|
Calendari: Festes de Primavera > Primers de Maig > Rogatives «Ad petendam pluviam»
|
|
El Jubileu
Trobada anual amb la deessa de la pluja
Siurana, Aj. Cornudella de Montsant (el Priorat), 9 de maig o dissabte més proper
Siurana i el seu entorn
Vista de l'església
La Mare de Déu
Petxina i farigola per aspergir aigua
La rogativa perquè plogui
Tornada del castell
|
| Cada any a mitja primavera, el poble de Siurana es converteix en un punt de trobada per a moltes persones vingudes d'arreu del Priorat. S'hi celebra el Jubileu, una festa que continua la tradició del segle XVII de demanar aigua a Santa Maria de Siurana, a qui popularment es coneix amb el nom de Mare de Déu de l'Aigua.
Siurana és un nucli de població agregat a Cornudella de Montsant, al Priorat. Situat en un extrem de la serra de la Gritella i construït al capdamunt d'una impressionant cinglera de roca calcària, a 730 metres d’altura, està format per un petit conjunt de cases de pedra i una església romànica. Just sota les cingleres hi ha un pantà construït a mitjan segle XX que s'alimenta amb l'aigua del Siurana, un riu que neix a les muntanyes de Prades i va a desembocar a l'Ebre. La seva excepcional localització i el seu difícil accés han fet que, des de temps antics, Siurana hagi estat un indret privilegiat i una petita reserva d’espiritualitat.
A l'entrada del poble hi ha les restes d’un antic castell, una fortificació que permetia el control d'aquest paratge que, abans de la conquesta cristiana del segle XII, fou l’últim reducte musulmà de Catalunya. A aquest període també fa referència una llegenda que explica la fesomia d'un dels verticals cingles de la muntanya: el Salt de la Reina Mora. La llegenda conta que la reina mora Abdelàzia va preferir llançar-se al buit amb el seu cavall blanc abans que caure en mans de les tropes enemigues que estaven atacant Siurana. I que en veure el precipici, el cavall intentà frenar i deixà una marca de ferradura que encara avui es pot veure en una de les roques.
Al bell mig del poble hi ha l’església de Santa Maria de Siurana, construïda a principis del segle XII sota el mandat de Berenguer IV. Està dedicada a Santa Maria de Siurana, popularment coneguda com la Mare de Déu de l’Aigua i tradicionalment considerada remeiera contra l'eixut. Durant segles, Siurana fou la destinació de pagesos i agricultors vinguts d'arreu del Priorat que hi acudien per demanar-li que plogués, amb la fórmula: «Santa Maria de Siurana, deu-nos aigua, si convé!». Les referències històriques constaten que aquesta Mare de Déu fou, a partir de mitjan segle XVII i sobretot en el segle següent, la gran advocada contra la sequera al Priorat. Avui, la secularització del món, la garantia d’aigua permanent que ofereix el pantà i els moderns sistemes de distribució i rec, han fet que aquestes peticions hagin remès. I, tanmateix, continua la tradició d’acudir al santuari un dia a l’any, el dia del Jubileu.
El Jubileu de Siurana té, doncs, el seu origen en les devocions populars dels segles XV a XVII quan se sortia en processó a «treure sants i Mares de Déu» cada vegada que una sequera o una epidèmia amenaçava la supervivència. Hom creia que traient aquelles imatges —representants a la terra de les divinitats— arribaria l'aigua i remetrien les adversitats. Tot i que se sap que s’acudia regularment al santuari a demanar ajut, la primera referència escrita d'un fet així és de la pesta del 1650-1652, quan els cornudellencs pujaren en gernació a Siurana per demanar aigua i bones collites. Més tard, el culte popular a Santa Maria de Siurana rebé un impuls definitiu, amb la butlla que el papa Innocenci XI signà el 1682 i per la qual s’establia el 9 de maig com a data de celebració anual d’un Jubileu a Siurana.
El Jubileu se celebra cada any el dissabte més proper al 9 de maig i hi participen centenars de persones procedents de diferents pobles de la comarca, com Albarca, Arbolí, Cornudella, la Morera, la Febró, Poboleda, Prades, Ulldemolins, i de més enllà. Comença a l'alba, amb el desplaçament a peu dels participants des del seu poble fins a Siurana, sovint a través de senders i camins vells.
Al migdia té lloc una multitudinària missa presidida pel bisbe de Tarragona durant la qual el sacerdot fa la benedicció dels assistents amb aigua i un ramet de farigola que duu dins una petxina d’argent. La missa acaba amb l'emotiu cant dels goigs i l’oferiment d’un bes a la imatge de Santa Maria de Siurana, una bonica talla de fusta d’estil romànic feta a semblança de l'original, que fou robada. La imatge representa aquesta divinitat de l'aigua i la pluja sota l'advocació de la Mare de Déu. Una vegada acaba la missa la parella de gegants que representen els personatges de la llegenda de la reina mora ballen a l'exterior acompanyats pels grallers i l’Associació de veïns de Siurana ofereix un refrigeri. Després els romeus dinen pels voltants del poble i l’església, entre roques i cingles, amb el que cadascú ha portat de casa seva.
Els actes continuen a la tarda, amb una processó d'anada i tornada de l'església al castell. Els participants es troben a la gran portalada de l'església, on hi ha un timpà amb la imatge de Crist i vuit dels apòstols, el Sol i la Lluna, representacions florals i dos lleons. Des d'allà, i entonant els goigs a la Mare de Déu i altres càntics, es dirigeixen a peu fins al capdamunt del turó on hi ha les restes de l'antic castell. La processó està protagonitzada pel santíssim sagrament sota pal·li, fet que indica l'excepcionalitat del moment.
Una vegada al castell, els sacerdots pugen fins a l’indret més elevat i enarboren —ja sense la protecció del pal·li— el santíssim sagrament, encarant-lo als quatre vents mentre dispersen encens. D'aquesta manera es beneeixen els termes del voltant, es demana bona salut i prosperitat i que no falti l’aigua a totes les poblacions de la rodalia. L'acte també reactualitza i rememora, d’alguna manera, el primer gest fet en prendre el castell als moros durant la reconquesta. Acabada la cerimònia, es torna a formar la processó i es baixa de nou fins al poble. Des d'allà, a poc a poc, tothom va tornant cap a casa, contents d'haver acomplert, un any més, amb aquesta antiga tradició que té per protagonista l'aigua i la seva personificació prioratina, Santa Maria de Siurana.
Text i fotografies: Manel Carrera i Escudé
|
|
|
Ceràmica dedicada a Santa Maria de Siurana
Per aquella gràcia alada
que embauma vostre escambell
Acolliu nostra contrada
davall de vostre mantell.
|
|
|
| |
| |
| |
|
| |
|
|
 |
|
ECOSISTEMA
)
)
