|
|
|  | Les pràctiques populars de caire màgic per fer ploure, la majoria basades en la idea de posar en contacte la imatge de la divinitat amb l’aigua, havien estat molt habituals. Algunes prenien la forma d'una processó, anomenada «Ad petendam pluviam», que es feia cada any entre finals d'abril i mitjan maig amb l'objectiu de demanar que caigués aigua per ajudar a fer créixer els vegetals. Tot i que tenien lloc a la primavera, aquest tipus de ritus per fer ploure també es podien organitzar de forma extraordinària en qualsevol altre moment de l'any, cada vegada que una llarga sequera amenaçava la collita. Aquestes rogatives processionals s’organitzaven al voltant d'ermites i santuaris i incloïen sovint la petició de l'ajut diví, que s'articulava amb la súplica «deu-nos aigua, si ens convé!», present en els goigs de moltes Mares de Déu. Moltes d'aquestes processons acabaven amb la imatge (el Sant Crist, la Vera Creu, la marededéu o el sant) mullada, esquitxada o submergida dins un cubell d'aigua, al mar o en un riu. L'any 1619 l'Església, mitjançant un decret de congregació de ritus, prohibeix «submergir a l’aigua o de mullar la fusta de la Vera Creu o les relíquies de sants per obtenir de Déu la pluja en temps d’eixut». A partir d’aleshores, tots aquests ritus vells es van començar a deixar de fer, tot i que encara se'n conserven alguns. |
| | El Jubileu
Siurana, Aj. Cornudella de Montsant (el Priorat)
Cada any a mitja primavera, el poble de Siurana es converteix en un punt de trobada per a moltes persones vingudes d'arreu del Priorat. S'hi celebra el Jubileu, una festa que continua la tradició del segle XVII de demanar aigua a Santa Maria de Siurana, a qui popularment es coneix amb el nom de Mare de Déu de l'Aigua. |
|
|
| | | | | |
|
|
|
ECOSISTEMA
)
