|
Calendari: Festes d'Hivern > Carnaval > Esparriots dels balls de Carnaval
|
|
Els Bòbuls i les Margaridasses Encomanant l'esperit carnavalesc
Sant Vicenç de Montalt (el Maresme), Carnaval
 Els Bòbuls i les Margaridasses i els gegants disfressats
 Tres Margaridasses al Carnestoltes de 1935
 Careta d'una Margaridassa actual
 Bòbul actual
 Espantant uns menuts
 Ball final a plaça
|
| Empaiten a la gent, entren a les cases i cometen tot tipus d'entremaliadures per assegurar el desordre carnavalesc: són els Bòbuls i les Margaridasses, uns misteriosos i singulars personatges, únics a Catalunya, i propis de Sant Vicenç de Montalt.
Els Bòbuls i les Margaridasses és una mascarada de Carnaval pròpia de Sant Vicenç de Montalt i única a tot Catalunya. Es tracta d’un conjunt de persones que, en el marc de la Festa de Carnaval, surten pels carrers i places de la vila a assegurar el desordre carnavalesc: empaiten a tothom, fan por als petits, contagien l’esperit festiu, corren i salten, entren a les cases i a les botigues, fan tot el que calgui per tal d'assegurar-se que ningú es quedi a casa aquest dia, ni treballant ni mirant la televisió. Estan emparentats amb els arlequins de Canillo, els "tapats", les botargues de les Santantonades, i altres mascarades pròpies de les festes hivernals.
Les Margaridasses porten un faldó, una brusa d’una sola peça de color blanc de lli i un fuet a la mà. Al cap hi duen una mantellina lligada i una careta molt característica. Els Bòbuls vesteixen igual que les Margaridasses, però amb un capell de cabàs de palma amb dues banyes, amb un cinyell amb sorollosos picarols lligats i amb un manat de gatoses seques amb què punxen a tothom. A una mà hi duen una forca i a l’altre una pistola, una falç penjada de la cintura.
Una antiquíssima tradició carnavalesca
Tot i que segurament es tracta de personatges que provenen de tradicions molt anteriors, una de les primeres referències coneguda d’aquesta festa és de l’any 1922. Aleshores ja eren una mena d’esparriots que, en el marc de la festa de Carnaval i especialment quan es ballava el Ball de Gitanes, es dedicaven a assegurar que regnés l’esperit carnavalesc del món al revés. Algunes de les frases que deien aquest dia eren:
-Deixeu el galliner, sortiu al carrer
-Sortiu a la fresca, farem molta gresca
-Popuus, poputs, poputs, els Bòbuls són cornuts
-Les Margaridasses són unes calçasses
-Sortiu, sortiu, que teniu merda al niu
-A la plaça hem d'anar, l'alcalde ens vol convidar
Segons Joan Amades, una de les seves funcions principals era entrar a les cases i “robar” temporalment algun objecte de valor, que portaven a plaça i que feien veure que venien.
Expliquen els avis que aquests emmascarats també cometien entremaliadures i altres actes només permesos en dies de Carnaval: algun any amb la falç que duen els Bòbuls havia saltat el cap d’una gallina, que havia acabat penjat d’una banya.
Hi participaven dues societats, els puputs i els escorpins que s’encarregaven de fer sortir els personatges, acompanyats per la música de flabiol i tabal.
És possible que el bòbul (un nom que deu estar relacionat amb el fet de dur banyes de bou), fos el capità de les margaridasses, homes vestits de dona i emmascarats, autèntics protagonistes de la festa.
La tradició es va perdre l'any 1935, a l' iniciar-se la guerra de 1936-1939 i no es va recuperar fins 75 anys després, l’any 2010.
La festa actual
En l’actualitat, surten per Carnaval i, de moment, n’hi ha quatre, dos Bòbuls i dues Margaridasses, que són portats per dues entitats, els Puputs i els Escorpins. A mitja tarda surten simultàniament de dos indrets diferents del poble amb gresca, soroll i tot el que calgui per fer-se sentir. Una estona després, es troben i inicien un recorregut en comú, juntament amb els gegants del poble -que per a l’ocasió es transformen en un Bòbul i en una Margaridassa-, una banda de música i un grup de grallers.
Durant la cercavila, els Bòbuls i les Margaridasses empaiten petits i grans, piquen els timbres de les cases per fer sortir tothom, cometen petites entremaliadures i tipus de jocs amb el que es van trobant (amb els espectadors, amb el mobiliari urbà...), entren a les cases i extreuen algun objecte de valor, entren a les botigues i obliguen als treballadors a aturar la feina... La volta acaba a la plaça del poble on té lloc un ball final i, tal i com mana la tradició, l’alcalde convida a un refrigeri.
Text: Redacció festes.org
Imatges: Colla de Geganters i Grallers de Sant Vicenç de Montalt
|
|
|
| |
| |
| |
|
| |
|
|
 |

|