobregat) - el personatge que dirigeix el cercavila de la Tornaboda és l’esparriot. Es tracta d'un personatge que vetlla per l'ordre en tots els actes. Vesteix una llarga túnica blanca plena de picarols i esquelles que fan sonar tot caminant, i una escombra com a única arma.
Pere Garra a Prats de Molló i la Presta (el Vallespir) - a l'esparriot de Carnestoltes l'anomenen Pere Garra i va embolicat amb xarxes de pescar.
Esquellotaires de Begues (el Baix Llobregat) - els esparriots de Begues, com que van carregats d’esquelles i de picarols, són qualificats d’esquellotaires. El terme esparriot, en ús fins a la darreria del segle passat, a Gavà i Viladecans no és conegut. Com a distintiu d’autoritat duen una grossa espasa de fusta amb un clau a la punxa. A les cases on van a fer ballar els novençans, un cop els han fet almoina, a tall de rebut fan una creu, amb el clau de la punta de l’espasa, a una de les bigues del trespol del baluard.”
Estufador de Carnaval - mena de xeringueta de canya amb què els xiquets, bufant, tiraven aigua a la gent, principalment en temps de Carnaval.
|
|
|
| | | | | |
|
|
|
ECOSISTEMA
)
)
